Alan Smithee, una part poc glamourosa del cinema

Ara que s’apropa la 84a. convocatòria dels premis Òscar de l’Acadèmia de Hollywood, escriuré sobre un tema poc conegut, si més no per a mi. En aquí és on una bona part de vosaltres em dirà que on vaig jo amb aquesta informació si és de sobre coneguda.

Dons bé, de qui us volia parlar és del senyor Alan Smithee. És un dels personatges més famosos del món del cinema.

Per què?  Fem doncs una mica d’història:

Què pot fer algú quan el resultat de la seva feina de direcció, del guió, del muntatge o d’altres etapes posteriors a la filmació, no és l’esperat. Qui ha fet la feina, a qui li correspon “signar-la” no n’està d’acord, però tampoc hi ha possibilitat de canviar-ho, per raons de temps, de pressupost o qualsevol altra. 

Doncs solament li resta la resignació, interposar un plet o carregar el mort al senyor Alan Smithee.

És a dir, Alan Smithee, anagrama de “The Alies Man”, no existeix. És un personatge fictici al qual directors, guionistes, muntadors, etc., li assignen l’autoria de les seves feines quan no estan d’acord amb el resultat final, i no hi volen veure el seu nom relacionat. Així doncs, deixen l’honor de sortir en els crèdits al senyor Smithee.

Sembla ser que els primers films en els quals es va utilitzar aquest recurs varen ser: “Fade-In” (Iron Cowboy), de Jud Taylor el 1968 i “Death of a Gunfighter” (La ciudad sin ley), el 1969.

Des de llavors hi ha hagut moltes més, entre les quals: Sudent Bodies de 1981; Ghost Fever, de 1984; Solar Crisis de 1990; Dune (versió de TV), de 1984,; City in Fear de 1980, Catchfire (1990), Neowolf: the band of hell (2010), entre d’altres.

També s’ha utilitzat en alguna sèrie, com en els episodis (Pilot i The Heist), de  MacGyver.

També s’ha recorregut a aquest recurs en alguns vídeos musicals:

“Under de bridge” de Red Hot Chili Peppers (1991) o “I will always love you”, de Whitney Houston (1992).

El 1998 es fa fer una pel·lícula sobre Alan Smithee “Burn Hollywood Burn”, dirigida per Artheu Hiller amb Ryan O’neal, Sylvester Stallone, Whoopi Goldberg i Jackie Chan, que va resultar un fiasco total, i d’alguna manera va significar el final d’aquest costum. Des de llavors, hi ha pel·lícules firmades amb variants del nom d’Smithee o amb noms inventats.

En un gag dels Simpsons, en els crèdits del capítol “Energia Nuclear”, figura Alan Smithee com a director.

En la pel·lícula “Greystoke: la leyenda de Tarzan” (1984), es va produir una molt bona anècdota. El guionista. Robert Towne, insatisfet, va decidir firmar com a P.H. Vazak (que era el nom del seu gos). Doncs bé, el film va ser nominat a un Òscar al millor guió adaptat (si bé va guanyar Amadeus).

Bé, ara que en les properes setmanes es parlarà molt de cinema, de catifes vermelles i dels vestits d’elles, hem tingut l’oportunitat de conèixer una part no tant glamurosa del món del cinema.

Quants polítics i també alguns membres de la Monarquia, voldrien poder utilitzar l’Alan Smithee per signar segons quins decrets, segons quins contractes, segons quines factures i fins i tot segons quines declaracions de renda.

Si ho podessin fer, antics membres del Govern i del Tripartit els hi faltaria temps per encolomar-li la feina al bo d’Smithee. Pel que fa als Governs actuals, doncs tot sembla indicar que aviat ja voldran fer el mateix. Als uns no els quadren els números del dèficit amb Europa i els altres el tema del Pacte Fiscal els sembla que està com els brots verds aquells de la ministra Salgado. Al Cèsar el que és del Cèsar i a Smithee el que és d’Smithee.

18 responses to “Alan Smithee, una part poc glamourosa del cinema

  1. No en tenia ni idea! Però copiant els altres comentaris a partir d’ara m’hi fixaré una miqueta a les lletres, a veure si caço algun descontent! Estic un pèl d’acord amb la Montse, desgraciadament si no treballes sol de vegades passen aquestes coses… què hi farem. És qüestió de guanyar molts diners i fer el remake a la teva manera!

