Assetjament Telefònic

Imagineu-vos a casa, tranquil·lament menjant, estudiants o fent qualsevol altra cosa. De sobte, sona el telèfon. Qui serà ? Serà aquella trucada que esperaves?

En despenjar te n’adones que és Jazztel o el 1004 de Movistar, algun Banc o Caixa, Gas Natural, Endesa, Tecno Casa o alguna altra excitant empresa de publicitat comercial que et vol vendre qualsevol dels seus meravellosos serveis.

Exemple d'assetjament telefònic

A nosaltres ens han arribat a trucar a quarts de deu de la nit. En dissabte i alguns festius. A qualsevol hora. De fet truquen en horaris no habituals per assegurar-se que et trobaran a casa.

Hi ha dies en que ens han trucat de 2 o 3 empreses diferents. Una altra modalitat és la que et truquen un dia i ho tornen a fer al cap de 2 o 3 dies.

Què fer quan reps una trucada d’aquestes i no en tens cap interès i no és la primera vegada que la reps en un breu espai de temps?

  • Ser educat i esperar que t’expliquin la seva oferta i dir-los que no n’estàs interessat.
  • Penjar directament.
  • Penjar directament i deixar el telèfon despenjat per a que no et tornin a trucar.
  • No agafar el telèfon.
  • Escoltar la proposta i rebatre-la.
  • Escoltar la proposta i intentar aconseguir un millor preu del que et proposen i després penjar sense comprar res.
  • Dir-los que no et tornin a trucar.
  • Dir que fa dos dies ja els vares dir que no i que no tornin a trucar.

Jo normalment si qui parla és una persona immediatament li dic “gràcies, no n’estic interessat, i penjo”. Si el que parla és un ordinador, penjo directament.

Per tal de pal·liar en certa mesura aquesta persecució, existeix un servei de d’Exclusió Publicitària gestionat per l’Associació Espanyola de l’Economia Digital, creat seguint la normativa sobre Protecció de Dades.

És el servei de la Lista Robinson:  https://www.listarobinson.es/default.asp

Qualsevol persona o empresa s’hi pot inscriure de forma gratuïta. Un cop s’entra a la seva pàgina web, solament cal anar seguint les indicacions. Caldrà identificar-nos i indicar el medi mitjançant en el qual no vol rebre publicitat (telèfon, email, sms…), de les entitats amb les quals no es manté o s’hagi mantingut algun tipus de relació.

Les entitats o empreses que utilitzen aquest servei es comprometen a no enviar publicitat mitjançant el medi de comunicació que s’hagi seleccionat (telèfon, sms, email…), quan per a la realització d’alguna campanya publicitària tractin dades de fonts accessibles al públic o dades d’altres entitats amb les quals nosaltres no mantenim o hem mantingut cap relació.

Exemple d'assetjament telefònic

Ara bé, això no és res si ho comparem amb la següent notícia del passat 15 de setembre a la Vanguardia.com:

Una holandesa, ha estat denunciada pel seu suposat amant i interrogada per la justícia acusada d’ostigament telefònic.

Segons la denuncia, i les comprovacions de la policia en el registre de trucades de la companyia telefònica, aquesta dona va fer 65.000 trucades en el període que va des de juny de 2010 a l’agost de 2011. Unes 144 trucades al dia, una trucada aproximadament cada 10 minuts, comptant els dies i les nits.

Se sap que l’home és casat (no amb la que el trucava) i ningú s’explica com va suportar tot un any aquest assetjament.

Després d’això em pregunto si no soc poc pacient amb les trucades esmentades abans. Doncs no, segueixo pensant el mateix. No hi ha dret d’aquesta publicitat abusiva, hi ha dies que es fan molt pesats.

32 responses to “Assetjament Telefònic

  1. I ja funciona això de la llista robinson? Pq a casa n’estem farts!

    • Si, la Llista funciona. Ara bé, les empreses no tenen obligació legal d’apuntar-s’hi, és més una qüestió d’imatge i de màrqueting constar-hi. I ja sabem que aquestes coses hi ha empreses que estan disposades a no tenir-les en compte si a canvi poden guanyar “llibertat” de moviments.

  2. Tinc uns amics anglesos que treballen a barcelona a un call center que fan exactament això, però trucant al Regne Unit. Per què? Doncs perque aquesta pràctica no es legal allà. En canvi si fan trucades internacionals, no està regulat.

