Un AVE de 97.000.0000.000 Euros

Bé, allò que va dir la llavors Ministre de Foment, Magdalena Álvarez, de “Coseremos España con hilos de acero”, va camí de fer-se realitat.

Hores d’ara, ja s’ha assolit aquell Somni de Nou Ric, de poder dir que Espanya és el país d’Europa amb més quilòmetres de Ferrocarrils d’Alta Velocitat. I això que es va començar més tard que països com França o Alemanya.

A nivell mundial, ni el Japó té tants quilòmetres, solament la Xina, que és una miqueta més gran, està una miqueta més habitada i creix a ritmes del 9% des de fa anys, supera a España en quilòmetres d’alta velocitat.

Foto de l'AVE

Ara bé, amb això no n’hi havia prou. Imagino en algun despatx ministerial una reunió del més alt nivell en la qual es planteja el següent escenari:

Ens hem d’imaginar un gran Mapa d’Espanya, en el qual van apareixent:

  • Línies d’AVE connectant Madrid amb tothom
  • Línies d’Autopistes que indicarien la xarxa prevista
  • Puntets en totes les capitals de província on es construirien Aeroports

Imagino també els brindis i les cares de satisfacció quan en acabar la reunió uns als altres es deien és que “Somos los mejores. No entiendo como no nos invitan a las reuniones de los países más ricos del Mundo. Hay que pedir para entrar en el G8 i en el G20. Si és que nosotros jugamos en la Champions”.

Tots hem pogut sentir i llegir declaracions d’aquesta mena fetes per presidents i membres de governs de distint color polític. És a dir, en aquí, no hi ha un sol partit culpable. D’aquesta ceguesa n’hi ha molts de culpables.

A aquesta reunió imaginària varen seguir declaracions no imaginàries que també recordarem, del tipus:

  • Conectaremos todas las capitales de privíncia con Madrid, grácias a l’AVE, en menos de cuatro horas (J.M. Aznar – discurs d’investidura any 2000). Aquest repte el va agafar amb ganes el Ministre Álvarez Cascos.
  • Després del PP va arribar el PSOE i la Ministra Magdalena Álvarez va dir “Coseremos España con hilos de acero”.

Aquesta broma de l’AVE segons declaracions de ZP ha costat 97.000.000.000 Euros. Una part pagats per la Unió Europea.

No m’estranya doncs que no ens aguantin i que ara ens les facin passar de tots colors. Ens han estat pagant un  model ferroviari que ni als seus països es feia!

A més, les ràtios d’utilització del servei de l’AVE són paupèrrimes comparades amb les del Japó o França. De tal manera que els viatgers transportats per alta velocitat solament signifiquen el 15% dels que ho fan a França o el 5% dels que ho fan al Japó.

No és estrany doncs que Renfe hagi anunciat que tanca alguna línia de l’AVE com la que uneix Toledo, Cuenca i Albacete per manca de passatge. Així mateix, Portugal ha descartat tirar endavant el projecte d’unió amb Madrid. No és d’estranyar, i encara han tardat. Un país Rescatat i obligat ha fer retallades i encara s’ho pensa?

Foto divertida sobre la inauguració de l'aeroport de Castelló

Si mirem els Aeroports, el panorama tampoc és massa bo. Hi ha Aeroports amb molt poc moviment de passatgers com els de Ciudad Real, l’Alguaire (Lleida) i Múrcia, o el de Castelló que encara no disposa dels permisos per obrir, però ja s’ha inaugurat amb tota la pompa.

Espanya no ha seguit una política d’infraestructures com la dels països veïns, on se segueix una política de transport que mira de donar servei a les persones i de connectar de la manera més eficient els sistemes productius.

Per Espanya no ha estat una prioritat connectar amb AVE els pols més actius i productius, ni transportar les mercaderies per abaratir costos, sinó que s’ha guiat per les premisses Polítiques indicades abans. Unes polítiques molt discutibles i molt cares.

S’han seguit prioritats polítiques centralistes i prepotents en contra de seguir criteris d’eficiència i d’austeritat en la despesa.

Fotos de diners per il·lustrar aquest post

Pensem que segons la Unió Internacional de Ferrocarrils, el manteniment anual d’1 Km d’AVE costa entre 28.000 i 35.000 Euros. Amb la xarxa actual, el manteniment anual costarà uns 100.000.000 Euros.

Ara hi afegim el manteniment de les autovies i de les autopistes que no mantenen les concessionàries i el cost dels Aeroports i veiem que s’ha estat vivint en una bombolla.

Està bé viure com un ric, si ho ets. Espanya però ha tirat de beta sense parar a pensar que no s’ho podia permetre.

Els nous rics ja se sap, gasten més del que caldria i fanfarronegen, sobre tot, fanfarronegen.

Per cert, hi ha responsables en tot això? Algú seurà davant d’algun tribunal per malgastar els diners de tots nosaltres? No, ja sabem que no.

Aquest tema de la responsabilitat civil, i si cal penal, dels polítics en la gestió del diner públic, és una de les coses que caldria arreglar quan abans. S’acabarien aviat i per sempre les fantasmades pagades amb els diners d’altres.

