Tinc Sobrepès

El post tindrà dues parts. En la primera us parlaré de l’Obesitat i del Sobrepès des del punt de vista d’un informe de l’OMS, i en la segona part personalitzaré el tema.

Primera Part – L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir del perill quan va decidir qualificar l’Obesitat com la Pandèmia del segle XXI. Un estudi fet en 199 països ha confirmat que aquesta malaltia presenta una clara tendència a l’alça.

La revista mèdica Lancet ha publicat un estudi la conclusió del qual és que l’obesitat, el colesterol i la hipertensió ja no són únicament problemes d’Occident o de les nacions riques. Ara, aquests trastorns estan presents també en països amb mitjans i baixos nivells d’ingressos. Es tracta d’una amenaça global per a la salut pública.

http://www.recercaenaccio.cat

Uns 500 milions de persones (200 d’homes i 300 de dones) presenten Obesitat al món. Mentre que uns altres 1.500 milions tenen Sobrepès. En total 2.000 milions de persones.

En 1980, un 5% dels homes i un 8% de les dones de tot el món presentaven obesitat. Ara, aquestes taxes se situen en el 10% i en el 14% respectivament.

Una altra dada que ens pot interessar diu que a Espanya, les persones acumulen, entre els 30 i el 50 anys, un promig de 400gr. més cada any.

Un dels sistemes més elementals per saber si estàs més enllà del teu pes habitual és per la roba. De seguida es nota si t’has engreixat o no al posar-te la roba que uses normalment. Una altra manera és mirar-se al mirall o pesar-se. Aquests sistemes bàsics tenen el costum cruel de no enganyar.

Podem també recórrer a l’Índex de Massa Corporal (IMC). Mètode usat per estimar la proporció de grassa corporal. Es calcula dividint el pes de la persona en Kg pel quadrat de la seva alçada en mtrs.

L’OMS estableix els següents valors:

  • IMC de 18,5 – 24,9 – pes normal.
  • IMC de 25,0 – 29,9 – sobrepès.
  • IMC de 30,0 – 34,9 – obesitat classe I.
  • IMC de 35,0 – 39,9 – obesitat classe II.
  • IMC de 40,0 o més gran – obesitat classe III, severa o mòrbida.

En un marc clínic, es tindrien també en compte la raça, l’ètnia, la massa magra (muscularitat), l’edat, el sexe i d’altres factors que poden alterar la interpretació de la taula.

Segona part – La part personal i dolorosa del tema, en la qual parlaré de mi, cosa que faig en comptades ocasions (quan escric la nissaga de posts “Tenim Manies”, en alguna de les respostes als vostres comentaris o, en ocasions, quan comento als vostres Blocs).

I què és el que us vull dir? Doncs que porto un temps dient-me que estic gras. Aquest és només el primer problema, el segon és que no faig gaire per solucionar-ho.

Sento que cada dia que passa perdo l’oportunitat de començar a posar-hi remei.

La meva no amiga que indica un pes escandalós

La meva no amiga que indica un pes escandalós

No penseu que és una paranoia, no ho és. Faig 1,73mtrs i peso 81,5Kgr, la qual cosa dona un IMC = 27,23 que traduït a les taules indica Sobrepès. És a dir: Tinc Sobrepès.

No calia que m’ho digués la taula, però és una constatació més.

Fa 15 mesos vaig deixar el gimnàs i les curses en les quals participava (normalment les típiques de 10Km). Llavors pesava 74Kgrs, que tampoc era per tirar coets, però…

En 15 mesos he guanyat 7,5Kgr. Potser és per al Guinness, no ho sé. A raó de 500gr per mes o de 16,7gr al dia.

En la primera part del post es deia que a Espanya s’acumulen uns 400gr per any. Bé, jo he demostrat que es pot fer, i no per anys, sinó per mesos!!!

No soc de massa menjar, si bé menjo algunes coses que no hauria de menjar (gelats, xocolata, pa, de vegades vi per sopar…).

Crec que la raó principal és la manca d’exercici i els excessos que us he comentat. Hi penso posar remei des d’avui mateix.

