Hi ha nits que no puc dormir!

Us ha passat mai que us costa dormir, o que alguna cosa us ho impedeix? Segurament si. De vegades les raons són pròpies, com l’estrès, les preocupacions, alguna malaltia. D’altres vegades són raons externes a nosaltres, una festa nocturna al barri, una barbacoa dels veïns, els fills que arriben tard a dormir…, mil coses. 

El son és un estadi de repòs uniforme d’un organisme. Es caracteritza pel baixos nivells d’activitat fisiològica i per una resposta menor davant estímuls externs.

Bon exemple del que és dormir - Illes Ballestas (Perú)

No és aquest un post en el qual entraré en temes com les diferents fases del son o dels perills que comporta el seu dèficit.

Intentaré parlar d’alguns dels motius que poden afectar la nostra capacitat per arribar a conciliar el son.

Insomni. Típic i tòpic, però existeix. Hi ha persones que es veuen afectades per l’insomni i realment dormen menys del que caldria.

Els fills petits. Un altre cas clàssic. Quantes persones veuen trencat el seu cicle natural d’hores de descans perquè els nens ploren o no poden adormir-se, i el més mínim soroll desperta les alarmes i fa que tinguis una part del cervell alerta, per la quals cosa el nivell de desconnexió i de descans no és de la intensitat que hauria de ser.

L’Excés de treball. Aquelles persones que s’aixequen abans d’hora per avançar tasques de casa, perquè saben que en tornar després d’una llarga i esgotador jornada laboral no ho podran fer. Per la nit també se’n van a dormir tard perquè segueixen tenint coses que fer, siguin de la casa, de la feina o dels estudis, exàmens… Total, no dormen el que cal.

Canvi de costums. Persones que després d’haver passat per les experiències de tenir fills i/o d’estudiar per les nits, ja no poden canviar el costum i no hi ha manera d’adormir-se abans de les 12h o més de la nit, amb la qual cosa també els costa més aixecar-se aviat o si ho fan és a costa de no dormir el que els caldria.

Exemple de relaxació (Tailàndia)

Mala organització. Sabem que a Espanya els horaris són diferents als de bona part de la resta d’Europa. En aquí hi ha persones que sopen tard. Les pel·lícules a la televisió comencen a partir de les 22h. Tot està muntat per anar a dormir tard.

Els horaris de moltes feines també són diferents. Cada vegada més, però encara són poques les feines en les quals les persones puguin sortir a les 17h o abans. Després, per poques coses que calgui fer (anar a comprar, passejar, al cinema, al gimnàs…), de seguida es torna a fer tard per sopar i ja hi tornem a ser, a dormir tard.

Mai trobo el moment d’anar-me’n al llit. És aquesta una variant, ja que en aquí no hi ha causes externes a la persona sinó que és la pròpia persona la que sempre troba alguna cosa més interessant que anar-se’n a dormir.

Hi ha persones que prefereixen fer el que sigui abans d’anar a dormir. És una pèrdua de temps pensen i s’entreguen a tasques com: veure la tele, xerrar, llegir. També hi ha els i les que estem en alguna de les xarxes socials o en algun Bloc.

Per sort estaven més relaxats, tips i dormits que jo (Tailàndia)

I un llarg etcètera de causes, com poden ser el soroll, la llum, la calor, el fred, els mosquits… 

Jo no soc massa bo dormint. Necessito unes certes condicions de laboratori per dormir. És a dir, prefereixo poca llum o cap, poc soroll o cap i una temperatura més aviat fresca…, i sense mosquits, ja que els encanto per a desgràcia meva.

Acostumo a anar-me’n a dormir, cap a les 24h i m’aixeco cap a les 07h. És a dir, acostumo a dormir entre 6 i 7 hores.

Sou insomnes o marmotes? Aneu a dormir aviat o tard? Us aixequeu aviat o tard? Us molesta tot a l’hora d’anar a dormir o tant us fa i dormiu tranquil·lament? Us desperteu a mitja nit?

34 responses to “Hi ha nits que no puc dormir!

