Banksters

Banksters, una enginyosa paraula nascuda de la combinació entre Bankers i Gangsters. S’entén, no calen més explicacions.

Sembla molt llunyà aquell 2008 de Goldman Sahcs, J.P. Morgan Chase, Mongan Stanley o del Bank of America, en que ens varen arribar les primeres veus d’alerta.

Exemple de Banksters

Al llarg de molts mesos Europa va viure d’esquena a la Crisi. Els casos d’Islàndia, Irlanda, Portugal, Grècia, Itàlia i Espanya en són el fidel reflex de que la crisi havia arribat i que semblava que tothom n’estava sorprès.

Va ser indignant escoltar com el Sr. Trichet, màxima autoritat del Banc Central Europeu, deia que la crisi “era previsible”. De sobte tothom sabia que això havia de petar. Llavors, per què no varen avisar? Per què no varen fer res de res? Això no els fa corresponsables?

Els nostres polítics encara deien que era una Recessió, no utilitzaven la paraula Crisi. Deien que el sistema financer espanyol era dels més fiables del món.

Poc després varem despertar a força d’hòsties en cara pròpia o en la dels nostres veïns, familiars o coneguts. La crisi ha acabat amb bona part del teixit industrial, del petit comerç i dels autònoms. Mentre que el nombre de persones sense feina és impronunciable.

Els banquers, molts transmutats en Banksters, no varen avisar perquè hi havia massa interessos propis en joc, massa por i massa poca vergonya.

Els polítics s’han plegat massa al dictat dels banquers i dels mercats, i s’han dedicat a insuflar ingents quantitats de diners al sistema financer mentre ens deien que ho feien pel nostre bé.

Com poden passar casos com els de les quitances i les pensions vitalícies de la Nova Caixa Galícia o dela CAM, un pot pensar que tot si val.

Els darrers 20 anys ha imperat un Capitalisme voraç. S’han creat nous productes financers operant amb diner fictici. El total de diners que cada dia es mou a les Borses és molt superior al total de diners realment existent a tot el món. S’entén això?

Es va arribar a un punt en que la publicitat podria haver estat: Vols això? Doncs endeute’t!

Ja sabem com va acabar tot plegat. De sobte molts dels nous propietaris no podien pagar i els bancs, havien comptabilitzat les propietats immobiliàries a un preus que ja no eren reals.

Els bancs i els països ja no podien obtenir crèdits amb la facilitat d’abans, ningú se’n refiava de ningú.

Fins on es pensava que podia arribar la capacitat d’endeutament públic i privat?

Acudit sobre la banca en aquesta època de crisi

Hem vist als Governs i a la Unió Europea incapaços d’obligar als seus bancs a fer el que caldria. Més a prop d’una Europa dirigida pels bancs, que no pas pels seus polítics.

Fa dos anys fins i tot varem escoltar com als EEUU i a Europa es parlava de la fi del Capitalisme, del desballestament de l’estructura capitalista.

En que ha quedat tot plegat?

Davant de tot això, ens podem preguntar perquè Europa:

  • No té una política econòmica pròpia i s’independitza més dels EEUU.
  • No ha creat encara una agència de qualificació pròpia.
  • No elimina els paradisos fiscals en espai europeu.
  • No priva als bancs europeus de tenir interessos en paradisos fiscals de fora d’Europa.
  • No penalitza els productes i les operacions especulatives d’alt risc.
  • No penalitza els directius financers que han conduit les seves entitats a la ruïna.
  • No decreta la no embargabilitat de les primeres vivendes.

Segur que es poden fer moltes coses que encara no es fan, i un es pregunta el perquè no es fan.

De moment, la immensa majoria de Banksters se n’estan sortint “de rositas”.

16 responses to “Banksters

  1. M’agrada el terme que proposes. Cada cop veig més posts sobre el mateix tema, i d’altres relacionats directament, i cada cop em fa més ràbia. Per una senzilla raó: per molt que s’expliqui als quatre vents, per molt que ens queixem, per molt que es doni a conèixer tots els grans robatoris descarats que s’estan fent avui en dia, CONTINUA PASSANT!!!! És indignant que tot i l’allau d’informació que rebem constantment sobre aquest tipus de coses, ningú ho freni i, per desgràcia, fa la sensació que ningú ho frenarà.

    • Encantat de retrobar-te, com l’au Fènix. T’ha ressuscitat el festival de cinema de Sitges?

      Tens raó. No solament en els blocs i resta de xarxa social, també a la premsa escrita i a les teles. Els escàndols en els quals hi ha involucrats bancs o directius de bancs són notícia quasi diària.

      S’avança però per cada pas endavant, n’hi ha un de lateral i fins i tot algun cap enrere.

      Aquests darrers dies en Sarkozy i la Merkel insinuen que s’ha de tornar a refinançar la banca europea. És a dir, tornar a pagar.

      Els bancs tornaran tot el que els països i Europa els han “prestat”?

      Pel mateix preu, que Europa nacionalitzi tot el sistema bancari i vagi alliberant bancs un cop investigats a fons.

