La recessió i l’audiència escombren les TDT

El boom dela Televisió Digital Terrestre (TDT) va propiciar l’aflorament de canals digitals de televisió com si fossin xampinyons.

Semblava que muntar una televisió d’àmbit local o de cobertura a tot l’estat espanyol fos tan fàcil com comprar un forn a terminis. De sobte, tothom en volia tenir una.

Així, en varen néixer de tota mena, moltes d’elles com a alter ego d’emissores de ràdio, de grups empresarials associats a la premsa i d’altres dependents d’ens públics. Algunes o moltes d’elles amb una alta càrrega ideològica o posades al servei de grups de pressió o de partits polítics directament.

www10.gencat.cat

La crisi ha comportat que hi hagi una menor capacitat d’inversió, menys diners per publicitat i a la vegada han sorgit altres necessitats més importants que cal cobrir amb uns pressupostos cada vegada més minsos.

A més, moltissimes d’aquestes teles no han aconseguit una quota de pantalla que els garanteixi uns ingressos suficients per poder sobreviure.

Si algú pensava que d’això se’n podia fer un negoci, en aquests moments ha d’estar pensant que les coses no són com algú els hi va explicar.

Com sempre, a Espanya se n’ha fet un gra massa. Hi ha més de 1.000 emissores operatives. El segon país d’Europa, només per darrera d’Anglaterra.

Això dona una visió, de la poca visió de tots plegats.

El pastís és el que és i no hi ha ingressos publicitaris per a tothom. Sobretot pensant que han de competir amb  les grans cadenes, Antena 3 i Telecinco, que entre les dues acumulen el 70% dels ingressos publicitaris totals (1.200 milions d’Euros). La qual cosa deixa molt poc marge per a tota la resta.

Han de competir també amb les Teles autonòmiques, algunes de les quals són potents a nivell d’audiència o de suport del govern respectiu.

Tampoc el panorama és millor per algunes televisions públiques. Així, la televisió de l’Ajuntament de Madrid ja ha tancat. La de l’Ajuntament de Mallorca ja ha anunciat el proper tancament. Canal 9 arrastra un dèficit superior als 1.300 milions d’Euros, amb  una plantilla de personal que supera les plantilles de Telecinco i d’Antena 3 juntes. TVC, es finança, en part, via pressupostos dela Generalitat, 260 milions d’Euros per aquest 2011.

A més, les audiències tampoc avalen unes inversions tant elevades. Canal 9, amb un 4,2% i Telemadrid, amb índex entre el 5 i el 6%, en són clars exemples.

Vist això, cal explicar que els ingressos per publicitat no donen a algunes cadenes ni per poder pagar els drets de connexió, com li passa a Intereconomia, que davant la situació, ha demanat l’ajut econòmic desinteressat als seus televidents! Si, tal com sona.

http://www.notodo.com

Veo (El Mundo i Marca), ha reconvertit la seva graella que ara es dedica a Teletienda.

El proper gener de 2012 compartirà la senyal amb Discovery Networks.

Popular TV (de la conferència episcopal), ha estat substituïda per 13TV, amb unes audiències del 0,5%.

10 TV (grup Vocento), té una audiència del 0,6%.

Segons la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), el conjunt de les TV Públiques, inclosa TVE, consumeix 2.288 milions d’Euros en subvencions públiques, mentre que en els darrers 6 mesos, els ingressos per publicitat han baixat un 22%.

La combinació entre un alt cost de manteniment, uns baixos índex d’audiència i uns ingressos minvants de la publicitat aboquen a una bona part de les TDT i a algunes de públiques a desaparèixer o a fer forts ajustaments.

En definitiva, algú podia pensar que en un país com Espanya es podien mantenir 1.000 cadenes de televisió?

Hi ha algú que s’encarrega d’ordenar el sector i de donar els permisos?

16 responses to “La recessió i l’audiència escombren les TDT

  1. Jo tampoc no veig la tele. Tinc un televisor comprat d’un amic que es va marxar als estats units i el faig servir per pantalla gran de l’ordinador. No veig qui necessitaria 1000 cadenes de tele, no veig perquè les han obert, no veig com es podria pensar que això seria un bon negoci i realment, no entenc com poden haver-hi diners per tantes inutilitats. És patètic.

    • Feu un post sobre com viure sense Tele. El llegiré amb interès.

      Imagino que has substituït la tele per Internet i que veus el que vols i quan vols.

