Sexualització prematura (II)

A: https://trt2009.wordpress.com/2011/09/28/sexualitzacio-prematura-i/ vaig tractar del paper que la moda, amb la col·laboració d’alguns mitjans de comunicació i d’alguns pares, juga en la censurable pràctica de fer semblar als nens i sobretot a les nenes com a adultes, de manera interessada, però innecessària.

En aquesta segona entrega, veurem altres signes externs que van en la mateixa direcció, imagino que en un intent de crear tendència i fer negoci.

Nena amb sabates de taló

Així, darrerament s’ha anat instal·lant la moda de publicitar sabates de taló per a nenes. El fet que es publicitin, surtin fotos a les revistes de premsa rosa i es posin a la venda, implica (quasi sempre és així), que hi hagi qui ho compri.

D’aquesta manera, en algunes ciutats ja no és estrany veure nenes amb sabates de taló. Uns talons de poca alçada, però talons en definitiva.

En la mateixa línia de sexualitzar de manera prematura a les nenes, hi trobem els magatzems Primark (Anglaterra), que varen posar a la venda uns Bikinis amb “relleno” per a nenes de 7 anys, per a crear l’efecte d’uns pits ja desenvolupats.

Les crítiques rebudes des dels organismes per a la protecció a la infància, des de múltiples associacions i de persones anònimes varen fer que Primark retirés la peça de roba de la venda i es disculpés públicament. A la vegada, a Anglaterra s’ha engegat una campanya amb el lema “Deixa que les nenes siguin nenes”.

Biquini per a nenes de 7 anys amb "relleno"

Quina pressa hi ha per mostrar una nena com una adulta? Qui té aquesta pressa?

Soc partidari de que amb els nens i les nenes quan són petits, el millor és la naturalitat, contra menys coses forçades o artificials millor.

Quan el nen o la nena creixin, els hi mancarà temps per demanar tal o qual cosa. Serà llavors el criteri i la resistència dels pares el que farà que el nen arribi a portar el cabell seguint la darrera ocurrència del futbolista de moda, o que la nena porti les sabates o el pentinat de l’artista més coneguda d’una sèrie televisiva o de la cantant més de moda.

No critico les decisions familiars, que prou dificultoses són de vegades, sinó aquelles decisions unilaterals dels pares que “modelen” de manera exagerada la imatge dels seus fills.

Els pares, poden fer el que vulguin amb els seus fills en aquest sentit? Hi ha límits?

20 responses to “Sexualització prematura (II)

  1. Jo ho he vist, jo ho he vist!!!

    A veure, com a nena que vaig ser, reconec que per a la nena és molt guai emprovar-se sabates de taló, i ja ni m’imagino com deu ser tenir-ne unes de teves!!! Però el “encara ets petita” és el que em sembla que s’ha de dir… i allò de “això és de nena gran”… és que si no…treus massa aviat la il·lusió dels talons si als 6 anys descobreixes com en són d’incòmodes, haaha!!😀 I a més a més deu ser fatal pels genolls, no, si encara s’estan desenvolupant!! En fin, que falten pares amb criteri en aquest planeta…

    • Si, els especialistes diuen que no és gens recomanable per a un cos tant petit i en creixement, dur sabates de taló.
      Entenc el que dius que a una nena o a un nen li agradi emprovar-se coses de gran, però una cosa és això i una altra cosa és que els pares te les comprin.
      Si, hi ha pares als que els manca un bull.

  2. Sí, d’una banda ens queixem que els nens s’iniciin amb el sexe tan aviat i que haguem de fer una talla especial de condons per nens de 12 anys (veridic!), i per l’altre els donem bikinis amb “relleno” i sabatetes de taló per anar pel carrer… a banda que unes sabates de taló (encara q sigui petit) per una esquena q s’està formant han de ser terribles.

    És clar que el problema està en qui pot comprar-li al seu fill una cosa així… recordo quan anunciaven aquelles sabatetes lulu (crec q es deien així) horteres fins no poder més i amb talonet “y además con un set de maquillaje de regalo”. Doncs quan anava a recollir la meva cosina moltes nenes de la seva classe ho portaven! A mi em sembla un horror però suposo que als seus pares els deu sembla grasiosissim o q les nenes són unes malcriades i els compren tot el q demanen.

    • Si, tal i com dius, per a l’esquena i les articulacions d’una personeta que està creixent no és gens recomanable anar amb sabates de taló. És un dels problemes col•laterals d’aquesta absurda moda.

      Tal i com dius, és mitjançant la tele i la publicitat dirigida al públic infantil, que pretenen introduir determinades modes. Es tracta de vendre més, sigui com sigui.

      I d’acord amb tu. Són els pares i les organitzacions que s’encarreguen de la cura dels infants els que s’han de preocupar d’aquests casos, si els governs no actuen d’ofici.

      Amb això dels condoms per a menors i les talles especials, m’has deixat d’una peça. No en sabia res de res, ni ho havia sentit. Sembla molt interessant, miraré de trobar alguna cosa.

      • Jajaj sabia q et picaria la curiositat!
        T’havia buscat un link perquè ho veiessis però desgraciadament els primers que he trobat són del mundo, abc… (que estrany!) i en aquests lloc ni hi entro!
        Em sembla q de moment es fa a suisa. No em sembla malament que se’n fabriquin si els nens d’aquesta edat ja mantenen relacions sexuals (millor això q tenir un fill amb 12..) però crec q ens ho hauriem de plantejar, em costa de creure q un nen (noi?) estigui preparat a aquesta edat per arribar a aquest nivells… jo recordo q els nois de la meva classe amb 12 anys encara s’escandalitzaven si havien de pintar amb el color rosa i ja no parlem de quan una nena els feia una mica de cas… més d’un fugia pel pati corrent com boig!

