Les Fulles de Coca, un debat obert

En pocs mesos s’han produït uns fets que m’han fet pensar que es pot acostar el moment en que l’ús de la Fulla de Coca deixi de ser considerat perillós per a la salut.

1.- La Comissió Global de Polítiques sobre Drogues (CGPD) acaba d’emetre un informe en el qual diu que la Guerra global contra les drogues ha estat un fracàs.

La importància d’aquest informe no és el què diu, sinó qui ho diu, comenta a la BBC Mundial, en Michael Reid, editor de The Economist.

Imatge de fulles de coca

La Comissió està formada per destacats líders socials, com Kofi Annan, ex-secretari general de l’ONU, els expresidents de Brasil, Fernando Henrique Cardoso; de Mèxic, Ernesto Zedillo i de Colòmbia, César Gaviria; l’ex-secretari dels EEUU, George Schultz i el que era representant per a la política exterior de la UE, Javier Solana, entre d’altres.

La Comissió fa una crida a la classe política per a que tingui el coratge d’articular públicament el que quasi bé tothom reconeix de manera privada: que les estratègies repressives no han resolt ni resoldran el problema del narcotràfic. Segons estimacions de l’ONU, entre 1998 i 2008, el consum dels opiacis, de la cocaïna i del cànnabis s’han incrementat.

Crida l’atenció la presència i l’opinió dels expresidents de països de l’Amèrica Llatina. Per exemple, César Gaviria, que essent president de Colòmbia va acabar amb un dels cartels més grans de la droga, el de Calí, i amb el seu cap, en Pablo Escobar.

Evo Morales donant suport a l'ús de l'Acullico de la fulla de coca

Al llarg de les darreres dècades, a aquests expresidents els ha estat molt difícil contradir la pressió dels EEUU. Pel que significa estar-hi en contra i perquè els ha subministrat diners i d’ajuda militar.

L’ONU manté una classificació de substàncies perilloses per a la salut (entre les que inclou la fulla de coca), que ja té 50 anys, quan encara hi havia poca evidència científica sobre els efectes de cada droga en la salut.

Això porta a la Comissió a dir que algunes substàncies poden estar incorrectament classificades, en especial el cànnabis (amb 160 milions de consumidors), i la fulla de coca.

2.- Fa uns pocs mesos, el govern bolivià d’Evo Morales ha donat suport a la sortida al mercat de la Coca Brynco, un refresc elaborat a base de fulles de coca.

És un nou intent del govern de Bolívia per demostrar que la fulla de coca és saludable i que pot ser utilitzada en diversos productes gastronòmics.

Evo Morales donant suport a la Coca Brynco

El mateix Evo Morales s’hi ha implicat i ha proclamat que l’ús de la fulla de coca és un costum ancestral entre els pobles andins que no ha desaparegut malgrat l’ONU.

Bolívia va plantejar davant la Convenció sobre Drogues de l’ONU de 1961 i de 2010, l’eliminació de la prohibició de la pràctica de l’Acullico (mastegar fulles de coca que es col·loquen, fent una petita bola, entre la mandíbula i la galta).

EEUU i d’altres països varen estar-hi en contra i la resolució no es va aprovar.

(El 2007, en un viatge al Perú, vaig tenir la possibilitat de veure fins a quin punt és habitual trobar persones mastegant fulles de coca. Arreu se’ls veia, en especial a les zones de més altitud. A qualsevol tenda, a qualsevol mercat, la venen en fulla i al pes o ja preparada en bossetes de plàstic. Ajuda a suportar el mal d’altura – “apunamiento” o “soroche” –  i la fatiga que comporta viure i treballar a més de 2.000, 3.000 o 4.000 metres d’altitud. És del més normal, en cap moment tens la sensació d’estar comprant alguna cosa il·legal i la gent la mastega mentre condueix, als cafès, arreu).

comerç de la fulla de coca

Cal valorar també que el tràfic il·legal de drogues s’ha acabat convertint en un dels negocis més grans del món (solament comprable al del tràfic d’armes), i que, a més, comporta violència i corrupció.