  1. Jo dormo fatal des de fa anys. No sabria dir quan va començar… Però òbviament va empitjorar quan vaig començar a treballar a les nits: perquè no feia un torn només de nit, sinó que treballava de dia i nit, alternant… I això ja em va acabar de matar… De sempre m’ha costat agafar el son (i el meu cap no para) i fa uns anys que em desperto per les nits i em desvetllo o tinc malsons que en els últims temps s’han fet recurrents i pels quals començo a estar mosca… Sempre dic en conya que la meva vida hauria de dir-se “Durmiendo con su enemigo” (el meu enemic sóc jo mateixa). I per acabar, és igual si dormo dotze o quatre hores, sempre em llevo amb la sensació de cansament al damunt… Desesperant…

    • Hola Eva!

      I ara, que malament no? Realment és dur no dormir bé durant una llarga temporada perquè el cos i la ment pateixen. No hi ha ningú que pugui resistir el dormir malament sense patir-ne les conseqüències.

      Això d’alternar torns de treball i de descans ha de ser dur. Jo no ho he hagut de fer mai, però pel que he sentit a dir és difícil de compaginar amb la vida ordinària i amb un descans ordenat.

      Pel que fa als mals sons, què dir? Tu mateixa ho defineixis molt bé, això de “durmiendo con tu enemigo” és molt visual i entenedor. Com dius, és desesperant.

      Aquest post ha tingut uns quants comentaris, i la majoria de persones han comentat que no dormen amb la quantitat i qualitat que caldria, per uns o altres motius.

  2. Sóc una marmota total. No estudio per les nits, puc dormir amb la finestra oberta, tancada, persiana pujada o baixada tant me fa. M’adormo si fa calor o si fa fred. Els mosquits no em visiten gaire, i a més no m’acostumo a despertar fins que em sona el despertador. En condicions normals dormo unes 8-9h diàries, ara si cal dormir menys per passar una nit amb la colla es fa… i cap problema!

    • Increïble, quina sort!

      Dels diversos comentaris que he rebut en aquest Post, solament (crec recordar) dues persones han reconegut ser unes marmotes, l’Eri i tu. Quina enveja tant gran.

      El que més t’envejo, amb tot, és el tema dels mosquits, ja que si em piquen per la nit, a més de la coïssor, llavors i com a conseqüència, no puc dormir.

      • Pel que fa els mosquits, us porto la bona nova! Tot el que diuen en aquest anunci és veritat: http://youtu.be/f4ny6lQIZ-c
        M’ha salvat la vida i us el recomano de valent!
        (No, no cobro comissions de cap tipus, malpensats!)😉

        • Fantàstica notícia doncs. Jo no l’he provat, encara utilitzo una versió antiga d’aquesta mateixa marca comercial.

          També utilitzem un Gel que fa bona olor i que diuen va molt bé. No en se la marca.

    • I tu i jo som de la mateixa espècie???…😉

      • Malgrat, imagino, la teva pregunta va per a Perplexa1, deixem posar-hi cullerada.

        Has estat molt encertat. Jo crec que no, hi ha diverses espècies en el Planeta i hi ha factors diferencials que les descobreixen.

  3. Hola,
    Doncs aquí una marmota! Em dormo a qualsevol hora i a qualsevol lloc, però això no vol dir que dormi molt, no tot al contrari. Vaig a dormir al voltant de les 23:30 llegeixo, el que les parpelles aguanten i m’aixeco a abans de les 7 SEMPRE. Això vol dir caps de setmana inclosos.
    M’agrada fer les coses ben d’hora pel matí, em sento millor, més activa. Ara bé, si em sec al sofà en un no res ja estic “clapada” amb soroll, mosquits, el que sigui i jo dormint. Per dir-te que fa anys, bé, molts anys, em vaig adormir recolzada en una columna en una discoteca. Si hi ha problemes, la cosa canvia i sempre costa agafar el son…

    • Hola Eri,

      Hi ha hagut uns quants comentaris en aquest Post, la qual cosa em congratula molt, però has estat l’ÚNICA que ha dit o ha confessat que dorm com una Marmota.

      En tot cas felicitats, és una autèntica sort. Jo tenia un tiet al que havia vist dormir al portaequipatge d’un tren, allà on anaven abans les maletes, a la part superior dels seients. Es dormia allà on li calia.

      Això de llevar-se aviat també ho fan moltes persones, algunes perquè no els queda més remei i d’altres com tu perquè se senten més actives i productives pel matí a primera hora que no pas passada la mitja nit.

      Això d’adormir-se en una discoteca ja és estrany, però de peu recolzada a una columna és la repera. És el que té l’alcohol de garrafó!

