7.000 milions d’habitants i creixent

Abans d’acabar l’any serem 7.000 milions de persones a la Terra, i el Departament d’Afers Econòmics i Socials de l’ONU preveu que a finals de segle s’arribi als 10.000 milions de persones.

Només a l’Índia neixen 27 milions de persones a l’any (això vol dir que a l’Índia cada any i 8 mesos neixen tantes persones com habitants té Espanya o en poc més de 3 mesos, tots els de Catalunya).

Gràfica que mostra el creixemnt de la població mundial

Avui en dia les ciutats alberguen el 50% de la població total. Aquest percentatge s’espera que sigui del 75% a l’any 2050. Si bé, solament ocupen el 2% de la superfície de la Terra i en canvi aporten el 80% de la riquesa.

Però, la vida en molts barris de moltes de les actuals grans urbs no és gens fàcil:

  • Amb una xarxa insuficient o inexistent de transport públic
  • Amb una alta contaminació atmosfèrica i un deficient o inexistent sistema de clavegueram
  • Amb una manca de serveis públics d’aigua, llum o gas
  • Amb una mancança de centres sanitaris, col·legis, llars d’infants, seguretat…
  • Amb una manca d’infraestructura de comunicacions de veu i de dades

Gran barris, grans ciutats, insegures, insalubres i amb poques condicions per assolir un grau d’autosuficiència econòmica per aconseguir les millores necessàries.

És a dir, no cal esperar a que siguem 10.000 milions per pensar que un dels problemes és on posem tanta gent, sinó que cal preveure com els posem, en quines condicions.

Un dels desafiaments, no és la manca d’espai, sinó les condicions en que es viurà a les ciutats. Els governs i els arquitectes tenen una tasca plena de desafiaments per endavant. En el termini de 4 dècades, caldrà encabir més de 4.000 milions de persones noves en les ciutats.

Es fan projeccions tenint en compte que els nouvinguts han de disposar d’accés a l’educació, a la salut, a l’aigua potable i a molts altres serveis.

Penso que és una projecció poc realista, ja que hores d’ara ja no s’acompleixen aquests mínims en molts dels barris de les grans ciutats. Podem trobar exemples de “villas miserias”, de “bidonvilles” o de barraquisme a tots els Continents.

El futur desenvolupament de les ciutats no serà homogeni. En els països emergents, la població amb destinació a les ciutats creixerà un 90% entre el 2010 i el 2030, molt més que a les ciutats del primer món, on el fenomen urbà ja està més consolidat.

Exemple del que podria ser un espai superpoblat

A mesura que les grans ciutats es facin més grans, contaminaran més i competiran amb els agricultors per a l’ús de l’aigua.

La generació de residus que crearan serà de tal magnitud que no hi haurà recursos suficients per tractar-los, ni transportar-los.

Un dels grans reptes és la sostenibilitat de les ciutats. Això passa per disminuir el seu consum energètic, restringir o prohibir l’ús del vehicle privat i fomentar l’ús del transport públic. Però això solament és una petita part del que és necessari.

No podem demanar que s’utilitzi el transport públic si aquest no existeix, o no es pot consumir menys energia, sinó hi ha una alternativa que es pugui pagar i que contamini menys.

He llegit unes quantes propostes per a la millora de les ciutats, però sense voler ser crític, em sembla que la solució al problema  està molt i molt lluny.

El paper ho aguanta tot, és a dir, es pot dir que una solució es crear una xarxa de Megaciutats interconnectades de manera eficient, amb uns sistemes de transport públic suficients i no contaminants Que les  Megaciutats disposin de sistemes de salut, d’educació, de transport, d’aigua, de llum i de gas eficients, amb edificis preparats, en que hi hagi un bon aprofitament d’energies alternatives, en els quals es fomentarà el conreu d’aliments als balcons, terrasses i cobertes. Dir, es pot dir, però com es fa?

En un món ideal, potser seria possible. En el món real, on més de 1.000 milions de persones passen fam, on d’altres centenars de milions no tenen accés a l’aigua potable i on altres centenars de milions no tenen l’oportunitat de poder anar a un hospital, què ens pensem que farem en 4 dècades?

Foto pròpia - Plaça Jemaa el Fna a Marrakech

Si hem vist com Islàndia o Irlanda que fins fa poc eren l’enveja d’altres s’han enfonsat o que Grècia ja està demanant el segon rescat econòmic, que volem fer?

Això a Europa, on encara es pot pensar en rescatar. És que algú pensa que es poden rescatar els països del tercer món que ja tenen problemes pitjors?

No soc tant optimista en aquest tema com el que he llegit en alguns estudis sobre com han de ser les ciutats del futur (d’un futur quasi immediat) per poder absorbir amb condicions aquests nous milers de milions d’habitants.

Em pregunto com es pensen pagar totes aquestes mesures “superchupiguais”?

Però si, a casa nostre i com a exemple, no podem ni acabar la línia L9 del Metro!

