Els MiniJobs faran bons els MilEuristes

El passat agost, el Banc Central Europeu (BCE), va exigir per carta al Govern espanyol una “devaluació competitiva” dels salaris i la creació d’una categoria de llocs de treball amb sous per sota del salari mínim interprofessional (641,40 Euros/mes).

Aquests nous llocs de treball, són ocupacions a temps parcial (15h/setmana) i són coneguts com a MiniJobs.

A Alemanya, la principal locomotora europea, més de 7 milions de persones treballen en aquest tipus d’ocupació. És a dir, el 25% de la força laboral alemanya esta ocupada en MiniJobs.

MiniJo(b) - si, ho sé, però no me n'he pogut estar.

Mini Jo(b)

Diuen que aquesta estratègia de retrocés salarial permet incrementar la competitivitat exportadora d’un país i incrementar el benefici de les seves empreses, la qual cosa comporta més ingressos per Hisenda, per ala Seguretat Social, una menor economia submergida i la creació de nous llocs de treball.

Vaja, la Panacea!

L’Agència Federal del Treball Alemanya diu: amb el minijob, el treballador rep l’oportunitat d’usar el seu talent i ampliar-lo. Fer nous contactes i guanyar qualificació i perspectives.

La categoria principal dels MiniJobs té un sostre salarial de 400 Euros/mes. L’empresari paga un 2% a Hisenda i un 28% a la Seguretat Social (15% al fons de pensions i 13% per a l’assegurança de malaltia). En total 120 Euros. És a dir, a l’empresari el lloc de treball li representa 520 Euros/mes.

L’empleat no paga impostos. Té dret a vacances remunerades, està connectat amb el servei assistencial de la SS i en el cas d’una incapacitat laboral té dret a les prestacions de rehabilitació o a la prejubilació.

Es poden desenvolupar diferents MiniJobs a la vegada, però si el total salarial supera els 400 Euros/mes, es deixa de considerar un MiniJob. Llavors la relació laboral del treballador passa a estar subjecta a d’altres condicions impositives.

Salaris entre els 401 i els 800 Euros/mes, constitueixen els MidiJobs, que comporten diferents escales impositives.

A partir dels 800 Euros/mes, el treballador entra en la categoria de treballs a jornada completa i les seves cotitzacions són les regulades per aquests casos.

Tal i com pinten les coses, i sabent que a Alemanya aquest sistema funciona des dels anys 90, no és d’estranyar que la CEOE explori aquestes possibilitats.

Que pensa al respecte el nou Govern del PP?

Hi ha qui diu: millor precari que aturat.

No deixa de ser una frase, però en un escenari on les relacions socials i laborals canvien de manera sobtada, i on els treballadors se n’assabenten abans per la premsa del que pot passar que pels seus governs, no ens ha d’estranyar que aquestes noves modalitats d’ocupació s’acabin important o en sorgeixen d’altres iguals o pitjors. A aquest pas, aquell que tingui un treball de mileurista, que no el deixi.

El còctel: Crisi – MiniJobs – MidiJobs – Atur, se l’està empassant quasi tot entre les classes més desfavorides i les classes mitjanes.

Anuncis

22 responses to “Els MiniJobs faran bons els MilEuristes

  1. No hi entenc prou per veure si comporta gaire inconvenients la implantació de minijobs (molt mona la foto, per cert). Però per reduir l’atur, i posats a bufar núvols, a mi em faria més il·lusió que es posés de moda (per no imposar, que sona lleig) treballar tothom mitja jornada. Ja m’imagino que se m’escapa alguna dada essencialíssima, però, si tothom treballés menys hores, no treballaria més gent?

    • Bé, la foto ha estat una llicència que se que vosaltres em tolerareu i disculpareu.

      El que proposes amb tota seguretat ocasionaria efectes fàcils de preveure i d’altres de difícil previsió.
      Dic el que el que s’ha m’acut ara mateix: Treballar mitja jornada vol dir que s’hauria de dividir a les persones en treballadors de primera jornada matí,tarda i nit) Això vol dir que milions de persones haurien de canviar els seus horaris, la qual cosa comportaria altres efectes col•laterals (portar els nens al col•le, horaris de dinars, compaginar altres activitats…). Tots els que tenen feina de 35 a 40h o més, veurien els seus sous reduïts proporcionalment a la jornada ara també reduïda. Tothom voldria? Les autonomies amb més treballadors haurien d’importar persones d’altres autonomies, amb la conseqüent moguda de trasllats, vivendes, família… Segur que hi ha molts més problemes que es crearien que no hem comentat.