Advertisements

20 responses to “Un AVE de 97.000.0000.000 Euros

  1. Ooooh! Arribo tan tard que ja heu tocat tots els pals: centralisme, fanfarronada, interessos, línies absurdes que mai de la vida seran rendibles… només hi podria afegir alguna cosa sobre l’impacte mediambiental d’obrir noves estructures terrestres, però estic tan espessa que no em veig amb cor d’argumentar res amb cara i ulls i, per tant, prefereixo transcriure una recepta de cuina que m’han enviat fa poquet. Si no us sap greu, no la tradueixo (he dit ja que estic espessa?):

    POLLO ASADO AL AYUNTAMIENTO
    Ingredientes:
    – 1 pollo
    – 1 despacho
    – Varios chorizos frescos.
    Preparación:
    1. Se coge e pollo y se le pone una corbata.
    2. Se le coloca en el mejor despacho de un Ayuntamiento.
    3. Lo rodeamos de chorizos.
    4. Se le deja a su antojo durante un tiempo.
    5. Y él solito se va haciendo rico rico.

    Nota: si no disposeu d’aquests ingredients podeu canviar l’Ajuntament per qualsevol altra institució tant de dins com de fora del territori Ejpañol.

    • No he entrat en el tema del midi ambient en el post, és cert, i en canvi hagués estat també una bona orientació, perquè sense dubte que té importància i transcendència.

      Estic molt content perquè en els darrers post s’ha donat allò que les persones que han comentat han aportat idees, noves visions i opinions que han ajudat a fer bons els posts.

      Pel que fa a la recepta (molt bona per cert), què dir? Pels ingredients i per la freqüència en que veiem que es serveix., ha de ser una recepta fàcil. Pels que ho veiem en canvi, esdevé un àpat d’aquells de difícil digestió, dels d’antiàcid i vomitera.

  2. I a sobre n’hi ha molts que es pensen que el diners que ho paguen són de tots. El que no te’ls prenguin directament de la cartera no significa que no siguin teus. Aquest tema de la despesa pública és indignant i sembla que ningú es faci responsable i ho som tots: ells com a executors i noltros per permetre el que fan.

    • Quan el deute creix és com una infecció. Cada vegada s’hauran de dedicar més diners per pagar el deute, la qual cosa provoca que es demani més deute, que a la vegada exigeix més diners per retornar-la i així s’entra en un cercle del que és difícil sortir-ne sense uns polítics honrats i eficients.

      Si aquestes actuacions estesin penades, ja s’ho pensarien molt més seriosament a l’hora de gastar els diners de tots.

  3. Molt complicat que algú carregue amb eixa responsabilitat. No faran res que no els beneficie. Gran post.

    • Ja, però com a ciutadà dormiria més tranquil en saber que els polítics que mouen milers de milions d’Euros nostres i que s’atreveixen a endeutar-se en el nostre nom, haguéssim de respondre davant la justícia si la seva gestió econòmica ha provocat endeutament o dèficit en els comptes públics.

      Gràcies, ets molt amable.

  4. No sé què em fa pensar que el motiu que el senyor MadeByMiki veu darrera de les ganes de sargir la “pàtria” amb fils d’acer no és del tot desencertat.
    Un llibre molt il·lustratiu sobre l’obsessió centralista del simpàtic estat que ens fa de papa i mama, Espanya capital París de l’economista Germà Bel:
    http://www.edicionslacampana.cat/index.php/llibres/355
    o “fins a quin punt poden ser absurdes les infraestructures parides per ideologia absurda”.

    • El Germà Bel ho diu de manera més contundent del que jo ho he fet.

      Sembla clar que darrera la política d’infraestructures empresa per Espanya des de fa decennis hi ha una idea determinada de com volen Espanya. És una visió de túnel (mai millor dit en el cas dels trens), una visió gens guiada per criteris d’eficiència, sinó per criteris geopolítics centralistes.

      Després de més de 30 anys de “democràcia” sembla mentida que encara s’hagi de parlar d’aquests temes.

      Sort que el PSOE diu que és Federal. Bé, s’ha deixat pel camí el federalisme i va camí de perdre la “O” d’Obrer.

  5. Hi estic completament d’acord. ara bé, també pesno que la Unió Europea hi té a veure. Com ha anat repartint subvencions a un país que ha destacat sempre per la picaresca? En aquestes subvencions no hi havia negocis encoberts? Si es construeixen vies, també s’hauran de contractar construccions de trens (em sembla que Alemanya i França es fregaven les mans).
    No entenc gens en economia,però escrivint aquest comentari m’adono que l’invent d’Unió Europea ha estat i és un Pla Marshall en què només uns quants se’n beneficien. S’han imposat poítiques sense planificació o pensant en els socis més grans i s’han repartit subvencions en què ha servit per a tot (des finançar partits fins a lucrar-se personalment) més per ajudar a bastir estats democràtics i moderns.

    Les infraestructures han ajudat o han servit per a l’especulació urbanística. Visca el capitalisme pur i dur!