        • Si que ho miraré, encara que hagi d’entrar en aquestes pàgines que esmentes.

          En a mi també em sembla una edat molt tendre per a segons què. Miraré de trobar més informació al respecte i si veig que hi ha alguna cosa a dir en faré un post gràcies a tu (a no ser que el vulguis fer tu. Ja veus que no perdo l’esperança que tornis a obrir el teu bloc).

          • Jaja per ara no, però el llegiré amb molt de gust en el teu.
            Pel q fa de tornar a escriure al blog sí que tinc ganes de fer-ho, però vull acabar d’enfocar-ho d’una manera diferent, encara no hi ha res q hem convenci… ja t’explicaré!

            PD: estic aquí mirant el M-B… mare meva quin atac de cor!

          • Bé, ja trobaràs el moment de tornar a engegar el bloc. Pel que fa a la temàtica o a l’orientació, poca cosa et puc dir. Hauria de ser sobre algun tema (o sense una temàtica definida) que et permeti estar còmoda amb el que escrius.
            El Barça ahir ens va tornar a deixar amb la boca oberta. Jo ahir no ho veia clar, pensava que el Barça estava una mica més baix que els darrers anys, de fet penso que en alguns partits ha fallat, però ahir potser va tornar el Barça de les darreres temporades. Tant de bo. Ara, a gaudir.

  3. Em sembla un tant repulsiu tot plegat i resulta una mostra més de la dictadura de l’adolescència perpètua en que s’ha instal·lat la nostre societat eliminant tot espai a la infància i als adults.

    • Està ben trobat això de l’adolescència perpètua, heu coincidit alguns en aquest comentari i trobo que és una idea interessant en la qual s’hi pot aprofundir.

      Realment és una pena que a alguns nens se’ls privi d’una part de la seva infantesa i se’ls deixi ser nens i nenes, el que encara són.

  4. Jo trobo que és una bestiesa vestir a les nenes així. No hi ha cap necessitat. Que els pares es deixin portar per a la publicitat d’aquesta manera, sincerament, no ho entenc. No se si caldria posar el límit en el pares, però el que si estic convençuda és que a les empreses haurien de parar-lis els peus, i no després d’haver llençat un producte al mercat, per que la publicitat ja l’han aconseguida, sinó que estigues multat d’alguna manera tan forta, que els prives de fer-ho.

    • Segurament no s’han de posar límits al pares, si més no per actes d’aquesta mena (tret que hi hagi casos extrems), però si s’han de posar límits a les empreses pel que fa a la publicitat amb menors. Ara bé, tot és confús i gris en aquest món legal de la publicitat i el màrqueting pel que fa a l’ús de menors en les campanyes publicitàries.

      També les associacions de defensa del menor han de tenir el seu paper.

      Pel que fa als pares, ja sabem que hi ha de tot. El fre ha de venir per posar impediments a la publicitat.

  5. Els pares ja no son en gran part la influència més gran a la vida dels seus fills, sovint hi ha massa pressions comercials interessades en aquest “producte”.

    Cal produir i competir, moltes vegades no hi ha temps pels fills.

    • Si, els nens reben tants inputs des de l’exterior que els pares si són referència el que és segur és que no són l’única. Ara són part del mercat i com a tal, objectiu dels especialistes en màrqueting.

      Ja fa temps que han passat a la categoria de (potencials) consumidors

  6. És una inversió (en tots dos sentits) molt ben pensada. Amb tant de lífting, bòtox i roba juvenil fins als 80, els adults hem de semblar cada vegada més joves i, en canvi, als nens, pel que vostè explica en els seus dos apunts, se’ls vol fer semblar més grans.

    • O sigui que preveus que una gran part de la població, els uns volent semblar més joves i els altres volent semblar més grans, conformaran una franja d’edat majoritària que seria una mena d’adolescència-joventut perllongada i falsa per la part de sota i per la part de sobre.
      Ja es podrà vendre el mateix article o producte però amb un gran ventall de talles diferents.

  7. Hi ha pares que els hi falta un bull: una cosa és que les criatures juguin a ser grans i es col·loquin les sabates i la roba de la mama i una altra que portin aquest joc a la vida real. Al pas que anem hi haurà algunes adolescències eternes!

    • Hi ha pares que sembla que tenen massa presa en poder identificar els seus fills com a adults, i com que per edat no potser, ho fan mitjançant l’aparença externa amb la roba, el pentinat i alguns complements.
      O potser també hi ha pares que busquen notorietat mitjançant els seus fills. Per allò de: …has vist aquesta nena quines sabates duu? Si, és la filla de tal o del qual. Això que esmentes de l’adolescència perpètua en podria ser la conseqüència de saltar-se algunes de les etapes prèvies.

  8. No hi ha cosa que em faci més ràbia que veure aquest tipus de comportaments. M’agrada el lema de “Deixeu que les nenes siguin nenes”. Els pares, millor que ningú, haurien de saber com de ràpid passa el temps i com de ràpid creixen les criatures. Jo sempre els recomano que aprofitin el moment i el visquin al màxim perquè passa volant i, abans no s’adonin, ja seran adolescents. I aleshores voldran que tornin a ser petits.

    • Un comentari amb el que n’estic totalment d’acord.

      El temps passa tan ràpidament que no cal tenir presa en segons quines coses. Tot té el seu temps, i més quan parlem de nens i de nenes tan petits. No cal cremar etapes en segons què.

      Aprofitar el moment és un bon consell.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s