En alguns països el tràfic i el conreu il·legals es veuen agreujats amb l’aparició de bandes paramilitars.

Solament en els darrers anys, a Mèxic hi ha hagut unes 25.000 morts atribuïbles directament al tràfic il·legal.

Obama el 2004, va titllar de fracàs la guerra contra la droga i Cameron, el 2002, va demanar un debat sobre la legalització de les drogues. Des de que han assolit els seus actuals càrrecs, no se’ls ha tornat a sentir dir res al respecte, si més no, en públic.

Sembla ser que estem en un dels pitjors moments en el que és la guerra contra les drogues. Aquesta ofensiva fallida costa 100.000 milions de dòlars a l’any i el resultat és violència, increment del consum i mort.

S’acosta el moment en que els polítics han de fer front a un tema que veuen més clar quan estan fora del poder que quan l’ostenten.

22 responses to “Les Fulles de Coca, un debat obert

  1. Trobo interessant que es tregui el tema de legalitzar les fulles de coca. Moltes vegades em passa pel cap que en aquestes coses a vegades la millor mesura es no prohivir-ho si el que es vol es no fomentar-ne el consum. Per exemple (i ja se que no és ben bé el mateix), amb el tema del consum d’alcohol per part dels joves (menors). Sabeu qui son els que més s’emborratxen i tenen una conducta més de risc amb les begudes? Doncs els que a casa seva no els deixen pendre ni una copeta de cava. Es pensen que agafar una trompa és la repera i q són tan adults.

    Pel que fa als herbolaris és una llastima que s’estiguin perdent, a casa prenem infusions ben sovint i utilitzem algun d’aquests remeis casolans que dius (pels ulls, mal de panxa…) i no és el mateix que una medicina però jo crec que si que fan alguna cosa. M’he barallat molt sovint amb una amiga que estudia medicina perque diu que això és tot mentida i que no serveix per res però bé que al principi els metges curaven amb herbes no??

    • El que està clar és que abans no hi havia medicaments (entesos en el sentit en que avui en dia els entenem – laboratoris, processos de fabricació complicats…), i que la gent mirava de guarir-se amb plantes i similars.

      També està clar que això no és la panacea a tots els mals i que aquests remeis arriben on arriben, però jo no en dubto gens ni mica de que van bé. No cal comparar-los, ni enfrontar-los amb els medicaments. Perfectament poden ser complementaris.

      Pel que dius de l’alcohol, et faré cas ja que segur que parles de persones que coneixes o que t’has trobat. Tot en la seva justa mesura.

  2. Tomàs, ha arribat el moment de posar-me la motxilla a l’esquena i, abans, he volgut passar per la teva casa virtual per tal de desitjar-te un bon estiu! =:o) No vaig cap al Camí de lnca sinó que cap al Camí del Nord… de moment, conèixer Perú segueix en la meva llista de viatges pendents. Llegint el teu post, he recordat un fragment de Las venas abiertas de América Latina, d’Eduardo Galeano:

    “… el gobierno incaico la monopolizaba y sólo permitía su uso con fines rituales o para el duro trabajo en las minas. Los españoles estimularon agudamente el consumo de coca. Era un espléndido negocio. En el siglo XVI se gastaba tanto, en Potosí, en ropa europea para los opresores como en coca para los oprimidos. Cuatrocientos mercadores españoles vivían, en el Cuzco, del tráfico de coca; en las minas de plata de Potosí entraban anualmente cien mil cestos, con un millón de kilos de hojas de coca. La Iglesia extraía impuestos a la droga. El inca Garcilaso de la Vega nos dice, en sus “comentarios reales”, que la mayor parte de la renta del obispo y de los canónigos y demás ministros de la iglesia de Cuzco provenía de los diezmos sobre la coca, y que el transporte y la venta de este producto enriquecían a muchos españoles. Con las escasas monedas que obtenían a cambio de su trabajo, los indios compraban hojas de coca en lugar de comida: masticándolas, podían soportar mejor, al precio de abreviar la propria vida, las mortales tareas impuestas. Además de la coca, los indígenas consumían aguardiente, y sus proprietarios se quejaban de la propagación de los “vicios maléficos”. A esta altura del siglo veinte, los indígenas de Potosí continúan mascando coca para matar el hambre y matarse y siguen quemándose las tripas con alcohol puro. Son las estériles revanchas de los condenados.”

