El dolor. El Mosaic està de dol.

Avui us vull parlar del Dolor, d’aquell dolor que prové de la pèrdua d’un ésser estimat.

Des de fa segles que es parla i es teoritza sobre el dolor, i segurament no trobaríem dues persones que l’explicarien de la mateixa manera. El dolor se sent i s’experimenta de manera personal.

El dolor no cal que ens el presentin, quan ens colpeix, el reconeixem a l’instant.

El dolor existeix, està entre nosaltres, es reparteix amb més o menys fortuna i es presenta sense demanar permís.

El Julio, el meu cunyat, ens ha deixat, si més no pel que fa a la seva presència física. En altres aspectes encara està i estarà amb nosaltres.

Des de que li varen diagnosticar la seva malaltia ens ha donat a tots una mostra de la seva enteresa, crec que és la paraula que descriu millor la seva actitud de lluita activa front la malaltia.

El xoc emocional de la pèrdua et fa trontollar, arribes a pensar que el que està passant no és real.

Les llàgrimes llisquen per la cara,  els ull couen i el nas moqueja. La respiració s’altera i també el ritme cardíac.

Totes aquestes sensacions són molt físiques i, més o menys, per conegudes les sabem gestionar. Ara bé, el dolor no és exactament físic, és més intangible i més difícil de dominar o de controlar.

Tornen al meu cap aquells pensaments que en més d’una ocasió ja m’he promès seguir, i que després el maleït dia a dia em fa oblidar. S’ha de viure la vida en el millor sentit de la paraula. En altre cas, ens poden venir a buscar sense que haguem fet moltes de les coses que sempre deixem per un altre moment, des de fer un viatge a omplir de petons a les persones que estimem.

Julio, per aquest viatge que acabes d’emprendre et desitjo un bon vent i una barca nova que et portin a la destinació que hagis somiat. Un petó.

30 responses to “El dolor. El Mosaic està de dol.

  1. Tomàs, una abraçada ben forta! Tens tota la raó que cadascú ho viu d’una manera.

    Hem tingut dos pèrdues a la família durant l’any i jo encara crec que ha de passar molt de temps per acabar-m’ho de creure…

    Molts ànims!

    • Hola i moltes gràcies Bajoqueta!

      Doncs una abraçada també per a tu. Certament, hi ha moments en que tot sembla que no ha succeït i que tot serà com abans.

  2. Ostres, Tomàs. Ho sento moltíssim.

    El perdre una persona estimada sempre és una veritable llàstima però en aquest moment de traspàs, fas un veritable treball de record de sentiments, emocions, vivències,… que el fan sempre present dins els éssers estimats.

    Molts ànims i a seguir endavant.

    Una abraçada.

    • Gràcies Sergi.

      Com dius, hi ha pèrdues que es viuen realment com una pèrdua.

      Vaig sentir el rampell d’escriure alguna cosa, va ser com dir el que sentia en veu alta.

  3. Me sap moltíssim de greu pel que estàs passant, Tomàs. Creu-me que t’entenc molt bé, pel que vaig viure fa uns pocs mesos, i tot i així no sé massa bé què dir-te… Una abraçada fortíssima i molts molts ànims.

    • Gràcies Caterina.

      Recordo perfectament els teus posts al respecte del que expliques i ja me’n faig una idea. Una abraçada per a tu també.

  4. És l’equivalent a la vostra abraçada

  5. Ànims i una aferrada,

  6. En una societat com la nostra en què no volem ni sabem parlar de la mort ni del dol, trobo que el teu apunt és valent i útil. Una abraçada

  7. No és fàcil trobar paraules que t’ajudin a superar aquest dolor. Poca cosa més es pot dir d’aquell conegut el temps tot ho cura.
    Ànim, noi; ja sabem que en aquest pis hi estem rellogats…

    • Gràcies Ferran.

      I tant que hi estem rellogats.

      Certament el pas del temps és un gran ajut per superar qualsevol entrebanc dels que la vida ens posa al davant.

  8. Molts ànims! Una abraçada!

  9. Ostres, i jo que he vingut a visitar-te l’últim després de tornar de vacances…

    Tampoc sóc gaire bona en aquests casos, només sé dir “Ànims” i veure-ho, com ja has fet, per veure el cantó positiu. Una gurú de la felicitat (hi ha l’enllaç al meu bloc) em va dir un dia que la mort d’una persona estimada es podia viure com una pèrdua, però que era preferible viure-la com un guany: tot el que heu pogut compartir plegats durant aquests anys.

