El més comentat a Facebook i a Twitter aquest 2011. Una decepció.

Tinc aquest Bloc, participo en un de col·lectiu http://desdelamediterrania.cat , soc usuari, molt poc actiu, de Facebook i no tinc compte a Twitter, ni a Google+, ni a cap d’altre xarxa social.

Aquests dies la premsa ha publicat els articles més Tuitejats (Piulats) i el més compartits a Facebook a nivell mundial aquest 2011. Aquests són:

A Facebook:

  1. Fotos de satèl·lit del Japó, abans i després del terratrèmol i el tsunami (NY Times)
  2. El que els professors realment volen dir als pares (CNN)
  3. No, el teu signe del zodíac no ha canviat (CNN)
  4. Pares, no vestiu a les vostres filles com a putes ((CNN)
  5. El vídeo “Father Daughter Dance Medley” (Yahoo)
  6. En el funeral, un gos plora la mort d’un marine a l’Afganistan (Yahoo)
  7. Et tornaràs boig en veure el nou Facebook (CNN)
  8. Un gos al Japó es manté al costat del seu amic malalt en mig de les runes (Yahoo)
  9. Cocodril gegant capturat viu a Filipines (Yahoo)
  10. Un nou signe del zodíac: Ofiuco (el signe número 13?) (The Huffington Post)

A Twiter (informació de la CNBS nord-americana):

  1. L’anunci de l’embaràs de Beyoncé (28 d’agost), va generar 8.868 piulades per segon (PPS)
  2. La final de la copa del món de futbol femení (17 juliol), amb 7.196 PPS
  3. L’eliminació de Brasil dela copa Amèrica(17 de juliol), amb 7.166 PPS
  4. El cap d’any al Japó (1 de gener), amb 6.939 PPS
  5. Els premis BET. Guardons que reconeixen les celebritats afroamericanes en diferents disciplines (26 de juny), amb 6.436 PPS
  6. La final de la Champions entre Barça i Manchester United (28 de maig), amb 6.303 PPS
  7. El terratrèmol i el tsunami al Japó (14 de març), amb 5.539 PPS
  8. El darrer partit de la final de la NBA (12 de juny), amb 5.531 PPS
  9. El terratrèmol a la costa Est dels EEUU (23 d’agost), amb 5.449 PPS
  10. La mort d’Osama Bin Laden (1 de maig), amb 5.106 PPS

Com a curiositat, destacar que del Terratrèmol dels EEUU, que va començar a Virginia (costa Est dels EEUU) i es va desplaçar cap a Washington, New York i Boston, en varen tenir coneixement, via Twitter, alguns habitants de New York abans de l’arribada de les ones del sisme.

Guiat pel meu desconeixement de les xarxes, esperava que els temes socials, econòmics, polítics, els relacionats amb els conflictes armats, les pandèmies, les desigualtats, el medi ambient o la fam tindrien una major repercussió. Sento un lleu desengany.

Ja sé que els Top Ten no tenen perquè ser una foto real del que es mou per aquestes dues xarxes i que segurament hi ha molt del que esmento, però no deixa de ser un símptoma important.

4 articles sobre Esports, 3 relacionats amb animals, 3 sobre catàstrofes i 2 sobre el zodíac. Més de la meitat dels 20 temes més tractats són sobre aquestes temàtiques.

Res en els Top sobre la Crisi Econòmica Mundial, la Pandèmia de Gana a la banya d’Àfrica, ni sobre les revolucions als països Àrabs, ni sobre la caiguda de dictadors i de governants europeus.

Si tenim en compte que Facebook declara uns 800 milions d’usuaris i Twitter prop dels 200 milions, hem de convenir que el que més ha interessat a quasi 1.000 milions de persones ha estat el que està en els Top.

Sé, en soc conscient, que el que he escrit té una pàtina de demagògia, però ho he fet amb la intenció d’exagerar més els resultats per ressaltar-ne les temàtiques preferides.

28 responses to “El més comentat a Facebook i a Twitter aquest 2011. Una decepció.

