e-Escombraries

Atenent al ritme de compra i de recanvi d’equips electrònics – ordinadors, televisors, telèfons mòbils…-, que es duu en el Món, en els propers 4 o 5 anys, més de 2.000.000.000 (dos mil milions) d’aquests aparells es llençaran.

Sabent que solament un 20% d’aquesta quantitat s’acaba gestionant de manera correcta, hem de convenir que al darrera d’això hi ha un greu problema de gestió de residus tòxics.

El Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), calcula que cada anys es generen uns 50 milions de Tones de residus d’aparells electrònics.

Els abocadors dels països del tercer món és la destinació de les nostres e-Escombaries

Entre el 50% i el 80% d’aquesta quantitat acaba en abocadors de països com Ghana, la Xina, el Pakistan, l’Índia, Vietnam o Bangladesh.

Malgrat el 1992 va entrar en vigor el Conveni de Basilea, firmat per 170 països, que prohibeix l’exportació de les escombraries electròniques a les nacions en desenvolupament, moltes són les formules utilitzades per deslliurar-se d’aquests residus. Així, s’envien contenidors d’equips electrònics inservibles, sota el pretext que seran reparats i es reciclaran per ser utilitzats en el país receptor.

A mesura que en els països desenvolupats les reglamentacions sobre medi ambient s’han anat fent més estrictes i les despeses d’eliminació de residus s’han encarit, moltes empreses han buscat la manera de deslliurar-se d’aquest material. La solució ha estat enviar-los a determinats països pobres o en vies de desenvolupament que no tenen reglamentacions tant estrictes. És més barat exportar-los, que no pas tractar-los en el propi país que els ha generat.

La reducció en el cost de recanviar un ordinador o altres aparells electrònics, la velocitat amb al qual la tecnologia es torna obsoleta, bé sigui perquè és reemplaçada per una altra de més evolucionada, bé sigui pel tema de l’obsolescència programada (veure: https://trt2009.wordpress.com/2010/12/17/comprar-llencar-comprar/ ) comporta que cada vegada hi ha més residus que gestionar.

I els països receptors perquè accepten aquests residus?

Una de les raons és que entre aquests residus hi ha elements valuosos que es poden recuperar i revendre. Fins a tal punt que aquests abocadors s’han convertit en el modus vivendi de milers de persones.

Es calcula que de cada 100.000 telèfons mòbils es poden extreure 2,4 Kg d’or, 900 Kg de coure i uns 25 Kg de plata, que pot suposar uns 250.000 dòlars.

Un dels abocadors més grans del món és el de Guiyu (al Sud de la Xina). Dels seus 150.000 habitants, més del 90% treballen en la gestió d’aquests residus.

Acumulació de residus electrònics en els abocadors del tercer món

El contrapunt a tot això és el problema de salut per a les persones i degradació del medi ambient que es dona a les localitats on hi ha els abocadors.

La manipulació d’aquest residus allibera substàncies tòxiques com plom, cadmi, mercuri, arsènic…, fins a tal punt que el nivell de dioxines en el cos dels habitants de Guiyu és entre 50 i 200 vegades superiors al nivell normal.

A més, la eliminació inapropiada d’aquests residus, allibera al medi ambient substàncies químiques i metalls pesants que van directament a l’aire, a la terra i a l’aigua que hi hagi a la zona on es tracten o s’acumulen els residus.

Un exemple contrari el tenim en el Japó, on el seu Govern va iniciar una campanya al novembre de 2010, i que amb l’ajut de 1.800 comerços d’electrònica i de supermercats, es varen recuperar 567.000 telèfons mòbils, dels quals es varen extreure 22 kg d’or, 79 kg de plata, 5.670 kg de coure, 2 kg de pal·ladi.

Malgrat les grans empreses generadores de components electrònics intenten reduir el nombre d’elements tòxics que hi ha en els seus aparells, la situació encara és què:

  • Dels 60 tipus d’elements diferents que hi ha als aparells electrònics, uns 40 són perjudicials per a la salut i/o per al medi ambient.
  • Cada ciutadà europeu a l’any produeix uns 14 kg d’e-Escombraries.
  • El 90% dels components que hi ha en un telèfon mòbils són reutilitzables.