Per cada Km d’AVE paguem entre 12 i 30 milions d’Euros. Ja n’hi ha 1.800 fets i 2.200 en marxa, i el manteniment és d’uns 100.000 Euros per Km i any.

Ja em veig vivint a la Sagrada Família, ara que l’han fet més gran.

26 responses to “7.000 milions d’habitants i creixent

  1. Tota la nit que he tingut malsons amb aquest post…. Jo no dessitjo la mort de ningú, ni molt menys però el millor que li podria passar al planeta seria que més de la meitat de la població morís.

    Això de la ciència ens allarga la vida i ens protegeix d.epidèmies i catastrofes naturals…. Quan deixarem que la terra es reguli a la seva manera? O esperarem fins a destruir.ho tot (tampoc queda gaire) i fer la nostra pròpia mort?

    Com a raça fa temps que ens vam col.lapsar, ara toca extinguir.nos…. És una llàstima, podríem haver fet grans coses…

    • Has estat apocalíptica amb això de “…ara toca extingir-nos”!!!

      Nosaltres en tenim una visió molt Occidental del que passa. Estem preocupats perquè el diferencial amb el bo alemany ha tornat a pujar. En molts altres països no poden ni comptabilitzar quans morts tenen al dia per la sida, la fam…

      No és el mateix veure-ho per la tele, llegir-ho a la premsa, que estar en allà i patir-ho.

      Alguns països amb greus problemes encara tenen unes taxes de natalitat molt altes, per diverses raons: els fills han d’ajudar amb la seva feina als pares, la religió, els costums…, mil raons que fan que la població segueixi creixent quasi sense cap fre.

      Però que podem fer? Qualsevol mesura seria titllada de genocidi, d’immoral i perversa. Ha de passar la voluntat dels Estats per sobre de la llibertat de procreació dels individus?

      A manca d’una pandèmia que se’n porti pel davant una bona part de la Humanitat, el futur està molt clar, o millor dit, molt negre per a una bona part dels habitants d’aquest Planeta.

  2. Crec, si no recordo malament que el terme emprat per aquesta situació és: – La espècie ha entrat en col·lapse. (vulgarment podríem dir que ens queden 2 telediarios) En temps geològics estem arriban al nostre declivi. Si més no és el que apunten teories de gent llegida com el curiós Eudald Carbonell.

    A pesar de tot crec que serem capaços de viure a d’altres planetes.

    • Em fa gràcia l’Eduald amb el seu salacot calat. No recordo si l’he vist alguna vegada sense portar-lo. Sembla en Poirot amb el seu bigoti.

      Potser com a espècie no col•lapsarem, però les nostres ciutats si que ho faran al no poder suportar tanta gent consumint i deixant al seu pas tota mena de residus.

      No només hem de no deixar residus, sinó que els hem d’aprofitar.

      Això dels altres planetes no sé si ho veure jo, a no ser que em fumi o em prengui alguna cosa interessant!!!

  3. Quan he vist la foto he sabut que jo això ho havia vist, però m’he confós amb una mena de bugaderia gegant que hi ha a Mumbai. Vaig estar a Fez el 2003 i el que ara em ve d’aquest lloc és la olor…
    Preciosa foto!

    • Efectivament l’olor no és fàcil d’oblidar per aquells que no hi estem acostumats.

      Segur que l’olor de la bugaderia de Mumbai que dius no era tant forta i especial com la de Fez. Varem saber que en una de les fases del curtit, a les pells se’ls hi aplica merda de colom. Això, més la pròpia pell, més l’aigua, més…, fa que l’olor sigui molt forta malgrat es faci en espais oberts.

  4. Molt bon post, per variar… Tomàs, la foto de capçalera del blog, és de la Índia? De Bombai, pot ser?

    • Gràcies. Molt amable!

      És la zona dels Curtidors de Pell de la Medina de Fez al Marroc. És un lloc espectacular, un se’n pot adonar del dur que és aquesta professió feta com a Europa es feia fa molts i molts anys.

      No he tingut l’oportunitat d’estar a l’India, però m’encantaria.

  5. On anirem a parar… Són necessaris fer aquests estudis, però a veure qui és el guapo que li posa el fil a l’agulla i comença a fer alguna cosa en serio. No se si destinant una part dels diners que es gasten a fer-los fossin per resoldre alguns dels aspectes importants d’aquest greu problema, començaríem a creure que hi ha una possible solució. Ara per ara, crec que anem cap a un futur cada cop més negre!!
    Bon post Tomi!

    • Si, sembla que el creixement de la població mundial no hi ha qui el pugui aturar. La Xina i l’Índia varen intentar posar-hi mesures dràstiques però el ritme de creixement segueix sent brutal.

      Quan tinguem megaciutats de més de 100 milions de persones que farem, quan hi hagi moltes més grans ciutats de les que hi ha ara, què farem?

      Com es resoldrà el tema dels residus que generarem?

      No hi ha prou diners per pagar la factura de fer viure tothom en unes condicions mínimament dignes. No n’hi ha.