  1. Fa molt poquet que m’he posat al facebook i al twitter com ja saps pel tema de fer publicitat del llibre dels 365 contes. He creat els dos per què he vist que allí és on està la gent.

    En alguns moments em sorprén el que la gent hi posa, però en certa manera és un reflex del que estem sent. Però si realment t’interessen coses realment importants sempre pots anar a pàgines amb una mica més de “contingut”. Tot té el seu moment i el seu lloc i ara li toca a això.

    És trist en alguns moments, però també pot arribar a ser divertit segons com. Com tot és donar-li un bon ús a les coses noves que surten.

    Lo del top-ten pues jo que sé, la gent de vegades ho fa per passar-ho bé, tampoc cal anar més lluny ni buscar-le cinc peus al gat. I tampoc crec que tot sigue dolent, que la vida està sent molt dura i també està bé passar-ho una mica bé ni que sigue enviant “mensajitos” al twitter jajajaa.

    • Si, realment hi ha molta gent en aquestes xarxes socials. Concretament 1.000 milions de persones a nivell mundial.

      Pel tema del llibre crec que has fet bé utilitzant Facebook, sembla una bona elecció.

      Si, he vist que a Facebook hi ha multitud de Grups als qual et pots apuntar. Des dels més frívols, als més seriosos, sensibles o solidaris. Hi ha de tot.

      Si, ho entenc perfectament. El post el vaig fer amb la sana idea de crear una mica de debat, saber que en pensàveu…

      Jo no suporto estar tot el dia i tots els dies tractant amb temes durs, tristos. Necessito desfogar-me amb d’altres coses més lights, alegres i divertides. Imagino que com la majoria.

  2. Guaita quina cita més escaient tenia el “minimàlia” d’avui:

    Com que els homes no han pogut guarir la mort, la misèria, la ignorància, han decidit de no pensar-hi, a fi de poder ser feliços.
    Blaise Pascal, matemàtic i filòsof francès (1623-1662)

    • No tinc el costum de consultar el Minimàlia i ho hauria de fer perquè és interessant.

      Si, la frases és escaient. Hi ho entenc així totalment.

      Fins i tot en el meu Bloc, que no és social, ni polític (de fet no sé sobre que va encara), quan he fet uns quants Posts massa seriosos o “tristos”, procura fer-ne un de més alegre, que busca un somriure i que acostuma a parlar de temes més frívols o superflus.

      Gràcies per l’aportació Montse.

  3. Hola Tomàs, bona nit,
    A mi aquestes informacions no deixen de sorprendre’m, però no deixen de ser reflex de la nostra realitat. Em paro a pensar, i potser, només potser, és una manera d’evadir-se de la realitat? No creus que aquestes persones també estan preocupades per altres temes i que simplement necessiten uns segons per “no pensar”? Quan veig tanta “basura” a la tele, també la tanco avorrida de sentir segons que i això no vol dir que no em preocupi el que passa al món i m’evadeixo de la realitat per això??
    Gràcies per a la informació, a part de sorprendre’m la trobo molt interessant.

    • Hola Eri, bon dia,

      Si, penso en bona part com tu. La gran majoria de persones que escriu a les xarxes tenen sensibilitats social, però no necessàriament utilitzen els canals de la xarxa per expressar-se en aquest sentit.

      La “basura” també s’ha instal•lat a les xarxes.

      Les xarxes bullen amb les notícies locals (i això passarà arreu), aquelles que afecten petits col•lectius, considerant la xarxa com un tot, i per això són molt dinàmiques i molt útils. També han estat un eficaç canal de comunicació per a alguns moviments socials. Ara bé, a l’hora de parlar de les notícies de màxima difusió veiem que el que més ha mogut a les persones s’allunya del que es podria pensar.

  4. Si creus que les xarxes socials es mouen arreu l’economia o la política estàs en el planeta equivocat. La majoria de la gent estarà més impressionada per un gos plorant a la mort d’un soldat que pels grans numeros d’alguns comptes bancaris. D’això se’n diu ser humà. Cosa que els permet als malparits propietaris d’alguns comptes bancari aprofitar-se’n i fotre.😛

    • Si, segur que en tenia una mica una mica equivocada. Entre que no les freqüento i el que vosaltres m’heu dit ja n’estic al cap del carrer.

