Objectes estranys a l’interior del cos

En el cos humà hi podem trobar uns 206 ossos, teixit muscular, teixit adipós, pell, fluids, òrgans, vísceres, un sistema nerviós, un sistema circulatori, cabell, ungles i un conjunt d’altres minúcies més o menys útils i curioses que no esmentem.

És tot? Doncs si, tot això ordenat de la manera adient és suficient per construir un cos funcional tal i com el coneixem.

Un anell de compromís és un mal tràngol per algunes persones

Un anell de compromís és un mal tràngol per algunes persones

Si això és el més normal, el que hi hagi persones que en l’interior del seu cos “guarden” altres coses, serà extraordinari.

Va més enllà d'allò de "et tallaré la llengua sinó calles"

Va més enllà d'allò de "et tallaré la llengua sinó calles"

Sigui per descuit, per accident, investigant o buscant plaer, hi ha persones a les quals els hi passen coses curioses i acaben amb objectes diversos dins del seu cos, tal com veiem en el petit recull de radiografies que mostren alguna d’aquestes curiositats.

Un bon amagatall per un geyperman. Difícil de trobar

Un bon amagatall per un geyperman. Difícil de trobar

És aquest un post parc en paraules, és més de mostrar i de mirar, que no pas de llegir.

Si tens les mans ocupades doncs..., és una alternativa

Si tens les mans ocupades doncs..., és una alternativa

Malgrat jo hagi escrit poc, si que us demano la vostra opinió o si voleu explicar algun cas curiós que hagueu conegut.

Així és més difícil que et robin el mòbil

Així és més difícil que et robin el mòbil

Advertisements

28 responses to “Objectes estranys a l’interior del cos

  1. Quina angúnia, Tomàs! 😦

  2. A més hi ha els casos de gent que anys després de fer-se una operació descobreixen que duen a dins instrumental quirúrgic oblidat.

    • En alguna ocasió he llegit a la premsa notícies sobre casos com els que expliques.

      Pel que tinc entès, els protocols als quiròfans són molt exhaustius i rigorosos, i aquests accidents ara es donen en molt comptades ocasions.

  3. De vegades n’hi ha que semblen inofensius, d’objectes dins del cos, que porten sorpreses, com aquella llavor d’avet incrustada al nariu que, germinada al cap de poc, va fer que un cert senyor ja no necessités comprar mai més ambientadors pel cotxe.

    • Tu ens parles d’objectes estranys que aporten un Plus al cos, en aquest cas bona olor.

      Ara bé, potser aquesta persona ho va fer guiat per la seva dèria de caçar rovellons, tot pensant que si s’apropava el bosc i aconseguia fer-lo particular, els bolets serien només per a ell/ella.

  4. Moltes són trucades però algunes són reals…Al treballar en un jutjat he vist moltes radiografies en què reflecteixen l ´enginy per guardar-se la droga…. Imaginació al poder!

    • Molt bona la teva aportació amb el tema dels jutjats. Hem tingut dos comentaris molt enriquidors, el teu i el de la Maite, una infermera de Bellvitge. Tothom coincideix que més enllà de les fotos falses que hi pugui haver, el tema de fons és molt real.

      I si, hi ha molta imaginació i també molta gent agosarada.

  5. Bona tarda, sóc infermera a Bellvitge. He de dir q per internet circulen moltes radiografies falses, sobretot les q tenen coses dins del cap com claus i bales. El q si q acostuma a ser veritat són els casos deobjectes al recte. He vist de tot, ara, el pitjor va ser el de un noi q s’havia assegut sobre una ampolla de vidre pq entrés, amb el pes l’ampolla es va trencar i val més q pari aqui pq és una de les escenes més dantesques q he vist a la meva vida.

    • Hola Maite i benvinguda a aquesta casa!

      El teu punt de vista professional i la teva aportació enriqueix molt el post.

      Segur que per la xarxa corren fotos falses d’aquest tema com de quasi bé tot. Ara bé, tots sabem i coneixem casos certs sobre aquest tema i sabem que hi ha casos reals.

      T’agraeixo que hagis aturat el teu relat en un punt en el que entenem amb un cert grau de proximitat el panorama que us vareu trobar, però sense caure en el hard gore.

      Hi ha persones que arrisquen, i a algunes els hi passen accidents que són lamentables…, i dolorosos.

  6. La meva cosina li estava fent una felació al seu marit mentre ell fregia unes croques amb el seu davantal rosa, ja sabeu, fantasies de parelles. Doncs la cosa va anar així, sembla q va saltar oli cap a la meva cosina i ella com a acte reflex va mossegar el penis del marit q a la vegada va començar a agradir-la a cops de paella. Imagineu-vos el quadre a Urgències: l’home amb una mossegada de nassos i deixant anar sang i la meva cosina amb la cara cremada per l’oli i els hematomes al cap de la paella. Els metges anaven i venien, s’amagaven a una sala per riure i tornar “més clamats”. Va venir la policia pq es va activar el protocol de violencia domèstica… en els dos casos! Extranyament la cosa no va acabar en divorci, les males llengües de la familia diuen q pe ningú més els voldria així de tocats. El terapeuta de parella els va recomanar no deixar de menjar croquetes i fregits per superar el tema….