Com veiem, es poden fer coses per no empitjorar la ja preocupant situació actual. S’ha de fer possible el progrés de la societat amb la preservació de la salut i del medi ambient.

18 responses to “e-Escombraries

  1. Argh! Sense lloc a dubte el decreixement i el reciclatge s’han d’abordar de forma inmediata!

    • D’acord.

      Solament afegiria que això no és labor d’un o una, de les esquerres o les dretes, no. És labor de Tots. És el món sencer el que ha de prendre consciència de que hem de redreçar determinades conductes que malmeten la salut de les persones i perjudiquen el medi ambient.

  2. Sort que m’obre els ulls en segons quins temes. No entenia, fins ara, la magnitud de la importància del anomenats plans renove. Últimament estan proliferant aquestes ofertes de “porta’ns la rentadora vella i te’n descompten un 10% de la nova” i d’altres per l’estil. En sles haurem de prendre més seriosament.

    • Efectivament, hi ha molts programes “renove”. El que no podem els ciutadans controlar és el que passa després amb el material dels plans renove. Hem de creure que seran reciclats de manera ordenada i seguin la normativa.

      Quan compres segons quin aparell o electrodomèstic, ja comença a ser normal (de fet fins i tot hi ha legislació per alguns aparells) que s’enduguin l’antic i et facin pagar una petita quantitat per al seu reciclatge.

      Entre tots podem ajudar. Però manquen grans campanyes des de les autonomies.

  3. Si se suposa que per estadística jo faig 14 kg de e-escombraries l’any, vol dir que algú en fa molta en el meu nom! Valga’m deu! 14kg/persona!
    No se vosaltres cada quan us canvieu ordinador, mòbil, tele i similars però a casa meva no dem 14kg ni tots 5 junts!

    • Pensa en les milers d’empreses i similars. Un ordinador sol ja pesa uns quants kgs (pantalla, cpu, teclat…).

      També s’hi inclouen les televisions, impressores…. De fet s’inclou tot el que sigui electrònic.

      El total de les xifres són espectaculars.

  4. Segur que ben aviat els nostres mandataris tindran la brillant idea de sempre en aquests casos: crear un nou impost tecnològic…

    Bon post, segur que molta gent no era conscient d’aquestes exportacions que fem al tercer món…

    • Bé, no donis idees de nous impostos en aquesta època de crisi en que els governs solament busquen d’on ens poden treure encara més diners.

      De fet seria un sobreimpost, ja que ja paguem pel reciclatge d’alguns productes, però si ho estenen a tot, doncs seria una nova font d’ingressos. Més val no pensar-hi.

      El tercer món es com un comodí per alguns països del primer món, en allà es poden provar guerres i noves armes, en allà es poden provar nous medicaments, en allà es poden provar nous pesticides…

  5. hi ha que veure per a creure! El simple acte de canviar de mòvil el que genera.
    Amb aquestes entrades ens conciències a tots de la importancia de ser racionals amb les nostres necessitats.
    No podem culpar al marketing agresiu de incitar-nos a consumir, hem de ser més crítics començant per nosaltres mateixos.

    • Si, efectivament, un acte que ens ha sembla del més normal, substituir un mòbil per un altre, a nivell planetari no és una broma si es fa de manera incorrecte.

      Els aparells més antics encara duen més components perillosos que els actuals. Els fabricants van millorant els compostos dels components tòxics. Així i tot, per un tele`fon no passa res, però quan es parla de milions ja és un problema de salut i ambiental el que no es gestioni correctament el seu reciclatge.

      De fet hem, o poem, ser més crítics amb totes les baules de la cadena. Però ja estaria bé, tal i com dius, ser més autocrítics amb nosaltres mateixos.