      Em moc poc per Facebook, ja ho he dit, però moltes vegades he vist més temes personal d’interès per a un grup determinat, o notícies local que importen en una zona determinada però que no signifiquen res fora d’allà, que no pas que algú parli dels grans temes.

  5. em sembla que jo no he parlat de cap dels temes dels tops en cap de les xarxes socials…

    • Jo vaig parlar del Tsunami del Japó i sobre la manera de vestir a les filles i als fills. Què vols, soc superflu.

      Hi ha algun tema entre els top ten que no sé de que va. Per cert, el vídeo del pare i la filla si que l’havia vist i em va agradar molt.

  6. Potser ajuda a entendre els interessos més aviat patètics que tenim tots plegats el fet que l’amorrament a les xarxes socials el fem amb el mateix esperit d’enriquiment intel·lectualíssim amb què abans ens amorràvem a la tele. Vull dir que no és que ens hàgim tornat imbècils, sinó que ara tenim més mitjans per difondre, mesurar i demostrar la nostra estimada imbecilitat de tota la vida.

    • Vols dir que no hem millorat, però que hem ampliat les possibilitats de demostrar totes les nostres febleses.

      Malgrat tot, hi ha persones que en fan un ús molt lloable de les xarxes, però d’altres milions en fan l’ús patètic que descrius.

  7. És curiós, però jo torno al tema de la “telebasura”… és sorprenent que hi hagi tants espectadors d’aquest tipus d’entreteniment, oi? Però què hi té la gent al cap? Que no s’interessen pels problemes reals??? Doncs no. No ho sé, podríem pensar que simplement és una manera de no pensa-hi ni obsessionar-se, però jo crec que la gent simplement es deixa manipular… i es deixa distreure!

    • Ep! però tot just penjar això he pensat “sí, però tu MAI has parlat de la crisi en el teu bloc, ni de la pobresa, ni de cap problema greu….” Així que rectifico: no només escrius i llegeixes del que et preocupa…

      M’he ficat en un embolic del que no sé com escapar!! :S

      • No crec que sigui el mateix WP o Blogspot que Facebook o Twitter encara que hi hagi persones que utilitzen totes aquestes xarxes a la vegada.
        Crec que WP i Blogspot és més un lloc en el qual expressar o compartir temes en un altre format. Un format que permet escriure tant com vulguis, penjar-hi fotos. No té, o no té perquè tenir la immediatesa que se li suposa els Tweets o al missatges penjats al Facebook.
        S’utilitzen per coses diferents.
        Tu, el bloc que tens el tens pensat per a determinats temes. És cert que parles de coses diverses i més sobre uns temes que sobre altres, però en definitiva parles del que et ve de gust. A més, no tots hem de parlar del mateix. Ens avorriríem els uns als altres.

    • Entre Facebook i Twitter hi ha 1.000 milions de persones apuntades. Imaginem que n’hi ha la meitat d’actives, és a dir, que normalment usen aquestes xarxes, doncs segueix sent una quantitat brutal de persones. I llavors mires que és el que més s’ha comentat o compartit i et trobes amb el que et trobes i dius…, doncs potser no és el que esperava.

      Però les xarxes socials no tenen perquè respondre al que un vol. Són el que són, i són el que les persones que hi participen volen que sigui, amb les seves contradiccions i les seves virtuts, que n’hi ha, i moltes.

  8. M’encanta el dels pares i les filles ‘putes’. Genial!!

    Ara, m’has deixat intrigat, potser soc ‘ofiuco’!!!

    • Si, el dels pares i les filles putes és bo i em va recordar un post sobre el tema que fa ben poc vaig escriure.

      Pel que fa a l’Ofiuco t’explico una anècdota. Fa uns post, vaig escriure sobre el resultat de les darreres eleccions generals i en feia un paral•lelisme amb el que el zodíac havia previst per al principals candidats. Doncs una de les blocaires que segueixo “País Hermètic”, em va comentar això del 13è signe. Vaig mirar-ho (no en tenia ni idea), i resulta que m’afecta. Jo soc (o era) Sagitari i m’afecta de ple.

