Lletres de cançons (I)

Un pensa que la lletra d’una cançó és part de l’ànima d’aquesta, mitjançant la qual l’autor presenta una història que acaba de ser explicada per la música i per la veu que la interpreta.

Hi ha cançons que es coneixen més per la música que per la lletra.  Fins i tot n’hi ha d’altres que es recorden més per la posada en escena amb que la varem sentir per primera vegada que no pas pel que diu. I també n’hi ha d’altres que procurem escoltar amb detall tot allò que diuen.

Hi ha lletres de cançons de tota mena i els temes són variadíssims. Des del compromís social a l’amor. Busquem i trobarem el que buscàvem i fins i tot el que no.

Això és el que em va passar en a mi. Buscava la lletra traduïda d’una cançó i em vaig trobar amb el que després us presentaré.

Hi ha cançons que seguim de manera inconscient perquè ens les sabem, bé sigui perquè ens agrada, bé sigui perquè de tant sentir-les la tenim “retingudes” a la memòria, encara que no siguin cançons que posaríem en el nostre Top 10.000.

La lletra de la cançó que vaig trobar em va sobtar (serà que encara soc innocent) i m’ha portat a fer aquest post i a parlar de la importància de la lletra en el conjunt d’una cançó.

Per il·lustrar el que vull dir, res millor que contraposar dos exemples de cançons amb lletres ben diferents i deixar que us en feu una idea.

ebobdylan.com

En primer lloc, us en presento una de ben coneguda com és Blowi’n in the wind de Bob Dylan (Robert Allen Zimmerman, conegut amb el nom artístic de Bob Dylan, va néixer a Duluth –Minnesota el 1941).

La lletra diu el següent:

  • Per quants camins l’home haurà de passar
  • abans que sigui algú.
  • Quants mars haurà de creuar un colom blanc
  • per dormir a la platja segur.
  • Quants canons hauran de disparar
  • abans que per fi es quedin muts.
  • Això amic meu només ho sap el vent,
  • escolta la resposta dins del vent.
  • Quantes vegades podrem mirar amunt
  • abans d’arribar a veure el cel.
  • Quantes orelles haurem de tenir
  • per sentir com ploren arreu.
  • Quantes morts més ens caldran, amic meu
  • per saber que mor massa gent.
  • Això amic meu només ho sap el vent,
  • escolta la resposta dins del vent.
  • I segueix amb d’altres estrofes.

Grupo Marrano

En segon lloc us presento “Yo te meto el pito, del Grupo Marrano”.

Es tracta d’una agrupació mexicana que neix el 2001. Són els creadors dels Pornocorridos.

I la lletra diu així (no he traduït la lletra tot pensant en que perdria força):

  • Yo no puedo vivir despegado de ti
  • Y no puedo sacar mi macana de ahí
  • Porque yooo
  • Me quiero venir taaan adentro de ti
  • Eres tu la ideal la que me afloja más
  • Yo te meto el pito, te hago grande el asterisco
  • Tu panocha es de azúcar, mi macana el azar.
  • Te meto el pitooo…
  • Y es tan grueso que darás un grito
  • Yo te meto el pito y cuando notas que te roza
  • Tu boca se pone roja y me la quieres mamar
  • Te meto el pitooo…
  • Y procuro meter más y más cada vez
  • Y no pienso sacar ni un centímetro más
  • Porque yooo, me quiero venir tan adentro de ti
  • Eres tu la ideal la que me suelta más.
  • Te meto el pitooo…

I segueix amb unes quantes estrofes més.

Blowi’n in the wind és una cançó que ha transcendit, és una cançó que ja no és de Bob Dylan, és de tothom. La lletra del 1963 encara sembla vigent avui en dia.

Pel que fa a Yo te meto el pito, és el que en diuen un pornocorrido i amb aquest nom ja no calen gaires explicacions més.

Ara ja tinc lar que he de prestar més atenció al que diuen les lletres de les cançons.

Em pregunto si el pornocorrido acabarà sent un clàssic.