    Si us interessa el tema de les drogues, us torno a recomanar la peli Tropa de Elite (2007), de José Padilha. Apa, us torno a deixar que encara haig d’acabar de preparar la meva petita farmaciola – natural – pel viatge.

    • Bé Kuka, gràcies per passar i per comentar. Desitjar-te que passis unes molt bones vacances i que l’apòstol t’il•lumini, ja que imagino fa el Camí com una via d’unció i de comunió amb el més enllà.

      Un cop tornis no seràs la mateixa, sinó una versió modificada, més angelical, més etèria. Espero però, segueixes sent Kuka 2.0 i ens ho puguis explicar via bloc.

      Molt interessant la teva aportació. Del llegit, es desprèn que l’església sempre ha estat al costat de l’arbre que millor ombra dona i com que no hi havia casella de la declaració de la renda d’on treure ingressos, doncs ho feien de la fulla de coca. Que més el hi donava que explotaven els “Indis” o que la combinació fulla de coca + alcohol + feina dura de miner + poc o gens menjar nutritiu els limités la vida.

      Si ho feien en nom del senyor ja estava bé, tot perdonat.

      Ara que faràs el Camí, pot pregar pels seus pecats.

      Bé, que et vagi molt i molt bé. Ja estic desitjant saber que t’haurà passat i com ens ho explicaràs. Si tens una visió mariana o una levitació o alguna cosa similar no esperis a tornar a explicar-nos-ho, fes una parada on sigui, fes-nos un comentari i ja ens l’anirem passant entre els coneguts.

  3. 1 Si es decidissin a exportar la Coca Brynco faria furor; que tremoli la Coca Cola! Seria la beguda obligatòria del moment “boti, boti, bla, bla, bla, qui no boti” de totes les manis (el nom és absolutament genial).

    2 Amb totes les dades interessants que aporta l’apunt, em sembla força probable que, si les drogues que encara són il·legals, és purament pel xantatge, directe o indirecte, dels qui hi fan negoci als polítics en actiu responsables de fer el pas de legalitzar-les.

    3 Pel que fa a les llistes de substàncies perilloses, desconec la de l’ONU, però el fet que estiguin prohibides determinades plantes (fins i tot sense processar, com la coca) i no l’alcohol, per exemple, em sembla etnocèntric i prepotent. Cultures diferents són tolerants a substàncies diferents (a les que han tingut prou segles per aprendre a fer servir). I malgrat això, l’alcoholisme és una addicció, fins i tot en països que se suposa que tenen tradició de beure amb mesura, de la qual es parla sorprenentment poc.

    • Hola, dono resposta punt per punt:

      1.- De fet, l’Evo Morales sosté i proclama que la que és perjudicial per a la salut és la Coca Cola nord-americana. És una campanya interna, amb la intenció que arribi a la resta dels països.

      2.- Hi ha interessos per totes bandes. Molt em temo que si alguna de les drogues (o dites drogues) passes d’il•legalitzada a legalitzada, les Farmacèutiques aviat les comercialitzarien. L’actual statu quo de la guerra contra el tràfic il•legal és una mena de bogeria pagada a preu d’or i que no aconsegueix quasi bé cap dels objectius pretesos.

      3.- L’ONU manté un llistat internacional de substàncies que se suposen perjudicials per a la salut, entre aquestes encara hi són el cànnabis i la fulla de coca. Solament que 1 dels països s’hi oposi, cap substància pot sortir d’aquest llistat. Malgrat l’Evo Morales ho ha intentat per la via diplomàtica, EEUU no han donat el seu vist i plau.