  9. Som humans, no hi podem fer més: jo vaig treballar una temporada adscrita al departament de medi ambient en un moment en què es van canviar d’ubicació un munt de contenidors d’escombreries i et puc assegurar que ni la manca de transparència de les inversions municipals, ni el nomenament indiscriminat de càrrecs de confiança, ni una requalificació ben bèstia de qualsevol terreny haurien provocat reaccions tan apassionades i incendiàries com les que van provocar aquells nous contenidors. Bé, sí, ara que hi penso, la posada en funcionament de la tercera pista del Prat va ser força pitjor (i també em va tocar en la rifa sense haver-hi jugat), però això és un trauma que intento oblidar😦

    Potser és que ens preocupa allò que tenim a prop, el que ens afecta directament, les tafaneries o les cosetes menudes amb les que ens sentim identificats o que tenen una dimensió abastable a la nostra comprensió.

    • No, si jo intentava provocar una mica.

      Jo no utilitzo aquestes xarxes, solament en critico l’ús en funció dels temes Top Ten.

      Ara bé, entenc perfectament que les coses quotidianes i les personals omplin la majoria o molts dels Tweets i comentaris que es fan al Facebook.

      L’aeroport és un bon exemple del que pot convertir-se en una notícia clau per compartir, sobretot, entre la comunitat d’afectats. O com dius, el color o la forma o disposició d’uns nous contenidors.
      En canvi, una notícia per a que es converteixi en Top Ten mundial ha de ser extraordinària o bé sent una xorrada, que sigui compartida per una gran comunitat de fans, de seguidors o similars.

      • Deixa’m trencar una llança pel twitter: hi pots trobar qualsevol cosa que busquis tant si és seriosa com divertida. Fins i tot pot canviar la forma de veure determinats programes de televisió: l’altre dia va ser una passadat amb les ocurrències de la gent veient el programa “Salvados”. Si et vaga, busca #cosechandosubvenciones i veuràs els comentaris de la penya (hi havia qui, en atenció a les festes nadalenques, animava a “apadrinar un conde”😀 ). Aviso: si ho proves, t’enganxarà.

        • L’he buscat, he vist el vídeo i he llegit uns quants tweets. Molt bo tot plegat. Tens raó.

          N’estic convençut que en petits formats i per a casos especials les xarxes socials són bones tenen moltes utilitats.

          No sé si ho provaré (imagino que si), però em va por enganxar-me a una altra cosa. Al final viure amb l’ordinador enganxat.

      • Un altre: “Cayetano hablando de trabajo. Es como si Belén Esteban se pone a hablar de neutrinos o Falete del naturhouse”. Ai, l’apago que sinó avui faré tard el sopar.

        • Alguns d’aquests que s’han trobat la vida regalada no tenen vergonya. Els rics de bressol d’avui en dia viuen més informats del que passa al seu voltant (no com fa segles potser) i en canvi les declaracions d’aquest senyor sonen molt ràncies i molt poc sensibles.

  10. Tomàs que innocent ets encara, a aquesta edat ja no t’ho pots permetre… ara no tinc temps per fer-te un coemntari com deu mana (però i tant que te’l faré!) només comentar que entre altres motius, per aquesta frivolitat dec ser de les poques noies joves que no tenen cap compte a cap xarxa social.
    M’has tocat un teman que no em podia estar de comentar d’immediat. Disculpa per un comentari tan cutre…

    • Així, així, fot-li canya!

      M’encanta la frescura del teu impuls-comentari.

      Resto a l’espera de la clatellada forta que em fotràs després. Ets una DesXarxada!

  11. En el dia a dia a la gent no els interessa els “macrotemes” i se centra en quotidianitats. És el que hi ha.

    • Segur, segur que tens molt bona part de raó. El dia a dia és per comentar aquelles coses més immediates i en funció del que crida més l’atenció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s