    • Hola Jaume. Molt ben vist. Amb tota seguretat hi va haver suport de França i d’Alemanya per a que les seves empreses fessin negoci. Sense el seu suport no es mou ni un Euro a Europa, per tant hi varen ser copartícips.

      No sé si Europa ha volgut abastar massa i al final ha acabat superada per una Crisi que segurament (al principi) pensaven que superarien amb menys problemes del que ara hi ha. Estem en un moment en que es discuteix tot. Avui hi ha reunió important per saber que es pensa fer amb Grècia (s’ha sentit de tot, des de deixar-la caure del tot, fins a fer un Pla Marshall a la europea, amb condonació d’una part del deute, dilatar els terminis per retornar el deute i suavitzar els tipus d’interès aplicats).

      Sembla clar que França i Alemanya segueixen sent els països més potents i fiables, igual que abans de l’Euro.

      Si avui es dona una sortida factible per a Grècia és possible que tot es tranquil•litzi una mica. A més, el que es faci per a Grècia pot ser útil per a Portugal i qualsevol altre país que caigui en un futur proper.

  6. 97.000.0000.000€ pel goig de presumir davant de tot europa es paguen sense problemes…

    • Jo perquè no sabia que era tant barato, d’altra manera jo mateix hagués avançat els diners.

      Atès que la Xina ha pres la davantera i no hi haurà qui les pari, es podrien dedicar al tramvia o als telefèrics, la qüestió és constar en el Guinness sigui com sigui.

  7. Al meu país, segons la dita, els tontos no semblen prou tontos si no són també arrogants. Evidentment, aquests polítics són de primera mà… hahaha

    • Molt sabi el teu País.

      En bona part coincidim, vosaltres en dieu “arrogants” i jo en el post en dic “fanfarrons”.

      Com si a més de malbaratar milers de milions, encara calgués vantar-se davant de tot el món.

  8. Sensacional el post, m’encanta això de cosir Espanya amb fils d’acer, potser deu ser per evitar la seva “desmembració”…

    I com sempre el que més m’agrada és aquesta manca d’autocrítica dels que han fet aquesta gran cagada.

    La veritat és que des de fa anys, exactament des de 1992 que defenso que mai hauriem d’haver deixat arribar el AVE a Catalunya, de fet no és l’AVE Madrid-Barcelona?, doncs no calia, lo millor hauria estat dir allò de “ara ja és massa tard, us el poseu al cul i dediquem aquests diners als trens de rodalies”.

    • En realitat qui t’agradava era la missatgera, aquella nomenada pels malèvols com “Maleni”. És una frase i un missatge contundent.

      Certament, no hi ha ni autocrítica, ni possible pena.

      Jo també penso que el que cal és comunicar molt millor l’aeroport, amb rodalies i metro i fer els vols més barats i apostar per trens ràpids de mig reorregut, amb unes rodalies potents, puntuals i eficients.

      Deixaria l’AVE per aquells recorreguts que estigui provat que la seva inversió val la pensa i té sentit.

  9. Tan bé que aniríem amb un tranvia per la Costa Brava…

    • No els donem idees, que encara construiran un recorregut per un tramvia però el faran passar per sobre del mar amb parades a cada cala i caleta.

  10. Linea d.ave albacete.cuenca, pero del tant necessari corredor del mediterrani no en volien ni sentir a parlar, ha tingut q intervenir europa.

    Espanya connectada excepte amb europa (i això q ens han deixat diners..).

    I al final al ciutadà de a pie li surt més a compte agafar un avió que viatjar amb tren… Un sense sentit.

    Això si aquí els catalans pagant com uns bojos per entrar i sortir del país (30e fins valencia i despres autovia gratuita del mediterrani, que a catalunya smbla q se.n van oblidar…)

    En fi, en un país de pandereta.

    • Hola Kar!

      Avui has estat la primera en comentar. No tinc premis per això, però allà va una abraçada virtual.

      Quan las EEUU, França, Anglaterra i Alemanya no han optat per una estratègia de TGV o AVE com el desplegat per Espanya, una ha de parar i mirar els per què. Aquests països no és que ho facin tot bé, ni de lluny, però no són uns “mindundis” i caldria saber les raons per les quals han apostat per altres models.

      Una de les raons és que el model espanyol és molt i molt car de construcció i de manteniment.

      Aquests països han deixat a l’avió les llargues distàncies, les mitges distàncies per al TGV i altres models de Trens que van a 200 Km/h i unes potents Rodalies per a les grans conurbacions.

      També han apostat pel TGV per les mercaderies. En aquí les mercaderies estan quasi oblidades i obligades a circular per carretera, la qual cosa genera pol•lució, aglomeració de camions, accidents i costos més elevats.

      Pel que fa a Catalunya, crec que les primeres Autopistes de pagament ja existien en aquí des dels 70’.

      El model difícilment canviarà perquè la voluntat política passa per Madrid. En tot cas s’aturarà, però serà per manca de diners, no perquè hagin vist que aquest model és desencertat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s