      Hi ha 2 pobles a Mèxic (San Juan de Chamula i Zinacantán), on per les festes de l’agost, a les esglésies es beu una beguda que es diu posh. En aquelles dates, és fàcil veure persones dormint dins l’església després de prendre el posh, que porten en ampolles petites o de les de 2 litres. Són maneres de veure les coses, tal i com tu dius.

  4. La de diners que podriem recaudar si tots els fons de les màfies es quedèssin a l’estat…

    • Si, si ens mirem la part monetària del tema també és impressionat.

      Per una banda es podria estalviar una bona part del que es gasta en el que en diuen la guerra contra el tràfic il•legal i per una altra, l’increment d’ingressos fiscals.

      És una visió del tema que tampoc s’ha d’oblidar.

  5. Jo no crec que les fulles de coca siguin dolentes, tenen una quantitat massa petita de la substància activa com per considerar-les equivalents a les drogues. La gent hauria d’estar lliure de consumir què vol, no veig perquè les drogues han de ser il-legal i fer-ne trafic. A més, legalitzant-les els governs varis podrien cobrar-ne impostos – que no ho volen fer és una mostra més que no en tenen ni la més perduda idea de com aprofitar els recursos dels quals disposem.

    • AsHe, has tocat un tema en el qual no hi havia pensat. El dels impostos. És un tema interessant.

      Els governs cobren impostos especials per a la gasolina (que contamina), pel tabac i per l’alcohol (que clarament són substàncies perjudicials per a la salut) i en canvi van de llepafils amb un tema com la fulla de coca.

      Jo també crec que la fulla de coca no és perjudicial.

  6. Hola Tomi,
    Jo també vaig tenir la oportunitat de veure al Perú com és d’habitual mastegar fulla de coca i també la vaig provar pel “soroche” i va molt bé!!! Tot i que de gust és bastant dolenta, però qualsevol cosa per trobar-te bé.
    I estic totalment d’acord amb la Montse: Legalitzar la coca i la marihuana i vendre-les en els herbolaris demà mateix.

    • Als Herbolaris, no fa tants anys es venia Jusquiam negre (Beleño negro), que es dispensava per al mal de queixal, però que molta gent se’l comprava per gaudir-lo sense tenir mal de queixal. Encara fa menys anys es venien també les fulles de rosella, teòricament per a combatre l’insomni.

      També es ven a milions de llocs alcohol de qualsevol graduació. O pots anar al supermercat i comprar les ampolles de begudes alcohòliques que vulguis sense problema o en qualsevol bodega pots comprar el vi a granel.

      Per no parlar del tabac.

      Alcohol i Tabac dos negocis mundials que donen uns beneficis immensos. Tothom sap i està demostrat, que són perjudicials per a la salut (en funció del consum), però es poden comprar arreu i socialment el seu consum no està mal vist.

      Ara bé, si estàs en un bar mastegant fulles de coca i al teu costat tens algú fumant i bevent un tanc de cervesa d’un litre, a qui es miraran és en a tu i no a l’altre. Hi ha molt de cultura, d’allò al que estem acostumats.

      En definitiva, desconeixement i hipocresia.

      Pel que fa al Perú, que dir? Al Perú s’hi ha de tornar.

      • Tomi,
        Tota la raó amb el belenyo i la rosella. Jo vaig treballar durant un anys en un herbolari i en veniem totes dues. I si, teòricament es venien per paliar un mal de queixal i per l’insomni, i t’asseguro que ambdues tenen un bon efecte amb això… ara bé, pel que després s’utilitzava…
        I tant que s’ha de tornar al Perú!

        • Els herbolaris són una mena de tendes que la gent ha anat oblidant. Sembla una cosa de iaies i no és això. És molt més. Els remeis s’estan oblidant.

          S’ha de tornar per fer el “Camino del Inca” i arribar al Machu Pichu mentre surt el Sol.

          • Absolutament d’acord amb això dels remeis casolans: sembla que hem oblidat les grans propietats desinfectants de la farigola, les cicatritzants de la mel i tot un munt de remeis efectius i poc agresius que tenim a l’abast. Si no passem per la farmàcia ja sembla que no hi ha alernatives. Trobo que això s’hauria d’ensenyar a les escoles.