    Respecte a Ahse, només comentar, que entre treballar de operador i robar pel carrer, hi ha un ventall de possibilitats (potser no en trobar una feina ràpida, tal i com estan les coses) però es com si parlèssim de que si ara la Yamaha tanca, tots aniràn al carrer a fer mal. Tampoc seria això.
    La gent que truca no es poc formada, tot el contrari, son educats, saben escoltar, tenen paciència i fan una feina. I tot i que em sap greu, jo dic que no, i penjo…
    Un cop em vaig haver de veure dient als del Canal Plus que em volia donar de baixa perque m’havien robat la tele, de lo pesats que es van posar en voler conèixer els motius.

    • Hola de nou!

      Molt bona la teva aportació. Ens dona perspectiva sobre el tema, sobre la diferent regulació que hi ha entre països i sobre les pràctiques que fan aquestes empreses.

      T’entenc. Penso el mateix. Són les empreses les culpables. Els treballadors treballen on poden o on volen. L’única cosa que jo dic és que els treballadors d’aquestes empreses saben per a qui treballen.

      No sabia que cercaven gent tant formada.

      Això que expliques de Canal+ és significatiu. Els clients deixem de ser-ho tant bon punt els diem que volen donar-nos de baixa. El teu cas és increïble, a més que t’havien robat la teles, els de Canal+ quasi bé interrogant-te.

      Ha estat molt bo el teu comentari amb tantes dades i aportacions sobre el tema.

  3. Vaig tard!

    Jo penjo sigui home, dona o màquina, i sense cap remordiment de consciència!! Jo també vaig llegir la notícia de les 100 trucades per dia, no entenc com va poder esperar tant l’home, jo a la setmana ja m’hauria canviat el número!

    • Segur que en aquest tema d’Holanda hi ha alguna cosa amagada. No hi ha qui aguanti això. Ella diu que eren amants i ell diu que de cap manera. No ho sé. L’únic que és comprovable són les trucades efectuades.

      Jo si és una màquina penjo a l’instant, si és una persones li dic que no n’estic interessat.

  4. A casa passa sovint! Veig que és un tema general. Un cop van cridar-mos entre setmana a les 4 de la matinada però com era un contestador. A l’horabaixa del mateix dia mos van tornar a cridar demanant disculpes. Un merder tot plegat i és un tema que ja cansa…

    • A les 4 de la matinada encara no ens han trucat però no ho descarto.

      No he trobat a quasi bé ningú que no es queixi d’aquesta pràctica abusiva.

      Una cosa és la publicitat a la bústia i una altra en que et truquin a casa, qualsevol dia i a qualsevol hora.

  5. No em costa gaire imaginar-ho, ja que m’ha passat mil cops. Jo ja he desistit de la bona educació. Tot té un límit!

    • Veig que estàs en el club. Pel que es veu és molt normal que passi. No he trobat ningú dels que han comentat que hagi dit que no li ha passat.

      La majoria també pensa que s’haurien de posar altres límits legals dels que ara hi ha.

  6. Aquest sistema de venda tan simpàtic és com una mena d’spam manual, utilitzant telefonistes per fer la feina bruta.
    Una de les trucades més flipants que he rebut mai va ser d’Orange. Un que es va identificar com a cap de secció se’m va disculpar per haver-me volgut estafar (ell va fer servir la paraula “malentendido”) uns mesos abans. M’hi havia volgut passar per desempallegar-me de timofònica i havia pringat de valent (mesos sense internet, inclusió injustificada en una llista de morosos, etc). Una flor no fa estiu, però.

    • Una de les claus és la que dius, la utilització de persones per part d’aquestes empreses. N’hi ha que ja utilitzen ordinadors que t’expliquen la promoció per telèfon.

      Encara és pitjor. Per una part no exploten a persones, però per una altra no creen llocs de treball encara que siguin d’aquests.

      Imagino el que vares passar, sense servei durant mesos i a més a la llista de morosos. Increïble. Hi ha una certa indefensió malgrat les lleis que darrerament s’han anat decretant.

      Tu volies sortir de guatemala (timofònica) i vares caure a guatepeor.

  7. Desconeixia això de la Llista Robinson. Ho tindré en compte.

    A les coses a fer, afegiria un altre punt, que és el que faig jo. M’ho prenc amb filosofia i intento girar la truita perquè en compte de molestar-me em resulti divertit. Intento gastar bromes fent-me passar per Alemany, sord o contestador automàtic. Fa que la paciència s’esgoti més a poc a poc.

    La notícia que expliques és brutal!!!! Més d’un any suportant allò, sense denunciar ni tan sols canviar de companyia!!! No sé qui té més problemes, si l’assatjador o l’assetjada.

    • Efectivament, ningú a entès el que ha passat amb aquests dos holandesos. Abans d’aguantar això canvies de companyia, tires el telèfon per la finestra o canvies de nom. No s’entén. El dolent d’aquestes notícies està en que sovint la premsa no en fa el seguiment i potser no sabrem com han acabat les investigacions i el judici.