  4. Molt interessant Tomàs. És curiós però hi ha un motiu que en teoria podria treure la son a qualsevol persona. “la mala consciència”. Però, sorprenentment, tots aquells que tenen la malaltia no es són conscients i solen dormir com marmotes.

    • Hola Natàlia.

      Tens raó, no he tocat aquest tema i és interessant.

      És el que dius, la mala consciència solament “molesta” a aquells que tenen un bon fons, no pas als malvats (volia posar “desalmado” que em sembla més adient però no se com es diu en català).

      Ja que no dius res sobre tu, entenem que ets de les privilegiades que dorm bé. Quina enveja!

      • Hola, passava per aquí i en veure un tema lingüístic no me n’he pogut estar: malvat, pervers, malànima, dolent, vil, cruel, inhumà, malnat, malparit, brètol, miserable, bergant i/o reconsagrat. La meva predilecta és un malparit ben mastegat amb les dents. Ejem, no, no en sé molt, és que ho he buscat a l’optimot😉

        PS: Òndia, no m’havia fixat que el que acarona els “gatets” ets tu. Que foooooort!

        • Ja sabia jo que podia comptar amb el teu ajut. Gràcies.

          M’agraden malànima i pervers i també malparit.

          Encara nosé perque vaig posar una foto meva, però atenent a que ja surto en l’avatar tampoc importa tant.

  5. Ja que ens ho pregunta, jo dormo pitjor que fatal. Per això em va bé dormir 5 minuts (però només 5!) havent dinat. El problema és clapar-se profundament i llevar-se a mitja tarda: s’acaba fet una autèntica braga, una mica com el gatet a qui vostè fa pessigolles a la inquietant foto de l’apunt. S’acabava de llevar o estava drogat (el gat), espero. Per tant, m’apunto el consell de la cullereta daliniana, moltes gràcies!

    • Això de dormir pitjor que fatal no és bo! A la llarga el cos ho nota i demana descans i repòs.

      Jo quan vaig cansat (per dormir poc) ho noto de seguida als ulls perquè em couen.

      No ser fer això de dormir només 5 minuts. No acostumo a poder fer migdiada. Aquells dies en que puc, sovint no vull perquè si en faig acabo dormint massa i m’aixeco amb un cap com un timbal. Entenc que és una bona solució aquesta de dormir una estoneta. Desconnectes i descanses potser tant com dormint molta més estona.

      Pel que fa als gatets. Anàvem en grups de 4, un darrera de l’altre i amb un guia que era el que col•locava els gatets, et deia com t’havies de posar i com tocar-los i agafar-los. Estaven força dormits. Aquests que es veuen eren joves i es movien sovint però sense intentar atacar en cap moment.

      De fet n’hi havia 12 o 14 ben bé i alguns de molt grans. La meva dona n’estava tocant un i se li va aixecar fins que el seu cap li va passar per sobre del seu. Es va quedar quieta i l’animal no li va fer res. És a dir, estaven dormits però no del tot, això si. havien menjat abundantment. També hi ha unes normes quant als colors de roba que es poden portar i els que no, així com sobre la quantitat de “carn” que pots ensenyar i que no (no pots anar en banyador).

  6. A mi sempre m’ha costat dormir-me. Tenc una mala costum que és donar voltes al cap quan sóc al llit, cosa que no s’ha de fer però que me costa evitar. També és cert que va a temporades a vegades, segons les preocupacions i mal de caps. I els estius en que a les nits fa molta calor… Buf! Així que ja en som dos🙂

    • Les preocupacions i els problemes, al llit s’ageganten. Al menys en el meu cas. De vegades per les nits he estat immers en algun mal rotllo mental i m’he hagut de llevar per canviar de perspectiva. Al llevar-me pel matí i sortir al carrer, alguns dels problemes que al llit eren gegants, ara (fora del llit) solament eren molt grans.

      Per a mi no hi ha res pitjor que tenir mals pensaments un cop estic al llit. No ho se portar bé i m’angoixa.

      I la calor…, un dels clàssics. Hi ha qui la suporta millor que d’altres. Costa molt conciliar el son quan estàs suant. De vegades obrir les finestres o procurar crear corrents d’aire no és la solució ja que llavors es pateixen els sorolls amb una major intensitat. Ens agradi o no, de vegades posar l’aire condicionat uns minuts és el millor. Un cop s’ha refredat l’ambient és molt més fàcil dormir. Procuro no fer-ho perquè l’aire condicionat no m’agrada massa. Solament és un recurs en aquelles nits tropicals, sense gens de vent i amb alta humitat.