  6. Jo visc en la ciutat amb més densitat d’Espanya (Hospitalet) i veient els plans de desenvolupament urbanístic de l’Ajuntament, anem pel camí de ser la 1a mundial! Yupiii!

    • Si, certament L’Hospitalet no sembla ser el millor exemple de desenvolupament sostenible i d’aquells que permet als seus habitants una convivència ajustada a uns paràmetres de confort als quals pensàvem que ens hi estàvem apropant. Ara, amb la Crisi, els Ajuntaments no crec que tinguis gaires recursos per invertir en parcs, reciclatge, pisos sostenibles…

      Així i tot, cal mirar enrere i imagino que l’H haurà millorat molt en les darreres dècades, si bé i pel que dius, ja em faig a la idea que no tant com molts dels seus habitants desitjaríeu.

      Doncs ara imaginem-nos la quantitat ingent de llocs al món que estan molt pitjor que els pobles i ciutats que més coneixem del nostre entorn.

      Per això dic que jo no hi veig una solució a mig termini.

  7. Son dades esgarrifoses i el pitjor és que davant el tsunami de problemes que ens ve auqest només és un altre o potser tots estan relacionats.

    • Efectivament, tal i com dius, molts dels problemes segurament estan interconnectats. La fam (hi ha una distribució desigual i injusta dels aliments), la manca d’aigua potable en moltes parts del Món, la desforestació, la manca de vivendes dignes, la manca de salubritat…

      Ara que fins i tot Occident té problemes de diners, no sembla sinó que la solució a tots aquests problemes no fa sinó allunyar-se.

  8. Ara mateix ja hi ha massa gent al món, amb tantes persones és evident que no posem esperar que les espècies animals i vegetals s’extingeixin, som una veritable plaga (uns més que altres…).

    A veure si un dia ens en adonem de que el planeta no és nostre, el tracte que li donem és imperdonable.

    • Un petit homenatge, el teu Comentari fa el número 2.000!!!

      Estic amb tu, no tractem bé el Planeta. Ahir llegia que cada any es talen arbre a l’Amazònia d’una extensió de la província de Terol. També és cert que ara és quan som capaços de generar més menjar, però aquest segueix estant mal repartit. Mentre a molts llocs d’Occidents les taxes de sobrepès fan esgarrifar, en altres llocs hi ha gent que mora de gana. Després hi ha el tema dels conreus modificats genèticament….. tot plegat és prou seriós.

    • Bé, si que fa por perquè no és ciència ficció sinó una realitat. No hi ha marxa enrere, no es pot fer res per aturar-ho, tret de mesures dràstiques que ningú aprovaria.

  9. No viureu en la sagrada família, perquè el metro que la posaran sota segur que la tira abans.

    • No siguis agorera. Els del Patronat de la Sagrada Família ja fa temps que estan amb aquesta cançoneta. He viscut molts anys a tocar de la Sagrada Família i si alguna cosa la farà caure són els més de 2 milions de visitants que hi ha cada any.

      Actualment pel costat ja hi passen les línies 2 i 5 del metro i ara l’AVE, no passarà res, malgrat que la veritat és que 3 túnels semblen molts.

      Espero poder-me refugiar a la Sagra o bé a qualsevol dels túnels que hi ha per sota.

  10. Jo he sentit que ja estan venent terreny a la Lluna. 😀

  11. Serà qüestió de començar a colonitzar nous planetes, aquest s’ens queda petit.

  12. 10.000 M d’habitants? Fa angúnia. Has vist alguna vegada un d’aquells rellotges que calculen la població mundial en temps real? (a pams, suposo). Potser ara diré una cosa molt bèstia, però a mi em produeix el mateix efecte que veure com es reprodueixen els virus o fins i tot cèl·lules tumorals.

    No ho veig gens clar: per projectar megaciutats ideals es necessiten recursos econòmics ideals, però em temo que el que hi ha més a prop d’un creixement desmesurat és un cinturó de pobresa i barraquisme.

    Personalment les gentades m’atabalen molt. Saps si encara està disponible aquella plaça de farer en una illa deserta? (sempre que tingui connexió a internet, i és clar).

    • Tot sembla indicar que això no hi ha qui ho pari i que solament pot anar a pitjor. Les grans ciutats ara, moltes d’elles ja són un desastre. No costa gaire imaginar que les coses empitjoraran.

      Tot està mal repartit i en 40 anys no hi ha que reverteixi el Sistema redistributiu. És més que impossible, senzillament és una tonteria pensar que passarà una altra cosa.

      Tinc la sospita que en Miki resideix a l’Illa, no ens ho diu perquè vol mantenir el seu paradís. La connexió? Via satèl•lit of course.

      Només a l’Índia neixen més de 50 persones per minut. Només a l’India.

      Si, he vist algun rellotge dels que dius i fins i tot havia pensat en posar-ne un, però després no ho he tornat a recordar fins que ho has esmentat.

Deixa una resposta a Tomàs Cancel·la la resposta