      No he provat el mirar-m’ho com proposes però no ho descarto perquè les trucades seguiran arribant. En el meu cas però, això de les trucades és cíclic. Hi ha èpoques en que són repetitives i d’altres en que semblen oblidar-se, dies en que imagino es dediquen a d’altres números de telèfon entre els milions que poden escollir.

  8. No sabia això de la llista Robinson, caldrà provar-ho. A mi només se’m va acudir trucar a telefònica i demanar-los que el meu número no sortís a les guies, tot i que no funcionar gaire, La veritat és que va arribar un moment en què em va agafar una certa paranoia perquè les trucades eren tan nombroses que vaig arribar a pensar si no estaven fent una mena de testeig a veure a quines hores hi havia gent a casa i a quines no.

    Trobo que és un sistema de venda molt i molt intrussiu. Per assegurar-se que et troben a casa truquen a unes hores que no et ve gens de gust que t’expliquin coses que no has demanat i interrompeixen en el moment més inoportú.

    Una de les vegades que em van trucar, quan una veu d’home em va començar a explicar no sé quins grans avantatges de canviar-me de companyia, el vaig interrompre ràpidament amb un “perdoni, però no m’interessa” i vaig penjar. Va ser al·lucinant: em va tornar a trucar per dir-me que era una mala educada! Quan ho explicava a la feina la gent es petava de riure perquè estan convençuts que en el diccionari, al costat de la descripció de “políticament correcte”, hi ha una foto meva😀

    • És que hi ha dies en que hi ha tantes trucades que penses que només et truquen en a tu o fins i tot et preocupes per altres efectes col•laterals possible com vares fer tu.

      En un comentari que he tingut a “desdelamediterrania.cat” l’Oriol m’ha dit que ell es va inscriure a la Llista Robinson i creu que tampoc acaba de funcionar del tot.

      Truquen a qualsevol hora. Miren de fer-ho a deshores per tenir així més oportunitats de trobar gent a casa.

      Tots entenem que aquestes persones fan una feina. Jo també entenc que saben perfectament el que estan fent i saben que voregen la llei i moltes normes escrites i no escrites de bona educació.

      És allò de que els seus drets han d’acabar on comencen els dels altres.

  9. Soc dels teus, “no m’interessa i penjo sense dir res més”, com que no tinc fixe i el meu mòbil és de la companyia “alternativa” Eroski no rebo aquestes trucades impertinents excepte a la feina, i realment son molt emprenyadores…

    • No sabia això d’Erosky. En tot cas et salves d’unes quantes trucades de Movistar o Vodafone, això segur.

      De moment a la majoria ens passa i també a la majoria ens molesta.

      No és un bon sistema de venta aquest que cabreja a una bona part de la població.

  10. sempre pots fer la tàctica Seinfeld

  11. Sé que els qui telefonen són uns assalariats i ho fan per viure, però de vegades no pots evitar ser una mica desagradable amb ells. Són uns pessats! Les pitjors: les de l’hora de la migdiada.
    Jo com tu: ” No m’interessa, gràcies” El problema ve quan et demanen: “Per què?” i l’unic que em ve al cap és : “I a vostè què l’importa?”

    • Si, efectivament darrera de tot això hi ha moltes persones, que tenen la mala sort de fer una feina que saben que a moltes altres persones molestarà.

      El que dic no va contra aquestes persones, sinó contra el sistema que ha creat aquest monstre publicitari i contra el mateix sistema que fa que ens sigui tant i tant difícil de deslliurar-nos-hi.

      Ja, jo intento penjar abans i no entrar en una conversa.

      • Si no et fa res contestaré amb les teves propies paraules:
        “No se si en tot això el Sistema hi té molt a veure o també som nosaltres que hi participem de manera activa.

        Evidentment el sistema és tant poderós i està tant enraigat que és quasi bé impossible esta fora del sistema sense que les conseqüències siguin nefastes.

        El pitjor és tenir la sensació de que tot és una porqueria. S’ha de lluitar contra aquesta sensació.”

        En conclusió, potser no cal posar-se tan dramatic, eh? Total, és només gent fent la seva feina dins el sistema.

        • Bé, d’acord. Tots estem dins i en formem part del Sistema.

          La promoció i la publicitat de productes forma part del sistema i fins i tot si es fa de manera ordenada acaba sent un bon servei, ja que ens informa de novetats que ens poden arribar a interessar.

          On crec que es trenca la barrera és en els horaris de promoció i en que aquests es fan a casa teva. En a mi, quan és constant se’m fa molt pesat.