Si visqués a USA i fos un “good american boy”, segur que aniria al Psicòleg o a un d’aquests llocs d’ajut en els que un se seu formant una rotllana amb d’altres persones que tenen el mateix problema, m’aixecaria i diria en veu alta: em dic Tomàs i tinc Sobrepès.

Atès que no es donen les circumstàncies indicades he pensat en utilitzar el bloc. Penso que pot ser un al·licient saber que he d’explicar com van les coses.

Així, a partir d’ara, cada 3 o 4 posts que publiqui inclouré una petita nota amb les novetats, canvis de rutines, progressos o retrocessos que hi hagi al voltant del tema.

S’admeten consells, ànims, opinions o crítiques a aquest experiment.

42 responses to “Tinc Sobrepès

  1. Osti tu! M’havia perdut aquest post!
    Doncs aquest tema també em preocupa! Tot i que segons els numerets estic en pes normal (i ben al mig, res dels extrems del període).
    Però es que en els últims 2 anys em dec haver engreixat uns 5 kg, i dic “em dec haver engreixat” perque com em peso de pasques a rams no em dono mai compte. La roba m’entra igual (i això té molt mèrit!) però ma mare ja m’ha dit que em veu grassoneta! Deu del cel! 75kg/(1,85)^2 = 21.91!!! I que et diguin que estàs grassoneta quan has sigut un pal tota la vida toca, toca fons

    • Fer aquest post per a mi va ser com fer un striptease. Em va costar. Ara bé, el vaig utilitzar com una manera de canviar algunes rutines equivocades que havia adquirit i enquistat en el menjar i en quant al sedentarisme. Ara fa unes 3 setmanes i estic prou content de l’evolució positiva en tots els sentits.

      En algun post teu ja havies comentat que ets alta i prima. Bé, malgrat per l’escala de valors estiguis al bell mig del pes considerat normal, segur que de grassoneta no n’estàs, ja pot estar tranquil•la.

      El fet que t’hagis engreixat 5kgr en els darrers anys solament vol dir que has d’estar una mica alerta en que això no torni a succeir, però jo no encendria cap llum d’alarma en el teu cas, ni de lluny.

      El fet que la roba et vaig bé és una senyal inequívoca de que tot va bé. Si et mires al mirall i et veus bé, tampoc t’enganyaràs.

  2. Ostres, piulo tant que no puc seguir el blocs. Aquesta entra m’interessa.

    Benvingut al club. Des fa un parell de dècades navego per les dolces aigües del sobrepès. A més, em cansen els comentaris de: “però si estàs estupendo”. L’avantatge de ser alt és que pots dissimular més el greix i els sacsons.

    Fa gairebé un mes que faig règim. Fa dues hores que noto un rau-rau a l’estómac… Cada dia que passa tinc més gana. Ansietat. Compto que ja ho heu dit, les causes: estrès, vida sedentària i formar part d’ una societat capitalista i amb una alimnetació industrialitzada. Diuen que també hi ha un component hereditari. Però avantpassats famolencs, descendents embotits (hi ha un gen venjatiu que demana nodrir-se pels avantpassats).

    No relataré la meva biografia de MC, però vaig riure de les recomanacions que em feia la mútua de l’empresa en els resultat de la revisió mèdica per aprimar-me eren que: sortís a caminar (ja ho feia), passegés el gos (també ho feia), mengés sa i variat (també ho feia). En la darrera visita amb la metgessa em va avisar que al setembre m’havia d’aprimar, fent esport i menjant molt menys.

    Recomanacions:
    la xocolata negra no engreixa (ja sé que s’ha dit més amunt), però ho tinc comprovat (70 i 74% et treu la pena)
    l’esport és fonamental i més en homes; hormones manen
    beure molt de líquid. infusions maten el cuc
    menjar molt lent (ara entraré en un terreny perillós i susceptible) i amb l’actitud dels llepafils (ara m’he de menjar tot això? buff!!)
    res d’alcohol, per descomptat
    fruita a dues peces
    verdura a manta
    reduir a la meitat la ingesta d’hidrats

    Veus, escriure aquest comentari m’ha anat bé. Fa mitja hora que hauria d’haver berenat i m’ha passat la mala llet que tenia.

