De nom: Adolf, i de cognom: Hitler

Ja sabem que hi ha persones que posen als seus fills noms d’aquells que en podríem dir estranys. Potser per a ells senzillament seran poc habituals, originals o fins i tot iguals al seu o al del seu avi o mare.

Al poble de Huerta del Rey (Burgos) es va celebrar un Primer Encuentro
Internacional de Nombres Raros, un poble que ja és conegut per la gran
quantitat d’aquesta mena de noms que els seus habitants llueixen.

Noms com: Sicilio, Mentiros, Marciana, Burgundónfora, Cancionila,
Firmo, Canuta, Hermógenes, Sindulfo, Onesiforo, Alpidia…

Ara bé, i aquest és el motiu del post, n’hi ha que van més enllà a l’hora d’escollir i de posar nom als seus fills.

A Holland (New Jersey – EEUU), la parella Heath i Deborah Campbell han posat de nom als seus fills els següent:

  • Adolf Hitler, al de 5 anys
  • Aryan Nation, a la de 4 anys, i
  • Honszlynn Hinler, a la de 3 anys

La familia Campbell de New Jersey

Al voltant d’aquest tema hi ha tot un enrenou muntat. Un jutjat de Holland ha retirat la custòdia dels nens als seus pares i l’ha passada a l’Estat, a l’espera del judici que s’efectuarà el proper mes de desembre.

Els pares i el seu advocat, addueixen que els noms solament els varen escollir perquè eren diferents, i que l’esvàstica que el pare porta tatuada al braç solament és una manifestació artística, així com tota la parafernàlia nazi que decora casa seva. Diuen que no són nazis, ni racistes.

El jutge ha determinat que de moment la custòdia dels nens passi a l’Estat, en declarar que malgrat no hi ha signes de maltractament cap als nens, els pares varen patir abús infantil, no tenen feina i no tenen la salut mental adient.

Tot va començar quan la pastisseria on els Campbell havien anat a comprar un pastís, per celebrar l’aniversari del petit Adolf, es va negar a posar com a inscripció en el pastís “Per molts anys Adolf Hitler”, i ho va denunciar a les autoritats.

Penso que l’hora d’escollir nom per uns fills, els pares haurien de pensar també en ells i no solament en si mateixos.

A ningú se li oculta, que segons quin nom portis, en el col·legi et pots convertir en el blanc d’innumerables burles. Tampoc de més gran ha de ser fàcil portar segons quins noms.

Recordo un atleta espanyol que es deia Bequer, i als seus pares se’ls hi va ocórrer, la meravellosa i original idea, de posar-li per nom Gustavo Adolfo.

A Espanya també hi ha casos en que a algú amb el cognom Franco, de nom li han posat Francisco.

Tant en un cas com en l’altre, en a mi em semblen una mala jugada pels nens.

Puc explicar com anècdota que de petit a classe, on n’erem uns 40, hi havia dos nois que es deien Wenceslao, que ja és casualitat.

Tot això ha servit per evidenciar que hi ha pares i mares que s’haurien de pensar dues i tres vegades el nom que posen als seus fills, i n’hi ha d’altres als que senzillament se’ls hauria de fer una anàlisi psiquiàtric.

16 responses to “De nom: Adolf, i de cognom: Hitler

  1. Home! sent una mica demagog i no per això pensar en la meva falta de raó, penso que la llibertat a pensar i dir i actuar en base a les teves creences està per sobre de tot. Hi ha límits, si, però no ens podem agafar la titola en paper de fumar quan anem a pixar. Ja ho diu la Montse que la foto parla d’altres coses que no són una mala gestió familiar.

    No se! ara mateix m’entra al cap que a Ricard Torquemada l’hauríen de posar en quarentena, no sigui per dir-se Torquemada cremi bruixes. ( si, ara soc demagog) jejejeje.

    Per un altra banda els defensors de les teories de les constal.lacions familiars sempre parlem dels perills i errors en que caiem al posar als nostres fills noms heretats de la familia o amb un significat específic. Condicona tant o més posar de nom Jimmy Hendrix a un nen, que posar-li Joan, el nom del seu avi i pare, per que és tradició familiar dir-se Joan.