      Està clar que l’efecte positiu és el que tu dius, hi hauria feina per tothom. No hi hauria atur i les arques d’Hisenda i de la SS s’omplirien amb els impostos recaptats als nous treballadors.

      És una pensada molt social, però sembla que la seva aplicabilitat és de “problemàtica infinita”.

  2. Com no podem competir abaratint el preu del diner, ni ens dona la gana d’invertir el excel·lència i I+D, competim amb xina a veure qui produeix més barat!

    Els salaris de 400 euros ja existixen fa molt temps i de menys i tot! Jo he treballat cobrant 200euros fent hores en un museu!

    • Si, ja n’hi ha de feines d’aquesta mena. El problema seria que el tema es generalitzés com ha passat a Alemanya.

      No, no podem abaratir el diner i invertir en I+D no dona fruits a curt termini. Ara, els que manen volen solucions a curt i implementaran una Reforma Laboral per tremolar. Ara bé, la Generalitat ja ens està fent tremolar prou amb les seves retallades i pujades de taxes.

  3. Els minijobs comporten molta trampa associada. Un mercat laboral on el 25% dels teus treballadors cobra 400€ dibuixa una societat molt precària. Sí que tenim menys atur (i això amaga les connotacions negatives associades a l’atur i a l’aturat), però també tenim un horitzò d’inmobilisme social.
    Hi ha dubtes terribles. Com a empresari em pot rentar tenir 3 minijobs (45h) que un fulltime que em costarà molts més diners. Això sí, poso el sostre de sou a 3 famílies. Hi haurà un màxim de minijobs per empresa?
    I ja que estem, no és el gran moment de aprofundir en la cultura del frau? Un antic treball de 20H- 35- 40H- pot passar a la modalitat 15+X. On X és les hores que es passen a treballar en negre.

    • Tal i com dius, és un tema seriós i per això vaig decidir fer un post. Tot sembla indicar que estem a les portes d’una Reforma Laboral, que consensuada amb els empresaris i sindicats o no, es tirarà endavant per part del Govern entrant. Ahir, en Rajoy, va dir que tiraria endavant una reforma laboral. Rajoy i Rubalcaba, varen parlar llarga estona sobre les diverses modalitats de contractes que hi ha, i sobre les modalitats que preferentment s’utilitzen per part dels empresaris i emprenedors.

      Segurament cal una reforma, ja que la taxa d’atur que hi ha és irresistible, però caldrà valorar molt el que es fa i quina mena de contractes apareixen, i quines són les condicions laborals, socials, impositives…

  4. Què bonic… Astorada, què més puc dir? Això és una mica com allò que vam dir-me la setmana passada: què t’estimes més? Estar a l’atur o treballar 8 hores al dia per 600€? En fi…

    • Avui en el debat d’investidura d’en Rajoy s’ha parlat d’aquest tema. En el futur més immediat hi haurà una reforma laboral i no sabem encara sobre quins paràmetres s’està treballant.

      La disjuntiva que et varen presentar és com allò de “salir del fuego para caer en las brasas o salir de guatemala para ir a guatepeor”. No és una alternativa, és una cruel realitat que l’actual crisi està possibilitant.

  5. Ai, no sé mai si aquestes coses són bones o dolentes, no en tinc ni idea de números, però si jo fos a l’atur sí que m’estimaria més un minijob a no fer res… He entès que si fas més d’un minijob i sumes 800€ ja ets considerat com els altres i pagues impostos, oi?? No crec que estigui tan malament…

    • Si, si passes dels 800 Euros/mes, bé sigui per una feina “normal” o per la suma diversos minijobs, ja passes a cotitzar a Hisenda i a la SS en funció del que et pertoqui en funció dels teus ingressos anuals.

      És una solució per a molta gent que se li acaba l’atur o que li serveix per compaginar alguna altra activitat sigui laboral o de la mena que sigui.

  6. La diferencia és que les ajudes socials alemanes complementen els minijobs d’aquells que no passen dels 400€. Cosa que aquí veig dificilet, dificilet

    • Bona dada la que ens aportes Marina. Ho desconeixia.

      Tal i com dius, en aquests moments ara i en aquí no és fàcil que hi hagi complements per a res.

  7. així entenc que els 400 euros menuals són nets i lliures d’impostos? Tinc uns quants coneguts que per tal de deixar l’atur n’estarien encantats. Però no hem d’oblidar que estem a espanya, i això vol dir que la majoria de gent preferirà cobrar els 400 euros del subsidi sense moure un dit. Si es posa en marxa aquest pla, quants cops escoltarem la frase “Pa’ cobrar lo mismo me quedo en casa a ver la tele”? I dic “ver la tele” per no utilitzar una expressió més barroera.