    Ah, un últim consell: cardar rebaixa les kilocalories

    • Hola Jaume, bon retrobat,

      Bé, ja compartim alguna cosa (en aquest cas, pesada) a banda de comentaris mutus en els nostres blocs.

      M’ha preocupat això dels “sacsons” perquè no sé ni el que és, però intueixo que jo també n’he de tenir, ho dic pel context (dic això amb l’esperança que la Montse no llegeixi això perquè no perdonaria la meva ignorància).

      Si ja fa un mes que fas règim i encara estàs de mala llet i amb gana, no m’animes molt!!!

      Aquest camí s’ha de transitar des de la introspecció, la mentalització i l’enteresa. Quasi sé com un monjo.

      Gràcies per les recomanacions i l’explicació de les teves experiències.

      De moment no estic fent massa cas a ningú, malgrat al meu costat tinc bones conselleres.

      He decidit fer una dieta molt al meu ritme i molt al meu gust.

      Apunts:

      – Vull seguir menjant de tot el que menjava (amb alguna petita excepció).
      – Menjo menys de tot el que menjava (vull dir menors quantitats).
      – He eliminat quasi bé del tot el pa. Excepte quan menjo alguna cosa amb carn en que he d’usar el pa ja que la carn no la suporto massa i amb el pa em passa millor.
      – He canviat totes les xocolates per la negra.
      – He canviat els gelats de tota mena per algun dels de gel.
      – He eliminat el vi dels menjars.
      – Si surto a sopar procuro prendre només una copa de vi.
      – He començat a tornar de la feina a peu (tinc sort que ho puc fer).
      – Aquest cap de setmana començo de nou (ho havia deixat) a córrer.

      Molts ànims en el teu esforç. Jo m’he posat un termini de tres mesos per perdre 5 quilos. Veurem com va. Si fracasso, hauré de mirar de seguir alguna dieta més radical.

      • I ara, Tomàs, com se t’acut que jo pugui no llegir alguna cosa? Que no veus que no sóc un ocell? En realitat sóc un terminal d’ordinador😉

        Va, et perdono la relliscada lingüística si promets incorporar aquesta paraula tan bonica al teu vocabulari i divulgar-la a tort i a dret. A més a més, sona molt millor dir que tens sacsons (fins i tot sacsonets) que no pas “michelines” o “lorzas”. No hi ha color, home!

        • Com pots haver vist un comentari que faig al Jaume en un post anterior? No ho entenc.

          Ets com l’ull de Mordor, l’ull de Déu o el Gran Hermano d’Orwell.

          És veritat, he d’interioritzar “sacsó” i eliminar (mai millor dit) “lorza”. Lorza té una component fonètica i de record que em fa pensar en el porc.

          Incorporaré la paraula i en posteriors post sobre l’evolució del meu sobrepès espero recordar-la.

  3. El sobrepés no es pot calcular recionalment, aixó va a persones i metabolismes! El perill no és pesar més, és obsessionar-s’hi

    • Procuraré no caure en obsessions, però la veritat és que necessitava prendre la decisió d’aprimar-me.

      Només prendre la decisió ja m’he sentit millor, per allò del component psicològic que hi ha en totes les coses.

      El meu metabolisme fa que si no faig alguna mena d’exercici, m’engreixo.

  4. M´ha agradat molt (com sempre) el teu post, sóc corredor habitual de curses fins a 10 km, no he abandonat l´entrenament però he passat d´entrenar 5 dies a entrenar tres, així en 6 mesos he guanyay 5 quilos, potser abans estava una mica prim (64kg) però m´ha cridat l´atenció que amb descansar una miqueta el meu pes augmenta sense fre, i com tu dius, sense menjar gaire ni tindre hàbits sedentari.
    Ànim en els teus propòsits.

