Dobles de Cos

M’estava mirant un article sobre el retoc digital i un dels exemples era sobre la pel·lícula “Signe Negre”, per la qual la Natalie Portman va aconseguir un Óscar.

Després he sabut que aquest tema ha aixecat força polseguera ja que durant el rodatge essencialment en les escenes de ball, es va utilitzar una doble. En moltes de les escenes el cos que veiem ballar és el de Sarah Lane,  ballarina de l’American Ballet Theatre, i en d’altres, al seu cos s’hi ha incorporat digitalment el rostre de la Portman.

Natalie Portman i la doble Sarah Lane

No és un tema nou, el dobles en el cinema són coneguts i en formen part del show.

El que en aquest cas és diferent, és que la productora i l’actriu principal no han reconegut la feina de la doble i s’ha generat un mal rotllo important. Mentre la doble diu que en el 95% de les escenes de ballet a qui veiem ballar és a ella i que la productora l’ha estat pressionant per a que tingués la boca tancada, la pròpia productora i la Portman diuen que el paper de la doble va ser molt menor.

Si en això hi ajuntem que el coreògraf de la pel·lícula és la parella actual de l’actriu principal, l’embolic encara es fa més gran.

No es tracta de treure mèrits a la guanyadora de l’Óscar, sinó de reflexionar si en tot aquest tema de dobles i de tractament digital hi ha d’haver límits o no. O de si senzillament s’ha d’explicar per a que l’espectador sàpiga la veritat. O de si tot això és senzillament un show i ens ha d’importar més si ens agrada i ens distreu, que no pas com ho han fet.

A la Portam se li ha girat feina, ja que una tal Carolina Davis, ha dit que la va doblar en una escena de “Your Higness”, en que l’actriu nua i d’esquena, entra en un llac a banyar-se.

Arrel de tot això, com podeu imaginar vaig mirar de trobar més exemples, que a continuació us presento:

Recordeu la Julia Roberts a “Pretty Woman”, doncs en algunes de les escenes en que llueix les seves llargues cames, les que veiem no són les seves, sinó les d’una doble. Fins i tot les que hi ha en el famós pòster promocional de la pel·lícula no són les seves.

Pòster de Pretty Woman on les cames de la Julia Roberts no són les seves sinó les d'una doble de cos

Aquesta doble de cos és la Shelley Michelle, una de les més famoses en aquests temes. Així, ha fet de doble de parts del cos per a actrius com Kim Bassinger a “La meva núvia és una extraterrestre”, per a  Barbra Streisand a “El príncep de les marees” i  per a Madonna, Isabella Rosellini o Sandra Bullock entre moltes altres , fins a haver participat en més de 85 pel·lícules en aquests menesters.

Hi ha casos més estranys com el de la Megan Fox, que en un anunci que es va fer passar durant la publicitat de la darrera Superbowl, es troba en una banyera anunciant un nou mòbil. Doncs bé, va demanar una doble per als “dits” que teclejaven el mòbil al no estar massa contenta dels seus dits. La doble és una tal Pamela Moses.

Amy Rochelle va doblar Demie Moore a “Ghost” i a “Una proposició indecent” . La model Victoria Lynn Johnson va doblar a Angie Dickinson a “Vestida per matar”.

 Un altre exemple de "doble de cos" , a la pel·lícula del mateix nom.

A “Doble cos”, justament la pel·lícula dur el mateix títol que el post que ens ocupa, l’actriu porno Annette Haven va posar el cos en les escenes més sexuals en lloc del de la Melanie Griffith.

Aquest no és però un fet nou, podem trobar exemples en pel·lícules en blanc i negre. Un exemple famós es va donar a “Psicosi” d’Alfred Hitchcock, a l’escena on en Noman Bates apunyala Janet Leigh a la dutxa.  Així, en les escenes de la dutxa on solament es veu el cos, aquest no és el de la Leigh, sinó el d’una stripper de nom Marli Renfro.

És aquesta però una pràctica exclusiva de les actrius? Doncs no, si bé sembla que hi ha més casos de dobles de cos per a dones, que no pas per a homes.

Entre aquests, alguns dels casos coneguts són el de Willem Dafoe a “Anticristo” on en les escenes de sexe va ser doblat per un actor porno, i el de Tristán Ulloa, també doblat en una escena de nu a “Lucia y el sexo”.

