Lacasitos, escopinyes i verdura – Mania 6

Fa tres mesos que no feia una entrada a la Categoria “Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

1.- Lacasitos o m&m’s: Els que menys m’agraden són els de color blanc i els de color marró. I els meus preferits, els vermells i els violetes.

Perquè els fan de colors diferents si tots tenen el mateix sabor? Tot és il·lusió!

2.- Escopinyes (en llauna): no concebo menjar-me unes escopinyes que no hagin estat al frigorífic, és a dir, fredes.

I per preparar-les: aprofitar una mica del propi suc, afegir-hi unes gotetes de llimona, salsa per amanir “espinaler” i un polsim de pebre negre.

A més, al final, està permès sucar-hi pa a la salsa sobrant.

3.- Verdura: Com més m’agrada la mongeta tendra amb patates, és amanida amb una mica d’un bon oli d’oliva i afegir-hi per sobre una llauna de tonyina freda de la nevera, a la qual, prèviament, li hem escorregut el seu l’oli (per a què no doni massa sabor i oculti el de la verdura).

No hi ha altra manera millor. El contrast de sabors i de la calor de la verdura i la fredor de la tonyina fan d’aquesta combinació tota una sensació.

Bé, això és una nissaga de posts sobre “petites manies o costums” que penjo sota la Categoria “Tenim manies”, i per si voleu veure’n les anteriors 5 entrades us deixo l’enllaç:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

20 responses to “Lacasitos, escopinyes i verdura – Mania 6

  1. Hola Tomi,
    Com mengem pels ulls eh? Preferim un color o altre dels Lacasitos i tots tenen el mateix gust! Jo la veritat és que no en compro, però si els tinc davant em costa parar…
    Les llaunes a la nevera és el millor que hi ha! La tonyina, les olives, les escopinyes… Amb això coincidim. Un cop les has provat fredes, costa molt menjar-ne a temperatura ambient.
    Ah! I a mi m’encanten les ostres, però puc entendre que a moltes persones el hi facin una mica o molt de fàstic.

    • No, no, res d’una mica de fàstic. Les ostres són molt fastigoses. Ja ho comentàvem en aquells post sobre el fàstic de fa unes setmanes.

      Si, els colors i l’aparença externa són importants a l’hora d’escollir un menjar. Per a mi allò de “mengem per la vista” és cert.

      Veig que ets una conversa. Un cop proves les llaunes a la nevera ja no deixes de fer-ho.

  2. 1. No acostumo a menjar Lacasitos però recordo que de petita a mi tampoc m’agradava el blanc i el marró ahh! i tampoc aquell verd tan lleig! La gràcia era que fosin de colors ben vistosos.

    2. Ecccccs! Escopinyes! No m’agraden de cap de les maneres!!!

    3. Mmmm… pinta bé. La verdura que més m’agrada també és la patata amb mongeta tendra però mai l’he provada amb tonyina, deu estar bonisima… et diria que la provaré de seguida però potser ma mara es cansa dels meus gustos sibarites amb el menjar.. a més el dia de verdura a casa sempre es una mica perillos.. la cara de resignació i mal humor dels homes de la casa ho diu tot.

    • 1.- Imagino que els colors solament són per cridar l’atenció i per vendre més. Crec que el color verd dels m&m’s és molt més maco que el de lacasitos, però ara tampoc faré una tesi sobre això, solament m’ho sembla. Pel que fa al blanc i al marró, estem d’acord.

      2.- Bé, ja he dit que en a mi no m’agraden les ostres i les cloïsses si són massa grosses, tampoc.

      3.- Bé, hi ha el dia de la verdura, el de la sopa, el del peix…, a cada casa hi ha “drames” d’aquests. Si algun dia t’animes, ho proves i ja veuràs que ja mai més canviaràs. Hi ha un abans i un després!

      • 1. M’has fet entrar curiositat i he buscat el m&m’s verd (sí, sóc freak), reconec que és una mica més maco.

        3. Com ho has endevinat???? El dia del peix és un drama també, i la sopa .. ecsss! Però em sembla que guanya la verdura i quan toca broquil ja ni t’explico. Pobres mares…

        • 1.- No et menteixo, ja sabia que ho miraries i no podia mentir. Ja!

          2.- Ho he dit per dir, perquè és un tòpic. Imagino però que estarà basat en la realitat. En a mi de petit m’agradava la sopa (crec), de la verdura no me’n recordo i del peix crec recordar que tampoc en feia massa fàstics.

          En això tens raó, no totes les verdures són iguals ni molt menys. La meva preferida la mongeta tendre i al que menys la col. Pobres mares…

  3. Com a alguns dels cocomentaires, això de refredar les llaunes a la nevera no se m’havia acudit mai i ho trobo molt bona idea. El que sí que he fet i recomano encaridament que no ho provin, si no és que els agraden els focs artificials casolans, és posar-les al microones. Posar-hi lacasitos, en canvi, segur que és més agraït.

    • Si no ho he entès malament, vares posar una o varies llaunes al microones?

