Contenidors convertits en supermercats de la misèria

La primera vegada que vaig estar a Istanbul, als 80’, entre les coses que em varen cridar més l’atenció en destacaria les següents: 

En aquella època a Turquia hi havia règim militar i Istanbul era ple de casernes militar i quan els soldats vestits de militars sortien a passejar, molts anaven agafats de la ma.

També recordo la gran quantitat de gats i de taxis dels anys 50 que hi havia a la ciutat.

  • Les olors de les espècies i la màgia de santa Sofia, de la Banya d’Or, del Bòsfor i del Gran Basar.
  • Les dones amb vel.
  • La simpatia de les persones.
  • La quantitat de persones que feien treballs artesanals.
  • I també la quantitat de persones que furgaven entre les escombraries.

D’aquesta darrera sensació és de la que us vull parlar.

A Barcelona i en aquella època no recordo veure, més que molt de tant en tant, a persones regirant les escombraries.

Exemple de misèria i desesperació

Amb el pas dels anys, hem anat veient com per temporades i en funció del preu del paper, hi ha grups que es dediquen a buidar el paper que dipositem als contenidors de recollida selectiva.

Però ara, des de ja fa uns anys, no ens estranya el veure persones abocades als contenidors cercant qualsevol cosa que es pugui recuperar per reparar-la o per revendre-la.

Tampoc ens estranya que hi proliferin les tendes que compren or. Llocs on es pot portar l’anyell de la comunió o les arracades de l’avia, per posar dos exemples.

Tampoc ens estranyen les cues que hi ha en els llos on faciliten menjar gratuït als necessitats.

Ni tampoc la proliferació de tendes on es pot comprar roba usada.

Ni ens estranya ja la quantitat de tendes que es dediquen a fer arranjaments a la roba per reaprofitar-la.

I ja tampoc ens estranya veure persones furgant entre les escombraries per mirar de trobar alguna cosa de menjar que portar a casa seva, en una mena de supermercat de la misèria i de la necessitat.

Què està passant per a que tantes persones hagin de recórrer a això, que fa uns anys no veiem més que en viatges a d’altres països més necessitats o en algunes pel·lícules?

Entre les persones més desvalgudes que han de recórrer a qualsevol d’aquests sistemes de subsistència hi trobarem persones d’aquí de tota la vida, d’altres que ja porten uns quants anys entre nosaltres o immigrants que fa poc han arribat i no troben el que esperaven.

Què fa que hi hagi persones que suportin això? Doncs el fet de que segurament no tenen un lloc millor on anar. Qui suporta això és perquè pensa que no té una altra alternativa millor.

Què passa en aquest país en que hi ha bancs i caixes que havent rebut diner públic, reparteixen bons entres els seus directius i dividends entre els seus accionistes, mentre hi ha persones que han de furgar a les escombraries com a medi de subsistència.

Em rebenta que poc a poc m’hagi anat insensibilitzant al respecte de la mort vista per la tele, la misèria vista als diaris i la necessitat vista pels nostres carrers.

 

Anuncis

22 responses to “Contenidors convertits en supermercats de la misèria

  1. Potser més que insensibilitat és que mos sentim tan impotents i que al no saber què fer miram cap a un altre banda? No ho sé però és indignant i tris tot plegat, veure cada cop més gent dormint al carrer. I lo dels bancs no té nom. Hi hauria d’haber responsables a qui se’ls jutgés, judicis, com a Islàndia i en canvi, res de res…

    • Tens raó, segur que hi ha molt de vergonya de no poder fer gaire més que no molestar amb la mirada.

      El que dius dels bancs a Barcelona, malauradament, n’està ple. Bancs, places, portals, caixers d’entitats bancàries, porxades.., a qualsevol lloc que proporcioni una mica d’aixopluc i de comoditat.

      De moment no estem veient gaires exemples a Europa en el sentit que parles d’Islàndia. No crec que arriben a veure-ho per aquestes latituds.

      Nota: veig que has canviat el teu avatar i has posat un gatet.

  2. Regirar escombraries potser no fa gaire bonic, però trobo més lleig ruixar el menjar que llences amb lleixiu, com feien al forn on vaig treballar un estiu.

    • Això que expliques causa una mica d’estupor, no? Imagino que no volien que ningú aprofités el que llençaven o que havien tingut alguna mala experiència, perquè d’altra manera sembla exagerat.

