L’Iran, crònica d’un atac anunciat

S’acaba de celebrar a l’Iran el 33 aniversari del triomf de la revolució que va enderrocar el darrer Sha de Pèrsia, Mohamad Reza Pahlevi, en una celebració marcada per la polèmica internacional al voltant del programa nuclear del govern iranià.

Ja fa mesos que la premsa aireja que s’està preparant un atac a l’Iran per part d’Israel. Als EEUU van guanyant terreny els Republicans i molts d’aquests veuen amb bons ulls parar la carrera nuclear d’Iran sigui com sigui.

Fins ara, els EEUU i la Comunitat Internacional han amenaçat, investigat i pres tota mena de mesures per a que l’Iran aturi els seus plans d’enriquiment d’urani.

L’Iran no ha facilitat les inspeccions de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que juntament amb les darreres exhibicions dels nous míssils de llarga abast i l’amenaça de tancar el pas per l’estret d’Ormuz (en el mapa, just per sobre d’Abu Dhabi), lloc pel qual es transporta el 35% de la producció petroliera del món, ajuden poc a refredar una situació ja molt tensa.

Zona Israel - Iran

Hem sentit al president iranià, Ahmadineyad, dir que el seu propòsit es destruir Israel, esborrar-lo del mapa. Ahir mateix va declarar que en breu anunciaran grans i destacats avenços en matèria nuclear.

Acaben de provar els nous míssils “Shihab 3”, amb un abast de 2.000 Km., distància suficient per arribar a Israel.

Per la seva part, Israel ha fet proves amb el míssil “Jericó 3”, que també té l’abast suficient per arribar a l’Iran.

El diari israelià “Yediot Ahronot” publicava el 3 de febrer en primera plana el següent: El primer ministre Benjamin Netanyahu i el ministre de defensa, Ehud Barak, han decidit ja l’atac militar contra les centrals nuclears d’Iran?

El general Hasan Firuzabadi, cap de la Junta d’Estat Major de l’Iran, ha declarat que les forces armades iranianes estan preparades per fer front a qualsevol atac.

El passat 3 de febrer, Barak Obama va signar un decret reforçant encara més les sancions econòmiques per tal d’aturar el programa nuclear iranià. D’aquesta manera resten bloquejats tots els bens o participacions en actius del govern iranià als EEUU.

A la premsa es parla d’un atac aeri per part d’Israel. Si bé, això podria haver estat eficaç al 100% fa 10 anys, des de llavors l’Iran ha tingut temps d’amagar i protegir instal·lacions senceres contra els atacs de l’aviació convencional.

Israel pensa que amb un atac aeri segurament no n’hi hauria prou per acabar amb la producció de material nuclear i que com a molt s’aconseguiria endarrerir el projecte militar de l’Iran.

Hi ha diverses línies vermelles a les quals ningú sembla voler renunciar:

  • Per part d’Iran, vol poder seguir amb el que nomenen Programa Civil d’Energia Nuclear i que Occident no els bloquegi el subministrament de petroli.
  • Per Israel és una qüestió d’Amenaça Existencial que l’Iran aturi el seu programa d’enriquiment d’urani que el pot portar a disposar d’armament nuclear a curt termini.
  • Els EEUU no permetrà que l’Iran disposi d’armament nuclear, ni tampoc que es bloquegi l’Estret d’Ormuz, preocupació aquesta darrera compartida amb Europa.

El tema està molt calent i malgrat sembla que tothom vol arribar a un acord negociat, qualsevol espurna podria fer que aviat tinguéssim un nou escenari de guerra, amb conseqüències personals i econòmiques de difícil pronòstic.

20 responses to “L’Iran, crònica d’un atac anunciat

  1. Tot plegat… sona a conegut i repetit. Per més que m’hi capfico no ho entenc perquè de tot això la població no crec que en tregui res i… es en les persones on resideix el poder, no? jajajaja, no. Segur que no.

    • Hola Kar!

      En teoria si. Ja saps que el paper ho aguanta tot. En els papers és on es diu allò de la Sobirania del Poble i totes aquelles grans frases, que després a la realitat no ho són tant.

