Gràcies senyor Peces Barba

Acabo d’entrar a l’ARA digital i m’he trobat amb una notícia que he hagut de llegir dues vegades sobre una conferència que ha fet el senyor Gregorio Peces Barba en la qual parla de Catalunya.

Mai he fet això de penjar un enllaç i treballar tant poc un post, però el tema s’ho mereix.

L’enllaç és el següent: http://www.ara.cat/societat/Peces_Barba-portuguesos-catalans-advocats-Cadis_0_580142131.html

Després d’això, en algú li estranya que hi hagi persones a Catalunya que prefereixin qualsevol altra situació política que la de ser una Autonomia Espanyola?

Jo ja pensava que no, però cada dia hi ha algú que ens ajuda en el nostre camí. Gràcies senyor Peces Barba.

Nota: us deixo un enllaç en el qual podeu trobar un molt bon artícle sobre el tema: http://buscantraons.wordpress.com/

Anuncis

30 responses to “Gràcies senyor Peces Barba

  1. En fi, les típiques declaracions fora de to abans d’una campanya que es preveu un passeig triomfal del PP. Algú havia d’animar el cotarro, ja que Rubalcaba dubto que tingui gaires asos a la màniga per remuntar la jugada!

    • Espero que no sigui una estratègia electoral. D’altra manera encara estaríem pitjor del que ja penso en el dia a dia en respecte d’Espanya.

      No entenc que una persona que diu ser d’esquerres i a la qual presumptament li hem de suposar una cultura, pugui dir el va dir.

      Aquesta Espanya, d’una manera o una altra, sempre se supera amb Catalunya.

      Potser està nerviós per com van les coses a Catalunya en respecte a la Independència. Tant de bo aquesta fos la raó.

  2. Pens que s’hauria d’aprofitar tot el tema de la crisi, a banda de la insensibilitat estatal amb tot lo català, per a demanar la independència. Mai ho havieu tengut tan bé com ara. Si no ho aconseguiu en els pròxims anys, llavors no sóc massa optimista, me sap greu…

    • Totes les enquestes expliquen que el nombre de persones que per diferents motius voldrien la Independència o un Estat Propi va creixent any rere any.

      En el darrer mostreig del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), de fa uns dies, els resultats a la pregunta “En un referèndum per la independència de Catalunya vostè que votaria?”, varen ser: 45,38% SI – 24,66% NO – 29,42% No sap/No contesta. Els números ja comencen a quadrar, si bé encara s’han d’aconseguir unes dades més concloents.

      Sembla que la llavor ja s’ha posar i comença a donar fruits. Veurem els propers mesos i anys com evoluciona tot plegat.

      En un dels teus darrers posts parlaves del dèficit fiscal a les Illes Balears (amb un percentatge que fa por per als que en allà hi viviu). Doncs bé, fa també uns dies, el Conseller d’Economia de la Generalitat va explicar al Parlament que el dèficit català és del 8% del seu PIB, uns 16.000 milions d’Euros a l’any. Són xifres per posar-se a tremolar.

  3. Al pròxim xou que ens regali, jo el veig ballant un can can i cantant: “L’autonomia que us cal és la de Portugal”.
    Ara, un problema afegit de quan els espanyols desbarren sobre els catalans és que no ens hi sabem tornar bé. Al twitter sí, molt bé, però dels nostres polítics –des del contingudíssim Mas als tarats del Tardà o el López Tena– no n’hi ha hagut cap que respongués amb el menyspreu intel·ligent que es mereix l’arrogància nacionalista espanyola del Peces-Barba.

    • Potser tens raó. Les respostes venen més del carrer i de les xarxes socials que no pas de la cúpula dels partits.

      Encara espero una resposta “oficial” i al més alt nivell del Parlament de Catalunya.

      Algú hauria de traçar la ratlla que no es pot passar. Crec que el tema mereix una resposta a l’alçada per evitar, si és que això és possible, que torni a passar quelcom similar.

  4. Aquest serà el comentari discordant.
    En Peces-Barba (de sempre m’ha fet gràcia que un senyor “important” es digués així) ha pixat fora de test. A més ha comés reiteració, fent referències al sentit de l’humor, que invaliden el que demani un perdó que ningú no es creu.
    Suposo que la rellevància de la notícia i l’urgència del post rau en el fet que sigui uns dels “pares” de la “inviolable” constitució. Un dels artífexs real de que es reconegui com a nacionalitat a l a nostra terra.
    El que em sorprèn una mica és com fiquem el crit el cel quan un dels altres fa el brètol i com mirem quan ho fan els “nostres”. No hem fet entrades d’urgència quan en Mas o en Duran han fet el brètol amb Andalusia o quan un dirigent d’ERC deia allò d’apadrina un nen extremeny…
    Sobre la història-ficció d’on seriem si al 1714 no haguèssim apostat pel bàndol perdedor, continuariem sent a Espanya, però a una Espanya diferent. Per cert, trenquem un tòpic. Històricament Catalunya no ha estat una terra rica. ës una realitat moderna.