34 responses to “Lletres de cançons (I)

  1. Ah, el pornocorrido, quina troballa, Tomàs!
    Doncs jo hi trobo, com a mínim, un punt en comú amb en Dylan. Els uns i l’altre són màximament conseqüents amb el nom del seu gènere musical, els corridos només poden ser pornos i el folk només es pot cantar amb veu desmenjada (em sap greu, però el gran poeta Bob no sap cantar) i vestit amb parracs (perdó, indumentària hippie), que fa molt de persona compromesa.

    • Bé, ens aportes una visió comparada que per ara no han fet anteriors comentaristes.

      Pel que fa en Dylan, doncs també crec que no té bona veu. Ara bé, hi ha unes quantes cançons d’ells i cantades per ell que t’he de dir que m’encanten. Pel que fa a la vestimenta, crec que més o menys sempre el recordo amb una indumentària similar.

  2. No sé, no sé, de música n’hi ha d’haver per a tots els gustos i moments! De tant en tant està bé escoltar un grup xorres, per riure. Nosaltres tenim els Mojinos Escozios que vindrien a ser una cosa semblant…

    No tan pornos, però vaja, amb el mateix esperit…
    O els Catarres i la famosa Jennifer, que fa riure però com a cançó és ben tonta…

    En fi, visca la bona música i la xorres per moments xorres també!!

    • Què dir davant una defensa tant aferrissada de la festa, la gresca, l’alegria i la xerinola. Doncs visca!!!

      Així i tot, t’he de dir que per cantar o seguir la cançó dels Mojino m’hauria d’haver pres 2 o 3 copes. I si jo fos del conjunt, en a mi no em fan sortir en un vídeo tan cutre ni de conya. Ni per fer broma, que se’n pot fer de moltes altres maneres.

      Visca la festa!!!

  3. Mira, tenia pendent de llegir el teu post i, amb el mal humor que porto avui a sobre, m’ha caigut de perles! M’has fet riure amb els teus pornos. Que divertida és la vida quan te la mires de prop, eh?🙂 Merci Tomàs!

    • En a mi també m’has alegrat amb la teva alegria.

      La vida hauria de ser divertida més sovint.

      Per naturalesa hi hauria d’haver l’obligació que totes les persones del món tinguessin com a mínim un bon moment per dia, i si de cas no fos així, es podria demanar la repetició del dia en qüestió.

  4. Ostres! Com has trobat aquesta “perla”? I com se t’acudeix comparar-la amb Bob Dylan!?
    No sabia que existien els pornocorridos. La meva continua igual despres de saber-ho! jajaja Quin panorama!

    • L’he trobat per pura casualitat. No coneixia això que aquests n’han batejat com a pornocorridos.

      La comparació amb la lletra d’un clàssic de Dylan només perseguia la “fàcil comparació” entre dos coses iguals (lletres de cançons) però a la vegada molt diferents.

      Pensa que el panorama pot canviar d’un moment a l’altre, tot és ampliar mires.

  5. Narcocorridos, pornocorridos, amb l’aleèrgia que li tinc a aquestes músiques “latins”, no soc imparcial…

    Ara que per sort avui m’has fet llegir una d’aquestes cançons i estic superant l’alergia, o potser no…

    • Un dia d’aquests, en un altre post d’aquests, penjaré un Narcocorrido que també són molt “divertits”.

      Això de les al•lèrgies ja saps que és molt personal. El que t’afecta en a tu, potser no m’afecta en a mi o a l’inrevés…

  6. Espero que Dylan no bingui a llegir el teu blog. Mira que comparar-lo amb aquesta desgràcia! Podria emprenyar-se molt… i diuen que te males puces.

    • Bé Ferran, no passarà, segur!!!

      De totes maneres, ja intentaria pescar-me-les per donar-li una explicació més o menys convincent.

      No sabia que diuen que té males puces. Bé, ja porta molts anys rodant pel món i haurà vist de tot.

  7. Mira que comparar Dylan amb un Porno corrido!! ajaja
    Primera notícia que existia aquest subgènere musical!

    • Es veu que varen sorgir després dels narcocorridos, una altra “especialitat mexicana” digna d’atenció pel que fa a les lletres.

