Pa amb tomàquet i creuant les cames – Mania 7

Des del juny que no feia una entrada ala Categoria“Tenim manies” i ja és massa temps sense autocriticar-me o sense dir-vos com faig algunes coses quotidianes.

1.- Pa amb tomàquet

He copiat el que en Manuel Vázquez Montalvan en explica a Las recetas de Carvalho (ho vaig trobar en castellà i així ho he deixat):

Pan tierno pero reposado; tomates maduros; aceite; sal

Las rebanadas de pan ancho campesino, esponjoso, preferible de un día para otro. Los tomates, maduros, abiertos por la mitad y frotados sobre el pan, donde dejan las semillas, el agüilla y la pulpa desgajada de la piel gracias a los cantos de la corteza.

Espolvorear con sal bien repartida y seca.

Un chorrito de aceite a lo largo de toda la rebanada.

Apretar el pan con los dedos en los cantos y luego soltarlo para que el aceite y el agüilla del tomate se esparzan a sus anchas.

Hay muchas variantes. A destacar la del pan previamente tostado, sobre el que se frota un ajo y luego se realiza el ritual del tomate descrito en la receta.

En a mi m’agrada igual però jo hi poso l’oli abans de posar-hi la sal. És l’única diferència.

He conegut persones que unten amb tomàquet ambdues cares del pa o de la torrada. Mai, jo no ho faig, el pa em resulta massa remullat.

Tampoc allò de ratllar el tomàquet i després pintar el pa. No. El tomàquet s’ha de refregar sobre el pa o la torrada.

2.- Creuant les cames

Plini el Vell deia que creuar una cama sobre l’altra era un gest màgic amb poder malèfic. Aquest gest estava prohibit a les reunions de generals i magistrats, perquè es creia que amb aquesta postura s’impedia o dificultava la presa de decisions.

Per tant, i com a mínim, aquesta norma d’etiqueta es remunta a l’antiga Roma, segons ens expliquen Maria Antònia Fornés i Mercè Puig al llibre “El porqué de nuestros gestos”.

Doncs malgrat això, jo soc dels molts que es salten la norma i si estic assegut i creuo les cames, sempre ho faig de tal manera que la cama dreta passa per sobre de l’esquerra que segueix recolzada al terra. A l’inrevés mai. No puc i no m’agrada. No em sento còmode.

Si es tracta de creuar els peus o les cames mentre estic estirat, puc fer-ho creuant indistintament les cames una sobre l’altre, no m’importa.

Bé, això forma part d’una nissaga de posts sobre “petites manies o costums” que penjo sotala Categoria“Tenim manies”, i per si voleu veure’n les anteriors 6 entrades us deixo l’enllaç:

https://trt2009.wordpress.com/category/tenim-manies/

Nota: vaig comentar que donaria informació sobre el projecte “posar-me a dieta” en referència al post “Tinc Sobrepès”. Doncs bé, des del 15 de setembre amb 81,5Kgr, he passat a 79,4Kgr. És a dir, estic content i continuo.

14 responses to “Pa amb tomàquet i creuant les cames – Mania 7

  1. L’increible home minvant! Endavant!

  2. Ja. A mi m-agrada posar-me els peus sobre la taula.😀

  3. Tot el que sé sobre l’entomacament de pa és que els de Figueres (els que conec, no se m’ofenguin els figuerencs normals) fan servir aquest ritual per comprovar si ets un mamífer digne d’anomenar-te humà (segons ells només n’ets si l’untes per totes dues cares; jo em sembla que no arribo ni al gènere homo, que de vegades me li poso a talls, sense fregar, figurint-se!).

    • Ja, jo el prefereixo refregat però per un sol costat.

      Entenc el barem d’humanitat dels figuerencs, no és per menys. Cadascú té les seves manies.

      Això de posar-lo a talls o he fet quan menjo hamburguesa en entrepà. També ho he menjat a Menorca i Eivissa.

  4. jo soc més de creuament americà

    • Un bon creuament americà de tant en tant no està de més. Aquesta postura (sembla que parli d’una altra cosa) la prefereixo si vaig sense mitjons o si portant mitjons, en posar-me així no es vegi on acaba el mitjó i comença la cama.

  5. Soc un català de segona,ni m’agrada el pa amb tomàquet ni les sardanes. Ja veus que no compartim les manies …

    No segueixis encongint-te més !!

    • Bé, el pa amb tomàquet acabarà essent universal. Espero que no pintis el pa amb “tulipan”.

      Vols dir que hi ha d’haver categories de catalans?

      En a mi si que m’agrada el pa amb tomàquet, malgrat el pa me’l menjo de totes maners i de totes les classes (bé, ara no tant per allò del règim).

      Tanqui, estic ben estirat. Gaudeixo amb això i si hi participeu, molt més.

  6. 1. Per això has d’utilitzar tomàquets de sucar com cal. Si no en trobes a la botiga el millor és (oh, profanació!) ratllar i pintar, sinó no hi ha manera.

    2. Que bé! En Plini el Vell coneixia la Sharon Stone? Guaita quines coses… és clar, ja entenc per què els magistrats no es podien concentrar, tot quadra: en aquella època tothom vestia túnica i… bé, deixem-ho aquí. En tot cas, quan es vesteix amb pantalons (això, no ens enganyem, permet més llibertat), el que compta a l’hora d’interpretar el llenguatge corporal no és tant quina cama reposa sobre quina, sinó quina part. Canvia molt molt i molt si recolzes al nivell del turmell o bé del genoll (i si a més a més entortolligues les cames l’una amb l’altra ja és per morir-se!)

    • 1.- Tens raó Montse. Avui en dia fa molta ràbia que la majoria de tomàquets que es troben no serveixen per fer pa amb tomàquet fregant-lo contra el pa. Quantes vegades s’han d’utilitzar varis tomàquets per untar-se un entrepà.

      2.- De fet he estat en un tris de posar la foto de la Sharon a la Comissaria, però finalment he decidit no posar fotos en aquest post. He superat la temptació de posar-la.

      Molt bé, això de les túniques no ho havia pensat. És clar, els ulls van per una banda i la ment per una altra.

      Tens raó, aquest llenguatge corporal està molt estudiat. Jo solament us he explicat que és el que jo faig. M’he assabentat que el creuament d’una cama sobre l’altra es coneix com a “tradicional” i el que recolza un turmell sobre el genoll de l’altra cama es coneix com a “creuament americà”.

      El fet de trenar una cama amb l’altra i a més, un peu amb un altre ha de significar introspecció, timidesa, protecció…

  7. M’has ficat en un embolic: jo sempre creuo les cames, però ara no se dir quina poso damunt de l’altra!

    • Quan ho tornis a fer, en prens nota (ni que sigui mental) i penses si és de l’única manera en que ho fas o bé si t’agrada creuar-les de maneres diferents, o si no les creues mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s