    • Hola Pere, benvingut per aquesta casa!

      El que ens expliques és una de les coses més estranyes que he escoltat mai.

      Ho sento pels teus cosins perquè una cosa no havia de portar a l’altra. Cert és que el lloc i el moment escollits comportaven un risc, ja que ambdues activitats són de risc quan es fan a la vegada, però de totes maneres és lamentable el que al final els va passar.

      Imagino els metges, que un cop controlat l’accident, que d’una manera o una altra fessin broma amb el tema. Crec que el més “graciós” és imaginar-se la seqüència dels esdeveniments.

      A més, per si encara no n’hi havia prou, haver d’explicar a la policia el que havia passat. I finalment el terapeuta…

      Bé, cal prendre nota i no fer segons que en segons quins moments i circumstàncies.

  7. Hi han moltes llegendes urbanes sobre objectes trobats dins d’un cos. Curiosament, la majoria es tracten de llegendes sobre buiscar plaers propis (ja m’enteneu). Jo havia escoltat un sobre un comandament a distància de tele i, fins i tot, ous d’un calamar que abans havia estat congelat. Com dic, però, es tracta de llegendes urbanes que molt perfectament poden ser mentides, tot i que veient els exemples que poses…

    • Tinc cinc coneguts que treballen de metges i d’infermeres i en alguna ocasió que ha sortit el tema han explicat casos com aquests i de pitjors.

      Casualment acaba de deixar un comentari una infermera de Bellvitge, que no conec de res, i ens ha il•lustrat amb la seva experiència professional.

  8. Hi ha coses que han de ser difícils d’explicar als metges, com aquella de “ves quina cosa, anava a seure i es veu que hi havia auna ampolla a la cadira…”

    • Davant una situació com aquesta, crec que el millor és sincerar-se davant el personal mèdic que t’hagi d’atendre. Total, ells i elles ja han vist de tot i no els aniràs a enganyar pas. Crec que més val dir la veritat.

    • Pel que veig, els Simpson contenen la història de la humanitat tota sencera. No hi ha tema del qual no es pugui trobar alguna referència a la sèrie.

      • Per això soc fan dels Simpson, per què si no ha passat al Simpson no val la pena. Algun dia seré guionista convidat, ja ho veureu ^^

        • De moment hauries de provar d’anar enviant algun guió, mai se sap.

          Si arribo a saber que no ha passat en els Simpsons, no ho penjo. Allò que no és als Simpsons, és que és ficció!

  9. Tinc una cosina infermera que una vegada ens va explicar el cas d’un home que s’havia entaforat una albergínia. El cas és que era reincident i tot perquè el personal el coneixia com “el de l’albergínia”. Suposo que hi ha gent per a tot.

    Totes les imatges que has penjat fan força angúnia, però la del geyperman és molt desconcertant; és tan poc… com dir-ho… tan poc aerodinàmic.

    • Bé, això és que era vegetarià, jo no li veig res de dolent! A més, l’albergínia és de bona digestió.

      I fins i tot, poc ergonòmic. Imagino que hi ha persones que diuen, ja que mi poso, mi poso de veritat. És allò de “antes muerto/a que sencillo/a”.

      El millor és que això dels objectes no entén de gèneres.

    • Una albergínia!!!, mareta meua, ho estic visualitzant!

  10. Gràcies. Recordo una notícia, quan van començar a haver els primers mòbils amb vibració, d’un individu que va haver d’anar a l’hospital per que li extreguessin el mòbil ja que va ser tan ruc que se’l va ficar ben endins.

    • És que hi ha persones que no tenen mesura.

      Haver d’anar a l’hospital per un tema com aquest ha de ser tot un tràngol, perquè el numerat que s’ha de muntar ha de ser de pel·lícula.

  11. De vegades hi ha alguna notícia que parla de gent que s’ha introduit el mòbil pel cul, als que els han trobat instrumental quirúrgic oblidat un munt d’anys abans, però una ampolla deu fer molt de mal.
    Els mòbils tenen la funció de vibració tot i que el seu ús com a joguina sexual no està aconsellat pels fabricants.

    • Hola Jaume, benvingut per aquesta casa!

      Bé, hi ha mòbils i mòbils, amb formes i mesures diferents i tal com dius, sembla que en les instruccions habituals que acompanyen aquests estris no s’inclou cap consell com a joguina sexual.

      De fet ho trobat tota mena de fotos de radiografies amb infinitat d’objectes estranys (claus, llanternes, espelmes…).

      És un art quan no un accident. Quan és un art, i atès el risc, s’ha de procedir amb prudència.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s