      • Una companya em va dir que ho feien per evitar aglomeracions al contenidor del davant del forn i queixes dels clients (véns 5 minuts després de les 9 i t’ho emportes gratis), i que hi ha súpers que també ho fan. No sé si és gaire habitual, però fer-se es fa.

        • He llegit per la xarxa que hi ha determinats supermercats que per evitar el que esmentes i el fet de que es veu que de vegades hi havia hagut algun conflicte, que han optat per premsar el menjar que llencen com a rebuig.

  3. Estic d´acord amb el que ha comentat la Montse i el teu últim comentari. La meva mare també va treballar durant molts anys en un super molt conegut i em comentava el tema de les escombraries. I jo sempre li preguntava.Cal llençar a les escombraries un producte que segons el comerciant ” està caducat” i en realitat no ho està.? Ella em responia que si no es feia aquest sistema hi hauria cues en el super a última hora i que ningú entraria a comprar…Si es llença a les escombraries està a l’abast dels valents que s´hi aboquen a remenar. A més aquestes empreses necessiten produïr per estadística i per guanyar si o o si total…INTERESSOS!

    • Hola Cristina.

      Realment és cert el que dius. Hi ha un gran debat amb el tema dels terminis de les caducitats. Sembla ser que determinades empreses estan escurçant els terminis de caducitat per tal que els productes tinguin més rotació (això vol dir que se’ls ha de comprar amb més freqüència als productors). És a dir, és un falsejament de les dates de caducitat.

      Això comporta que grans cadenes de distribució es mirin aquesta pràctica amb recel, ja que els clients que passen per caixa poden acabar pensant que el que acaben d’adquirir i de pagar, ho podrien trobar “gratis” a l’endemà al contenidor.

      Tot s’està complicant molt i la crisi encara ho empitjora més. En unes altres circumstàncies, això ho visualitzaríem d’una altra manera.

      La voracitat d’algunes empreses no té límits, el que tu en dius Interessos, i arriben a jugar fins amb les dates de caducitat. És lamentable.

    • Gràcies per l’aportació Miki. He llegit l’article i tal i com en allà iduen, això no passa nomes a Barcelona. Pel que es veu a Madrid hi ha aquest mateix problema social. Cada vegada són més les persones que van a Càritas i també són més les que s’acosten als Contenidors a buscar menjar.

      El que si poso en dubte, són les dades de CCOO segons les quals el 53% dels madrilenys té problemes per arribar a finals de mes. Em costa de creure. Madrid és la primera o segona comunitat en renda per càpita. És a dir, per molt mal distribuïda que estigui aquesta riquesa, el 53% em sembla pura imaginació.

      Pel que fa als contenidors i a Càritas, és constatable i es pot veure solament sortint al carrer.

  4. Tinc la “sort” de treballar al davant d’un container i certament en els darrers 5 anys el creixement dels que recapten de tot allà és exponencial.

    Generalment busquen matèries primes, però hi ha de tot. Aviat ho solucionaran com a molts llocs, o faran contenidors “inviolables”, o multaran o els trauran, tot a l’estil de l’ajuntament de Badalona…

    • Per dir-ho d’una altra manera, des de la teva feina tens una finestra oberta al món de la Barcelona actual. Per tant, aquesta percepció que tenim de que això ha anat a més, sembla que pel que dius, tu almenys la podries avalar.

      La veritat és que en treuen coses que es poden reaprofitar, vendre per peces, recapten metalls que es poden vendre…

      El que tinc entès que està penat és el treure paper dels contenidors de recollida selectiva. He vist persones que amb furgoneta es dedicaven a buidar tots els contenidors de paper, carrer per carrer. Crec que això avui en dia està penat per l’Ajuntament.

  5. Si, la insensibilització és potser el principal problema. Jo diria que, fins i tot, hi ha gent que ni ho veu (perquè no mira) el que està passant a les nostres ciutats.
    De totes formes, ja fa anys que és conegit el tema de la pobresa urbana: de fet, als propis Estats Units, les boses de pobresa més importants es troben a les grans ciutats; sense que ningú faci res per eliminar-les.

    • És que ens fa cosa, ens fa por mirar segon què, no sigui que també ens passi a nosaltres.

      Efectivament, les ciutats tenen de tot, rics i pobres. Això és així. Ara, el que tenim és més pobres que fa cinc o deu anys, i una part d’aquestes persones s’han trobat en aquesta situació per efecte directe o col•lateral de la Crisi.