    • Hem de reivindicar els Smithee per a les nostres feines.

      Ja veig que ets del grup dels que no en sabíem res del tema. Jo pensava que era més conegut.

      Jo també l’instauraré a casa meva, a veure que passa!!!

  2. Ostres quina curiositat més desconeguda! No n’havia sentit mai a parlar! Ets un crack descobrint aquest tipus de detalls

    • Gràcies. Pensava que era un tema més conegut, però a l’anar rebent comentaris he descobert que no, que la majoria no en sabíem pas res.

  3. Sóc dels qui tampoc tenia ni idea de l´assumpte, una de les coses dolentes que té no assabentar-se de res i viure semitancat (també hi ha alguna de positiva)

    • Segur que en té moltes de positives.

      No et preocupis, en som uns quants que no teníem ni idea. Per una altra banda, no tot es pot saber i tampoc cal. De totes maneres no deixa de ser un cas curiós això del fictici Smithee.

  4. Aquest post m’està fent ballar més el cap que no et pots pensar, perquè fins a quin punt podem renegar de que fem? o per dir-ho millor: fins a quin punt hem d’assumir la nostra participació en un conjunt? Si escric una novel·la, em plagui o no el resultat, sóc la responsable del primer fins a l’últim capítol, però si la meva feina només és part d’un engranatge i la feina dels altres acaba desvirtuant la meva? I si jo tenia un magnífic guió i el director l’ha transformat en un nyap? (ja he dit que avui tinc el dia de donar voltes a les coses… potser acabaré renegant d’aquest comentari? 😉 )

    • Això es dona en el món del cinema, on segons sembla tothom pensa que és artista i creador. A l’hora, és un món molt competitiu i aquesta és una manera de sortir d’una situació o d’una feina que no ha sortit bé (a opinió pròpia) per culpa d’algun tercer. Sempre que es recórrer a Smithee és per culpa d’altres, no per incapacitat pròpia.

      De moment ha entrat signat per Montse, veig que al final no has renegat del comentari.

  5. N’hi ha que fan servir pseudònims semblants per signar coses més agradables de mirar. O de llegir. Com en el cas d’Un Tal, pseudònim del banquer perpinyanenc Albert Saisset, autor de les “famoses” Catalanades.
    El dia que m’hagi de canviar de nom em posaré Un Tal.

    • He vist que va ser un escriptor del segle XIX de la Catalunya del Nord (Perpinyà), que a més de la indicada, va escriure moltes altres obres, entre les quals una gramàtica catalana.

      El cas d’Smithee és quan algú no està conforme amb la seva feina o amb com ha quedat el producte final, però no sempre la utilització d’un pseudònim en el món de la literatura és per aquest motiu. El tema dels pseudònims també és tot un món en el qual segurament val molt la pena entrar-hi una mica més.

      Jo no se quin nom escolliria la veritat. Algun de ben curt però no ho sé.

  6. Muy curioso!!! no tenía ni idea, claro que en mi caso no es raro… Pero el medio limón, que sí sabe de cine, tampoco había oído nada de esto. A partir de ahora, estaremos a la caza de Smithees en los títulos de crédito, jejejeje

  7. comentari escrit per Alan Smithee

  8. Jo tampoc en sabia res!, això si que és un recurs fàcil.

    Gràcies per compartir aquestes coses, per cent, jo sovint faig servir el nom del meu gat per internet…

    • És un bon recurs. Encara no sé com no se m’acudit per solventar alguna situació de la meva vida. Hagués estat un descans!

      Quan em toca buscar un nom fictici, poques vegades per cert, sempre dubto quin posar-me. M’has donat una idea, em podria posar el d’un gos que vaig tenir. En realitat era una gosa. No sé si això seria un problema.

  9. En quin món visc que jo no sabia això? Jolin quina falta de responsabilitat i d’encolomar el mort als altres jajaja.

    Bé, els polítics ja ho fan, no? No tenen escrúpols en donar la culpa del que passa als “d’abans”. No t’estranye que un dia s’inventen un personatge a qui donar-li la culpa de tot 🙂

    • Amb els polítics i alguns economistes no m’estranyaria gens ni mica.

      Jo tampoc ho sabia això de l’Smithee, i també em pregunto com és que no ho sabia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s