Economia Blava versus Economia Verda

Quina relació hi pot haver entre les pòsits del cafè, els shiitake i el menjar per a les mascotes?

L’Economia Blava de la qual parlarem en aquest Post ens aclarirà aquesta pregunta. 

L’Economia Blava consisteix en entendre els residus com a recursos i buscar solucions inspirades en els coneixements acumulats durant milions d’anys per la naturalesa, per aconseguir cada cop nivells més grans d’eficàcia, respectant el medi i creant riquesa, i traduir aquesta lògica al món empresarial.

En front d’aquest plantejament, l’Economia Verda requereix que les empreses inverteixin més i que els consumidors paguin més per aconseguir el mateix, a canvi de preservar el medi ambient.

Gunter Pauli i el seu llibre sobre l'Economia Blava

Un economista i empresari belga de nom Gunter Pauli és qui està liderant el projecte d’Economia Blava. Explica que tot va començar quan visitant un proveïdor d’Indonèsia al que comprava derivats de la palma, va comprovar que per aconseguir els àcids grassos de la palma africana estaven destruint la selva per fer plantacions més grans, i que com a conseqüència, s’estava minvant l’hàbitat natural de l’orangutan.

Arrel d’aquella experiència va vendre tots els seus negocis per canviar la manera de fer les coses. Va passar 3 anys amb científics de tot el món per dissenyar sistemes integrats que possibilitin no tenir brossa, ni emissions. Llavors va fundar la Zero Emissions Research & Initiatives, que és una xarxa global en la qual hi participen més de 3.000 científics.

A la pregunta, què s’ha de fer per a que el nostre progrés comenci a avançar en paral·lel, i no a expenses de l’ecosistema en el que vivim?, va presentar un informe al Club de Roma, amb 100 iniciatives empresarials basades en aquests nous conceptes.

La idea és superar les “3 erres” (Reciclar, Reduir i Reutilitzar). L’Economia Verda, que pretén preservar el medi ambient a costa de grans inversions s’ha tornat pràcticament inviable per a molts països, que no poden pagar els costos que aquesta economia exigeix.

Veiem ara la resposta a la pregunta que fèiem a l’inici:

Cada any, al món, es consumeixen uns 8 milions de tones de cafè. En tot el procés de collita, processament, torrat i preparació comercial del cafè, el client solament acaba consumint el 0,2% de la biomassa generada pel cafetal, la resta es considera residu.

Aquest brutal 99,8% de residu, a més, genera milions de tones de gas metà que contribueixen al canvi climàtic.

Doncs ja hi ha empreses que utilitzen els residus orgànics generats en el procés del cafè per conrear bolets tropicals. El mercat mundial de bolets és de més de 13.000 milions d’Euros a l’any. Entre la demanda, destaca la de les varietats tropicals com la del shiitake, les orellanas i les ganodermas, gràcies a les preferències occidentals pels aliments amb baixos nivells de colesterol i d’àcids grassos saturats.

A la vegada, les restes del conreu dels bolets, rics en aminoàcids essencials, es poden convertir en un component de qualitat en el menjar per als remats, les aus de granja i les mascotes

Veiem altres exemples:

A les ciutats hi ha, entre d’altres, dos problemes que costen diners: la gestió de la brossa i la de depuració de les aigües.

Amb la brossa es pot tractar l’aigua i produir biogàs, convertint aquets dos costos en un ingrés. Així, es podria produir, aigua potable, compost i biogàs. A Seul i a Suècia hi ha dos projectes en marxa en aquest sentit.

A Alemanya, amb tecnologies que augmenten l’eficiència de l’energia solar i la dels aerogeneradors, s’està en el camí d’obtenir energia elèctrica molt més barata que la que es genera a les plantes nuclears. La qual cosa és el primer pas per substituir de manera eficient la dependència d’aquesta energia.