    • De fet el jutge va declarar que no hi va trobar proves de maltractament per part dels pares. El tema està en que els Estats (no tots) entren a legislar fins la nostra vida privada, això és cert. Ara bé, crec que, com dius, hi ha d’haver límits. La Montse i tu teniu la vostra part de raó, però jo no trobo gens normal que uns pares puguin posar segons quins noms als seus fills. A més de la seva llibertat, hi ha la dels fills, que a més, no tenen edat per dir el que pensen.

      Pobre Ricard. Tot sigui dit amb humor.

      Totalment d’acord. Aquest costum de posar el nom dels ancestres tampoc és massa del meu gust. És que no n’hi ha prou amb 4 generacions de nens o nenes dient-se igual?

  2. Torno després de passar uns dies “offline”…

    Estic d’acord a l’hora de demanar una mica de senderi als pares a l’hora de triar un nom, no siguem egoistes i pensem en el futur de centenars d’Aragorns, Jonathans i altres modes que caduquen.

    • Ja et trobàvem a faltar.

      Tens tota la raó amb això dels Jonathans i demés modes passatgeres, com les dels noms d’algunes estrelles del cinema o de la tele. Patètic.

      Sembla mentida com alguns pares no sabem mirar més enllà del moment i del seu propi egoisme. Com si el nom dels nens no tinguis permanència i possibles repercussions.

  3. De casos sobre noms estranys n’hi han grapats, però no n’havia escoltat cap cas tant estrambòtic com el dels Hitler. M’encanta l’excusa de la manifestació artística per l’esvàstica. Aquí es veu clarament la salut mental dels pares.
    És cert que molts pares i mares no tenen en compte el futur que espera els seus fills en funció del nom que li posin i pensen de manera egoísta a l’hora de deicidir-lo. Una llàstima.

    • Si, hi ha pares que escullen el nom perquè una artista està de moda o perquè la seva princesa favorita surt a les revistes. Patètic.

      Això de dir-ne manifestació artística és tota una creació mental d’aquest personatge. Així i tot, no sé si em sembla pitjor el nom d’Adolf Hitler o el de la germana que es diu Nació Ària. En tot cas, dues joies de nom.

      Els imagino anant a buscar feina o lliurant currículums amb aquests noms.

      La llibertat i la potestat dels pares ha de ser gran vers als seus fills, però també hi ha d’haver alguna frontera que defensi els petits.

  4. Bo el tema avui!

    Sí que afecta el nom ja ho crec! És molt important encara que pugui semblar una tonteria. I vaja mala llet els pares que possen alguns. I el cas que expliques d’A.H. fortíssim. No van haver uns funcionaris que el van inscriure?

    Fa anys vaig treballar a un cole a secretaria. Vaig fer neteja de noms ja que a les llistes oficials per als títols sortien diminutius, etc. Havia un xiquet que pobret es deia Gumersindo-Serafín, li deien Gumer que no era tan cridaner. El dia que es va vore el seu nom escrit al títol quasi li dóna un patatús… I van haver més casos i pobres em venien a demanar que els ho canviés jajaja. Una noia fins i tot va anar al registre per cambiar-se el nom.

    • Segur que té importància. Si algun nen té la mala sort que els seus pares li han posat un nom lleig, d’aquells que mou a la burla dels demés, la resta de nens segurament seran cruels en aquest aspecte.

      El cas que relates és cridaner, ja que a més, havien escollit un nom doble. És molt fort això que expliques que et vinguessin a demanar que els hi canviessis el nom.

      Hi ha pares que no tenen aquesta sensibilitat o senzillament a ells els hi agrada i passen de l’entorn en el que els seus fills s’hi trobaran.

  5. He sentit a dir que a Cuba hi ha persones que es diuen “Usnavy”. Se suposa que algú ho va veure escrit en un vaixell de la marina americana i li va fer gràcia. Llegenda?
    En tot cas, Holanda (Europa) ja fa tard per denunciar l’hermosa població del pares de l’Adolf Hitleret per usurpació d’identitat.

    • Home “Usnavy” és tota una troballa, no es pot dir que no. Seguint el que deies de Cuba, he buscat i he trobat més d’una Usnavy a Colòmbia, fins i tot n’hi ha una que té compte al Facebook com a Usnavy Flores. I ja posats, he trobat un Batman a Java.