    • Gràcies pels ànims!

      Guau! Què t’has proposat destrossar el meu rècord d’augment de pes?

      Bromes a banda, 64kg és poc (en funció de la teva alçada), segur que a més d’estar en forma estaves (i estàs) prim.

      Entrenar 5 dies és una passada, per l’esforç i la voluntat que es necessita. Jo anava entre 2 i 3 vegades al gimnàs i ja veus.

      Què vagin molt bé les properes curses. Ànims.

  5. De dietètica no hi entenc gens, però tothom qui conec que ha fet règims (jo inclòs) li han acabat rebotant: s’ha aprimat només per tornar-se a engreixar molt ràpidament. A més els best sellers de dietes fan molta ràbia i es contradiuen tots entre ells.
    Moure’s i menjar equilibradament, com d’altra banda ja diu que vol fer, em sembla més sensat que cap remei miraculós.
    Ànims, doncs.

    • Gràcies pels ànims.

      Si, com dius, no faré cap dieta de les moltes que hi ha. En principi la intenció és tant tonta i bàsica com menjar una mica menys, eliminar determinades coses i fer exercici.

      Espero en primer lloc aturar l’augment de pes i en una o dues setmanes començar a perdre’n.

  6. Ja sabia jo que això de l’esport no pot ser bo de cap manera. Si el fas incurreixes en mil riscos de genolls trencats i coses per l’estil; quan el deixes de fer et calces 17,5 grams de greix cada dia (poca broma: és mig quilo al mes i sis quilos al any).

    Jo, que no he fat mai esport, es tic estancat en un IMC de 26,5 desde fa més de 20 anys. Però jo encara em trobo atractiu! hahahaha

    • La teva és la millor situació, aquella que no és perjudicial per a la salut i que a més en a tu no t’incomoda. Què més vols!

      Jo tinc comprovat que amb el que menjo he de fer exercici, d’altra manera no cremo les calories que ingereixo i poc a poc vaig guanyant pes, fins al límit actual que m’ha fet prendre la decisió de fer alguna cosa.

  7. Pensa que no és la fi del món, Tomàs! I que és una cosa que té remeï. El problema aquí és força de voluntat i veure quin tipus d’obesitat se té. No tothom engreixa per lo mateix, no dic només referent al menjar. El facto psicològic també compta a vegades per engreixar. Si te serveix, fa uns anys jo estava grassoneta així que sé de que xerr. I sobretot no te torturis, no val la pena. Molt i molts ànims! Pots amb tot el que t e proposis. Depèn en gran mesura de tu🙂

    • Gràcies pels ànims Caterina.

      La veritat és que per moltes raons, porto un any de molts nervis. Al contrari que d’altres persones, si estic nerviós jo no deixo de menjar, sinó que menjo més.

      Sense cap mena de dubte que té remei això. Em calia fer el primer pas (que el vaig fer ahir al penjar el post), i anar poc a poc canviant alguns costums. Incloure més fruita i més exercici en les meves rutines i excloure algunes coses supèrflues que des del punt de vista nutricional no aporten més que calories.

  8. estic llegint el bloc d’algú que té sobrepes? que fort! quin desengany! no esperava que tinguessis un IMC de 22,275 com el meu, però 27,23, ai ai ai….

    • Felicitats! Ja veig que tenies unes expectatives equivocades respecte a mi, ho lamento.

      Si arribo al teu pes me’l tatuaré al front per a que tothom ho sàpiga.

      • Vols dir al seu IMC, segurament! Ja pots tatuar-te l’IMC del Pons al front per recordar-te on has d’arribar! A l’internet n’hi ha també serveis d’impressió de coses a les camisetes, ja pots demanar-te unes quantes amb l’IMC del Pons impres i algun text tipus “l’IMC on vull arribar”. Ah, i pagar-li després al Pons el dret d’utilitzar el seu IMC, com cal!!😀

        • Bé, la samarreta és bona idea però em fa por que sigui poca cosa, de moment m’inclino pel tatuatge, és com molt més contundent i dona una idea més aproximada de les ganes i del compromís que hi he posat en aquesta empresa.

