Mentir, mentim tots i totes.

Mentim quan ocultant la realitat diem una cosa que sabem o sospitem és falsa (total o parcialment), tot esperant que el demés s’ho creguin.

Mentir implica un engany conscient i intencionat.

Mentir està en contra de la moral de moltes persones i està específicament prohibit en moltes religions.

Exemple de mentida (interessada en aquest cas)

Totes les mentides són iguals o n’hi ha unes de pitjors que altres? Hi ha mentides que de vegades han d’estar permeses?

Per exemple: mentir per protegir a una persona que és oprimida o maltractada per una altra està permès?

La tradició ètica està dividida, mentre Plató deia que si, Aristòtil, Kant i sant Agustí deien que no, que mai es pot permetre una mentida.

Hi ha casos especials:

Allò que coneixem com a mentida piadosa, una afirmació falsa proferida amb una intenció benvolent, que pot tenir com a objectiu el tractar de fer més digerible una veritat tractant de causar el menor dany possible.

En política trobem la falsedat dels governants destinada a preservar l’harmonia social.

Un altre cas curiós el presenta Peter Geach (un filòsof britànic, catòlic i amb unes idees un tant estranyes), en el seu llibre The Virtues, en el qual malgrat considerar que moralment està sempre prohibit mentir, aprova el que en diu les veritats enganyoses, com la de sant Atanasi, el qual mentre remava per un riu els homes que el perseguien li varen preguntar “on està el traïdor d’Atanasi?”, i ell els va dir “no està lluny”.

Harry Frankfurt (filòsof nord-americà), en el seu llibre On Bullshit, distingeix entre un mentider, aquell que vol amagar la veritat, i un bullshitter, aquell que es mostra indiferent davant la veritat, al qual no li importa si el que ha dit arriba a ser veritat.

Per exemple: un lladre de bancs que nega haver fer un robatori és un mentider; en canvi, un venedor de cotxes que, sense comprovar-ho primer, assegura a un client que el cotxe que li vol vendre solament té 10.000 Km, és un bullshitter. Al venedor no li importaria si el que està dient arriba a ser veritat.

Pinocho i el seu nas mentider

 

Per acabar, veurem alguns exemples coneguts relacionats amb el tema:

Joseph Goebbels deia alguna cosa semblant a això:

  • Una mentida repetida mil vegades es converteix en una realitat.
  • Mes val una mentida que no pugui ser desmentida que una veritat inversemblant.
  • Mentiu, mentiu que alguna cosa quedarà.
  • Com més gran sigui una mentida més gent la creurà.

Clinton va negar haver mantingut relacions sexuals amb Mònica Lewinsky.

El trio de les Açores va utilitzar un argument fals per justificar la invasió d’Irak.

ZP ens va dir que no hi havia crisi i que el sistema financer espanyol era un dels més sòlids del món.

I…, no me’n puc estar de fer menció d’alguns dels passatges de la darrera conferència de premsa d’en Mou després de la supercopa d’Espanya. Allò de “no conozco éste”.

El tema és inacabable i no era la meva intenció, ni tampoc n’estic capacitat, fer una tesi sobrela Mentida. Solamentvolia escriure sobre el tema i deixar-lo molt obert per saber que en penseu:

  • Les mentides són totes iguals?
  • Hi ha mentides que són moralment acceptables?
  • Mentir és censurable?
  • És pecat mentir?
  • El bullshitter és un mentider?
  • La mentida piadosa és una mentida?
  • Les veritats enganyoses són mentides?
  • Ometre és mentir?
  • Una mitja veritat és una mentida?
  • Heu mentit alguna vegada?

45 responses to “Mentir, mentim tots i totes.

  1. Retroenllaç: Mentides Habituals | Des de la Mediterrània

  2. Ni existeix cap virtut absoluta en si mateixa. La sinceritat pot ser infinitament pitjor que la hipocresia; jo prefereixo mil cops algú que m’afalagui falsament que no que em recordi constantment els meus defectes. Davant el dubte, sempre menteixo!

    • D’acord amb que els “absoluts” poden ser perseguibles però no per això han de ser bons.

      En a mi em molesta quan me n’adono o sospito que algú m’afalaga falsament. M’incomoda. Ara bé, també em trauria de polleguera que algú em recordés constantment els meus defectes.

      Això de “davant el dubte, sempre menteixo” podria ser l’eslògan d’una samarreta!

  3. I què me’n dius de mentir-se a un mateix?

    • Oh Aineta, què has fet! Acabes d’obrir una nova via. Un camí que fins ara no hem explorat.

