Les subvencions al cinema espanyol

El “Fondo de Protección a la Cinematografía” reparteix cada anys milions d’Euros en Subvencions i Ajuts públics per a la distribució i producció de pel·lícules i documentals espanyols.

He fet un resum de les dades que el Ministeri de Cultura té a la seva pàgina Web sobre diversos temes relacionats amb el Cinema espanyol en el període 2000 – 2010:

Ingressos per Taquilla: Varen assolir un màxim de 110 milions € l’any 2201, i des de llavors van a la baixa, l’any 2010 varen ser de 80 milions €.

Número d’Espectadors: El màxim es va aconseguir l’any 2001 amb 26 milions, per acabar l’any 2010 amb 13 milions.

Pel·lícules Espanyoles: S’ha passat de les 64 l’any 2000, a 152 l’any 2010.

Gala Goya amb 4 ministres

Si aquesta informació es complementa amb les Subvencions i els Ajuts, veiem què:

L’any 2004, es varen concedir 32,52 milions € en subvencions i ajuts, i varen haver uns 93 milions € d’ingressos per taquilla. En canvi el 2010, aquestes quantitats varen ser de 80,39 i 80,28 milions € respectivament.

És a dir, mentre que en el 2004 els ingressos per taquilla quasi bé triplicaven els de les subvencions i ajuts, en 2010, les subvencions i ajuts ja superaven els ingressos per taquilla.

El Ministeri al·ludeix a la necessitat de tenir una industria espanyola del cinema, que respon a una demanda del públic que vol un cinema amb el qual veure’s reflectit.

El que si és cert, és que aquesta política ha impulsat el número de produccions espanyoles que s’estrenen cada any, ja que entre el 2000, amb 64 i el 2010 amb 152 s’han més que doblat.

Resumint:

Des del 2004, les Subvencions i els Ajuts s’han incrementat més d’un 270%, passant dels 32 al 89 milions €.

En el mateix període, el nombre d’espectadors que van a veure cinema espanyol ha disminuït.

En canvi, el número de pel·lícules espanyoles exhibides s’ha més que doblat.

En definitiva doncs, podem pensar el següent:

El cinema espanyol, tret d’alguna excepció, no interessa tant com el Ministeri ens diu.

Les descàrregues de pel·lícules minven els possibles ingressos per taquilla.

Per contra, el cànon digital castina de manera indiscriminada tothom i engreixa les arques ministerials i de l’SGAE.

La partida destinada a Subvencions i Ajuts, supera els ingressos recaptats per taquilla.

No hi veig cap sentit a que els contribuents també paguem per això. I a més, que hi paguem més del que les pròpies pel·lícules són capaces de recaptar per taquilla.

El mateix val per a les autonomies que practiquen en el seu territori polítiques similars a les del Ministeri de Cultura.

Això del cinema que és doncs: un negoci privat, un negoci privat però subvencionat amb fons públics?

Som els responsables de que les pel·lícules no agradin el suficient?

Està clar que hi ha bones pel·lícules espanyoles. Però de quantes de les 152 de l’any 2010 podrien dir això? Quantes persones estan disposades a pagar el que val anar al cinema per veure una d’aquestes pel·lícules?

Hem de pagar els somnis i les aventures d’alguns d’aquests creadors i directors?

Advertisements

24 responses to “Les subvencions al cinema espanyol

  1. Hola,
    Amb les dades que ens aportes, crec que no haurien de destinar-se tants fons en aquest àmbit. Això no vol dir que no hi estigui d’acord en les subvencions públiques, que ho estic, però les dades estan no només per tenir-les, sinó per analitzar-les i prendre mesures. Cosa que segurament no han fet, o si, però ja els hi va bé així en alguns que es beneficien.

    • Si, crec que han analitzat les dades, però de cara al següent exercici econòmic, la mesura ha estat incrementar la partida destinada a ajuts i subvencions.

      Hi ha un sector clarament identificat i beneficiat. Una de les preguntes és per que?

      En un país hi ha d’haver diner públic destinat a ajudar determinades activitats, sembla força clar, però per què el cinema i per què d’aquesta manera tan clara?

  2. Si hi hagués més pel·lícules bones jo seria la primera en veure-les… però és que d’espanyoles n’hi ha tan poques!! Una recomanació: EVA

    • He llegit algunes crítiques molt bones sobre EVA, però encara no l’he vista.

      Ara he llegit que té una pila de nominacions als premis Goya. Segur que està bé, ja que quasi bé no he llegit res en contra.

      Faré per veure-la!