  6. Ja em perdonaran la flipamenta i la ignorància sobre com “funciona el món de debò”, però la solució japonesa (a més de copiar-la els occidentals) aplicada a països del tercer món, via govern, agències de cooperació, etc., on ja tenen el problema a sobre, no contribuiria a resoldre’l?
    A banda, em sembla que hi ha maneres d’esquivar, en part, alguns terminis d’obsolescència programada. Molts ordinadors queden obsolets per a les últimes actualitzacions d’Apple i Windows, però, en canvi, podrien viure força anys més si s’hi instal·la programari lliure.
    I fins aquí el comentari ingenu del dia. Pau i amor.

    • Si, sense cap mena de dubte. De fet, en aquí mateix ja tenim tota una xarxa de Punts Verds on portar tot un seguit de productes tòxics. El que passa és que sovint són lluny d’on un viu i traslladar un ordinador o una impressora no sempre és fàcil. El projecte del Japó és interessant perquè apropa els punts de recollida als ciutadans i d’aquesta manera en facilita la recuperació.

      Si, una part de l’obsolescència ve donada pel que tu esmentes i una altra per determinades parts dels aparells que estan dissenyades (programades) per a que tinguin una vida curta. Segur que podrien tenir una vida més llarga. Tothom pot recordar que els cotxes d’abans podien recórrer molts més quilòmetres que els d’ara (i amb una tecnologia menys avançada), que les bombetes duravan més hores, que els electrodomèstics funcionaven fina a aborrir…

      No és el teu un comentari ingenu, ni molt menys, sinó constructiu. Tot això anirà a millor o a pitjor en funció de la voluntat que hi posin els governs en el control i en l’increment de la consciència dels ciutadans pel que fa a l’ús dels aparells quan funcionen, i quan els hem de llençar.

  7. jo encara tinc el meu antic ordinador de sobretaula mig desmantellat a les golfes amb la promesa que un dia el portaré a un punt de reciclatge, i al pas que van les coses aviat li farà companyia el PC actual…

    • Bé, ja hem vist els components tòxics que duen els ordinadors actual.

      Encara és pitjor en els ordinadors antics, ja que els fabricants, poc a poc, van substituent determinats components per altres de menys tòxics.

      Així què, el que tu vos fer és el que hauríem de fer totes i tots, portar aquests aparells a un punt homologat per a que siguin reciclats de manera correcte.

  8. Però en el Japó com s’ho han fet? Algú ha assumit el dèficit del reciclatge o potser el procés ben fet no és deficitari?

    • Ha estat una iniciativa governamental que ha comptat amb el suport de determinats comerços (tendes d’informàtica i supermercats, 1.800 tendes en total), que han recollit el que els ciutadans els dipositaven (com es fa amb les piles).

      Ha estat una operació en la qual el govern ha suportat totes les despeses del correcte reciclatge i a canvi s’ha quedat amb els beneficis. A banda, lògicament, de l’exemple donat amb aquesta acció.

      • Doncs està molt bé, el plantejament del Japó. El més normal (o potser hauria de dir moral) seria que cadascú es fes càrrec de la brutícia que genera i no convertir a determinats països en la galleda de les escombraries del planeta.
        Se m’acut que el preu de determinats aparells haurien de dur inclòs un cànon com el que ens trobem en el rebut de l’aigua, és a dir que quan el compressis ja estiguessis pagant el cost addicional de tornar-lo a reciclar amb totes les garanties de salubritat.

        • Efectivament, és una bona iniciativa.

          Cal llençar els residus electrònics, i encara més els que duen components tòxics, en abocadors controlats.

          Per altra banda, en els països desenvolupats el reciclatge, pels preus que usen, s’està convertint en un luxe, i això provoca que hi hagi moltes empreses que intentin evitar aquests costos i els acabin enviant a abocadors del tercer món. Tothom ha de posar de la seva part. El reciclatge, com tot, s’ha convertit en una nova font d’ingressos i això no ajuda a que el reciclatge ordenat s’incrementi.

          Crec que en els electrodomèstics de línia blanca això ja és com dius. De fet, quan comprem (per ex: una nevera), se l’enduen i et cobren una petita quantitat perquè l’han de dur a un punt de reciclatge homologat. Què després això sigui així o no, no ho podem saber nosaltres, és cosa de la inspecció de la Conselleria corresponent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s