L’Especulació Alimentària. Assassinat en massa silenciós.

Què és un Futur? És un contracte que implica el lliurament d’un be específic per part d’un venedor a un comprador en un moment acordat en el futur per un preu acordat.

De Mercats de Futurs n’hi ha de recursos naturals (or, plata, coure…), de monedes (euros, dòlars, lliures…) y també de bens agropecuaris (blat, suc de taronja, blat de moro…), mercat en el qual ens centrarem.

Per què li pot interessar a un pagès entrar en aquest mercat?

Exemple de l'especulació alimentària

Doncs per minimitzar riscos. Si considerem el mercat del blat per exemple, al llarg de tot el procés de producció hi ha el risc d’una mala collita.

Així, si avui el preu del mercat per al blat al final de la collita és de 5 Euros. Per al productor, aquest pot ser un preu suficientment atractiu com per a que vengui una collita que encara no existeix. Amb això s’assegura uns guanys, passi el que passi.

Si en canvi opta per esperar a vendre fins al moment de la collita té el risc de que en aquell moment el preu sigui inferior al que podria haver obtingut comprant a Futurs, o fins i tot que aquest preu no li produeixi cap benefici.

El que ho compra és per que pensa també que aquest és un preu raonable.

Tot es va torçar amb l’arribada dels Especuladors, que es dediquen a tornar a comprar i a tornar a vendre els drets sobre unes collites que encara no existeixen. Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, més de 200.000 milions de dòlars es varen desplaçar cap al mercat de futurs dels aliments, provocant un fort increment dels preus.

Finalment unes collites inexistents s’han acabat convertint en valors borsaris.

Cartell de dret a l'alimentció

En aquest mercat especulatiu, qui compra i qui ven no són ni els productors, ni els consumidors, sinó uns intermediaris especulatius que no hi aporten res al producte. Les grans distribuïdores mundials de cereals (ADM, Cargill, ConAgra, Dreyfus i Bunge), controlen més del 90% del comerç mundial, de la base alimentària de la humanitat.

Segons l’Agència de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), durant 2010 i a causa d’aquests mecanismes, el preu dels aliments comercialitzats internacionalment es va incrementar en un 39% i en concret el dels cereals, en un 71%.

Els europeus dediquem un 15% dels nostres ingressos a comprar aliments, els ciutadans de països menys desenvolupats hi han de dedicar fins al 75%. Nous increments de preus en els aliments seran inassumibles per a les més de 1.300 milions de persones que hores d’ara pateixen desnutrició crònica.

Si els governs no tenen el valor de acabar amb aquests mercats especulatius, la crisi econòmica actual i els seus efectes no seran res en comparació amb la crisi alimentària que es pot desencadenar, un autèntic assassinat en massa silenciós.

Nota: La importància d’aquest mercat per als productors queda palesa en veure que a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya del Departament d’Agricultura es facilita informació sobre l’evolució dels preus futur de les collites de determinats productes, i l’enllaç amb el mercat de futurs més important del món, el Chicago Board of Trade. La Generalitat també fa cursos de formació per als productors i les cooperatives.

Anuncis

16 responses to “L’Especulació Alimentària. Assassinat en massa silenciós.

  1. Retroenllaç: Pernil per 10.000, milions « El fem fatal

    • Bé, acabo de dexar un comentari en el teu bon post sobre “Pernil per 10.000 milions” i no havia entès això del Retroping.

      Ara ja he vist que en un punt determinat del teu post es pot enllaçar amb el meu post sobre l’Especulació Alimentària.

      Gràcies per l’enllaç.

  2. Potser no s’acaba amb el mercat especulatiu, des dels governs, perquè no interessa? A saber… L’important és guanyar diners encara que sigui a costa d’altres. A vegades és així de trist…

    • Com dius, la raó és per què no es vol. Tampoc s’acaba amb els paradisos fiscals? Per què?

      L’altra dia llegia que una empresa fa uns anys va comprar de sobte el 7% de la producció del cacau de tot el món i va causar un petit cataclisme en els preus de tots els derivats del cacau.

      Avui en dia tot s’hi val.

  3. Hi ha algú, encara, que s’atreveixi a parlar de la llei de la oferta i la demanda quan li demanen pels preus dels aliments (i d’altres coses)?
    A banda de l’efecte més evident on la gent passa gana, els diaris també parlen del paper que ha tingut del preu dels aliments en les revoltes al món àrab. El noi tunisià que es va immolar i va encetar la de Tunísia, ho va fer perquè la policia li havia requisat la parada de fruita. Quines coses que té jugar a la borsa.

    • Allò de que els mercats s’autoregulen ha quedat demostrat que no. En tot cas els mercats se’ns mengen, això si que ha quedat demostrat.