  3. La resposta hauria de ser NO, evidentment hi ha un sentit massa “polític” amb això de les subvencions, i amb les xifres que dones aquesta és la única explicació que li trobo.

    • Tirant del fil que esmentes, dir que en els darrers 7 anys, les subvencions i ajuts s’han incrementat en un 270%. Això coincideix amb el govern del PSOE, que en determinats moments va ser acusat de “mimar” de manera excessiva el món del cinema, als del grup de “la ceja”. Tot allò dels que feien amb el dit índex la forma d’una cella, en al•lusió a les celles d’en ZP.

      Al ser diners públics els que es reparteixen, la càrrega política hi és, sense cap mena de dubte.

  4. A mi, en principi, no em sembla malament que se li vulgui donar una empenteta al cinema, sobretot si tenim en compte que pel que fa a la taquilla ha de lluitar amb un Goliat com és el cinema americà, però les xifres que exposes grinyolen estrepitosament: en deu anys la recaptació ha baixat un 20% i el nombre de pel·lícules és un 237% superior? Aquí hi ha alguna cosa una micona estranya, oi? No vull ser malpensada, però… va sí, seré malpensada.

    I ja posats, la “pataleta” de torn (sí, ja sé: no és pataleta, és rebequeria): entre tots paguem per unes pel·lícules que encara que volguéssim no podríem veure, si tenim l’oportunitat (i les ganes) paguem l’entrada d’una pel·lícula subvencionada amb els nostres impostos i finalment paguem un cànon en comprar un CD no fos cas que hi gravéssim aquella pel·lícula que hem ajudat tan gentilment a fer. Doncs, res… que m’en vaig a dormir molt més tranquil·la 😦

    • Hola Montse.

      Estic d’acord amb tot el que exposes en el primer paràgraf. Alguna cosa no funciona amb l’actual model i cal mirar-s’ho de nou amb ulls diferents.

      Exacte. Si anem al cinema, paguem l’entrada, la subvenció i el cànon digital (en funció del que es compri). No sembla un model sostenible per als espectadors.

      Una comentarista deia que per a les pel•lícules que haguessin rebut ajuts, el preu de taquilla hauria d’estar subvencionat per als espectadors, i, jo hi afegia, que el preu de descàrrega hauria de ser molt baix. D’acord, amb aquestes mesures els ingressos baixarien, però si una de les coses que es vol és que hi hagi milions de persones interessades en el cinema espanyol i que el visionin, potser d’aquesta manera s’aconseguiria que la taxa respecte dels espectadors que van a veure cinema d’altres països (87%) baixaria.

      Els arguments exposats pel Ministeri no sembla que se sustentin per les xifres que el propi òrgan publica. Per tant, no estaria de més valorar que és el que cal canviar.

  5. Sense les subvencions desapareixierien àmbits culturals sencers (bona part del cine espanyol i, per descomptat, tot el català). I, tot i que no hi entenc gens, em sembla que si el criteri per concedir la subvenció a una pel·li fos que garantís l’èxit de taquilla, les pel·lis serien tan castisses com la tele d’estil Gracita Morales del s. XXI.

    • Estic en bona part d’acord amb el que dius. Això no treu que la situació actual sigui poc recomanable i que en proposi un canvi.

      Amb l’actual situació no es va enlloc (moltes pel·lícules que ningú va a veure, cost elevat i poc públic). Es dediquen més diners dels que es recapten i el públic no hi va. Això vol dir que alguna cosa s’ha de canviar.

      No proposo deixar les subvencions a zero, sinó reflexionar sobre el tema.

  6. Hi ha diferents teories: pirateria, qualitat audiovisual, excès de pel·lícules,… El cas és que es planteja un dilema de difícil solució.
    1.- Eliminar les subvencions: Per una part, disminuiria l’oferta de pel·lícules i els productors (qui posen i aconsegueixen els diners) s’encarregarien de fer productes de qualitat. El problema és què entenen ells per qualitat, perquè poden fer pel·lícules bones que interessin a una part petita de l’audiència o pel·lícules mediocres amb actors i actrius d’escàndol que portin a una gran multitud de joves embogides: a més això suposaria anar en contra d’una part de la cultura.
    2.- Donar menys subvencions: Si les subvencions són selectives, qui tindria dret a rebre diners i qui no? Això posaria en perill projectes petits que necessiten una forta injecció de diners.
    3.- Continuar igual: està clar que seguint així, la tendència no sembla que hagi de millorar.
    La resposta és clara: aconseguir productors valents, capaços de tirar endavant projectes de qualitat sense dependre tant de l’estat. Hem arribat a aquest punt perquè l’estat ha facilitat molt l’accés a aquestes subvencions i, és clar, tothom s’ha pujat al carro. Massa oferta divideix els espectadors.
    Tambè hem de dir que l’espectador espanyol és força curiós perquè, com pot ser que el mateix dia s’estreni ‘Balada Triste de Trompeta’ i ‘3 metros sobre el cielo’ i la gent vagi en massa a veure la segona quan és horriblement molt inferior a la primera? La gent vol veure cares maques. Així ho tenim ben magre.