      Jo, en alguna ocasió em menteixo a mi mateix. El millor del cas és que normalment me n’adono i així i tot m’ho permeto.

  4. Jo, tot el que dic és fals. Llevat del que acabo de dir, que només és mentida.

    • Necessito trobar un moment (o un segle) de pau i de silenci per entendre el que has escrit.

      Si algú altre és capaç d’interpretar-ho i em vol donar un cop de mà…, endavant!

  5. Ja torno a ser aquí! Ei, un tema pelut, aquest que planteges. Em sembla que en sentit general podríem dir allò de “Que llanci la primera pedra aquell que esigui lliure de culpa”; fins i tot de vegades ens hi veiem obligats pel tipus de feina que tenim (digues-n’hi confidencialitat o prudència) en afirmar que no sabem res d’un tema de què coneixem fins el darrer detall.

    Veig que la parròquia està contestant les teves preguntes finals, així doncs, m’apunto al carro:
    * Les mentides són totes iguals? No
    * Hi ha mentides que són moralment acceptables? Sí
    * Mentir és censurable? Depèn
    * És pecat mentir? Mira, segons de quina religió es tracti i segons el grau d’integrisme de qui la interpreti, tot és pecat. Així doncs no cal esforçar-s’hi: facis el que facis hauràs d’anar a l’infern, per tant diverteix-te i amb una mica de sort l’avern tindrà un overbooking tan espantós que t’enviaran al cel.
    * El bullshitter és un mentider? No, directament és un cabr..
    * La mentida piadosa és una mentida? Ai, les mentides piatoses! Quina por que fan: en segons quin context poden fer més mal que bé i com deia la dita “Lliuri’m Déu dels meus amics que dels enemics ja m’en guardo jo”.
    * Les veritats enganyoses són mentides? Ei, que no ens podem divertir una mica o què?
    * Ometre és mentir? No sé… si te’n depèn el sou…
    * Una mitja veritat és una mentida? És una mitja mentida
    * Heu mentit alguna vegada? MAI😉

    Per cert, que t’has posat d’acord amb els de Minimàlia d’avui? Han penjat aquesta frase d’en Josep Maria Espinàs: “Les paraules volen, els escrits perduren”, diu l’adagi llatí. Però el que no diu és que, si s’escriuen, les mentides poden acabar passant per veritats perdurables.

    • Quin plaer!

      Si, en el meu cas el que dius és una situació bastant comuna. En aquí l’AsHe hi estaria totalment d’acord.

      Si, he vist que algunes i alguns ho han començat a fer. Ja sap que un llença un Post i el que passi després en bona part depèn dels lectors i dels comentaristes, l’autor ja no és l’actor principal sinó que es converteix en coautor.

      1.- D’acord, No
      2.- Si des del punt de vista moral. Des del punt de vista religiós no m’ho plantejo.
      3.- Molt bo això de “depèn”. Hi havia una cançó de Jarabe de Palo amb aquest títol o similar
      4.- Per a mi No. Parlant del Catolicisme, recordem que es neix ja en Pecat. És al•lucinant.
      5.- Queda millor el que ha dit en Miki, un “professional”
      6.- El tema de les mentides piadoses mereix un Post per si mateix (si algú s’hi anima).
      7.- Mira, des d’aquest punt de vista no m’ho havia plantejat. Això dona un nou punt de vista a valorar
      8.- En aquí hi entra la voluntarietat, les conseqüències…, i tantes altres coses.
      9.- Bé, avui estàs divertida.
      10.- Jo tampoc

      Bé, no perquè no els conec però la frase és força interessant.

      • N’estaria d’acord amb què, exactament?😀

        • Hola,

          Em referia a la part del comentari de la Montse que diu “… fins i tot de vegades ens hi veiem obligats pel tipus de feina que tenim (digues-n’hi confidencialitat o prudència) en afirmar que no sabem res d’un tema de què coneixem fins el darrer detall”.

          I he recordat allò que tu deies al respecte de “… no pots pretendre que algú et digui *tot* sobre un cert tema, tothom té el dret de lliure expressió i tal” i he pensat que per tant, estaries d’acord.

          • Has pensat bastant bé. Però l’afirmació hauria de ser tipus “jo no sé gaire d’aquest tema”, perquè dir que no saps res seria una mentida.😉

          • Estàs arribant a un límit de sofisticació que em costa d’assolir.

            De totes mentides, la teva afirmació no té perquè ser verdadera. Dir “jo no sé gaire d’aquest tema” pot ocultar una part de la veritat.

          • Jo només dic la veritat.😛
            A la feina sempre pots redireccionar a la persona que demana coses que no toquen cap a un altre que en sap millor o té l’autorització de dir-les.