          És molt possible que tu tinguis més paciència o sàpigues mirar-t’ho d’una altra manera que jo.

          Ja se que darrera de tot plegat hi ha persones treballant, però saben perfectament el que estan fent quan et truquen un dia darrera de l’altre.

          • Estan fent la cosa que fos per tenir un sou i que no els fotin fora. No veig què hi ha de dolent en intentar guanyar-te la vida d’una manera més o menys acceptable. Tu també dius mentides a la feina per quedar bé i et sembla normal, què passa, els altres no tenen el dret de fer tot això que poden per tenir els sous assegurats?

          • La feina és molt important per a tothom, això és una gran veritat i més en aquests moments.

            El que jo critico és que aquestes empreses abusen (i ho saben) dels marges que la llei dona per trucar-te a casa a qualsevol hora i tantes vegades com vulguin.

            Els treballadors, bàsicament treballen (com tu dius) per un sou i han de fer aquestes trucades. Ara bé, són plenament conscients que estan vorejant la llei.

          • Doncs per molt que intentis, no pots culpar als pobres empleats que et truquen intentant vendre’t una cosa. Si el X o el Y no té un nombre mínim de vendes en un temps donat ja estarà al carrer. No els pots culpar per voler una vida més digne! No els pots culpar per estar fent la seva feina! No els pots culpar perquè a tu en particular et molesta molt haver de penjar el telèfon! Com seria si et trobessis amb els mateixos al carrer, amb una pistola a les teves temples, demanant-te diners perquè ells no tenen de què menjar? Això seria més aviat molest, oi?

            El problema aquí és el sistema, el qual és ben dolent i no podrà mai ser bo si no el canvies! Ho hauries d’admetre, per molt maco que et sembli tenir la teva posició dins del tal sistema.

          • Hola AsHe, pel que sigui el teu comentari m’ha arribat primer com a “anònim” i pendent de moderar i després he rebut aquest amb el mateix text.

            Misteris de la informàtica?

            No estic intentant culpabilitzar els treballadors. AsHe, en serio, com pots dir que jo estic intentant dir això?

            Si recordes el meu post i els meus comentaris veuràs que culpabilitzo les empreses, el sistema i la normativa.

            Si dic dels treballadors que saben perfectament que el que estan fent voreja la legalitat. Respectant als treballadors, puc dir que saben perfectament en el que estan treballant.

            En a mi no em sembla “molt maca” la meva posició dins el sistema. Segurament és agosarat per la teva part pressuposar-ho..

            Coincidim en bona part del que dius, però en algunes coses no coincidim en absolut.

            També he dit que el culpable és el Sistema i ho segueixo pensant. També la normativa que no ajuda a solucionar o a prohibir segons quines pràctiques.

            En tot cas, he llegit amb interès el teu comentari i també l’he donat resposta amb el mateix interès.

          • A veure, em sembla que no m’entens. Hi ha gent que realment no té més remei que treballar de comercials de merda. Sempre n’hi ha l’alternativa de sortir a robar al carrer, com molts dels que passen del sistema estan fent. Pot ser que no estiguis capaç d’apreciar la magnitut del problema? El sistema no ofereix més alternatives, o tens un treball de merda que només serveix per aconseguir-te el pa diari, o vas a robar i produir problemes a qui pots i com pots. NO és normal! El sistema està mal muntat i s’hauria de canviar per un altre que tingui més sentit!!

            Si dius que no et sembla maca la teva posició dins el sistema, llavors entenc que estaries disposat en qualsevol moment a canviar-la per una de comercial de merda, per exemple? D’aquests que van trucant tota l’estona i molestant a la gent amb feines més eixerides?😛

          • Si que ho entenc i penso de la mateixa manera. Ja sé que hi ha persones que solament poden tenir aquesta feina, així com que n’hi ha moltíssim es altres que no tenen ni aquesta. La qual cosa no treu que aquestes persones sàpiguen perfectament el que fan.
            Si poses les coses als extrems en les teves exposicions pots arribar a tenir raó sempre. No es tracta d’això. Cadascú té la seva història, particular i intransferible. La crisi afecta tothom, a milions de manera negativa i a alguns de manera positiva.
            Algunes o moltes d’aquestes empreses de publicitat abusiva ja existien abans, en un moment en que no costava tant trobar una feina.

          • Dubto que sóc jo qui posa les coses a l’extrem. Aquest post és d’un extremisme que no crec que es justifica. Tan sols és gent fent una feina bruta.

          • Bé, aquesta vegada ja veig que no estem da’cord.

            De cap manera penso que aquest pots sigui extremista.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s