    • Hola Jesús.
      En aquest espai s’accepta la discordança amb naturalitat, si aquesta, com és el teu cas, s’exposa amb arguments i amb educació.
      Dit això, t’he de dir que no estic d’acord amb algunes declaracions dels senyors Duran, Mas i Puigcercós.
      Ara bé, difereixo amb tu en que per a mi no hi ha comparació entre els exemples que exposes i esmentar els bombardejos. No només esmentar-los, sinó recrear-s’hi. A més de dolorós, insultant i cruel, és del tot innecessari.
      Puc entendre que aquest senyor pensi el que diu. Allà ell.
      Tant en el meu Post, com en els meus Comentaris, no he polititzat el tema en cap moment. M’he dirigit a ell com a persona individual, en cap moment com a integrant de tal o qual partit. Ni tant sols com a president del Congrés, que donades les circumstàncies, ja em disculparàs, però sembla una broma de mal gust. Crec que aquest càrrec deu ser el tercer o quart en rang en el regne d’Espanya, doncs si un expresident és capaç de pensar i de dir això, és per preocupar-se. És clar que hi duen haver moltes persones que pensen que això fa país, perquè bé que li reien les gràcies i l’aplaudien, persones presumptament cultes i preparades, d’aquelles que diuen imparteixen justícia, ho dic pel públic al que s’hi va dirigir en directe.
      Per cert, des d’aquí el meu reconeixement a les persones que es varen aixecar i marxar, encara que això els va costar haver de sentir una altra broma d’aquest senyor.
      En definitiva, aquest senyor fa tantes bromes que hauria d’estar al Club de la Comèdia.
      Espero alguna reacció per part del Parlament del meu País.

  5. No sé si sense compte de twitter ho podràs veure (crec que sí). Si tens una estoneta mira això que l’enginy del personal no té preu: #bromespecesbarba

    • Hola Montse,

      Doncs si he pogut. He entrat a Google i he posat “twitter bromespecesbarba” i m’ha portat a “twit.cat” on ho he pogut veure. Fins ara no sabia que això era possible.

      Hi ha àlbums tweets molt enginyosos i divertits. Em quedo amb els que diuen una burrada i acaben el tweet amb allò de “és una broma”.

  6. Jo sempre he dit el mateix davant aquest tipus de comentaris i personatges: Si no ens volen, perquè no ens deixen marxar?
    Hi ha un sentiment anti-català generalitzat però a ningú li faria gràcia que ens independitzèssim. No ho acabo d’entendre!!

    • Una de les raons són els diners, una altra podria ser el sentir-se poderosos al poder dir “no”, una altra és aquella antiga sensació dels imperialistes que senten que una cosa que ja no existeix, s’ensorra.

      No cal buscar-hi raons. Volen que hi estem i obedients, en altre cas els molestem.

      Aquest senyor deu pensar de si mateix que és un demòcrata. Bé, això no seria un problema, n’hi ha d’altres que es creuen Napoleó, el problema està en que hi ha persones que n’hi estan d’acord, en que és un demòcrata i amb el que ha dit.

  7. Aquest senyor fa aquests comentaris el mateix dia que en Masco presenta les dades del déficit fiscal…Sí potser els hi hauria anat millor amb els portuguesos, pobrets! i nosaltres ara seriem una nació rica i plena com a mínim económicament parlant.

    • Hola Cristina, benvinguda,

      Darrerament hi ha hagut estudis i declaracions en el sentit que exposes. Sembla ser que Catalunya independent, com a Estat, tindria viabilitat política i econòmica.

      Hi ha en tot això molta falsedat. Discursos interessats. El més important és que a casa nostra hi hagi cada vegada més persones que remin en aquest sentit.

      Després em passaré pel teu bloc que, pel nom, intueixo és de postres i jo soc molt llaminer, malgrat ara m’he posat una mica a règim.

  8. He llegit un comentari a la Vanguardia: “Sr. Peces-Barba, pues yo no se si “quizás a España le hubiera ido mejor con los portugueses que con los catalanes”, como usted dice, pero lo que si sé -y esto lo digo en serio- es que cada vez somos más los que pensamos que a los catalanes nos hubiera ido mejor sin España.”
    És molt trist però és així, després de tants segles “convisquen” junts s’hauria d’esperar que no només no fessin comentaris com aquests, sinó que ens respectessim i valoresin per tot el que aportem a Espanya (que no es poc)… i no em refereixo només a riquesa econòmica.