          No crec que calgui pagar-li res al Pons, ell ho entendrà perfectament.

          • Jo de tu no descartaria tan rapidament les samarretes, eh? Són molt útils! Van bé per cobrir el cos, per no tenir fred al tren i per recordar a la gent que ets una persona seriosa i preocupada per aconseguir els teus reptes! De fet, en podries demanar també samarretes que portin només el 22,275 amb cifres ben grans i maques, tal que tothom s’hi fixi i t’acabi preguntant què és aquest número, a la qual pregunta obligatoriament contestaràs ple d’orgull i amb un somriure content: “Aquest és l’IMC al qual vull arribar”.😀

            El Pons és una bona persona, però no t’oblidis que necessita pagar per les seves adiccions, eh? Una donació simbolica sempre va bé, ni que sigui només un cop a l’any.😉

          • Ara, amb aquesta rica i interessant argumentació si que m’has convençut.

            Els números estampats a la samarreta tal i com els de la sèrie Lost.

            Tens raó, la gent aprecia molt els missatges en els quals s’explica com es vol aconseguir una fita, un repte.

            Crec que les seves addicions són de baix impacte econòmic i podrà seguir-les gaudint sense la meva donació.

          • Ostres, no m’ho puc creure!! No voldràs dir que tens intencions d’aprofitar-te de l’IMC del Pons sense pagar-li res? Però on s’ha vist això! El gran directiu negant-se a fer una donació simbolica per a les addiccions d’un pobre noi que ha de viure d’un sou de programador, tot inventant-se excuses i trobant pretexts per no donar-li ni un cèntim després d’haver-se apropiat de l’IMC del noi! Això és absolutament impensable! On anirem a parar…

          • Si, tinc el ple convenciment que a ell no li importarà.

            Si es portés endavant alguna de les iniciatives per tu apuntades, ja tindreu un reconeixement escrit en un proper post sobre el mateix tema. Agrair les col•laboracions és una de les coses més grates que hi ha.

            En tot cas, en aquesta campanya de màrqueting hi tens més paper tu que no pas el Pons.

            Jo se que entre nosaltres aquesta mena de coses són sense cost. Ara bé, si en algun moment algú en fes un negoci llavors ja seria cas de parlar-ne amb seriositat. Les coses com són.

          • Jo sóc la groupie virtual del Pons, he de promoure la seva imatge i vigilar que els altres respectin els seus drets!😀

          • Així doncs estic perdut definitivament.

            Hauré de deixar per una altra ocasió el tema del màrqueting o bé pactar amb tu com i on ha d’anar el copyright del teu representat. De moment em moure dins els dominis de la legalitat. No patiu.

  9. Recorda el “Capità Enciam”, “els petits canvis son poderosos!!!”, no és conya, n’hi ha que no podem aspirar a modificar massa els nostres hàbits, aleshores dediquem-nos als petits: pujar escales sempre que es pugui, pasejar una mica més, i modificar algun detall de la dieta. Això no costarà massa i segur que una mica ajuda.

    Per cert, jo també tinc sobrepès…

    • Quanta raó, els petits canvis són importants.

      Tinc la sort de tenir la feina prop d’on visc 8una sort una mica buscada ja que fa tres anys vaig fer per canviar i un dels motius va ser treballar més a prop), i penso anar o tornar caminant. Segurament millor tot tornant, per allò de desestressar.

      Doncs si estàs bé amb tu mateix no cal que facis res o com a molt això que dius dels petits detalls.

  10. Ànims! Tot és qüestió de constància i (molta) força de voluntat. Com si fos tan fàcil!

    • Gràcies pels ànims.

      Sembla que ja he començat. Fins que no prenc la decisió en ferm, mai trobo el moment de mirar d’aprimar-me una mica. Com dius, la voluntat hi té molt a veure.