  7. A mi em faria il·lusió dormir 8 h😀 , em conformaria amb 7🙂 , però sovint no en poden ser més de 6😦

    Pel que fa als motius que m’impedeixen realitzar el meu sommi oníric, he deixat enrere les males nits dels nens quan són petits i encara no he encetat les males nits dels nens quan ja no són tan nens. Ara per ara el que no em deixa dormir totes les hores que vull és l’excés de feina (aprofito per manifestar que estic fins dalt de tot de ser… d’intentar ser una superwoman).

    • La gradació de somriures és molt bona. Una llàstima això de no poder dormir el que una desitjaria.

      Certament hi ha moltes superwomen i la seva tasca dins i fora de casa és impagable, en qualsevol sentit. Dona, mare, amant, supernani, alegre, sorprenent, sexy, interessant, intel•ligent…, en l’ordre que es vulgui o que es pugui. És molt difícil ser capaç de tirar endavant un ventall tant gran de personalitats i d’activitats i amb solvència.

  8. Andy Warhol estava convençut que amb la invenció de l’amfetamina, dormir seria un acte obsolet i anacrònic i per això va gravar el film “Sleep” on es veu una persona dormint durant 8h, per tal de deixar constància d’aquesta pràctica a les generacions futures!

    A mi em passa que mai trobo el moment d’anar a dormir i sempre supleixo la falta de son amb cafeïna i no amb migdiades!

    • Bona aportació. Seguint el teu estel, En Dalí, diuen, quan es dormia en un sofà, ho feia sostenint en una ma un cullereta, de tal manera que al caure la ma, queia la cullereta i amb el soroll ell es despertava, moment en el qual considerava que ja havia descansat el necessari i es posava a treballar.

      Mentre puguis prendre cafeïna cap problema. No trobar mai el moment d’anar-se’n a dormir té, això, que indefectiblement dorms menys del que caldria.

  9. A mi m’encanta dormir. Molt. El meu problema és que sovint compleixo alguna de les circumstàncies que nomenes. Sobretot nens i feina. Però també hi ha trasllats, reformes i, com no, històries per escriure!🙂

    • Imagino que si ets de les que els agrada molt dormir, no poder-ho fer encara és més dur. Jo més de 8h ja em costa estar al llit.

      La combinació nens, feina i demés extres que sempre es presenten, no és gaire compatible amb la possibilitat de gaudir de massa estones de descans.

      Sortosament el tema trasllat és puntual, encara que es faci llarg i feixuc, i acaba passant, les altres circumstàncies són a més llarg termini.

      I les històries per escriure són aquells extres que entren a la nostra vida.

  10. normalment dormu de 23:20h a 06:50h i sense gaires problemes

    • Ets tot un exemple, també, en el tema d’hores de descans! Pel que es diu, estàs dins els barems de descans recomanats.

      Ara entenc perquè pots fer cada dia un post…, vas ben descansat.

  11. Gràcies a tu!
    M’he descuidat de comentar-te que també tinc nits que trenquen qualsevol esquema lògic, com aquesta nit mateixa, per exemple. Vam tornar d’una tarda amb amics a Tossa de Mar i segurament ja passava de les 2h quan ens vam ficar al llit, però a les 6h m’he desvetllat i ja no he pogut dormir més. M’he llevat, he esmorzat, he fet mil coses. I em trobo bé; no noto que hagi dormit poc… El que sí noto és una sensació estranya, com si el record que tinc d’aquest matí pertanyés en realitat a un altre dia: a ahir, per exemple…🙂 Sóc més raro…
    Bona nit!😉

    • Està clar que cada persona és diferent, però a la llarga som més iguals del que pensem. Tots hem sentit dir allò de “què bé he dormit avui” o “m’he aixecat com nou” o “he dormit només unes hores però m’han estic d’allò més bé”.

      Per què de vegades menys és mes?

      Imagino que les sensacions amb les quals ens a anem al llit pot influir en la qualitat de les hores de son. De tal manera que dormir 4h potser tant productiu com dormir-ne 8h en unes altres condicions mentals.