      A poc que es busqui es pot trobar de tot, per`de tot per impensable que ens sembli.

      No sé si l’Adolf Hitler del que parlo en el post serà l’únic existent, imagino que no. Segur que hi ha més animalades repartides per aquest món tant ampli i ple de ments poc pensants.

  6. Però com els deixen registrar-se??? Que ho hagin detectat arran d’una pastisseria em sembla gravíssim! Els pares sonats però el sistema falla!

    Perquè una cosa es que els graciosets dels teus pares aprofitin que s’han anat a ajuntar dos cognoms graciosos i ho acabin d’adobar amb el nom, i l’altra que ja directament et posin un nom compost d’aquesta mena!

    • Tens tota la raó. No sé com ha pogut passar i tot s’ha descontrolat arrel de la denúncia de la pastisseria.

      Hi ha pares que pensen que amb els noms fan una gràcia, i no és així. El nom identifica davant de tercers i això per a un nen o un jove pot acabar sent una feixuga càrrega.

  7. pares cruels n’hi ha per tot arreu, fins i tot he sentit a dir que hi ha fills que els hi posen de nom Tomàs, imaginat!

    • Això d’en Tomàs em va costar més d’una conya en el col·le, no pensis que no.

      Allò de “lo tomas o lo dejas” o allò altre de “…i que tomas” i d’altres tonteries similars.

  8. Uou. Déu n’hi do. Algun dia ens hauràs d’explicar on aconsegueixes aquestes notícies tan exòtiques.

    De gent amb noms poc habituals conec Guaditoca (Guadi per als amics), Obdulia i Cirina, tot i que en els pobles d’origen no deuen ser tan estranys com tot això. Ah, i un de local: Bruguers (fora de Gavà també es deu considerar una estranyesa considerable).

    Pel que fa a aquests pares que esmentes, no sé com deuen funcionar les lleis als EEUU, però aquí -si no recordo malament- en el Registre Civil s’admet qualsevol nom (real, inventat, autòcton o estranger encara que tingui traducció) sempre que no resulti ofensiu. És a dir que pots inscriure un Jonathan Jesús sense problemes (l’horterisme no està penat… llàstima), però dubto molt que admetessin com a nom compost un Adolf Hitler.

    És a dir, potser abans de posar el crit en el cel haurien de preguntar-se com és possible que hagin registrat aquests noms i si allà és legal (sospito que si ho han fet tres vegades ho deu ser) què fan ara posant el crit en el cel i retirant la pàtria potestat. Els nens estan ben alimentats? Van a col·legi? Se senten estimats pels pares? Tenen atenció mèdica quan la necessiten? La foto no sembla la d’una criatura desgraciada ni desatesa i si li volien comprar un pastís per celebrar l’aniversari no sembla que els pares passin dels seus fills.

    Evidentment, uns pares amb aquesta ideologia no fan gens de patxoca, però si anem d’aquest pal aneu preparant els hospicis per encabir-hi els fills dels xenòfogs, dels integristes religiosos, dels pobres, dels banquers…

    • Doncs llegeixo, penso, xafardejo, faig creuament de coses que he vist, pensat o llegit i surten coses (quasi bé sempre).

      En aquest cas estava escrivint sobre els noms estranys de persones i al trobar-me amb això d’aquesta família vaig canviar l’enfocament i un post que pretenia ser pura diversió, s’ha convertit (crec) en quelcom més interessant.

      Els exemples que poses són prou il•lustratius de que de nom estranys n’hi ha molts.

      Si, crec que en aquí és com tu dius i també penso que no seria possible la inscripció en el registre civil (sortosament).

      Fas una molt bona apreciació. Si estan legalment inscrits amb aquests noms, és a dir, si és possible fer-ho, com potser que després hi hagi queixes i fins i tot dictàmens judicials.

      Tens raó, el mal gust, l’horterisme i la mala baba no estan prohibits a l’hora de posar noms pel que sembla.

      Així i tot, el cas explicat (encara que fos legal) no entra dins els paràmetres de la raó del comú de les persones.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s