Així i tot, un dels casos més curiosos m’ha semblat el de “Flash Dance”, si l’heu vista, recordareu que hi ha una llarga escena en la qual la protagonista, Jennifer Beals, balla davant d’un jurat per tal de poder entrar en una famosa escola de ball. Doncs bé, el curiós del tema és que al llarg d’aquella escena hi varen intervenir fins a 4 persones. Ella mateixa, més Sharon Shapiro que era gimnasta olímpica, Marine Jahan professora de fitness i fins i tot un ballarí masculí de break dance.

Del darrer que es parla és que hi ha moltes possibilitats que Britney Spears hagi utilitzat dobles femenins i masculins en els seus darrers vídeos musicals.

Aquest doncs, és un món que va més enllà del que en un principi sembla. Ja no solament es doblen actors i actrius en seqüències de risc, sinó que en molts casos també en aquelles que les actrius o els actors no volen fer per pudor, vergonya o estètica. Un altre graó és el d’utilitzar els mitjans digitals que la tecnologia permet.

Quan en un anunci, vídeo o pel·lícula es recorre a aquests recursos, s’ha de publicitar?

Es parla ja de moltes escenes que són “maquillades” amb programes de retoc digital.

És lícit no dir res i deixar que l’espectador cregui que qui fa no se sap què és l’actor o l’actriu que creiem veure?

Jo crec que tot forma part del show. Això és un negoci gegant que busca recursos tècnics per seguir captivant els espectadors. Abans trucaven escenaris amb cartró pedra i maquetes i ara es fa amb nous materials, noves càmeres i noves tecnologies de retoc digital. Tanta és la diferència?

La neu o la pluja de les pel·lícules no sempre ho és, per no dir, evidentment de la sang i les morts. Les naus de la “Guerra de les Galàxies” no volen, ni són reals.

Estem molt acostumats al que es diu Efectes Especials, fins i tot s’hi donen guardons. Per tant, que en els personatges s’utilitzin també aquests recursos ens ha d’estranyar tant? És lícit en la labor de l’actor? S’hi ha de posar límits?

30 responses to “Dobles de Cos

  1. Un tema molt interessant, com a amant del cinema que sóc. El paper dels dobles és pràcticament invisible. Fa ràbia? Sí, però ells ja deuen saber el que hi ha, no? No els deu venir de nou que no se’ls reconegui i en això ja hi deu anar inclòs el sou. Qui no diu que la doble de Portman cercqui certa fama? I si és cert que el 95% de les escenes de ballet no les va fer na Natalie, quan ella va deixar clar en diverses entrevistes que havia hagut de fer una feina física brutal en aquest aspecte i que ja sabia ballet de quan era petita, doncs llavors haver guanyat un Oscar així no li hauria de donar cap satisfacció personal, pens.

    • Crec que les coses poden anar per on apuntes. La Portman va esbombar arreu el molt que s’havia entrenat i esforçat, com venint a dir que havia sortit tant bé gràcies a la seva dedicació i sacrifici, quant sembla que la seva doble en les escenes de ball va ballar molt i molt més que ella.

      Per això la doble va acabar dient que ella porta 20 anys ballant i que no es pot aprendre el que havien de fer en uns pocs mesos d’assajos.

      Així i tot, i com dius, en el contracte ha de quedar tot clar i segurament caldria parlar menys per ambdues parts.

  2. Hola Tomi,
    Doncs a mi no em sembla malament que hi hagin dobles de quasi bé tot. El que fa de doble signa, suposo, un contracte prèviament amb unes condicions pactades i per tant després no pot anar queixant-se de res.
    A mi simplement em resulta curiós pensar que amb les cames que té la J.Roberts, cal que li posin les d’altre? És ella que potser pensa que les té curtes…, o el publicistes que consideren que pesen uns grams més del que tocaria…

    • En el cas de la Julia Roberts puc explicar el que he llegit. Dues coses al respecte: la primera és que el director opinava que la Roberts les té massa primes i la segona és que pel que sembla la “doble” ha de tenir unes cames esplèndides si ha doblat a tantes i tantes actrius.

      Pel que fa al tema dels contractes, la veritat és que no sé com va tot plegat però sembla el més lògic pensar que en un món tant professionalitzat com el del cinema, qualsevol intervenció ha d’estar recolzada per un contracte. Quan hi ha desavinences és que alguna cosa important ha passat entre les parts implicades.

      De vegades les coses escapen del que s’ha previst en un contracte i moltes vegades són les relacions entre les persones les que acaben arreglant o desarreglant la majoria dels temes.

  3. Es que al cine tot lo que passa és mentida, fins i tot quan diu que és basado en hechos reales, és part de l’art fer creible el que és una representació estudiada, meditadan i executada per a ser creible sigui quin sigui el métode. Seria com demanar a un mag que fes trucs de debó i no fes falsos trucs que ens enganyen.