  12. Jo també necessito dormir més, justament estic intentant canviar d’horari i deixar d’anar a dormir a mitjanit, em va fatal. El problema és que a casa també hi ha coses a fer, el treball sempre et menja tot el dia i de temps practicament no n’hi ha per a res…😦

    • La sobrecàrrega de feina és un motiu per dormir menys del que hauríem de fer. Com dius, sempre podem trobar coses a fer que demoren el moment d’anar-nos-en al llit.

      Pel que dius, la feina de fora de casa et treu bona part de la jornada i en tornar a casa, a poc que es faci, de seguida es fa massa tard. I al dia següent el mateix i així per llargues temporades, en les quals es va acumulant el cansament.

      És difícil de recuperar les hores no dormides, el cansament apareix de seguida i un cop ens hem recuperat i tornem a caure.

  13. Mai trobo el moment d’anar-me’n al llit, aquesta és exactament la meva història de cada dia. Més o menys me’n vaig a dormir a les 00:30h i em llevo a les 6:40h. La calor, els mosquits, els problemes, la feina, tot això em resta hores de son i de tant en tant en lloc d’escriure posts al tren el que faig és dormir o adormir-me sense voler.

    • Van sortint coses comunes, més de les que pensava i això que encara hi ha pocs comentaris.

      Jo procuro anar-me’n a dormir encara que no tingui massa son perquè m’emprenya molt aixecar-me amb molta son. Així i tot, és estrany el matí en que no sento que m’agradaria seguir dormint una estona més.

      Sembla que dormir 6h i escaig és poc, no és estrany que facis alguna “siesta” al tren.

  14. Jo, malgrat ser portuguès i venir d’un món en què les coses es regeixen segons un horari més aviat europeu, he arribat a la conclusió que el meu rellotge biològic em demana d’anar a dormir a les 2h de la nit i llevar-me 7 o 8 hores després. Aquestes 2h de la nit es poden transformar en 3h i 4h fàcilment… La meva parella, a les 12h de la nit ja està fent cops de cap i amb prou feines acaba cap pel·lícula o episodi que emetin a la tele. Jo, en canvi, m’he d’esforçar per adormir-me, la qual cosa em produeix molts maldecaps: dormo nerviós, amb un son lleuger, i tinc tendència a no dormir les hores que toquen, amb la qual cosa arribo al final de la setmana gairebé deprimit. I sempre he estat així: no és que sigui ara cosa de canviar d’hàbits, com tothom em diu que faci. Tant de bo ho fos…
    Tampoc no suporto els mosquits i he de dir que, encara que pugui semblar esquerp o poc romàntic, la millor forma de dormir és sol, sense ningú a sobre, i amb molt d’espai. Ironia del destí: la meva parella creu exactament el contrari…
    I fa un any i mig vaig anar-me’n de Barcelona per establir-me a prop del Montseny. Tothom em diu “oh, que bé, quina tranquil·litat, no?”… Doncs, no! Visc al rovell de l’ou i tinc la terrassa del bar del poble just davant on s’arrepleguen tots els energúmens de les rodalies i donen abast de proves del seu incivisme. Cada cap de setmana (i tot sovint entre setmana) m’acabo adormint quan ells gentilment em deixen, i em llevo també quan al carrer decideixen que ja és hora de llevar-se.
    Tema nervis, ansietat, preocupacions… També els conec… L’Emily Dickinson deia que “sleep is supposed to be, by souls of sanity, the shutting of the eye”. De vegades costa que ho sigui…

    • Gràcies per una aportació tant interessant.

      Visc a Barcelona i tinc la sort que el carrer és bastant tranquil. Ara bé, sovint anem a Pineda de Mar i especialment a l’estiu quan no hi ha la festa d’un barri, n’hi ha en el del costa o l’Ajuntament ens regala amb unes carpes a la platja on la música (o el que sigui) no para fins les 4h de la matinada. Ni que dir, que en surto perjudicat. Em costa agafar el son amb la música tant alta.

      Jo no podria anar a dormir, de manera habitual, tant tard com ho fas tu. Nosaltres en això anem més compaginats i sovint anem al llit a la vegada.

      La manca de son, com dius, es nota en la part física i en la psíquica. Dormir poc castiga. Quan es tenen 18 anys res importa, poc a poc es va notant més que al cos li costa recuperar les hores no dormides.

      Estic en un moment de nervis a la feina. Les coses roden malament i em toca fer alguns papers que desitjaria no haver de repetir.

      De moment amb aquesta fresca tenim els mosquits a ratlla.

      Bona nit i que dormis bé!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s