  11. La xocolata no es pot deixar, sempre que no sigui amb llet: va bé per al cor. Hauries de menjar diariament 2 cuadradets de xocolata negra per la teva salut.😛

    Els gelats tenen llet, la qual diuen que té hormones de creixement que poden afavorir l’aparició de cancers i tal, però que engreixin ho dubto. Si encara pots beure llet (i.e. no tens intolerancia a la lactosa) i no et preocupen gaire això que diuen dels cancers, pots seguir consumint-los tranquil-lament.

    Els pastissos són bons si necessites energia, la carn va bé per assegurar-te les necessitats diaries de proteines, els greixos animals van bé per proporcionar-te el colesterol del qual sintetitzar varies hormones, els cereals t’aporten també fibra, molt important per als moviments intestinals, el vi té molts antioxidants i l’alcohol cansa. Total, que si has de tallar alguna cosa de la teva dieta, talla l’alcohol i ja està. Menja de tot, camina 1 h al dia, compra’t una bici i vigila, amb l’edat el metabolisme es ralentitza i no pots seguir menjant tant com abans, redueix una mica les quantitats.

    Si malgrat tot segueixes guanyant kg, ves a un metge que t’aconselli sobre la dieta.

    • Acabo de dir a la Montse que el xocolata no el podré deixar del tot, ja ho sé. M’agrada massa i en totes les seves formes i textures!

      Els gelats m’encanten, tots (crec que els únics que no m’agraden són uns d’italians que porten trossets de fruita). De llet en prenc poca. En els tallats i prou. Abans si que en prenia i m’agradava sencera i molt freda.

      Segur, s’ha acabat el prendre vi amb els sopar. El reservaré per si sortim a sopar fora.

      Tal i com dius, no penso fer cap burrada de l’estil no menjar. Menjaré de tot el que ja menjava, excloent algunes coses puntuals. Procuraré menjar menys del que menjava però variat.

      Inclouré més amanides i fruita de les que fins ara menjava.

      A més, penso tornar a sortir a córrer aquest mateix cap de setmana.

      • T’agrada córrer?

        • Si, m’agrada bastant. Si vaig al gimnàs utilitzo la cinta i si estic a l’aire lliure procuro aprofitar i fer-ho.

          Tal i com deia en el post, en els darrers mesos no he fet gaire cosa. Abans corria les típiques curses de 10Km.

  12. Però Tomàs, home, ara ens has fet agafar a tots la calculadora!😦

    Va, en sèrio, molt bé. Independentment de qüestions estètiques, que poden ser molt i molt subjectives, perdre els quilets que sobren representa una apreciable millora en la qualitat de vida. Has pres una decisió molt assenyada. Amb tot, no t’amoïnis que diuen que els quilos que s’han posat ràpid també es perden ràpid (bé, això ho diuen a les embarassades i no és el cas, però potser és una màxima aplicable igualment)

    Pel que fa a l’experiment, em sembla molt interessant. Teràpia de bloc?😀 No sé si necessitaràs consells; en tot cas, mentre ens ho vagis explicant ja improvisarem. D’ànims tants com vulguis; és més, m’has engrescat a posar-me les piles jo també i abandonar el “souvenir” de la vagància i la bona vida d’aquest estiu. Ànims!

    • No era la meva intenció. He volgut ser sincer i per una vegada parlar de mi.

      A veure, no puc descartar l’embaràs, demà em faré una d’aquelles proves tant “guais” que anuncien per la tele. Si he d’escollir noms, ja en parlarem.

      A banda de l’estètica, se (recordo) que si perdo els quilos que he guanyat em sentiré millor en tots els sentits.

      Gràcies. De fet per a mi és un experiment perquè no he utilitzat mai el bloc per un tema com aquest. He pensat que pot tenir un cert interès anar escrivint una mena de quadern de bitàcola. Jo també estic improvisant.

  13. Ho confesso: sóc la primera tan sovint últimament perquè no em puc bellugar del sofà! Tinc una inflamació al genoll i tres voltarens corrent per les venes cada dia…!