    • El tema de la màgia m’agrada molt, el trobo molt il•lustrador.

      Estem d’acord en que tot és un gran show en el cinema i que ens venen Fantasia, Il•lusió i Esbarjo, però quan hi ha un escàndol d’aquestes proporcions és com si ens deixessin entrar a les bambolines i ens diguessin: mireu, no tot és tant meravellós com sembla, no tot és tant glamurós com us volem fer creure.

      Crec que el tema dels dobles de cos ha de tenir un límit, d’altra manera aviat veurem un presumpte personatge i la meitat de les escenes estaran fetes per un avatar seu. No dic que no s’hagi de fer, dic que jo vull saber-ho.

  4. Suposo que això passa perquè el cinema és encara un negoci jove. A la indùstria editorial existeiexen els “negres” des de fa una pila d’anys i acostuma a ser molt difícil esbrinar que va escriure l’autobiografia de qui. Això si, els contractes se’ls deuen mirar amb lupa; tan l’escriptor com el “escribidor”.

    • He llegit que Dumas i S. King han utilitzat escribidors que els hi feien bona part de la feina. Imagino que el que posa el nom li diu a l’escribidor el tema, els personatges i tot un seguit de directrius i l’altre escriu l’obra.

      La veritat és que no sé com va aquest tema. No en se res de res, però no m’agrada, no hi estic d’acord.

      Crec que el cinema és diferent a la literatura, però argumentar-ho no és tant senzill. Imagino que l’actor o actriu posa el cos i tots hem d’acceptar que no poden fer sempre tot allò que el guió ha imaginat. En canvi, l’escriptor pot imaginar allò que vol i no és el seu cos el que pot presentar impediments, en tot cas la seva capacitat de creació o d’imaginació. I per aquesta no accepto que hi hagi “dobles”, no ho veig defensable.

  5. Prefereixo quedar-me amb la màgia del cinema, encara que sigui mentida, que anar mirant darrere de les bambalines per veure els trucs i els jocs de mans que li treun tota la gràcia!

    La Portman va fer un dels millors papers de la Història del cinema I PUNT!

    • És una manera de mirar-s’ho, tant bona com les altres.

      La veritat és que quan veig una pel•lícula de guerra o d’alpinisme, ja assumeixo que els protagonistes no pujaran un 8.000. Per tant, també em deixo submergir per la màgia del cinema.

      Ara bé, també m’interessa l’altra part i m’agrada saber com s’ha fet una seqüència en particular.

  6. No escric jo, és el meu doble, aquell que respon els comentaris quan jo estic de festa.

    Potser seria just que aquests dobles rebessin un tant per cent dels drets de les pel·lícules, formen part del espectacle, oi?

    • És molt pràctic això de tenir un doble, et tinc una sana enveja.

      És ben segur que cobren. Ara bé, potser la feina no està reconeguda, i per tant tampoc el pagament, en la seva autèntica vàlua.

      Tampoc aquest tema és senzill. No és el mateix doblar unes mans en un anunci de la tele, que doblar diverses escenes en una pel•lícula amb un pressupost milionari.

  7. Del diàleg Tomàs – Ashe trobo interessant la distinció entre el reconeixement públic i l’econòmic. Si la senyora doble hagués cobrat el que li pertocava per la feina que ha fet, si hagués tingut un reconeixement econòmic “just”, hauria renunciat sense piular al reconeixement públic i no hi hauria hagut escàndol.
    El xou bisnes és així, d’acord, però en altres àmbits “comprar” els principis morals no està tan ben vist. Els negres literaris (dobles de cervell?), per exemple, també fan una feina de la qual el reconeixement públic se l’emporta un altre, cobren, callen i tots contents. Ara, quan es fa públic que el famós tal no ha escrit el llibre que signa, no sembla tan bona excusa que el que compta de debò és el resultat i no pas el procés per arribar-hi.

    • El que dius en el primer paràgraf del teu comentari és molt possible que sigui un dels motius principals de la polèmica. Ara bé, si el motiu fos solament econòmic, crec que qui s’equivoca del tot és la Doble, ja que en firmar el contracte hauria d’haver tingut clares les obligacions i els drets a que es comprometia.

      I pel que fa al tema que introdueixes – és molt interessant l’aportació que fas – sobre el món literari, no ho havia pensat, ni relacionat. Sembla que acceptem amb més normalitat el tema dels dobles en el cinema, que no pas en d’altres àmbits. Censurem més unes conductes que no pas d’altres. Per què? No ho sé del cert.