          • Què bé saber que hi ha persones que només diuen la veritat. Això em fa reprendre la fe en la raça humana. Potser no està tot perdut.

            A la meva feina sovint soc jo el que ha d’autoritzar coses. Així i tot, intento desactivar moltes de les coses que passen, guanyar temps, però finalment s’han de prendre decisions.

            Ara bé, no menteixo en els temes que afecten persones. Això no ho faig.

          • Llavors realment no entenc perquè has de mentir si ets el cap.😛

          • Hi ha situacions en les quals és important mantenir certs equilibris. D’altres en les quals no es pot dir tot el que se sap, d’altres en les quals no es pot dir el que cal fins un moment posterior i d’altres en les quals no es pot dir el que es vol davant de determinades persones…

            Hi ha la veritat i la mentida i al seu voltant hi ha situacions, circumstàncies, pors, inseguretats, personalitats…

          • Ho fas sonar tot molt complicat. Tens formació d’administratiu?

          • D’administratiu, d’economista i d’historiador.

            No soc complicat, soc complex!!!

          • Uoh! Ho pintes amb una pàtina de secretisme tan interessant que he estat a punt d’enviar-te el meu CV. Els del CSI no necessiteu pas una secretària de direcció?😀

          • Una ment pensant i una crítica activa sempre seria ben vinguda.

            Lamento dir-te que la realitat és menys glamurosa del que es pot semblar el que he escrit (sigui dit, sense cap ànim de res, segurament va ser producte de la nocturnitat).

    • Les mentides són totes iguals? Sí
      Hi ha mentides que són moralment acceptables? No
      Mentir és censurable? No
      És pecat mentir? No
      El bullshitter és un mentider? No
      La mentida piadosa és una mentida? No
      Les veritats enganyoses són mentides? No
      Ometre és mentir? Sí
      Una mitja veritat és una mentida? Sí
      Heu mentit alguna vegada? No

      O potser es al revès…

      • Hola Pons,

        Anava a contestar-te pregunta per pregunta i resposta per resposta, fins que he llegit les teves dues darreres línies.

        Ja veig que ets una ànima blanca i pura. De tanta santedat aviat t’elevares cap als cels.

  6. Una de les meves frases preferides és:
    “mentir és cansat”, i ara passo a contestar-te:

    Les mentides són totes iguals? NO
    Hi ha mentides que són moralment acceptables? SI
    Mentir és censurable? NO
    És pecat mentir? NO
    El bullshitter és un mentider? SI, professional.
    La mentida piadosa és una mentida? NO.
    Les veritats enganyoses són mentides? SI.
    Ometre és mentir? SI.
    Una mitja veritat és una mentida? SI.
    Heu mentit alguna vegada? SI, però no a aquest test…

    • Segur que mentir com a norma és molt cansat. Imagino que amb aquesta asseveració vols dir que tu no ho fas!

      1.- No (sense entrar en consideracions)
      2.- D’acord, Si
      3.- Des del punt de vista moral jo diria Si per algun tipus de mentida, des del punt de vista religiós diria que No
      4.- D’acord, No
      5.- Si, por ser-ho (molt bo l’apunt de “professional”)
      6.- D’acord, No
      7.- D’acord, Si
      8.- Segurament Si
      9.- D’acord, Si
      10.- Fantàstic. Jo tampoc.

  7. Home! el tema se las trae! Jo tinc les meves opinions sobre totes aquestes qüestions. Mentires dolentes o piadoses i tal i pascual.

    Amb els anys he començat a intuir una cosa. Sempre que dic la veritat no coincideixo amb altres que també la diuen. Es a dir, qui determina si una cosa es veritat o mentida quasi sempre som nosaltres mateixos o la gent que basa la seva argumentació amb les mateixes premises que nosaltres. Es com alló del Deu únic, cada pandilla en té un, jo no m’hen crec a cap i com jo, tots els de la meva colla.

    Una cosa diferent és la intencionalitat que pot ser moral o no en funció de les mateixes premises de que parlavem.

    Tot plegat és “un follon que no sabes donde se ha metio”.

    • Si, crec que és un follón que cadascú gestiona com pot o com amb els anys ha anat aprenent.

      En aquest tema hi ha persones que es deixen guiar per normes morals que han anat estructurant al llarg dels anys, i n’hi ha d’altres que segueixen les normes que una determinada religió estableixi en aquest aspecte.

      És molt difícil no mentir.

      Com dius, hi ha moments o temes sobre els quals és difícil establir que és veritat o que no ho és.