      Pel que fa a la comparació, es tractava d’això, de buscar dues cançons ben diferent pel que fa a aquest aspecte.

  8. Tens tota la raó, hi ha cada lletra que… de tota manera t’asseguro que si els del Grupo Marrano han intentat conquistar alguna noia amb el seu “pito” hauràn fracassat força. En canvi Dylan a conmogut milers de cors amb la canço que has penjat.
    He vist que per aquí mencionen “el senyor Ramón”, en relació amb el que comentes de que a vegades cantem una cançó perquè se’ns ha enganxat o casi per inercia et diré que quan era petita anava un dia amb cotxe amb els meus pares i els meus tiets i tots cantant la cançó en qüestió i de cop i volta em quedo callada i pregunto.
    – Qué vol dir “qui gemega ja ha rebut”?
    -… jajaj, què vol dir, ehh? D’això, és una cosa que ja entendràs quan siguis gran.
    Només et diré que van canviar ràpid de cançó.
    Al cap d’uns anys, pensant-hi vaig fer una gran “ahhhhhhhhhhh!, era això!”

    • Hola Gemma, ben retrobada per aquí.

      Si, hi ha cançons i cançons i de vegades les millors també ho són en el contingut de la lletra, en allò que diuen.

      Hi ha cançons com et passava en a tu i ens ha passat a molts que cantem de manera quasi automàtica sense parar compte del que diuen en realitat.

      Ningú fa una cançó com la del Pito sense ser plenament conscient del que vol dir. El que no tinc clar és el per què.

  9. Ai caram, Tomàs, quines coses trobes navegant per la xarxa. La veritat és que l’acabo de buscar a l’Spotify amb la secreta esperança de no trobar-lo i (oh, decepció!) he vist que hi ha quatre àlbums penjats. Passo d’escoltar-los, amb els títols ja n’he quedat prou servida. Fa de mal imaginar en quin context quadra una cosa així… potser cantar-ho en un comiat de solter quan tots els amics van fins dalt de tot? Perquè si imagines un grup de mariatxis sota un balcó donant una serenata, també podem imaginar quina pot ser la resposta de la senyoreta sortint al balcó (no sé, potser algún amable suggeriment sobre què pot fer ell i el seu pito). Amb tot, els quatre “treballs” d’aquest grup demostren que tenen el seu públic.

    Tanmateix, no podrem dir que enganyen a ningú. Fet i fet, em fa més ràbia el senyor Ramon, que a sobre de cometre abús de poder sembla que li riguem la gràcia. I ja posats a reivindicar, hi ha una colla d’acudits masclistes que no trobo gens divertits.

    La veritat és que després d’això em sembla que Los toreros muertos i la seva Agüita amarilla són uns paios la mar de científics i que La Trinca són els mestres de la subtilitat, la delicadesa i el romanticisme:

    Apali, bon diumenge i que no falti l’humor!😀

    • En a mi em passa que sovint no presto massa atenció al que diuen les cançons. De vegades de prou sentides ja no hi penso.

      Recordo que fa uns mesos la Maria a “reflexionemhi” fa fer una entrada en la qual parlava en part d’un tema semblant. Per si us interessa, us deixo l’enllaç: http://reflexionemhi.wordpress.com/2010/11/11/de-tota-la-vida/

      De vegades sembla que si una lletra se l’embolcalla de música i/o de conya sigui més tolerable digui el que digui.

      El vídeo que has deixat no té preu. Si d’aquí 1.000 anys algun arqueòleg descobreix aquestes coses no entendrà res de res.

  10. pornocorrido? index de massa corporals alt? Tomàs m’estàs caient als peus!

    • Sabent que no estic a l’alçada de les teves expectatives, ja he tirat el carro pel pedregal i tot m’és el mateix. És la vida.

  11. Jo crec que una peli porno sempre tindrà més èxit que una canço de ficar el pito, però suposo que com a “humor cerdil” aquesta canço es consideraria bona.