      La població en treu gaire cosa i imagino que tant en un país, com en l’altre, hi ha d’haver molt gent espantada.

  2. Un post molt interessant! Ara, quan llegesc aquest tipus de notícies tenc la sensació que fa anys que estic llegint el mateix. Hi ha conflictes que, malauradament, semblen no tenir fi…

    • Gràcies Caterina.

      Segur que has llegit notícies similars. Tensió entre Estats, guerra psicològica entre Israel i algun país musulmà. Amenaces, acusacions mútues, espionatge…

      És el gran Teatre Mundial, ara bé, als actors els hi hem de demanar que no es facin mal i que tampoc ens els facin als demés.

  3. No va ser uan revolució, va ser una contra-revolució on un grup de clergues tenen una dictadura teocràtica que massacra la població.

    No em fa cap gràcia que aquests pirats tinguin armament atòmic i no desitjo cap guerra. Si es tanca l’estret d’Ormuz o Teheran el preu del petroli s’incrementaria en picat, augmentaria la inflació i es podria col·lapsar l’economia (encara més) com a la crisi de 1973

    • Si, una de les amenaces (o perills), és el col•lapse econòmic, sigui per un creixement desbocat dels preus del petroli, sigui per manca de subministrament.

      Aviat hi ha eleccions a l’iran i està per veure que passa, malgrat que sembla que l’actual govern ho té tot molt ben lligat.

      Esperem que no hi hagi cap guerra, de la qual amb quasi total seguretat ningú en trauria res de bo, o en tot cas, acabarien guanyant els de sempre.

  4. Tots els veis d’Israel d’aquella zona li tenen mania, le pregunta es fins quan Israel podrà continuar sent més fort que tots els altres junts…

    • Imagino que mentre compti amb l’ajut dels EEUU i d’una Europa que si bé critica determinades polítiques d’Israel, no en condiciona a fons. Israel és econòmicament poderós i el seu exèrcit disposa del millor armament possible i d’una força nuclear dissuasòria.

      A Occident ja li va bé tenir Israel en aquella zona i per això el mantindrà a qualsevol preu.

  5. The only people who know for sure whether Iran is dangerous or not are its leaders, but it is not easy to understand what they believe, know and intend.

    Does Iran mean nuclear peace of nuclear war?
    You decide.
    Iranuclear.wordpress.com, #nuclearpeace or #nuclearwar.

    • I would like to believe that Iran wants nuclear peace, and that its nuclear enrichment program is aimed at improving the living conditions of his citizens.

  6. Home, la teva visió és molt anticuada. L’embargament econòmic persegueix la reacció de la classe mitja i els empresaris q es veurán perjudicats econòmicament per les mesures de eeuu. Volen crear antagonisme entre la casta militar q controla el govern i l’estament religiós q controla el Parlament. Suposo q les manifestacions de fa dos anys van ser un assaig general. Ara ningú vol envair un pais, es limitaran a fomentar un cop de estat com a Líbia i Siria i faran veure q és un aixecament popular mentre Israel aprofita per disparar missils contra instalacions militars i nuclears. Pero el règim iranià está infiltradíssim pel Mossad, només cal veure l’assassinat selectiu de científics del programa nuclear. Primer ha de caure siria, després ja veure. Però no hi haurà cap invasió. A més, la classe mitja iraniana viu massa b per arriscar-se com la siria o la libia…. Mireu Marroc, allà la primavera àrab ni xiula. Per cert l’Ahmadineyad desitja tan la destrucció de Israel com el Mas la independència., es quedarien sense dolent.

    • Benvingut.

      Home, jo no diria que el que tu dius és antiquat o no, en tot cas argumentaria el perquè penso d’una o d’una altra manera, però bé, cadascú és cadascú.

      N’estic bastant d’acord amb el que exposes, i és una de les possibilitats que hi ha pel que fa als possibles esdeveniments en aquella zona. En tot cas, no he parlat sobre una invasió, sinó sobre atacs aeris. Si bé, sembla que potser amb aquests atacs no n’hi hauria prou per acabar del tot amb el programa nuclear iranià, però si per endarrerir-lo uns quants anys.