  8. 1. Les mentides són totes iguals, les seves conseqüencies no.
    2. No. Més val callar-se.
    3. Censurable en quin sentit?
    4. No, però acostuma engendrar complicacions.
    5. Sí.
    6. Sí.
    7. Sí, però qui ho pot notar?!
    8. No necessariament. Ningú està obligat a dir tot això que en sap sobre un cert tema.
    9. A vegades sí.
    10. Sí. Als pares i als avis no se li pot dir tot.😐

    • 1.- Crec que la intenció inicial pot tenir importància a l’hora de distingir entre mentides
      2.- Jo si considero que hi ha mentides acceptables
      3.- Volia dir des del punt de vista moral o religiós (segons cadascú en funció de les seves creences)
      4.- No per a mi
      5.- Pot arribar a ser-ho. Des del punt de vista que no cerca la veritat, sinó que aquesta no li importa, doncs si
      6.- No
      7.- D’acord
      8.- I en el cas en que a l’ometre saps perfectament que qui t’ho ha demanat s’emporta una idea equivocada del que volia saber?
      9.- Si
      10.- Si, i tant

      • 3. Jo crec que és mala pràctica anar dient mentides.
        8. Igual depen. Per molt que demanis, no pots pretendre que algú et digui *tot* sobre un cert tema, tothom té el dret de lliure expressió i tal. És un tema que realment no encaixa en el blanc i negre.

        • 3.- No puc dir-te que no tens raó. Segur que estàs en el cert però aquesta vida és molt dura. D’acord si el mentir es converteix en una pràctica habitual.
          És molt dur i molt difícil no mentir, que comporta dir la veritat.

          8.- Crec que en aquest cas la intencionalitat ens dona pistes sobre la gravetat del tema. No estem obligats a dir tot el que sabem, però al fer-ho o al no fer-ho en podem mesurar les conseqüències.

          • 3. Home, sempre pots callar, no? Callar és una bona pràctica!!😀
            8. Hi ha coses que no cal saber-les, i si obrint la boca penses que sortiria més mal que bé, doncs endavant cap al no. 3!

            P.S.
            La meva avia era d’una secta ben rara, rebutjaven totes les tonteries religioses que amb el pas del temps van introduir les esglesies i agafava al peu de la lletra tot això que diu la biblia. Entre altres coses, li estava prohibit mentir. Era absolutament impressionant!

          • 3.- Hi ha situacions en les quals no m’imagino una sortida que no sigui una mentida o una quasi mentida. Preferiria pensar com tu, però hi ha ocasions en que no dir res (callar), no és suficient. Segueixo pensant que moralment hi ha mentides que si són censurables però que n’hi ha d’altres que no.

            8.- Em sembla un bon raonament!

            PS: De fet per als seguidors de la Bíblia ha de ser així, ja que en aquest llibre a Déu se’l considera veraç, Déu no menteix i per tant la mentida no està permesa i és Pecat. També està contemplada la mentida entre els 10 manaments.

            Ara bé, també ha de ser molt difícil seguir fil per randa el que diu la Bíblia.

          • 3. Realment no cal mentir, creu-me! És molt mala pràctica! Les mentides carreguen i podreixen l’esperit!! Mentir és una merda. El silenci és d’or.

            P.S.
            Per als que creuen en déu és molt pitjor viure amb una culpa que dir una veritat que potser molesta. Fins que es va tornar molt vella, la meva avia va viure ben contenta amb si mateixa. Cal dir que vivia d’una manera molt senzilla…

          • 3.- Prefereixo la teva manera de pensar. Però en a mi em costa. Ja faig, de vegades, esforços per callar però…, estic avançant pel bon camí.

            A la feina hi ha una cosa en la qual no menteixo i és en tot allò que pot afectar dirèctament la feina d’una altra persona.

            P.S. – Si, segurament si. Viure sense la culpa del pecat sense dubte alguna és un alleujament per a l’ànima dels creients. Les persones de vida senzilla sovint no necessiten dels recurs de la mentida.

          • 3. Però si és fàcil, home! Si et pregunten coses a les quals preferiries no contestar, pots per exemple:
            a. dir clarament que preferiries no parlar del tema
            b. dir que això que et pregunten no és cosa de qui pregunta
            c. dir que això és una cosa/un assumpte personal
            d. dir que no estàs autoritzat per donar l’informació que se’t demana
            e. dir que tu no saps gaire d’això pero el X i/o Y i/o Z poden aclarir els tals dubtes
            f. fer veure que no has sentit la pregunta i si t’insisteixen fer una cara rara del tipus “i tu, de què dimonis parles?”

