Pobre Europa pobre

Fa uns 70 anys que l’actual Unió Europea va iniciar el seu caminar. Primer amb la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), i poc més tard, al 1957, amb el Tractat de Roma, antecedent immediat de l’Europa dels 6.

Començava així el camí per estructurar uns futurs Estats Units d’Europa.

Ha costat arrancar sobirania als Estats membres per construir una Europa de tots. En el camí, fins i tot s’ha sacrificat l’Europa de les Regions en benefici de la dels Estats.

L’Euro, la moneda única, ha estat un pas transcendental en la construcció d’un espai comú.

Aquest conte, el de la construcció d’Europa sembla estar en un atzucac, i en aquests moments ja hi ha qui canta allò de “colorín colorado, éste cuento se ha acabado”.

Per què?

Perquè la crisi és més profunda del que ens expliquen i els Estats econòmicament poderosos miren més cap a ells mateixos que cap a Europa, i també perquè els actuals dirigents no tenen el mateix sentit de construir Europa que tenien alguns dels seus antecessors.

Així, Alemanya, que marca el pas a Europa, per cada dues passes que fa, una està dirigida a acontentar als euroescèptics.

Angela Merkel ha perdut les darreres sis votacions regionals que hi ha hagut a Alemanya. Molts alemanys diuen estar farts de pagar els excessos d’alguns dels estats membres de l’UE.

Si jo fos alemany i veies que Espanya té molts més quilòmetres d’AVE que la pròpia Alemanya o que manté un 20% d’economia submergida que no cotitza. O que Grècia ha falsejat els seus comptes públics, o que Irlanda i Itàlia estan en caiguda lliure, tampoc m’agradaria que m’apugessin els impostos per pagar els excessos d’altres. Perquè una cosa és la solidaritat i una altra la tonteria.

La incertesa sobre la capacitat de Grècia per retornar els diners del rescat preocupa a França i a Alemanya, ja que els seus bancs són els que estan més exposats al risc, al ser els que tenen més deute comprat d’aquest país.

Aquest escenari no sembla millorar i no hi ha dia sense una mala notícia. Escoltar els telenotícies sembla “el dia de la marmota”.

La directora gerent del FMI, Christine Lagarde, s’ha volgut afegir a la festa i ha declarat que hi ha la possibilitat d’una nova recessió.

L’alentiment en el creixement d’Europa i dels EEUU, posa més llenya al foc.

Novament el FMI ens ha donat una alegria al dir que els bancs europeus requereixen encara 200.000 milions d’euros per sanejar els seus balanços.

A nivell intern, Catalunya, Castilla la Manxa i Extremadura ja saben el que són les retallades. Encara hi ha però, moltes autonomies que no han mogut peça. I si no diuen res és perquè estan pendents d’eleccions autonòmiques, com és el cas d’Andalusia.

A Espanya, la suma del deute públic més el privat és del 300% del PIB. Això augura anys de creixement lent (i sense un creixement sostingut no se solucionarà el problema de l’Atur), i milers de milions d’euros destinats a pagar les despeses financeres generades pel deute.

Ahir Artur Mas va dir que al 2013 es pot esperar el final del més dur de la crisi. Si bé, va afegir: si no peta tot abans! Això en boca del president fa fredor.

Aquesta setmana, les caixes han anunciat que pugen les taxes que cobren per tot un seguit de serveis com el manteniment dels comptes, les targetes…

Què s’ha fet del somni d’uns Estats Units Europeus? Si Europa deixa caure Grècia, tindrà algun valor formar part dela Unió Europea?

I és que una Europa pobre no és el mateix que una Europa rica.

Tot és com una gran broma. El que passa és que solament riuen uns pocs, però riuen tant fort que algunes nits els sento.

14 responses to “Pobre Europa pobre

  1. Jo veig un futur groc on una nova raça agafarà el poder, amb una probabilitat de 80%. Les cartes diuen que Europa no importa realment, i amb un 15% de probabilitat hi podria haver una nova divisió mundial a l’estil Orwell. La carta numero 13 en la posició de dalt indica un gran conflicte a resoldre, amb 5% de probabilitat per a una tercera guerra mundial. El consell de la consulta és: carpe diem, demà serà pitjor.

    • Molt bé AsHe, l’humor és el darrer que s’ha de perdre.

      M’has fet pensar que podria ser que alguns dels grans gurus de l’economia i algun dels grans polítics hagin pres decisions mitjançant el Tarot. Tot podria ser. Deien que en Reagan visitava una mena de vident per fer-li consultes.

