Quines ministres que té Hugo Chavez

Estem acostumats a veure en els governs presidencialistes, en el sentit de que és el president del govern qui escull el seu equip de ministres, com el seu equip de ministres, homes i dones, es miren al seu lider embaladits i embaladides.

Fins i tot al programa “Polònia” se’n fa conya en aquest sentit amb les mirades i gestos entre alguna ministra i el president ZP.

Si pensem que això és una mica llafiscós i pueril, si pensem que haurien de pensar que han estat escollits i escollides per la seva vàlua i no per altres condicionants, amb mostres de simpatia, cordialitat, companyarisme o amistat, si és el cas, ja n’hi hauria d’haver prou.

Ara bé, tothom entén això de la mateixa manera? Tothom té uns límits tant austers com els que proposo?

Doncs no.

Fa uns dies, el president de Veneçuela, Hugo Chavez, va tornar de Cuba on havia estat per seguir el tractament mèdic que va començar fa uns mesos.

Doncs bé, a l’aeroport el varen anar a rebre bona part del seu gabinet. Entre aquests, unes quantes ministres, que l’han rebut amb cants patriòtics, no sense que el propi president cantés moments abans.

Us deixo un vídeo on podeu veure-ho. Si voleu anar directament als cants, aneu al minut 3:30 on canta Chavez i al 4:00 les Ministres. La de la guitarra és Mari Pili Hernández, ministra de juventut.

Aquesta mostra de compenetració i d’adehesió, és més, de Comunió, és indestructible.

La matinada següent, el president Chavez va enviar el següent tweet:

“Buenos días, Patria Amada! Aquí, en pleno Retorno! Qué hermosa luna llena nos recibió esta media noche! Seguimos Viviendo Venciendo!”.

Us imagineu els o les ministres de ZP rebent-lo amb guitarres i castenyoles al ritme de “La Internacional” o de “Viva España”, en retornar d’algun dels seus viatges a Brusel·les? Segurament hi ha molt de països amb cultures diferents i distintes maneres de fer i d’entendre la cosa pública, però en a mi em sobten aquestes mostres inquebrantables d’adulació.

Anuncis

14 responses to “Quines ministres que té Hugo Chavez

  1. La veritat és que sempre he pensat que Hugo Chavez és un de tants casos on la estètica de l’esquerra radical es troba i connecta amb la dreta extrema… em costa trobar-hi la diferència…

  2. Jo m’imagino a la Joana Ortega i l’irene Rigau ballant una sardana vestides de pubilles rebent al Mas, cada cop que torni de pixar al lavabo!

    Per altre banda aquesta setmana la ONU ha fet públic un informe confirmant un descens del 50% de la pobresa a Veneçuela, així doncs lalrga vida a Chavez i les seves ministres!

    • Crec que al govern de Chavez li queda un camí molt llarg per assolir les seves fites.

      Hi ha quelcom de messiànic en Chavez que el distreu del govern més planer. Pensa que és un elegit i no un simple governant que està de pas.

      així i tot, si a una part de la població els va bé, doncs benvinguda la notícia.

      Pel que fa a les “ministres” catalanes, he intentat imaginar-ho i no he pogut. No tinc tanta imaginació!

  3. Que prenguin nota en Mas i les seves girls. Llàstima que en aquest govern només n’hi hagi tres, però s’hi podria afegir la De Gispert, també. I no seria bonic veure la Rigau amb una pandereta, l’Ortega amb ukelele, la Fernàndez Bozal maraques en mà i la de Gispert amb la veu cantant entonant el “Baixant de la font del gat” cada vegada que vegin en Mas a l’horitzó?

    • He intentat imaginar el que proposes i m’he estremit.

      Gallina de carne!

      Espero superar-ho i no tenir malsons.

      Quan ho veus en altres indrets no et fas idea del que podria significar la importació del fet a casa pròpia. Hi ha coses que millor deixar-les com estan.

  4. si al nostre president el reben amb guitarres i castanyoles me’n vaig a Andorra

    • Des d’Andorra encara sentiries la música. Hauries de marxar com a mínim a Borneo.

      A més, la carretera que arriba a Andorra és molt estreta per poder deixar passar la sortida massiva de cotxes cap a l’exili.

  5. Però Tomàs, això és del tot comprensible perquè aquest personatge unifica en sus carnes dos dels atractius més potents per a una dona: d’una banda duu uniforme i de l’altre pel seu càrrec ostenta allò que se’n diu l’eròtica del poder. Jo mateixa, quan anava pel minut 8 o 9 ja feia ullets… ai, no, calla, em sembla que el que m’ha passat és que se m’aclucaven els ulls per la son (és espectacular de quina manera s’embolica xerrant aquest paio!) 😉

    • Certament, en molts dels països de l’Amèrica del Sud la gent parla amb una fluïdesa que no és pròpia en altres indrets.

      Ara bé, aquest paio n’és un cas especial. Es veu que en el “seu” canal de TV fa uns discursos – arenga que no tenen res a envejar als d’en Fidel. Explica coses personals, canta…

      Tot un personatge, al qual de moment els seus el segueixen votant.

  6. En certa manera em fa recordar al nostre amat president de l’epoca comunista. 😀

    • El vostre Nicolae Ceauşescu va ser tot un personatge. Va passar d’enfrontar-se a l’antiga URSS a disparar sobre la seva pròpia població en els fets de 1989.

      Molts dels països més propers han tingut o tenen governants del més pèrfid, lamentable i antidemocràtic que pugui existir. Els tirans i els dictadors són massa comuns, no sé d’on en surten tants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s