    • Hola Gemma.
      Jo no sé si ens hagués anat millor fins ara o no. Crec que si. Però del que cada vegada estic més convençut és de que Catalunya ha de decidir d’una vegada sobre aquest tema.
      Espero que per les raons que sigui, aviat hi hagi una majoria que vulguin un Estat propi per a Catalunya.
      El passat és el passat i a l’igual que no tenim que viure ancorats en el que va passar el 1714, tampoc tenim que fer-ho en el que ha passat ens els darrer 30 o 40 anys. Tot hauria de dependre del que els ciutadans de Catalunya vulguin decidir.
      En Peces Barba solament ha cridat el que moltes persones pensen. Doncs que ens “deixin” marxar. Deixar és una manera de parlar, si hi ha una majoria que així ho vol, el procés esdevindrà irreversible.

  9. Per si no ho havíeu llegit:
    http://intocabledigital.cat/28/homs-i-tarda-responen-a-les-desafortunades-declaracions-de-gregorio-peces-barba/

    Ho ha acabat d’arreglar: “Quan el periodista Jordi Basté li ha preguntat si estava bé fer broma sobre els bombardejos de Barcelona, en referència a les seves declaracions d’ahir, i si estaria bé fer-ho amb els de Gernika o amb els assassinats d’ETA, aquest ha respost que “no és el mateix”. No sé si preguntar-me què no és el mateix 😦

    • Gràcies Montse. No havia llegit aquesta entrevista, solament havia vist algun comentari al respecte.

      És un impresentable imperialista ancorat en un passat inexistent.

      Està malalt. El tema dels bombardejos és imperdonalble, absolutament indecent.

      Espero alguna reacció formal per part del Parlament de Catalunya.

  10. Recolzo completament el Sr. Peces Barba, sí senyor! I ja que diuen que errar és humà i rectificar és de savis, els animo a rectificar la pífia que van cometre aviat farà tres-cents anys i ens “deixin anar” ara mateix i sense contemplacions; per la nostra part, ens comprometem a no bombardejar-los per exigir que ens mantinguin annexats (serà dur, però ho podrem resistir). Pobrissons, ja han patit prou tenint-nos allà enganxats.

    PS: Però això d’envair Portugal, s’ho poden ben estalviar, eh!

    • La història, de vegades, escriu amb renglons torçats, no podem però esborrar el que va passar. Si podem però, fer un nou camí.

      No ens volen, però tampoc ens deixen marxar. Potser és que volen els nostres diners, dic jo.

      També crec que ens podem estalviar els bombardejos, senzillament hem de tancar la portar al marxar!

  11. Aquestes coses passen quan un polític que no pensa gaire diu el que pensa…

    L’acabo de sentir al Matí a RAC1 i encara la ha cagada més, en Gregorio és un crack!!

    • Avui no he sentit res sobre el tema. No vull sentir les estúpides disculpes, si és que les dona, d’aquest impresentable.

      Ja dius bé que l’únic que ha fet és dir el que en realitat pensa.

      Quan va parlar dels bombardejos em va semblar una de les coses més repugnants que he sentit mai.

      • Si l’han entrevistat a totes les cadenes de ràdio catalanes! Sí que demana disculpes, sí, però no se’n desdiu de res. Diu que el problema és nostre, que no tenim sentit de l’humor. Vaja…

        • No he volgut sentir res avui. No vull sentir-lo intentant mentir o com es torna a riure de nosaltres.

          Això que dius que ha dit, és com un complement del que ahir va passar. Encara no en té prou, se sap poderós, sap que no li passarà res per dir el que ha dit.

          Espero que alguna institució catalana el denunciï.

          Veurem. Això tot just acaba de començar.

          Espero que el Parlament de Catalunya tracti sobre el tema.

  12. A Portugal no sé què respiren, però jo, com a portuguès (i mig català), em sento ben indignat. Però què coi s’ha pensat, aquest senyor?? Que portuguesos i catalans som així com un parell de sabates, una mercaderia, que els espanyols poden prendre com se’ls doni la gana? Mare meva, quanta supèrbia…

    • Aportació increïble la teva. Ves per on tenim el teu punt de vista com a portuguès (encara que siguis mig català).

      Entenc perfectament que et sentis indignat.

      En el meu post no he volgut carregar les tintes, ni expressar i escriure el que realment penso. He preferit deixar el protagonisme total per aquest individu. Ell sol es qualifica.

      És increïble.

      En Franco abans de morir va dir “lo dejo todo atado y bien atado”.

  13. a portugal respiren tranquils….

  14. jo estic més tranquil per què sembla que aquesta vegada no coldrà bombardejar Barcelona
    quin tio més simpàtic!

    • En el meu barri hi ha un refugi dels de la guerra. Demà aniré a demanar si el poden deixar obert de manera permanent.

      Si, és molt simpatic. El proposaré per a que la Generalitat li doni una de les seves distincions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s