Sexualització Prematura (I)

Els i les models venen a ser els “estris” que els creadors, estilistes i publicistes utilitzen per ensenyar al mercat els seus productes, sigui roba, complements o joieria.

En aquest món de la moda estem acostumats a veure quasi bé de tot.

Hi ha models infantils perquè hi ha moda infantil, revistes i publicitat especialitzada en aquest sector (segment d’edat). És clarament un mercat i no deixa de ser un negoci més.

Ara bé, del que us vull parlar és de la utilització de nenes molt joves, pre-púbers, en el món de la moda i amb una intenció no del tot clara.

Exemple de Sexualització Prematura

La revista Vogue Paris Cadeaux, va treure en portada i en un reportatge interior, a tres models, Lea, Prune i Thylane, totes elles menors de 10 anys, lluint roba de Versace, Gucci i Yves Sant Laurent, joieria de Cartier, Boucheron i Bvlgari i sabates amb taló d’agulla de Balman i Christian Louboutin.

Com es pot veure a les fotos, tot això anava acompanyat d’uns pentinats i d’un maquillatge, que no es corresponen amb la seva edat.

Sembla doncs que no s’ha utilitzat a les models per vendre productes a d’altres nenes de la seva mateixa edat, la qual cosa no oferiria la mateixa polèmica (o els mateixos dubtes), sinó que la intenció de la revista ha estat una altra.

A la vista de les fotos, s’aprecia una sexualització prematura de les menors que han fet el reportatge.

No són les úniques, ni segurament seran les primeres a les que els passa. Ara bé, són de les més joves que han estat utilitzades amb aquesta finalitat.

Un altre exemple de Sexualització Prematura

Altres joves i famoses models, com Elle Fanning, de 13 anys (estrella de la campanya per a Marc Jacobs), o Hailee Steinfield, de 14, (per a Miu Miu), si més no, publiciten roba més acord amb persones de la seva edat.

Un cas a banda i que es va fer molt famós, que pot ser similar en part al que tractem, va ser el protagonitzat per la coneguda Brooke Shields, quan als 10 anys i amb el permís patern va ser fotografiada despullada. Als 13 anys va participar a la pel·lícula Pretty Baby (de Louis Male, amb Susan Sarandon i Keith Carradine), on en diverses escenes sortia també despullada i als 15 anys va protagonitzar “El lago azul”.

Recentment, el govern britànic ha reforçat les restriccions front el contingut sexual a la publicitat i sobre la sexualització prematura dels nens.

Un darrer exemple de Sexualització Prematura

Algú podrà dir que és com el joc d’unes nenes que en obrir l’armari de la germana gran o de la mare i s’emproven la roba, es maquillen, es pentinen i s’enjoien, tot per “jugar” a ser grans. Bé, és una possible manera de veure el tema, però estem parlant de que això ha passat en un entorn superprofessionalitzat, en que tot està pensant i valorat, com és el de la moda i la publicitat, motiu pel qual m’inclino a pensar que la intenció era una altra.

Crec que és un abús. Els pares i la revista s’han equivocat. No és necessari sotmetre aquestes nenes a escenaris més propis dels adults.

Ja tindran temps, si volen, per transitar per aquests camins i gaudir o no d’aquestes experiències.

18 responses to “Sexualització Prematura (I)

  1. Ja podem veure que alló de que el pecat està en els ulls de qui mira es fals quan el que mires està fet amb tota la intenció?

  2. A mi més que el tema sexual em preocupa que a nens tan petits s’els exploti laboralment i s’els sotmeti a la pressió laboral, per deliris paterns, quan haurien d’estar jugant

    • Certament, darrera de tot, i a més, hi ha explotació laboral. Els pares en són els autèntics responsables, després les empreses que “fitxen” a aquestes nenes.

      Els diners i la fama obnubilen més d’una ment. Hi ha en tot això valors que es posen al darrera del valor dels diners.

  3. Ah, no, no: no pots pensar que va de “nenes que es disfressen amb la roba dels grans” perquè no porten roba que els va gran… de fet si fos així, i la cara de la nena fos de “pillina” fent una trapelleria encara ho podria acceptar… Però així no.

    El que no puc entendre és aquests pares…

    • Bé, ja som molt els que pensem que no cal enganyar-se, la intenció de la revista era una altra que representar un innocent joc.

      Les poses, els pentinats, el maquillatge…Tot indica que s’han passat, i molt.