Els tèrmits a l’Àfrica construeixen els seus nius en forma de grans estructures que els permeten mantenir la humitat i la temperatura constant, mentre que a l’exterior la temperatura té una oscil·lació de més de 50º C. Aconsegueixen això sense consumir cap combustible i sense cap emissió de CO2 a l’atmosfera, solament mitjançant el disseny amb que construeixen els nius.

Imitant el que la natura fa des de fa milers i milers d’anys potser trobarem camins fins ara no explorats que solucionin o pal·liïn la ingent i cara gestió dels residus generats, de la depuració de l’aigua i de molts altres problemes.

Una nova esperança sembla que arriba en forma de la nomenada economia blava.

14 responses to “Economia Blava versus Economia Verda

  1. M’ha semblat molt interessant, però em passa una mica com a la Montse, entre l’economia blava i el reciclatge hi ha tanta diferència? L’exemple tan il·lustratiu del cafè boletaire em sembla un cas de reciclatge intel·ligent (potser més el que practiquem per aquí), però al cap i a la fi el 99,8 de cacona cafetera es recicla, no?
    D’altra banda, això de viure dels residus, la famíla Soprano, entre altres, ja fa temps que ho fa. Novament, potser la diferència és en la logística (i potser en l’ètica)?

    • Pel que he llegit, la major part del residu del que és el cafetal, fins a la tassa de cafè que ens prenem no té un ús posterior. Per això ho posen com un dels exemples més bèsties pel que fa a malbaratament d’un residu que en canvi es pot aprofitar per a d’altres finalitats.

      Una de les diferències és que l’Economia Blava fa molt èmfasi en el tema del disseny de les vivendes, no tant en l’ús de materials nous (també de difícil retorn al medi), sinó amb el to de les pintures (bàsicament el blanc i negre de la zebra, colors amb els quals es refrigera fins a 9ºC d’una manera natural), amb l’ús de materials naturals com el bambú, barat i fàcil de fer créixer.

      La Verda pretén mantenir el Medi Ambient, la Blava pretén anar més enllà imitant la naturalesa.

      Hi ha un altre projecte de telèfons mòbils sense bateries, que funcionen per la difèrència de temperatura entre el cos i el propi telèfon.

      Crec que és una economia verda “tunejada”, és un pas endavant i que li han donat un altre nom per diferenciar-se.

      Presumptament, la Blava és molt més barata que la Verda segon 100 projectes que han presentat al Club de Roma.

      Alguns dels projectes ja funcionen. D’altres en sabrem aviat si són viables. Si en sentim parlar molt de tot plegat és que anem pel bon camí.

      El bo d’això és que sembla una passa endavant, malgrat que se n’hauran de fer molts d’aquests, ja que d’altra manera això no resistirà gaires dècades més al nivell de malbaratament al que estem abocats.

    • La diferència és evolutiva. Possiblement l’economia blava és l’evolució lògica de la verda. Han deixat de parlar de residus i han passat a pensar de forma orgànica, en el sentit que hem d’aconseguir el que ja fan els complexes de la industria química, en els quals uns fan servir com a matèria primera el que per altres és un rebuig, per això es posen tots junts, com a Tarragona.

      Hem de deixar de pensar en reciclar i pensar més en aprofitar. La diferència és lleu, però important. Segons aquesta idea, la merda no existeix. Segons aquesta idea, els abocadors no tenen cap sentit.

      • Ho has resumit molt bé amb això de “la merda no existeix”. Ve a ser això, un Procés aprofita el rebuig i la brossa d’un altre Procés anterior, i fins i tot que un tercer Procés aprofiti encara el que “sobri” d’aquest segon, si és possible.

        Jo també ho veig com una evolució de la Verda, el valor de tot això és que sempre hi ha d’haver algú que s’hi posi. Ja hi ha molts projectes en molts països que estan seguint aquestes noves maneres de fer. La importància de tot això es veure en els propers anys. Esperem que sigui un bon camí que seguir.