  2. “El total de diners que cada dia es mou a les Borses és molt superior al total de diners realment existent a tot el món. S’entén això?”
    El que jo no acabo d’entendre és l’expressió “total de diners realment existent”. Ens expliquen que els remenadors professionals de diners funcionen a base de confiança. No és el mateix que dir-ne fe? La fe necessita creients, sinó és fum. Potser tots plegats hem pringat perquè som babaus i ens creiem el que ens diuen si qui parla porta corbata. Potser hem pringat i no deixarem de pringar perquè la nostra fe alimenta el poder de convicció dels que ens diuen que els dinerons són números i els números quantitats, per exemple.

    • Hi ha un component de confiança que pesa molt. És cert. És molt important en aquests temes borsaris, en els dels gestors del diner alier i dels remenadors professionals com tu dius.

      És un món en que tothom campa per on vol i fa el que vol, i en època de crisi encara molt més.

      La tecnologia permet el moviment instantani de milers de milions de qualsevol moneda, en qualsevol lloc del món.

      Per diner realment existent em referia a aquell que té el recolzament paper o valor (com abans tenien la referència de l’or en l’època en que existia el patró or). Es mouen molts més diners virtuals dels existents en realitat. És a dir, d’aquells dels quals es podria respondre amb garanties.

      Segurament hem estat molt babaus permetent tantes i tantes coses. Ahir o avui en Durao Barroso deia que s’havia de valorar el no deixar que els bancs que han rebut ajudes, repartissin dividends entre els accionistes. Podem pensar, ah, però és que això passava i passa? Doncs si que passa, i no tothom està d’acord en prohibir-ho.

  3. “Es va arribar a un punt en que la publicitat podria haver estat: Vols això? Doncs endeute’t!” No podria haver estat, no: era! Recordo un munt d’anuncis que oferien préstecs personals en menys de 24 hores amb tràmits que es podien fer per telèfon (de l’aparell sortien feixos de bitllets): engrescaven a marxar de vacances, fer reformes a casa, comprar un cotxe, joies o fins i tot demanar diners per arribar a final de més amb major tranquil·litat. Però on s’ha vist que si el sou no et dona per a tot, la solució passa per emmerdar-te encara més!

    El missatge era clar: compra, compra compra, gasta, gasta, gasta! Si la gent era tan ximple com per endeutar-se per coses que no necessitaven, prou car que ja ho deuen haver pagat, però on queda la responsabilitat dels qui concedien els préstecs? No té cap mena de responsabilitat l’entitat que concedeix un crèdit per un pis escandalosament sobrevalorat? Tanmateix, em sembla que si esperem veure caps rodar, ja podem seure.

    • Ho has explicat molt bé. Tingui, agafi el que necessiti i més, allò que sempre ha somiat, és barat. Total són uns quants Euros al cap del mes.
      Al cap d’un temps allò que només eren uns euros més al mes, s’ha convertit en una càrrega per a uns i una impossibilitat per a uns altres.
      De fet hi ha hagut algun moviment ciutadà, amb matisacions, però poc nombrosos. Els polítics no s’han trobat amb una manifestació d’un milió de persones com en d’altres ocasions. La veritat és que no sé el per què no ha passat encara.
      Els bancs ja no presten. No fan una part important de la seva feina, del seu servei. Han practicat allò de “coge el dinero y corre”.

  4. bahhh els banksters sempre se’n sortiran amb la seva i tindran tots els diners del mon, però hi ha una cosa que mai podran comprar…

    • Veig que els Simpsons tenen resposta a qualsevol pregunta o situació de les que es presenten a la vida.

      Són com aquells que a cada situació contesten amb un refrany o els que contesten amb una cita de la Bíblia.

      • com va dir Trou McClure en un dels especials del Simpsons: “Y recuerde, si no sale en los Simpsons es que no merece pena”

        • De vegades un pensa que el sistema bancari europeu està gestionat per en Homer.

          Per com és el propi Homer i perquè passen coses que semblen irreals.

  5. No hi ha elecció i em cou la ràbia de només pensar-ho!
    Molt bon post! I com diuen per aquí les vinyetes molt encertades

    • Gràcies Marina.

      Si, les vinyetes em varen semblar adients i “divertides” (per dir-ho d’alguna manera).

      No, no hi ha elecció perquè entre els dos partits majoritaris trauran més de 18 milions de vots, i ja sabem, més o menys, que és el que pensen i el que faran.

      Rubalcaba hauria de fer girar 180º el seu partit per a que hi hagués esperances de canvi real, després caldria veure si el votarien.

  6. També m’ha agradat molt. Quánta raó!!!
    Ah, em porto la vinyeta del bankster a la barqueta.

  7. Lo millor de tot és que els representants dels “banksters” tornaran a guanyar les properes eleccions, és més, no hi ha on escollir.

    Per la meva banda no penso ser còmplice d’aquest robatori.

    M’ha agradat molt l’article i també els dibuixos… tot molt educatiu.

    • Gràcies Miki.

      Jo també penso que els representants dels Banksters guanyaran les eleccions. No hi ha elecció. Aquestes eleccions ja s’han fet i Europa ha votat Mercats.

      Encara no he decidit que faré el 20N. Estic a prop de canviar de país. Si estes en edat de fer un Erasmus, el faria però de 5 anys.

      Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s