      Allò de la “ma invisible” també ha quedat demostrat que l’únic que fa aquesta ma és estrènyer els nostres colls.

      De fet amb això que diuen que tot està interconnectat, hem de pensar que en el món virtual dels mercats segurament és un dels llocs on això és més evident.

      Això de l’oferta i la demanda avui en dia segueix sent real però amb matisacions. Per això hi ha persones que s’estan passant a la banca “ètica”, aquella que en principi t’informa en què inverteix els diners que hi diposites. Comença a haver-hi persones que no volen dipositar els diners a bancs o caixes que potser inverteixen en mercats com el que ens ocupa o en d’altres destinacions menys ètiques.

  4. El conjunt d’animals suposadament racionals que habitem aquest planeta podriem anomenar-nos humanitat en un sentit ple el dia que les coses immorals també fossin il·legals.

    Conec prou bé de quina manera s’encareixen els productes des que surten de les mans del pagès fins que arriben al consumidor. Només faltava afegir-hi aquests voltors.

    • Em va causar impacte no només conèixer una mica aquesta mena de mercats, sinó el fet que la pròpia Generalitat fa cursos entre els pagesos i les cooperatives per tal de donar-los informació sobre la seva existència i el seu funcionament. Llavors vaig pensar que això no era una mena de mercat solament per als entesos, sinó que la seva importància havia transcendit.

      Si bé, s’ha de separar el pagès que ven per assegurar-se un preu futur, del que especula sense ser ni productor, ni comprador del producte de que es tracti.

      Parles de moralitat. En les inversions purament especulatives la moral queda de banda, està exclosa, no aporta benefici i per tant no compte, ni interessa.

  5. Queda clar que en la societat que vivim, i tal i com tenen muntat el ‘tinglado’, es pot especular amb qualsevol cosa. I està clar que als especuladors els importa una merda les conseqüències, mentre ells tinguin les butxaques plenes.
    Si al blog de l’Arqueòleg deia que, de vegades, la justicia funciona; aquí dic tot el contrari. La justicia és massa feble i té masses buits perquè hi càpiguen aquestes sangoneres.

    • Han deixat el “totxo” que ara no dona cap benefici per aquest tipus de mercats, on hores d’ara podem treure uns bons beneficis malgrat sigui fent pujar el preu de molts dels aliments bàsics.

      Efectivament, no els importa res en absolut, tret del seu benefici.

      La justícia, quan parlem de mercats, de borsa, d’inversions, de paradisos fiscals i demés realitats financeres estranyes, funciona bé només per a uns quants, per a la resta de la societat funciona de pena.

  6. I com sovint dic, això no és delicte!!, i crec que en realitat és el crim més fastigós que es pot cometre, ja ens ho podem fer mirar!

    • Tens raó, no és delicte. De fet qualsevol hi pot invertir diners sense cap problema.

      En aquest sentit es poden invertir diners en accions del Santander o amb la propera collita de sucre o de blat de moro.

      L’única solució passa perquè això es prohibeixi, d’altra manera mentre segueixi essent legal, hi haurà capitals que aniran a buscar-hi beneficis.

  7. Sens dubte és una de les especulacions més repugnants que existeixen, donant fe de fins a on pot arribar la putrefacció ètica del neoliberalisme.

    Et deixo un vídeo per si no l’has vist o en volguessis fer un post

    • El neoliberalisme comercial no té pietat. Arrasa amb el que sigui. Comporta maneres de fer en que l’únic important és el guany econòmic.

      No hi ha res en el que no estigui permès especular.

      Pel que fa al vídeo, sí que l’he vist, en el teu bloc o en alguna resposta que has deixat en algun altre bloc. El que més em crida l’atenció és que sembla creueres absolutament el que diu. És preocupant.

  8. Tomàs,Bona tarda.
    Has donat un pas ben llag amb aquesta entrada. Parles, en condicional, “…d’un autèntic assassinat …” Jo lleve el condicional. Està produint-se un autèntic homicidi,( amb la complicitat dels governs del món),amb les poblacions més humils del món. El fenòmen es coneix com neoliberalisme comercial. Un abús legal amb conseqüències de mort per als més dèbils socialment.
    Una abraçada.

    • Hola Gaspar, bona tarda,

      Entesos. Així i tot soc bastant clar al respecte del que penso.

      És una brutalitat el que està passant. No tenim suficient informació sobre la influència d’aquests mercats en el nostre dia a dia. On la seva influència és més nefasta és en les poblacions amb poc poder adquisitiu. Hi ha milers i milers de persones que pateixen fam i desnutrició i que un increment de preu dels aliments bàsics solament els pot significar encara més penúries.

      Una abraçada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s