    • Esperava amb interès la teva opinió, ja que en això jo soc un amateur total i no dubto que hi ha moltes persones que en saben més que jo del tema.

      1.- Sembla un perill eliminar del tot les subvencions. Estic d’acord amb que en mans dels productors, solament tindríem pel•lícules nord americanes en cartellera. Ara, el percentatge d’espectadors que van a veure pel•lícules espanyoles és d’un 13%, és molt poc. Sense subvencions és possible que encara fos menor.

      2.- Està clar. És molt difícil establir barems “justos” des del punt de vista cultural. Sense dubte, les subvencions es concentrarien en les grans produccions.

      3.- No, no sembla que l’actual panorama sigui prorrogable (o no ho hauria de ser).

      Pel que he llegit, estic d’acord amb tu quan dius que la “facilitat” en aconseguir ajuts ha ajudat a molta gent, el que és més discutible és si ha ajudat a la cultura i al cinema.

      El públic, crec jo, compra el que veu anunciat i les cares maques i conegudes estan tant ben pagades perquè venen el producte. Un o una primera estrella, per si sola, és capaç de fer que una pel•lícula guanyi diners, sinó sempre, si en moltes ocasions.
      Tant de bo passi això que demanes i hi hagi productors valents.

  7. Diu alguna cosa la pàgina web del ministeri sobre el nombre d’aquestes 152 pel·licules que s’han estrenat a sales comercials?
    Perque la única obligació que té el productor es la de fer la pel·lícula, no pas d’exhibir-la. Ami, això sempre m’ha semblat repugnant. Les subvencions a la recerca, per exemple, estan vinculades a la publicació dels resultats a revistes o a l’obtenció de patents o altres index d’efectivitat; però les subvencions al cinema, no.
    Ja sé que el cinema és cutura i potser els barems s´n difícils d’establir, però el que subvencionem és una indústria (si no, també hauríem de subvencionar els pintors, els literats, els arquitectes …), no el procés creatiu!

    • No, ho no ho he trobat. Si que s’informa a la pàgina de la ICAA de la destinació de les subvencions de 2010. He mirat el llistat de subvencions i la immensa majoria de pel•lícules no les conec.

      En un recent comentari que m’han deixat (el de la Chus), diu amb molt d’encert que la majoria de pel•lícules i curt metratges no arriben a les sales comercials i al final, quasi bé ningú acaba coneixent el que s’ha fet.

      El productor, en funció d’un seguit de condicions que marca la normativa, pot aconseguir ajuts per a l’amortització de la despesa invertida.

      Jo també veig que els barems són difícils d’establir.

      Totalment d’acord amb això que dius, el que es subvenciona és una industria. Val a dir que també es subvenciona la música, el teatre i un llarg etc. Ara bé, no tot el que podríem arribar a convenir que és cultura. Tampoc tindria sentit.

  8. Hi ha una cosa que em molesta moltíssim, i és que moltes de les pel · lícules subvencionades no arriben mai a posar-se al nostre abast. no arriben al circuit comercial, o està només un parell de sessions en una sala trista i perduda. Ja que nosaltres les paguem, almenys podrien deixar-nos-per veure en lliure descàrrega o alguna cosa així.
    Pel·licules i curts.

    • Molts ben vist Chus. Una part important del que es fa no arriba a allò que es diu el “gran públic”.

      Vaig entretenir-me en mirar a quines pel•lícules havien atorgat subvencions l’any 2010 i no en coneixia quasi bé cap (com tu dius).

      És imaginativa la proposta que fas. Totes aquelles pel•lícules subvencionades haurien de permetre que es descarreguessin a un preu molt, molt, molt barat, o perquè no, tenir un preu més vaig en taquilla.

  9. Jo estic molt a favor de subvencionar la indústria del cinema! De fet, tota subvenció cultural em sembla poca. Ho comparem amb els pressupostos de defensa? Precisament per que la cultura en aquest país de semi-analfabets no és un fenomen de masses requereix de l’ajuda pública. L’èxit de taquilla no em sembla un barem per tal de mesurar la seva qualitat.