      Els pares imagino que només pensen en la fama i els diners.

  4. A molta gent se li’n va l’olla, definitivament. Amb certes campanyes amb adolescents ja se te quedaven els pèls de punta a vegades però això ja és passar-se. Basta veure a la filla de Tom Hanks que què té? Quatre o cinc anys? I ja duu sabates altes! Per l’amor de Deu! Aviat passaran de ser nins a adults. Què passa amb l’adolescència? (Llegint de nou el que acab d’escriure paesc una avia… hehe)

    • Si Caterina, mentre escrivia el meu post jo mateix pensava “Tomàs, no t’estaràs passant i t’estàs tornat un ranci?”. No, tinc clar que això és una passada en tota regla i volia fer una petita denúncia des del meu bloc.

      Les campanyes que es fan amb adolescents, que estan dirigides a adolescents les entenc més. Podem discutir que tot s’ha convertit en un negoci i que ja no hi ha fronteres, però això del que parlem és una altra cosa. El que els han fet anunciar, no era per a la seva franja d’edat ni de lluny.

  5. M’ofenen aquestes models infantils de la mateixa manera que ho fan aquella canalla que és utilitzada per recollir coses dels contenodors o rentar vidres dels cotxes per les cantonades.

    Potser el problema és que no som conscients de l’explotació que això comporta, ni tampoc del efecte futur que tindrà amb les criatures.

    • Segur Miki, el sentiment és semblant, senzillament canvia l’escenari.

      L’abús es pot donar en situacions de glamour i contractes amb molts zeros o entre les escombraries o la venda de mocadors.

      Imagino que totes les situacions que has descrit no deixen indiferent a quasi ningú. Els efectes que els poden causar són intangibles i de difícil mesura, però els nens que no poden gaudir de la seva infantesa en una situació de normalitat, el més segur és que d’una manera o una altre ho pateixin.

  6. No sé pas què tenien en el cap els de Vogue per transformar una revista de moda glamurosa en una per a pedòfils.

    • He llegit crítiques a la premsa en que algú pensava que hi podia haver una certa incitació a la pedofília.

      Aquestes nenes són massa petites per fer-se’n una idea exacte del que està passant al seu voltant, però els seus pares si que en són responsables, o n’haurien de ser.

  7. Home, la intenció és vendre, la cosa que sigui i a qualsevol preu. És bastant patètic que a tanta gent se li hagi anat la olla per uns maleits números que en el fons no són res – si un milionari es trobes de cop al mig del desert amb unes maletes plenes de pasta i res més allí es moriria -, no cal buscar més sentits o intencions amagades, ja és molt baix i fastigós tot aquest negoci.

    Pobres nenes…

    • Si, crec que hi ha molt d’això, Tant els publicistes, com els pares es guien cegament pels diners i la fama, a costa de les nenes petites en aquest cas.

      En això que dius dels milionaris, sempre em causa sorpresa que una persona que tingui 1.000 milions d’Euros, no dormi per aconseguir-ne tenir 10 més. Sempre he pensat que hi ha una mica de ceguera en tot això.

  8. fer-li això als fills… hem sembla que per molt pare que sigui no arribaré a aquests extrems

    • Els diners són molt llaminers i hi ha pares que no tenen espera per fer “triomfar” i guanyar diners al seus fills. A costa del que sigui.

  9. No sé a quina edat se’ls desvetlla la sexualitat als nens, pel que recordo no és exactament als 18 i suposo que depèn de massa factors per fixar una edat per a tothom. Però el que sembla que han fet a les nenes de les fotos és manipular-les per tal que no se’ls desvetlli de cap manera més o menys natural ni espontània (potser jugant amb persones de la seva edat tant inexpertes com elles). I a més el model de dona objecte que els fan representar, independentment del vessant sexual, és patètic per uns quants motius més. Potser queda l’esperança que l’experiència els hagi fet tant de fàstic que decideixin fer-se feministes per compensar la putada que els van fer de petites.

    • Sembla que la revista ha tingut problemes arrel de l’aparició del número, ja que han rebut nombrosos crítiques dels llocs més dispars.

      Una mica és el que dius, hi ha manipulació. Manipulació cap a elles, amb l’agreujant que són menors (però molt menors en aquest cas) i cap a la resta de persones que veu l’anunci o compra la revista.

      Els hi fan fer unes poses com de models adultes. En tot hi ha alguna cosa que no em quadre de cap manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s