      Penso que si l’Iran segueix tensant la corda, amb l’Estret d’Ormuz o amb qualsevol altra mesura de força que traspassi alguna línia vermella, pot haver-hi algun atac aeri selectiu com a mesura de força i d’avís.

      Pel que fa a l’espionatge, totalment d’acord. Escric de memòria, però em sembla que en el darrer any 5 científics relacionats amb el programa iranià d’enriquiment d’urani han mort en molt estranyes circumstàncies.

      Síria pot ser un pas intermedi en aquest setge, però no és fàcil. Hores d’ara compta amb el suport del mateix Iran, de Rússia i de la Xina. Els EEUU s’ho pensaran abans d’armar a l’oposició. Ja veurem.

  7. A Irán hi ha petroli, i si tens molt de petroli i no ets amic dels EEUU les passaras putes, no hi ha dubte. Iraq ja va passar d’aliat a enemic de la humanitat, potser als iranians el fet de tenir armament nuclear els hi servirà per espantar possibles invasors… ho dubto, però ja veurem.

    • Si Irak aconseguís disposar d’armament nuclear, l’embolic a la regió seria per escriure i no parar. Aquest tema des d’Israel es viu amb molt tensió ja que no volen ni sentir parlar de que cap país musulmà disposi d’armament nuclear.

      Ser productor de petroli és una benedicció i una maledicció a l’hora, perquè és difícil ser productor d’un producte que tothom necessita i mantenir-se en equilibri amb les forces dominants al món. Et veus sotmès a les pressions que arriben de totes bandes.

      A més, en aquest món ple d’interessos, una vegada t’han fet un favor, passes a estar en deute de per vida.

  8. I aquesta vegada allò de les “armes de destrucció massiva” no és un invent, oi? Fa molta basarda i a sobre el món s’ha convertit en un lloc massa petit com per poder-se’n mantenir al marge.

    • No podem estar-ne al marge dels problemes del subministrament del petroli ja que som un país que en depèn de la seva importació.

      En aquella zona, sigui per part d’Iran o sigui per part d’Israel hi ha armes per avorrir.

      Si hi ha merder important a la zona, segur que alguna quota ens toca pagar.

  9. Haurien de poder posar a la presó als polítics que proposen guerres. No arreglaran res, però res, eh? amb una guerra, a part d’omplir les butxaques d’uns quants dirigents només aconseguiran matar milers de persones, d’una banda i de l’altra. Crec que en aquests casos el poder el té el poble: si no obeeixen les ordres potser aconseguiríem evitar-ho. El problema és que com dèiem (perdó però ja no recordo si era aquí o al bloc del Miki) segurament a la població ja li han menjat el tarro per veure els israelites com a monstres, i els israelites hauran fet tres quarts del mateix. A mi m’agradaria que hi hagués espais d’intercanvi i coneixença mútua, si coneixes els altres i te’n fas amic se’t treuen les ganes de cop de bombardejar-lo.

    • Segurament tens raó amb això que dius de que la coneixença apropa les persones i els pobles. En aquest cas per+o, no es donen aquests condicionants, ni sembla que hi hagi ni ganes, ni cap intenció de que així sigui.

      Fa uns dies un diari d’Israel va fer una enquesta en el sentit de si estaven d’acord en atacar a l’Iran. El 41% va dir que si, el 30% que no i hi havia un alt percentatge d’indecisos.

      La tensió és palpable tant en un lloc com en un altre. Fan proves amb míssils de llarg abast, a Israel es fan simulacres civils de bombardeixos a les ciutats. Hi ha un cert clima prebèl•lic.

  10. No sé jo si una guerra per allí podria ser una solució per a la crisi… Ja saps com es va acabar el crack del 29: amb una Guerra Mundial. No és que ho desitgi, però menys deistjo que sigui a la vora de casa nostra.

    • No sé si hi haurà guerra, però sembla que l’escenari reuneix tots els ingredients.

      En aquella zona es dona la major part de la producció petrolífera mundial i una guerra afectaria les nostres economies amb tota seguretat, l’escassetat de cru i l’increment dels preus estarien assegurats. A més, no oblidem que Israel disposa d’armament atòmic i que caldria estar atents a la reacció dels països àrabs, així com de Rússia i de la Xina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s