      Resto a l’espera d’aquesta nova raça que has interpretat amb la teva tirada de tarot.

  2. Els ciutadans alemanys poden pensar perfectament el que dius, però si els pobres del sud hem entrat a Europa ha estat perquè a ells els hi convenia, cosa que sembla que ara no passa. A Alemanya ja troben mà d’obra barata, i en tot cas sempre tenen disposats els seus veïns polonesos per fer aquest paper millor que nosaltres.

    Ho tenim pelut, i estic ben d’acord amb el que dius, tot està molt pitjor del que ens diuen…

    • Bé, jo volia ser més ben pensat que tu pel que fa a la construcció europea de tots, però…

      Alemanya ha hagut de suportar també la recuperació de l’antiga RDA i imagino que ja estan fins als coll de rescatar països.

      Si, crec que la cosa està ben malament, més del que la premsa i els polítics expliquen.

  3. Com a ciutadana entenc perfectament els ciutadans alemanys perquè aquest sentiment també el patim nosaltres quan circulem per determinades carreteres (per posar un exemple absolutament a l’atzar, quan anem una mica més enllà d’Alacant) o quan passes per caixa després de comprar els llibres dels nanos i te n’enteres que en altres comunitats són completament gratuïts. La solidaritat cansa.

    Ara bé, deixant de banda el nivell de poble ras i passant al d’estat… és possible que hi hagi alguna cosa que grinyola? A quin país s’han comprat els costosos materials per a la construcció d’aquella absurditat anomenada AVE? A quins països compra Grècia la seva absurda despesa en armament? Tens raó, Tomàs: enmig de tot això algú està rient molt, però que molt fort.

    • Completament d’acord amb el que dius en el primer paràgraf. Una cosa és ser solidaris i una altra és ser tontos.

      Avui he llegit que la ministre Salgado ha dit que els objectius de dèficit s’estan acomplint. Totes les Comunitats presenten dèficit excepte el País Basc que té superàvit!!! En plena crisi i tenen superàvit. Dic jo que serà pel Concert!!!

      Crec que la majoria de combois de l’AVE són alemanys i francesos. Els mateixos que tenen la majoria del deute grec.

      Fa un temps ningú volia sentir parlar de l’Europa de dues velocitats. Doncs bé, ara n’hi ha de quatre velocitats.

  4. Jo tinc l’esperança que l’any vinent Grecia estigui totalment en la miseria, a veure si així les vacances hem surten més bé de preu…

    • Bé, és una altra visió de la Crisi. Pensa que si cau del tot i et dones pressa fins i tot et podràs comprar una de les famoses Illes gregues.

  5. Jo som molt pessimista i pens que realment tot està a punt de petar, primer retallades que sempre pateixen els més febles i després el boom final. Amb tanta gent suposadament formada perquè no es deixa que qualcú surti i digui ben alt que no saben què fer. Només ens deixen escoltar els que possen pegats que no serveixen per res i no als que diuen la veritat. Ho veig molt negre.

    • He llegit algunes coses sobre l’origen i el desenvolupament de la Crisi i la conclusió és que quasi bé ningú en sabia res del que passaria i els que ho sabien no ho deien pas, no fos que en saber-se es desmuntés el “tinglado” que els havia fet més que milionaris.

      Varen caure algunes empreses importants, però per sobre d’aquestes hi ha governs i altres corporacions més grans que en definitiva són els que les van deixar caure o els que les varen rescatar.

      Espero que tal i com es diu, el 2013 la crisi comenci a esvair-se pel bé de tots.

  6. Quina emoció, sóc la primera en deixar comentari!!

    Quina depre que m’ha agafat llegint el teu bloc… he vist un futur molt negre! Avui al telenotícies han dit que no sé quin tribunal d’Alemanya ha decidit ajudar Grècia. Això són bones notícies?

    • Certament, avui has estat la primera!

      Si, el TC alemany ha avalat el suport a l’Euro i al rescat de Grècia. És un producte de consum intern perquè a Alemanya hi ha molta gent en contra de la política exterior del seu govern. Ara bé, sense dubte influirà positivament en la resta dels mercats europeus. La pregunta és fins quan? Unes hores?

      Recordem que Espanya i d’altres països varen dir que reformarien les seves constitucions pel tema del límit del deute (sense entrar en com ho estan fent) i l’alegria va durar menys que un caramel a la porta d’un col•legi.

      Estem tant apurats que agraïm el que diu el TC alemany. Això és la globalització.

      No penso que “peti tot”, però encara ens les faran passar magres una temporada més.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s