      Això si que és cuina de risc.

      Refredar les llaunes és millor idea i asseguro que no hi ha riscos (encara que potser és una opció més aborrida que la que tu vares provar).

  4. escopinyes… ecs :S

  5. Jo pel menjar no em preocupo gaire, però en tinc mania als perfums dels detergents de netejar el terra i el bany, i mai no aconsegueixo trobar-ne amb perfums no agressius. Ara mateix acabo de despertar-me tota irritada pel nas i orelles.

    • Si, n’hi ha alguns que recarreguen l’ambient i són agressius amb el nas i el ulls.

      Fan olors que dominen per sobre de tot. Imagino que l’interès està en crear la sensació que si fa “bona” olor, senyal de que també estarà net i desinfectat.

      A casa meva ara ja no tenim aquest problema ja que fa uns anys varem aprofitar unes obres per posar-hi parquet.

      Pel que fa al bany, són preferibles les olors més suaus a llimona, mar….

  6. Tot em sembla força normal (ho sigui que jo ho faig igual…), però lo de la tonyina al damunt de la verdura no ho he provat mai… i no trigaré a fer-ho. Això sí, la verdura sempre feta al vapor!!

    • Increïble aquest grau de coincidència. Ha de preocupar-nos?

      En això de la verdura en tens tota la raó. És d’aquelles coses que no faig, malgrat se que és millor no deixar les vitamines en l’aigua de la cocció. Incongruències, que espero esmenar ben aviat.

  7. Has tocat temes sensibles! Has tornat a crear polémica!
    Les llaunes, del temps o de la nevera? Ara m’ho faras comprovar, jo era molt feliç en la meva ignorancia. 😛

    I el métode que més m’agrada per als lacassitos és menjar-los a grapats, tant se val el color.
    Un dia la meva filla hem va dir ja estava cansada de lacasitos que el que volia eren lacassos, es a dir, del tamany normal i no aquells tant petits.
    Crec que el concepte lacasso l’hauríen d’estudiar.

    • En el tema de les llaunes no ho dubtis. No hi ha comparació.

      Pel que fa als lacasitos i similars, el que dius de menjar-se’ls a grapats, em recorda que també hi ha qui menja les crispetes a grapats. Jo no, d’una a una.

      Doncs no sé si a la teva filla li serà fàcil d’aconseguir lacassos, ja que crec que no en fan i, a més, no és tan fàcil com fondre’ls i fer-ne un de gegant. Porten 150 microcapes de sucre cadascun d’ells, o sigui que són difícils d’imitar a casa.

      Menjar-los a grapats és un tema de paciència? És una compulsió?

  8. 1. Lacasitos? LA-CA-SI-TOS??? Valgamdeusenyor! no m’ho puc creure com cauen els mites. I jo que creia que diries que el teu sibarític paladar no admetia altre cosa que els bombons del Richart. Em sembla que aquesta confessió marcarà un abans i un després.

    2. Mira, això ja em quadra més.

    3. I això encara més. Mai no he guardat llaunes a la nevera; ho hauré de provar.

    PS1: Insisteixo: li passaré al senyor WordPress la factura de les meves futures ulleres. No en porto però sospito que d’aquí a poc en necessitaré.
    PS2: Lacasitos! Aquesta nit tindré malsons.

    • 1.- És que em tens en un no merescut pedestal. Soc humà. Algun dia parlaré del bombons que jo mateix faig.

      2.- Bé, si més no una petita coincidència.

      3.- Des de la primera vegada que ho vaig provar, que ja no m’agraden del “temps”. Si ho provés, ja diràs.

      PS1: m’he perdut, no ho entenc!

      PS2: Tens alguna mala experiència (confessable) amb els lacasitos?

      • PS1: No he dit res. Ara mateix escric des d’un altre ordinador i les lletres es veuen perfectament. Pobres WordPressians, hauré de demanar disculpes per malpensar d’ells.

        PS2: No tinc res en contra dels lacasitos. M’agraden, però són tan normals que ha estat com si em diguessin que en Sean Connery esmorza entrepans de mortadel·la d’olives. Tanmateix la teva forma de menjar crispetes ha fet que tornis a pujar com un coet als altars de la perfecció… passo de dir com me les mejo jo 😉

        • PS1: Perfecte doncs. Després he recordat el que l’altre dia deies sobre el nou requadre d’escriptura.

          PS2: Jo tampoc menjo Lacasitos o m&m’s. Vull dir que quan en menjo, menjo els dels colors que més m’agraden (encara que tots tinguin el mateix gust).

          Doncs a les crispetes, a més, els hi miro la forma que han adquirit i procuro menjar-me aquelles que més em criden l’atenció.

          Pel que fa en a tu, puc quedar-me amb la incògnita,….però també puc guardar secrets!

          Nota: d’acord amb el que dius de Sean Connery, s’entén molt bé, és molt visual. Ara bé, pensa que en Ferran Adrià també menja bocates i ous ferrats i truites.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s