      Haurem d’esperar. Això sembla una cursa per etapes d’aquelles que no s’acaben mai.

  6. Fa temps que tenim un símptoma de la crisi al davant dels morros i ni ens hem adonat. Tens raó amb això que dius que ens estem insensibilitzant. La vida és un cercle i cada cop ho tinc més clar. Estem en crisi per culpa dels de dalt, això és indiscutible. Però potser amb aquests mals temps que corren ens adonarem de tot el que hem fet malament quan les coses ens anaven millor. Quan la cosa millori (tinguem confiança, que ho farà) dependrà de nosaltres el tornar a caure en els mateixos errors. Com diu l’Albert Espinosa al seu últim llibre: cal aprendre a caure abans d’aprendre a caminar.

    • Bon consell aquest de l’Albert Espinosa. Jo també penso que en sortirem en poc temps. Si més no hi ha llocs on s’estan fent coses en aquest sentit, però els resultats tarden en notar-se.

      Per altra banda, qualsevol mesura que es pren a nivell Europeu, per als Mercats dura 2 o 3 dies. Res és suficient. Els Inversors, els autèntics espectadors i artífex en bona part del que ara està passant, no entenen de sentimentalismes, solament volen beneficis i estan disposats a acabar amb el que calgui per seguir en la senda dels guanys.

      Una altra opció és que Europa faci polítiques “en contra” dels Inversors Especulatius, els autèntics taurons i vampirs. Si no fan més per “tallar” algunes de les possibilitats que ara tenen per fer la seva “feina”, ens seguiran dessagnant.

      • ‘Europa’ fent política contra els inversors?? Però que t’has tornat boig?? Això seria com si tu boicotegessis el teu propi blog, o com si jo em prohibís a mi mateix veure una sola pel·lícula més!!!

        • Si el nivell de crisi i d’histèria col•lectiva segueix creixent, no descarto res de res. De fet, en aquests darrers anys han succeït fets que de cap manera podíem arribar a esperar.

          De fet, per avui estava previst discutir la implementació de la Taxa Tobin, però amb el tema del Referèndum de Grècia és possible que hi hagi temes que no es tractin fins a tenir controlat o del tot descontrolat el tema grec.

  7. Tinc una cosina que treballa en un supermercat. Pel que diu, en acabar la jornada han de fer una repassada i llençar els productes que estan a punt de caducar. Ens explicava que temps enrere (no tant de temps com tot això) determinades persones esperaven aquest moment per fer una repassada i endur-se coses a casa; d’un temps ençà ha crescut moltíssim la quantitat de gent que fa això i a més ja no són els típics homeless qui ho fan.

    Tens raó: quan es veu una situació així en viatjar a un altre país, el contrast ens sobta, però com que ara ho estem assimilant d’una forma accelerada però gradual, acabarem creant una tolerància, una crosta, que acabarà per fer que ho admetem com a “normal”. De cop i volta, mirar cap a cinc anys enrere sembla un temps molt llunyà.

    • Si, a això em referia. Fins i tot hi ha allò de “tu no vinguis que aquests Contenidors són els meus, ves a buscar-ne uns altres”.

      Hi ha també una batalla amb el tema de les dares de caducitat, perquè algunes tendes tornen o tiren allò que per data ja ha caducat però tothom sap que encara està bo.

      La crisi ha agreujat una situació social que era precària per a una minoria i ara la situació de necessitat s’ha estès i multiplicat. Ara ja no ens cal sortir i anar a segons quins països per veure aquestes coses.

      Tot va a una velocitat molt alta i no ens dona temps a assimilar realment el que passa. Quan sentim que Càritas diu que està atenent a més persones que mai, ja ens ho prenem com una notícia més.

  8. Fa uns anys, quan va passara a Argentina el tema dels Corralitos, vaig sentir que un deia que els argentins eren uns desastres. “L’unic pais que ha passat del 1º mon al 3º món”…. I ho deixo aquí, més paraules sobren.

    • Argentina va passar una grip de la qual es va curar. Ara a Europa també estem constipats, esperem no acabi en Pandèmia.

      Avui he sentit per la ràdio que Grècia, per sorpresa, parla de convocar un referèndum per tal de saber si volen entrar en el joc de rebre una segona tanda d’ajuts a canvi d’estar sotmesos als dictats de la resta dels països de la CEE. Potser decideixen sortir de l’Euro i seguir sent pobres però amb les seves normes i al seu ritme.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s