      Segurament la tele és un negoci per a un petit (molt petit) nombre de cadenes, les demés a perdre diners.

  2. Sí que “dóna una visió de la poca visió de tots plegats”, això de la tele. Encara que potser el que falla als afamats de llicències és precisament la visió a llarg termini. Jo de tele, però, ni hi entenc ni en tinc. Amb l’excés de publicitat a Internet ja vaig servit.

    • No tens tele?

      Si us plau, fes un Post sobre com es pot viure sense Tele!!!

      I si, no hi ha hagut visió estratègica en el tema de les Teles. És clar que des d’alguns àmbits polítics i de grups de pressió els ha estat igual si es podia pagar o no, els diners ja sortiran d’algun lloc, encara que sigui dels ciutadans.

      • Jo tinc TV però pràcticament no la miro. He d’estar verdaderament avorrida per fer-ho (o que donin algun partit del Barça). Els programes que m’agraden els fan molt tard i prefereixo mirar-los per Internet quan a mi em va bé, menys calitat però menys anuncis.
        Saps que contrariament al que es pensa els joves som el sector de la població que menys mira la TV?? Menys que els adults, menys que els nens, menys que la gent gran. Segurament perquè Internet és un substitut d’aquesta activitat.
        Dit això, quan van començar a sortir canals com a bolets jo també em vaig preguntar a qui se li havia anat la pinça. La gent continua mirant les mateixes cadenes de sempre o les deribades de les grans.

        • És clar, la cultura Internet guanya a la Televisió. Són nous temps.

          Si, sembla que les grans cadenes no han perdut massa audiència pel fet de que ara hi hagi moltes cadenes de TV digital.

          Segurament una part important dels joves que poden tenir Internet a casa ho preferiran a mirar la tele, pel que dius, la flexibilitat que dona mirar el que vols i en l’horari que vols. Sense perdre de vista que molta gent (sobretot jove) passa força temps a les xarxes socials.

  3. Sí, sí, 1000 teles, 1000 aeroports, 1000 circuits de Fòrmula 1 i o motos, 1000 parcs d’atraccions, 1000 AVEs…

    Spain is different, aquí tothom ha de tenir de tot!

    • Ara, a la vista de les properes Eleccions Generals potser veurem entre les propostes d’algun partit d’aquells que en diuen “d’àmbit nacional”, proposant Ports per a totes les autonomies. No pot ser que només en tinguin les que tenen Costa. De cap manera.

  4. des de que hem vaig comprar el primer dvd que no miro la tele en directe, han posat res de bo en els últims 6 anys?

    • Ets tant especial com aquell al qui en diuen “special one”.

      Tens una alternativa, com la que utilitza en Hugo Chávez, crea la teva pròpia cadena i emet el que vulguis. Et donaria moltes possibilitats. Imagina el teu Bloc audiovisual total i vist per la televisió.

  5. Les dades que aportes son molt interessants, ens ho hauriem de fer mirar… on anem amb tants i tants canals de tele. Això tan sols té una explicació política.

    • 1.000 llicències per emetre. On s’ha vist això, ni que en aquí hi visquessin 200 milions de persones.

      Amb tota seguretat hi ha interessos polítics i de grups de pressió al darrera de tota aquesta moguda.

  6. És la teoria de la selecció natural de les espècies, però aplicada a les televisions. En Darwin era un visionari.

    • Molt ben vist. No hi havia pensat, és molt bona aquesta associació.

      El que passa és que segurament no quedaran les millors…, solament cal veure quines són les cadenes de televisió líders en audiència.

      • Certament, de ben segur en el camí es quedaran algunes bones propostes o, si més no, sobreviuran algunes de nefastes. Amb tot, és el que demana el populus: panem et circenses. Desenganya’t, Tomàs: la immensa majoria sap amb més detall qui s’ha fotut al llit amb qui que no pas temes amb més “substància”.

        Ja ho deia en Federico Fellini: La televisió és el mirall on es reflecteix la derrota de tot el nostre sistema cultural. Amén.

        • No coneixia aquesta sentència del mestre Fellini. Gràcies.

          Tens raó, no cal parlar de qualitat quan la publicitat va a les cadenes que tenen audiència. I quines cadenes tenen més audiència, doncs tal i com dius, malauradament, algunes de les que proposen més “telebasura”.

          Les teles amb més substància solament es poden mantenir des de l’erari públic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s