            Digues-li “estúpidesa tradicional”, però al meu país n’hi ha molta gent que creu que a la vida tot és qüestió de sort, i que la mala sort te la pots buscar. Posada d’una manera molt simple, mentir acostuma atreure mala sort. Més val evitar-ho.

            P.S.
            Viure d’una manera senzilla pot equivalar a ser feliç.

          • 3.-

            a.- Si, és clar. Com deia aquell polític català famós “Això no toca”.
            b.- És clar, esgrimir que no és de la seva incumbència, ni competència. Bon recurs però a la llarga no funciona.
            c.- Bona sortida si el tema té aquest caire.
            d.- Aquesta és perfecte i si que de vegades la utilitzo. No sempre puc dir tot allò que sé.
            e.- De vegades és cert, però té una certa flaire passar-li el problema a una tercera persona.
            f.- Aquest recurs solament per a ocasions comptades i en plan desesperació ja que segurament trencarà ponts i lligams.

            No havia sentit això de que mentir atrau la mala sort. Haurem de ser respectuosos amb les creences del teu país que per alguna cosa fa milers d’anys que existeix.

            P.S. Si, totalment d’acord.

          • No t’estaràs burlant del meu país, espero? Rumania existeix com a país només des de 1918. Jo no m’estava burlant de tu, simplement t’estava dient una cosa de les supersticions d’allà: la sort és molt important i més val no fotre-la. Que em facis cas o no ja és cosa teva.😛

            Si creus que has d’anar mentint a la feina doncs endavant, això també és cosa teva. No m’agradaria que haver de treballar amb tu, és clar, però esperem que això mai no passarà.😉

          • Tot el contrari. No em referia a Romania com a tal sinó als pobles que ocupen aquelles terres des de fa milers d’anys.

            En un altre post varem parlar dels pobles originaris d’aquella zona geogràfica i és d’això del que parlava.

            Pots estar ben segura que he entès el que volies dir i que el meu comentari era positiu.

  9. Juraria que un diàleg dels de Tip i Coll deia així:
    – Usted miente?
    – Siempre
    Y lo felicité por ser un hombre sincero.

    Després torno a entrar i faig un comentari amb cara i ulls. És que ara em truquen per telèfon… no, de fet és que tinc menjar al foc i… bé, el cas és que piquen a la porta… El que dèiem: després torno a entrar i et confesso la meva incapacitat manifesta i penosa per mentir😉

    • No ho deixis, era jo el de la porta i també el del telèfon!!!

      Molt bo el diàleg de Tip i Coll.

      Doncs a mentir s n’ha d’aprendre, pot ser útil. Amb un bon entrenament es pot millorar.

      • Un moment, un moment! Confesso que sóc maldestre quan menteixo (se’m nota d’una hora lluny) i em recomanes que millori la tècnica? Però home, que això és incitar a anar pel mal camí! Ets una mala influència.

        • La mentida es pot convertir en un recurs de defensa o d’atac i cal estar entrenat.

          S’aprèn a mentir de petits. Els nens menteixen i “estudien” el que passa al seu voltant. En funció d’això, n’hi ha que s’especialitzen més o menys. L’entorn dels nens ha de saber mesurar l’abast del que ha fet i reconduir-ne la conducta.

          I no ho dubtis, a mentir se’n pot aprendre o millorar-ne les tècniques. Hi ha qui menteix bé i que no ho sap fer.

          Ja sabia jo que era una mala influència per a tu.

  10. Jo intento ser sempre tan sincera com puc, no per religió sinó per… perquè prefereixo dir la veritat o callar. Si dic alguna mentida intento que sigui per una bona causa, hahaha, no sé si és pietós o què és!! No sé, m’he imaginat preparant una festa sorpresa, per exemple. A més mentir constantment és complicat, jo a l’adolescència vaig arribar a mentir tant que al final em creia les meves mentides. Santa Reflexionem-hi.

    Per cert, no és per fer propaganda però just avui una mentida m’ha fet marejar i n’he parlat a casa meva.

    TORNO A SER LA PRIMEEERA!! Com es nota el temps lliure…ai mare meva!

    • La veritat és que t’estàs aficionant a ser la primera! Tot just l’acabo de penjar.

      Més que temps lliure és dedicació al Post.

      És a dir, amb l’edat has anat mentint menys. Bé, és una evolució cap a la sinceritat.

      Si que és cert que dir constantment mentides et fa estar molt en tensió, molt atent a tot i això és cansat com tu dius. Però dir sempre la veritat és molt difícil.

      Quina mentida haurà estat per a que t’hagi arribat a marejar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s