    Tanmateix entenc que en un període de crisi existixen altres prioritats

    • Bé, no proposo tancar l’aixeta del tot, sinó reordenar el tema.

      Hi hauria d’haver una manera (màgica, perquè no la ser trobar), de fer arribar les subvencions i els ajuts a aquells productes culturals que sumin des del punt de vista cultural.

      Els ingressos per taquilla són un barem del que la gent que va al cinema vol anar a veure. Una altra cosa és la crítica dels entesos que es facin de les pel•lícules, que no té perquè coincidir amb els gustos del públic en general.

  10. Molt interessant el post, ara, a mi m’interessa saber, si es possible, quins criteris s’han aplicat per subvencionar, i quins sectors de la indústria audiovisual s’han beneficiat. També: si una pel·lícula ha estat subvencionada amb diners públics ¿per què quan passe per taquilla he de tornar-la a pagar com si no ho fora?
    Bon any i salut!

    • Hola Garpar, bon any!

      Ja veig que m’has posat deures! Intentaré donar-hi resposta al que em demanes, sense ser-ne un entès:

      Els Ajuts i les Subvencions es reparteixen des de “el Instituto de la Cinematografía y de las Artes Audiovisuales” (ICAA), del Ministeri de Cultura. La normativa que regeix els trets generals per demanar i atorgar, si és el cas, ajuts i subvencions, es troba a la “Orden CUL/2834/2009 de 19 de octubre”.

      Hi ha un jurat que atorga aquests ajuts i subvencions en funció de la documentació (la indicada a la normativa) aportada pels interessats: pla de finançament, dossier artístic, guió, pla de rodatge, equip tècnic…).

      Els Ajuts per a 2010 es varen destinar a temes com: producció de sèries d’animació, de curt metratges i llarg metratges, participació en festivals internacionals, organització de festivals en Espanya, realització d’obres audiovisuals emprant noves tecnologies…

      Les subvencions, poden arribar per dues vies: Una com a Ajut General (és un percentatge en funció del ingressos per taquilla. Del tipus, si l’han vist 35.000 espectadors, reps una subvenció de 30.000 Euros i així. De fet hi ha un quadre que va des dels 30.000, fins els 800.000 Euros que és la quantitat màxima a rebre). I per una altra banda, com a Ajut Complementari (que està en funció de la inversió feta en la producció. Amb un màxim d’1,5 milions d’Euros).

      Més o menys és això, molt resumit. Hi ha uns criteris fixats en la normativa per als ajuts i les subvencions, i uns ajuts que es reben en funció dels paràmetres que hem comentat.

  11. subvencionar cinema espanyol? per què? i per què no subvencionar el porno espanyol? o potser ja ho fan? i per què no subvencionar l’industria de videojocs espanyols?
    si una industria privada no s’aguanta sola l’ha de subvencionar per l’estat? quins collons!

    • El cinema porno també està subvencionat si, com les pel•lícules d’altres gèneres, segueix la normativa i acompleix amb el que aquesta indica quant a les condiciones per poder optar a una subvenció.

      Aquest és un bon tema: per què existeix aquesta subvenció i no d’altres? Segons el Ministeri, ho fa en resposta a la petició de la gen que vol un cinema espanyol en el qual es veu reflectit!!!

  12. 152 en un any? Estic segura que un ciutadà normal no seria capaç d’arribar a anomenar ni 5 d’aquests títols pagats pel nostre estimat govern.
    M’he guanyat algún que altre crit en discussions de sobre taula, però a JO prefereixo que els artistes es quedin sense subvencions i el ministeri de cultura amb un pressupost irrisori a no tenir material per una operació o medicaments per curar uns infants en un hospital públic.
    El sistema de subvencions deixa, de llarg, que desitjar però els criteris de retallar despesa també són d’una poca lògica …

    • Si, 152, són dades extretes de la pàgina Web del Ministeri de Cultura. Crec que només els molt cinèfils poden citar-ne unes quantes d’aquestes.

      És que a més, el que políticament s’entén com a “Cultura”, està totalment transferit a les autonomies. Tret d’algun tema puntual com aquest del cinema.

      Hi ha tota mena de subvencions. En aquí he intentat parlar només de les del cinema.

      Jo també prefereixo, si cal fer-ho, prescindir abans d’unes coses que d’unes altres i passaria per endavant temes com els de la salut, els aturats i els més desprotegits abans que d’altres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s