            Per cert, ara que dius això del Camino del Inca, una vegada que ho vas comentar vaig buscar-ne fotografies per situar-me i francament em van semblar espectaculars. Tant de bo el pogueu fer i que després ens ho expliqueu fil per randa a la resta. (Mode maternoprotector ON) Ara bé, t’has fixat per quina mena de precipicis passa??? i dius que vols fer el camí de nit i arribar al final a trenc d’alba??? Ai!, vigila força i arramba’t bé al costat de la muntanya no fos cas que fotis una relliscada i tinguéssim un mosaic tipus Gaudí -tot esmicolat- i sobretot no et deixis la llanterna i piles de recanvi per si la llum perd intensitat. I no tinguis cap mena de prejudici i si la gent d’allà mastega coca per aguantar l’altura, tu mastega coca, eh! I porta barretes energètiques o glucosa… o millor totes dues coses. I calça’t unes botes amb la sola ben gruixuda i fes-les servir unes setmanes abans perquè el calçat nou de vegades fa llagues. I arramba’t bé al costat de la muntanya que els precipicis són molt bèsties! -ai, em sembla que això ja ho he dit-. I no et separis del guia que tu ets molt agosarat i per fer una foto ets capaç de tot. (Mode maternoprotector OFF). Bé el que dèiem: si feu aquesta excursió tan espectacular, gaudiu-la a tope i expliqueu-nos-la😉

          • De vegades quan em constipo em surt alguna nafra a la boca. Aquelles nafres tan emprenyadores que has de portar compte perquè a la mínima te les mossegues i veus la lluna. Doncs al llarg del temps he descobert dos mètodes per curar-me-les. Ho compro un compost de vitamina A+C i amb pocs dies se’m curen, o glopejo farigola i en un sol dia estan curades. Quan tinc alguna molèstia als ulls, una infusió d’Eufràsia i llestos.

            Mira, has tocat tema sensible. Varem anar 6 al Perú. Vaig intentar amb totes les meves forces engrescar-los/les per fer el Camí de l’Inca (són uns 80 Km i es fan en 3 jornades). És un Parc Natural i has de pagar per entrar. Ara bé, tens uns Portadors que t’esperen en el campament base per passar la nit. Quan hi arribes ja t’han muntat les tendes i després et preparen el sopar. Pel matí et lleven, et preparen l’esmorzar i mentre tu ja inicies la segona jornada, ells recullen tot i marxen cap al campament per passar la següent nit.

            Pel que he llegit, el primer i segon dia són de pujades i el tercer és molt suau. S’arriba al 3.600 metres i s’ha de tenir en compte que anant-hi a l’agost, en allà és hivern. El dia més dur és el segon. Al final hi ha que baixar més de 3.000 graons. Arribes a la “Puerta del Sol” i des d’allà ja veus per primer cop al Machu Pichu, que queda a una hora de camí. Arribes al Machu Pichu en sortir el Sol i di¡uen que és una meravellada.

            Nosaltres hi varem estar dues vegades al Machu Pichu ja que varem dormir a un pobles que hi ha a 8 Km que es diu “Agúes Calientes” i varem anar fins la puerta del sol.

            Ara encara em sap greu no haver-ho pogut fer perquè es varen “rajar”. Conec persones que ho han fet i duen que hi ha moments durs però que es pot fer i és una cosa que no oblides mai.

  7. Legalitzar-les podria ser un dur cop per al trànsit il legal.
    Jo crec que generalment les guerres contra drogues i altres coses il.legals no s’acaben perquè els que estan darrere dels beneficis que aporten són els mateixos que haurien de combatre’ls. Cara al públic les condemnen, i per darrere s’enriqueixen amb el tràfic il.legal directament o indirectament.