    Apali, “ànims”!!!

    • Gràcies.

      Ja aniré cap als vostres Blocs, de fet en alguns dies d’agost he anat fent visites i comentaris a tots els i les que heu penjat posts, tret dels darrers dies.

      Procurarem fer-nos costat i tirar endavant des del primer moment, ja que sembla una bona opció posar-se les piles des de ja.

  10. És cert, aquesta sensació de no-realitat també m’ha passat amb les pèrdues més dolgudes. Potser per això necessitem un període de dol: per poder plorar i fins i tot enrabiar-nos per la pèrdua i fer-nos càrrec del comiat i així permetre que el buit de l’absència s’ompli amb els bons records.

    T’envio per a tu i els teus una abraçada que, tot i la fredor de la pantalla, espero que t’arribi ben càlida. Ànims!

    • Arriba, arriba Montse, gràcies.

      La fase de ràbia ja l’hem passada perquè la malaltia ha estat llarga, ara resta pair el buit que s’ha produït. Gestionar emocionalment l’absència no és senzill. Ara iniciem aquella fase d’intentar “arreglar” papers. Allò que s’ha de fer però que es fa molt costerut.

  11. Una abraçada ben forta Tomàs, mai he sabut que dir en aquestes ocasions i mai en sabré.

    • Gràcies Miki.

      N’hi ha prou amb el vostre suport.

      Aquestes darreres setmanes he estat bastant desconnectat del tema Blocs, ja em posaré al dia.

  12. El meu suport a tu i tots els sers estimats d’en Julio. Es cert que tots coneixem la sensació de dolor i/o impotència.

    Jo sempre hem quedo amb que les persones que marxen hem voldrie veurem disfrutant de la vida apassionat fins i tot de la cosa més ínfima con llevar-se al matí per anar a la feina o fins i tot a buscar feina. Estem vius i ens hem de viure. Fem-ho pels qui ho voldrien així!

    • Gràcies Pau.

      Tens i teniu raó. El millor és viure molt i de la millor manera possible.

      Segur que, com dius, ell voldria que féssim les coses que comentes. És tant important viure per les petites coses, com fer-ho per les més importants.

  13. Mentre no et quedis amb paranoies que no et deixen dormir pensant en la manca de sentit de la vida, mentre encara puguis gaudir de la coseta que sigui que abans (o que sempre) t’agradava, mentre no et sentis culpable de cap manera respecte a la persona perduda, encara està tot bé encara que no ho sembli. Bona sort i viu!! Al maxim que puguis.

    • Gràcies AsHe.

      Tinc clar que he d’esprémer més la vida, el que passa és que em deixo arrastrar per les tonteries del dia a dia i de vegades m’oblido d’altres coses que són més importants.

      Estic bé, però el que ha passat m’ha fotut molt.

  14. No estàs sol, malgrat és veritat que ningú et pot acompanyar del tot. Aquesta finestra és un bocí de món que sempre pots trobar per passar els dies i empènyer els anys. Mica en mica el record de l’ésser estimat passa a ser motiu de nostàlgia i d’un somriure plàcid. Mentrestant… mirar de viure tant bé com puguis.

    Una abraçada.

    • Moltes gràcies.

      He dubtat abans d’explicar una cosa tant personal (ja que no soc gaire d’aquest tarannà), però amb algunes i alguns de vosaltres al llarg del temps que ens “llegim i comentem”, ha sorgit quelcom que va més enllà, hi ha una certa confiança malgrat no us conegui. En alguna ocasió he llegit en els vostres Blocs relats o comentaris personals i finalment m’he decidit a fer-ho.

      Tens raó el que comentes sobre el somriure plàcid, malgrat han passat solament hores, ja n’he fet algun tot recordant determinades situacions.

  15. Els sentiments, les emocions, les raons, tot és molt personal. Només et podem acompanyar en el dol per mostrar el nostre suport, ningú pot compartir el teu dolor, tot i que l’entengui o pugui tenir una noció del que representa. Una gran abraçada i molta força.

    • Tens raó, quasi bé tothom (malauradament) ha sentit Dolor alguna vegada, i ja ens entenem quan parlem del tema, malgrat cadascú de nosaltres el senti i el porti de manera diferent.

      Gràcies Carme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s