      En el món de l’espectacle hi ha contractes que estipulen la feina de cadascú. Se’t contracta, per un preu, per “posar” les teves cames en una seqüència determinada. Doncs ja saps de que va el pal, sinó no firmis el contracte.

      En el que dius, és molt probable que també hi hagi un acord o un contracte i en essència i en bona part be a ser el mateix, però de cap manera ho percebem de la mateixa manera.

      Aquest tema que has apuntat sembla que té molt més calat del que sembla en un principi.

      Certament al trapezista no li entendríem que per fer una pirueta determinada el suplantés un doble. En canvi a un artista o a una actriu se’ls tolera quasi bé tot. Cert és que a una actriu en una pel•lícula se li pot demanar que surti despullada, que salti en paracaigudes, que condueixi un vehicle en una persecució, que plori, que mati…, sembla clar que no ho podem fer tot.

  8. Jo penso que la majoria de la gent, això dels dobles, ho sap. Com molt bé diu la doble, es necessiten molts, però que molts anys per ballar d’aquesta manera i que jo sàpiga la Natalie Portman és actriu i llicenciada en Psicologia, i va fer ballet de petita, però jo també vaig fer bàsquet i no jugo com el Pau Gasol. A mi em sembla lícit que es facin servir dobles: si un actor fa de bomber, no pretendrem que realment ho sàpiga fer o el mateix si fa de gimnasta olímpic. Negar-ho, però, no em sembla massa intel·ligent. Penso que la doble, ben pagada, sí s’hagués callat, perquè quan fas un treball així, ja saps que la glòria mai no serà per a tu.
    També va haver molta polèmica amb les pestanyes de la Penéllope Cruz en un anunci de màscara de pestanyes de L’Oréal, que es veu que eren postisses. Això sí que em sembla més patètic.
    Ballant més o menys, penso que el treball de la Natalie Portman va ser esplèndid.

    • Hola Eva!

      Si, imagino que tothom sap que el dobles per escenes de risc o de parts del cos existeixen i formen part de l’espectacle. Ara bé, i com dius, segur que les remuneracions que paguen en aquestes superproduccions són altíssimes i que la doble ha de saber exactament quin és el seu paper, a que es compromet i que cobrarà per fer-ho.

      Igualment ha de tenir clar que la protagonista és la diva, és a qui es dirigiran els focus. És així i si no hi estàs d’acord, no ho facis.

      Ara bé, com hem dit, ha d’haver hagut una molt mala relació i molts malentesos en tot això com per a que la polèmica hagi arribat a la premsa.

  9. Quina sort no necessitar dobles!🙂

    • Hola Carme! La perfecció té aquestes coses!

      Sortint de guió, ara mateix no m’importaria que aquesta propera setmana algun doble fes la feina que m’espera.

  10. A mi em sembla normal i lícit que hi hagi dobles; es fa des d’abans dels temps d’Errol Flynn en les escenes en què es necessiten unes habilitats especials. El cinema (o part d’ell) és fantasia, il·lusió… mentida. El que no em sembla ni normal ni lícit és portar aquesta fantasia il·lusicó i mentida més enllà de la sala de projeccions. Si l’actor és un kamikaze capaç de llançar-se d’un cotxe en marxa em sembla genial o si una actriu és capaç d’aprendre contorsionisme per fer una escena de circ em sembla lloable, però si prefereixen que aquestes escenes les faci una altra persona especialista en fer coses així em sembla assenyat. I no passa res.

    De la mateixa manera, si un actor o actriu té un cos d’infart i 100% aprofitable, doncs endavant, però si apareixen dobles o retocs digitals crec que el més honest és reconèixer-ho, fins i tot de cara a desmitificar l’existència de la perfecció que enlluerna a molts adolescents i que massa sovint, per voler-s’hi assemblar, els fa perdre l’oremus… i la salut.

    • Certament el cinema i els anuncis publicitaris i vídeos promocionals ens ensenyen persones perfectes. Van més enllà d’allò del Cos Danone.

      Hi ha actrius que venen una imatge allunyada del seu físic. Viuen en un món que no és real, però a més viuen en i d’una una imatge que no sempre és la que és.

      Per bé que estigui un o una, si t’hi vas ha fixar, sempre trobaràs una que tingui el cul o el pit millor que el teu. Es tracta doncs de comprar aquesta part de cos per a que sembli pròpia.