    • Si, són nets. El treballador no paga impostos a Hisenda, ni a la SS. Aquests, van a càrrec de l’empresari.

      Segurament tens raó. Ara bé, això de cobrar els aproximadament 400 Euros d’ajut de la SS, està sotmès a un seguit de requisits i té un termini de 6 mesos a partir dels quals aquest ajut es deixa de percebre.

      Com dius, en aquí encara no hi ha la cultura (o mala cultura) d’aquesta mena de treballs. Si algú pensa que amb l’entrada massiva d’aquestes feines s’acabarà l’atur crec que anem errats. S’han de fer molts canvis, tant a nivell d’impostos per a les operacions financeres, com en facilitar l’obertura de negocis i empreses, com en les relacions socials entre empresaris i sindicats.

      • Personalment, si no anès subsistint a base de classes i cangurs, estaria encantada de treballar en un “minijob” ja que amb 15h setmanals podria compaginar estudis i feina. De moment però, continuo amb la meva ocupació actual que encara que sembli mentida em reporta més beneficis que treballar de caixera o dependenta relacio sou/hores.
        A partir d’aquí i treien que com diu més amunt el crític de cine molta gent jove estaria encantada de treballar i cobrar 400 euros nets, jo tampoc crec que sigui la solució a la crisi… més aviat em semblaria una solució que algú podria haver plantejat per permetre la compaginació del món laboral amb el familiar… i d’una manera una mic tosca.

        • Segur, com ja hem comentat abans, que a moltes persones als aniria bé la generalització d’aquesta mena de llocs de treball. Una altra cosa és que un percentatge molt important de la població estès ocupada en treballs d’aquesta mena. S’hauria de valorar.

          Ara bé, quan veus que a Alemanya hi ha 7 milions de persones que treballen així, no pots deixar de pensar que potser en aquí aviat passarà alguna cosa similar.

          Això de compaginar els estudis del pla Bolonya amb una feina no és fàcil. Que et vagi bé.

        • No hi havia pensat en aquesta possibilitat que ofereix d’estudiar i treballar alhora. Ara, em tot el tema del pla Bolonya els estudiants han de fer malabarismes per poder compaginar feina i estudis, i aquesta podria ser una bona solució pels universitaris.
          Sembla que aquest sistema té tantes coses positives com negatives, així que encara no sé com prendre-m’ho. El temps dirà…

          • Si, pel que sembla el pla Bolonya té coses bones però el nivell d’exigència horària per als estudiants és més alt, la qual cosa els fa molt difícil de compaginar amb una feina de 35 o 40 hores. Aquesta ocupació podria ser una possibilitat bona per a determinats col•lectius.

            Fins que no hi estiguis submergit no podràs copsar el nivell d’afectació que et significa en realitat.

  8. Fins a cert punt, això ja existeix. Dues de les meves cunyades treballen en el menjador del col·legi i fan poquetes hores (i, evidentment, cobren ben poquet). Sé que tenen contracte, però no tinc idea del que representa per a l’empresa… potser el tema està en això, en posar-ho encara millor de cara a l’emrpesari. Ah, i amb aquesta modalitat, res de vacances perquè la durada dels contractes també és mini.

    Per a determinades circumstàncies personals ja està bé tenir una ocupació amb una jornada mini… i un sou proporcionalment mini (a jornada completa seria de 1066 €). Ara bé, s’ha de tenir penques per afirmar que “el treballador rep l’oportunitat d’usar el seu talent i ampliar-lo. Fer nous contactes i guanyar qualificació i perspectives.”

    • Si, segur que hi ha casos iguals o pitjors que els descrits. En el post parlo de modalitats implementades a sac, per a milions de persones com a Alemanya.

      En els MiniJobs si que hi ha vacances pagades. Potser el tipus de contracte del que parles és una modalitat encara pitjor en aquest aspecte.

      Tot s’ha de saber vendre.

      Mirant el tema des de la banda de qui busca ocupació, hi ha a qui li aniria bé tenir una feina de poques hores (persones que ho hagin o vulguin compaginar amb alguna altra activitat, estudiants…) i no en troba perquè no hi ha el costum, ni una legislació tant desenvolupada en aquesta tipologia de feines.

      La massificació d’aquest treballs aniria bé a una part de la població i seria sagnant per a una altra part que sembla seria la majoritària.

  9. jo ja estic més o menys bé amb el meu maxi-job de 40h/setmana gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s