  2. M’agrada aquest concepte, però per desgràcia l’ecologia verda és més negoci per a molts, i mentre sigui així, no importa el mal que aquest comportament faci. De la verda tan sols em quedo amb el reutilitzar, un concepte que tampoc els hi agrada massa, però que ens beneficiaria molt.

    Vaja, un altre gran post Tomàs, no facis vacances!!

    • Gràcies Miki. Des d’ara mateix estic de vacances.

      Estaré connectat. Farem una escapada curta a Londres i la resta del temps estarem pel Maresme, això si, amb menys connexió a Internet ja que en allà no en tenim, però si n’hi ha a casa d’uns amics i des d’allà alguna cosa faré. Segurament canviaré el format i em dedicaré més a coses d’actualitat i a contes.

      Pel que fa al Post, quan vaig llegir l’argument de que l’economia verda era cara, vaig pensar que si, que tenien raó. Si pensem, per mor d’aquesta manera de fer les coses, hem canviat molts comportaments (i moltes coses han estat positives), però per a les empreses i, de vegades, per als usuaris finals, hi ha un component econòmic que no juga a favor.

      S’hauria d’avançar més i més ràpid, en favor de l’ecosistema però sense que això signifiqui uns costos que molts no poden pagar.

      Què tinguis unes molt bones vacances i penja coses si et ve de gust, a nosaltres segur que si.

  3. No ens enganyem, la suposada economia actual és vermella i no la volen canviar! Aquests jocs de coloraines no ajudarà a amagar la realitat: estem en vermeeeeeeeeell!!

    • Molt bo AhSe!

      Realment no estem per gaires alegries econòmiques. Ara bé, el que és cert és que bona part de la gestió que ens demana l’economia verda no es sostenible des del punt de vista econòmic. Moltes de les idees són bones però incorporen un component de costos que finalment acaben repercutint en el consumidor final.

  4. Aix, en llegir el títol pensava que parlaries de l’estat de les economies domèstiques i no he pogut evitar dir en veu alta: negra!, ni verda ni blava: l’economia està molt i molt negra!!!😉

    Bromes a banda, penso que copiar els processos de la natura és el més intel·ligent que es pot fer. La natura és eficient i ho integra tot en un cicle perfectament engranat que ha estat funcionant durant milions d’anys… l’home en porta pocs milers fent la seva i ja ho ha empastifat tot.

    Això que comentes em recorda la gestió d’algunes granges que aprofiten els excrements del bestiar per obtenir metà i amb això aconsegueixen autonomia energètica per a la calefacció i la il·luminació de les quadres.

    És una bona inciativa (tot i que he de reconèixer que no acabo de veure la diferència entre la verda i la blava… tinc daltonisme econòmic?)

    • No, no vull pensar massa en l’economia domèstica, tot just el que és just i prou.

      Si, l’ús de productes que generen residus és del més comú. Allà on no hi ha paper, hi ha cartró, suro blanc o plàstic. Tot porta algun embolcall. L’aigua bruta va als rius i la brossa a grans magatzem dels quals en diem abocadors. Per no parlar dels metalls pesants que hi ha als nostres rius i oceans.

      Doncs si, l’exemple de la granja és perfecte. El residu es converteix en energia i els guanys són múltiples.

      Pel que jo he entès, la Verda procura reduir la generació de residus, reciclar els residus i reutilitzar. La Blava intenta anar més enllà, de tal manera que és el propi residu el que s’utilitza per ajudar a crear un altre producte, sense la utilització de combustibles, ni energia afegits. Així com copiar sistemes que ja funcionen de manera eficient a la naturalesa com els que hem comentat, o d’altres com copiar la pàtina que tenen les fulles de loto o les ales de la papallones que per més que es mullin sempre estan seques ja que l’aigua a la seva superfície es comporta com si fos mercuri.

  5. jo que pensava que als meus nets ja no els hi quedaria planeta, encara queda alguna remota esperança veig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s