    En fin, Jo també m’he engreixat molt en els últims anys, peso 5 quilos més que fa tres anys, així que la proporció tampoc no és la que hauria de ser! Però vinc d’una família on hi ha hagut i hi ha casos d’anorèxia (una adolescent i un home de 40 anys) així que m’he decidit firmement NO OBSESSIONAR-ME!!! Sempre m’he dit que mentre em cordin els pantalons no patiré, i he arribat a rebentar-ne alguns…

    Tot i així no estic grassa, no sé si tinc sobrepès però em nego a comprobar-ho. Penso que simplement he de fer més esport (ara m’obligaran per això del genoll, hehe) i menjar menys. NO MENYS XOCOLATA, per Déu, això és un pecat!!! Simplement, a l’hora de dinar, o de sopar no repeteixo, o no em poso un plat enorme. Si tinc gana entre hores m’aguanto (en tinc, en tinc!!!!). I si un dia toca menjar un pastís, doncs el disfruto i punto!!!

    La xocolata negra no engreixa, són les mantegues de cacau les que engreixen. El pa, és millor menjar una llesca de pa si tens gana dinant que menjar-te una salsitxa més… I el gelat… dubto que faci augmentar deu quilos!! L’esport és la clau, encara que sigui caminar fins a la feina (si pots) o sortir cada matí a fer uns quilòmetres ajudarà. Jo sóc molt dolenta per anar al gimnàs. El que més engreixa d’aquest món és la inactivitat.

    Crec que ets un exagerat, 80 quilos per un home no són tants, però si vols rebaixar una mica fes una mica d’esport! Planteja’t quin és el teu pes ideal, no pot ser que pesis igual que fa uns anys si feies tant d’esport. I sobre tot, no t’obsessionis: NO posis al Mosaic les teves evolucions… si us plau… això pinta fatal. NO PASSA RES, ens fem grans i punto!!

    Espero no haver-te molestat, parlo des d’una total confiança i amistat blocaire…

    • Noia, quina gràcia. Aquesta és una fita històrica: mai hem estat tant en desacord! Hahaha! En tot cas, subscric el que dius sobre no obsessionar-se… i sobre regalar-se de tant en tant una presa de xocolata. Cuidar-se SÍ, amargar-se NO.

      • D’acord, malgrat no m’ho diguis dirèctament en a mi.

        No podré abandonar del tot el xocolata. En prendre a modus de premi si les coses van bé o quan necessiti un “xute”.

    • Què et milloris ben aviat. I si, has tornat a ser la primera!

      Disculpa però per les fotos del teu viatge (sense cara però amb la resta a la vista), no ho sembla pas.

      Realment estàs en el cert quan dius que no ens hi hem d’obsessionar, però jo he arribat a un punt en que ja no em trobo bé amb mi mateix (no és físic, és mental).

      Penso menjar menys però menjar de tot el que menjava tret d’algunes “guarrades” que intentaré expulsar-les de mi com feia aquell beneït mossèn a la pel•lícula de l’Exorcista.

      Puc anar a la feina caminant però amb la calor que fa no vull arribar-hi ben acalorat, així que m’esperaré que les temperatures baixin uns graus.

      El meu problema també és la inactivitat (física, que no mental, eh!).

      És clar que no m’has molestat. M’encanta que et sentis còmode en aquí per dir el que dius.

      Què vols dir amb que no expliqui l’evolució i que això pinta fatal? Et sembla malament o que no s’hauria de fer?

      • Uf, gràcies, no sé per què em sentia com si m’hagués passat!

        Deia allò de no fer el seguiment perquè per a mi és una prova de “obsessió” , però vaja, en vistes que la Montse ho aprova, jo callo.

        • En el meu bloc pots estirar tant de la corda com el teu cos et demani. Vull que et sentis còmode per escriure el que et vingui de gust. Si en algun moment no ens entenem doncs ens ho preguntem i ja està. En el cas que ens ocupa no hi ha hagut res de res.

          Estic improvisant, mai he fet això i per tant puc canviar d’opinió. En principi penso informar en el bloc, amb notes a peu de pàgina ens alguns post o amb algun post passat (per exemple) un mes per fer una valoració.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s