    • Sobre això que dius, hem vist pel•lícules, llegit llibres, articles i estudis diversos. Alguna cosa d’aquestes hi haurà ja que els diners emprats cada any, la policia especialitzada, l’exèrcit, la vigilància electrònica i els satèl•lits no han pogut acabar amb el tràfic il•legal. I no només això, sinó que el consum ha seguit creixent.

      Si l’ONU considerés treure del llistat de substàncies perilloses per a la salut aquestes dues, sense cap mena de dubte que molts Estats i molta gent canviaria de manera de pensar. Ara bé, darrera l’ONU hi ha molts Estats i que tenen interessos interns i externs molt diferents.

      El defensor més gran de mantenir aquestes substàncies com a perilloses ha estat EEUU.

  8. Tinc una amiga que va anar al Perú i em va explicar justament això que dius: quan estava en un poble a considerable altura el mal de cap i la fatiga se li va començar a fer insuportable fins que algú d’allà (ara no sabria dir si el propi guia) li va oferir mastegar fulles de coca. Em va dir que la millora va ser espectacular i que no va tenir sensació d’anar col·locada. Pel que he sentit, també recomanen les infussions de maria (en minúscula) a aquelles persones que estan seguint tractaments de quimioteràpia.

    Potser parlo des del desconeixement, però no em sembla que aquests productes en estat natural (per dir-ho d’alguna manera) perjudiquin la salut. Ja se sap que no mata el verí, sinó la dosi. Per mi poden legalitzar demà mateix les fulles de coca i la marihuana ì vendre-les en les herboristeries al costat de la farigola.

    Un tema a part són les substàncies obtingudes per processos químics, però entenc que no estem parlant d’això, oi?

    • Efectivament, no parlem dels productes que de la fulla de coca se’n puguin derivar després del procés químic del qual en surt la cocaïna. Parlo de la fulla de coca natural i assecada.

      És així al Perú (i pel que he llegit, igual a Bolívia, en regions de Mèxic i d’Argentina), hi ha molts llocs on és el més normal veure la gent mastegar-les o prendre-se-les en infusió.

      En els mateixos hotels dels llocs d’alçada on estàvem (en tots i varem estar en diversos perquè anàvem d’un lloc a un altre), en els vestíbuls hi havia una mena de barrilets de fusta, amb gotets de plàstics per a que et servissis diverses tisanes preparades per tractar del mal d’altitud.

      Curiós que també en els vestíbuls dels hotels hi ha ampolles d’oxigen pel mateix motiu.

      I si, ja fa força temps que malats que prenen quimioteràpia, radioteràpia i/o que tenen dolors crònics, prenen cànnabis de diverses maneres, en preparats líquids per barrejar amb un suc o amb la llet, preparat per fumar…

      Molta d’aquesta gent també té les seves plantes a casa. Per aquí Barcelona (i imagino que arreu) hi ha bastants d’aquestes tendes que venen les llavors, les làmpades i els llibres d’instruccions per a tenir la teva pròpia planta a casa.

  9. Ja et pots imaginar que tinc un punt de vista “particular”, crec que bàsicament la droga és un negoci, un negoci criminal que seria impossible sense la complicitat dels governs implicats. Tothom sap dels vols d’avions de la CIA carregats de coca de colòmbia cap els EEUU…

    El problema no son les drogues que s’han fet servir sempre, el problema son els drogoaddictes i els diners que mouen, també suposo que en molts casos convé tenir a la gent atontada…

    Ho sé me’n he anat per les branques, legalització? doncs sí, i drogues controlades i vengudes als estancs si pot ser.

    Ara faria un glop de coca brynco… a veure quin gust té.

    • No vaig tenir oportunitat de provar-la ja que quan hi vaig estar encara no existia.

      Així i tot, amb fulles de coca també fan mate, infusions i en alguns menjars també n’hi posen. Veuen les fulles de coca des d’una perspectiva que nosaltres no coneixem, “educats” com estem en altres paràmetres.

      Això dels avions de la CIA…, n’has de fer un post.

      Tot sembla indicar que la cocaïna mata, en canvi la fulla de coca no. De fet, a Bolívia li atribueixen moltes virtuts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s