      Crec que el punt feble està en el moment en que això s’oculta. Pel demés, d’acord amb el teu raonament.

  11. per què la peli quedi bé s’ha de fer qualsevol cosa, doblar o triplar el cos si fa falta! a més a més fer de doble ajudar a conèixer noves “cares” sinó que li diguin al joey triviani que va fer de doble del cul de Al Pacino, quin honor!
    http://www.friendspeich.com/guiones/106.php

    • Realment no tohom té la possibilitat de fer de cul de ningú, però menys encara si aquest és el de l’Al Pacino.

      Aquest actor és el d’aquella sèrie en la qual tots es varen fer milionaris, oi?

      I si, tens raó, “the show must go on” i quasi bé tot si val.

  12. Hi havia un moment en què la majoria de la gent no sabia que hi havia dobles i es creia asolutament tot el que veia a la pantalla. Res no es el que sembla, la realitat que ens presenten no és la realitat, és el món que ens volen fer creure que existeix.
    Molt complet el post.

    • Molt amable.

      De fet, crec, que això és el Món del Cinema. És en bona part màgia.

      Crec que hi ha d’haver límits, d’altra manera ens colaran un actor o una actriu en bona part digital sense dir-nos-ho. Jo prefereixo saber-ho.

      Però a cas quan viem un espectacle de màgia ens queixem quan ens diuen que hi ha truc, i que el mag en realitat no a sobrevolat l’escenari o no ha fet desaparèixer la seva ajudant?

  13. Jo crec que el límit ha de ser en el sou dels actors doblats, és a dir: si la Natalie Portman guanya xyz millions de dolars de la peli que “ha fet”, i resulta que un 40% de les escenes estan realitzades amb una doble, em semblaria just que un 40% dels xyz millions de dolars que ha cobrat els doni a la doble perquè, no fotem, la tal doble se’ls mereix per haver fet un molt bon treball que la portadora del nom potser no podria fer-lo mai a la seva vida! El món és ridiculament injust.

    • Alguna cosa d’això hi ha en el cas del “Signe negre”, ja que una part de les queixes de la seva doble ha estat que li han negat tot tipus de reconeixement, des de l’econòmic, fins a aquell més relacional. Fins i tot han volgut negar, en part, el seu paper.

      No està mal vist això de la compensació econòmica.

      • Em sembla increible que actors com la Portman vagi amb marranades del tipus! A veure, si tan bona actriu n’és, perquè no ha aprés a ballar bé per poder fer el paper del personatge sense necessitat de dobles? La resposta més que obvia és: perquè no és tan bona actriu com per poder arribar a interpretar una ballarina veritable. Llavors, com es pot tenir la cara de pretendre que qui ha fet el treball de ballarina no té cap merits ni cap dret a reconeixements?? És a dir, hauria tingut la peli éxit si la Portman hagués ballat en lloc de l’altra? Oi que hauria quedat molt cutre? Realment estic flipant, en tenia una opinió molt bona de la tal Natalie.

        • La doble va declarar que ella porta 20 anys aprenent i ballant i que era impossible que la Portman amb el temps que ha estat entrenant podés arribar al nivell que requerien les escenes gravades.

          És complicat el tema. Sembla que en un negoci tant gran i tant professional, aquests temes haurien d’estar clars en els contractes que es firmen.

          No ho acabo d’entendre. A més, imagino que no hi hauria clàusules de confidencialitat.

          • D’això se’n diu ser un mal educat. Evidentment ningú no pot arribar a fer de ballarina en uns mesos, i molt menys si ja té una edat i fa temps que el seu cos ha perdut la flexibilitat. Jo no sé si podria tornar mai a fer les coses que feia de petita a les classes de ball, a vegades em fa rabia que no les he seguit, però és realment una feina ben dura. Deu fer molta més rabia portar 20 anys ballant i veure com algú fa veure que el teu treball no val res.

          • En tota aquesta polèmica em sembla que en bona part hi ha un tema de bones i males maneres i sobretot de reconeixement. Imagino que entre la Portman i la Doble no hi va haver bon feeling ni durant, ni després de la gravació de la pel•lícula.

            A la doble tampoc li convé aixecar una baralla d’aquesta mena, per tant intueixo que el tema s’ha instal•lat en el terreny personal.

            La productora i la Portman han menys tingut la seva feina i aquesta ha “piulat” pels colzes.

            Pel que fa al tema del ball, en el que dius hi ha molta raó. Hi ha especialitats que necessiten d’una edat, d’uns entrenaments i d’uns professors per poder donar un nivell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s