    • Ells diuen que solament utilitzen paraules que estan al diccionari. Per al meu gust és patètic.

      A més, és molt denigrant cap a la dona.

      • Per mi que tot depen del punt de vista del qual miris. No he sentit la cançó de la qual parles, per tant no puc saber si realment és patètica – possiblement en sigui -, però la tal lletra que has posat al post m’ha fet mostrar les dents davant de la pantalla en un cert somriure.

        Què entens tu per una cosa “denigrant cap a la dona”?
        Quin és el teu concepte de “denigrant cap a la dona”?
        Què creus que hi pot haver a la tal lletra – treta del seu context acústic – que sigui denigrant cap a la dona?

        • Entenc que determinades lletres en cançons disfressades de comèdia poden passar desapercebudes, o fins i tot arrancar algun somriure. Recordo una cançó popular que diu “El senyor Ramon empaita les criades…” és una cançó de festa i xerinola, i pot fer gràcia si no pares atenció en el que fa al senyor Ramon i en les pobres criades.

          Em refereixo a ocultar missatges en els quals hi ha molt de masclisme i de desestimació sota l’aparença d’una cançó de grups que diuen fan conya.

          Per a mi denigrant és allò que atenta rebaixa la condició o la relació amb els altres.

          És el to explícit. Entre persones, que cadascú faci el que vulgui i que digui el que vulgui, en el context d’una cançó ho trobo innecessari.

          • A veure, no puc dir que no tens raó amb això dels missatges ocults, però pensa que el to explícit vol dir que el missatge és més aviat directe i no pas ocult. És a dir, qui se’l pren com a valid, ja és una persona masclista. Qui se’l pren com a conya, s’està rient dels masclistes. És a dir… no harm done.

            Generalment, la conya és una cosa bona. Fins i tot molt bona, segons el ambient on es faci. N’hi ha coses que només arriben a dir-se com a conyes. Fer conya pot ajudar a expressar-se quan l’estil directe per alguna raó (cultural o política) està prohibit.

          • És un punt de vista interessant el que exposes, no puc dir que no.

            Tens raó en que la conya és una cosa bona i que hi ha coses que dites en aquest ambient canvien de sentit o poden ser acceptades de manera diferent a si es fan en un ambient ordinari.

          • Respecte a la cançó del senyor Ramon i les criades, fent analogia amb les cançons populars del meu país, diria que és més aviat una crítica de certs comportaments d’alguns senyors (d’ara o d’abans), la qual no es podia dir amb veu seriosa i per això es va transformar en cançó. Dubto que va ser innecessaria.

          • Tenim opinions diferents en aquest post i això no fa més que enriquir els comentaris.

            Crec que hi ha temes, tant en l’anterior com en aquest que no s’haurien de trivialitzar per no portar a malentesos.

          • No sé de quin ambient parles anomenant-lo “aquest”. Jo parlava en general, sense especificar un cas particular.

            Respecte a les opinions diferents, tothom està lliure de seguir amb la seva. Molt més si recordem que venim de paisos i cultures diferents i hem rebut unes educacions que no tenen res a veure l’una amb l’altra.

          • En referia a l’ambient de conya.

            És perfecte i perfectament entendible. Estic encantat de debatre de manera intel•ligent.

            Segur que tenim bagatge cultural diferent, però això ens pot fer escoltar i aprendre l’un de l’altra.

          • Doncs a mi realment em sorpren molt que a aquest país la gent vagi aprovant els comportaments abusius de certs senyors amb les cançons, però si tu ho dius jo m’ho he de creure. Total, la que ve de fora sóc jo, no en sabré més d’això que un d’aquí. He de remarcar però, que ho trobo molt estrany, eh? Quina mena de gent vivia a aquestes terres fa 100 anys?

          • Hi ha cançons tradicionals i d’altres que no ho són, que contenen lletres explicitament masclistes. Això ho trobem en cançons d’aquí i també d’altres països.

            Per desconeixement no sé el que passava o passa al teu país, però en aquí malauradament si.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s