Ustedes no comen Oro

El Perú es un país amb una antiga tradició minera i les seves reserves de minerals valuosos són impressionants: El 16% de les reserves mundials de Plata i el 15% de les de Coure.

En quant a producció, ocupa el segon lloc del món en Zinc i Bismut, el tercer en Plata, el quart en Plom, el cinquè en Coure i Estany, el sisè en Tungstè i Molibdè i el novè en Or. Malgrat les reserves, la producció minera és baixa. Per exemple, en el cas de l’or, la producció no arriba al 5% de les reserves.

En aquest post, parlaré del cas particular del Departament de Cajamarca, situat a la zona nord andina del país.

A uns 45Km al Nord de Cajamarca, entre els 3.000 i els 4000mtrs. sobre el nivell del mar, opera Mineria Yanacocha, la segona empresa minera més gran del món.

Manifestació en contra del projecte CongaMineria Yanacocha és un consorci format per Newmont Mining Corporation (51,35% de les accions), Compañia de Minas Buenaventura (44,65%) i el Banc Mundial (5%).

El projecte comporta una inversió de 4.800 milions de dòlars, i s’espera extreure en els primers 5 anys d’explotació uns 20.000Kgr. d’Or i uns 90.000.000Kgr. de Plata.

A finals de l’any passat hi va haver un dur enfrontament entre les autoritats polítiques regionals, una bona part dels habitants de la zona i l’empresa. L’espurna que va encendre el foc va ser el projecte miner conegut amb el nom de Projecte Conga.

Els que volen aturar el projecte, addueixen que aquest comporta la destrucció de quatre llacunes que són les úniques capçaleres de conca naturals que hi ha a la zona.

La mina nega que aquestes llacunes siguin capçaleres de conca, diuen que només són llacunes estanques que recullen aigua de la pluja i que el projecte preveu compensar la desaparició de les llacunes amb la construcció d’uns reservoris i la canalització de la conca, amb la qual cosa es doblarà la capacitat d’aigua de que ara disposa la zona.

El nivell d’enfrontaments ha estat tal que el govern nacional ha hagut de mediar i ha aturat el projecte. Mentrestant, ha encarregat un peritatge internacional per dissipar els dubtes respecte si les llacunes són capçaleres de conca o no.

En aquest punt, totes les part s’hi juguen molt:

  • L’empresa, la seva viabilitat.
  • Cajamarca, sortir de la pobresa i el futur de la seva aigua.
  • El govern regional, les properes eleccions.
  • El govern nacional, la credibilitat internacional com a centre d’inversions.

Aquest projecte va estar aprovat per l’anterior govern d’Alan Garcia, en el qual el director d’Afers Ambientals era un ex directiu de Mineria Yanacocha.

Alguns habitants de la zona clamen contra el govern actual d’Ollanta Humala, el qual fa poc més d’un any, quan feia campanya electoral per la zona deia:

He visto un conjunto de lagunas y me dicen que las quieren vender. ¿ustedes quieren vender su agua?

¿Qué es más importante, el agua o el oro? Porque ustedes no comen oro, pero nosotros tomamos agua, nuestras criaturas toman agua, nuestro ganado toma agua.

¡El agua para les peruanos!

Aquest canvi de postura és el que les autoritats regionals i les poblacions de la zona no entenen.

Manifestació davant una de les llacunes que es perdrienEls habitants de la zona s’han integrat en el “Frente Único en Defensa de la Vida, el Medio Ambiente y los interesses de Cajamarca”, per defensar-se front la impunitat amb que opera Minera Yanacocha.

Fot molta ràbia que un país amb tantes riqueses naturals no aconsegueixi fer que les explotacions mineres siguin compatibles amb el medi ambient, i que les repercussions econòmiques beneficiïn els pobles de les zones mineres, amb treballs i sous dignes, i amb un increment de la riquesa via impostos a les companyies mineres.

Però la realitat és que els impostos sobre les empreses mineres sempre arriben tard, ja que el govern va legislar per a que aquestes no comencin a pagar impostos fins que hagin recuperat les inversions efectuades.

I de moment, a la zona, el percentatge de desnutrició infantil crònica frega el 40% i el 75% de la població viu en situació de pobres.

Aquest cas recorda el d’alguns països rics en petroli, on la riquesa difícilment arriba a la població i acostuma a acabar en mans d’uns pocs.

Advertisements

22 responses to “Ustedes no comen Oro

  1. Encara no t’has assebentat que el món funciona a base d’interessos econòmics i polítics? La realitat que ens mostres és un clar exemple, però cada dia succeeixen mil casos com aquest. És completament injust i deshumanitzat. Perquè, d’aquests 90 milions de kg d plata, la bona gent que viu a la zona no veuran ni un duro. Esperem que aquesta regió del perú no es quedi sense aigua per l’avaricia d’uns pocs. Ja ens mantindràs informats.

    • Amb tota seguretat, la població de la zona en podria sortir més beneficiada del que fins el moment ho està sent.
      Així és, per ara i si les coses continuen de la manera pactada, ningú del Perú en veurà cap benefici, si més no fins que l’empresa inversora hagi recuperat el total de la seva inversió. Total, que els possibles beneficis per al Perú, en forma d’impostos, es faran esperar.

      Quan un està en posició de força, i aquestes empreses ho estan, aconsegueixen uns contractes i unes lleis absolutament fora de lloc.

      La balança es decanta una vegada més en favor de les multinacionals. Esperem a veure que passa.

  2. Pressento que totes aquestes empreses mineres van del mateix coll: arriben, expolien i marxen. Si al menys la riquesa revertís en la població de la zona, encara hi hauria algun motiu per a l’explotació, però el més segur és que no vegin millorat el seu nivell de vida i a sobre es quedin amb el medi ambient absolutament degradat. Pel que tinc entès, l’extracció de l’or genera unes grans quantitats de substàncies contaminants (es fa servir mercuri!) i fer les coses com cal és car. Em temo que el negoci de la mineria, en mans poc escrupuloses, és allò de pan para hoy y hambre para mañana (si més no, per als autòctons).

    • Al Perú no disposen de la tecnologia i de l’experiència de les grans multinacionals mineres, la qual cosa fa que els grans projectes acabin en mans d’aquestes macro empreses.

      Les grans empreses aprofiten el seu poder i la necessitat dels demés per fer que els acords els siguin el més beneficiosos possible. Ara, en aquí, tenim l’exemple del projecte EuroVegas, tant a Madrid com a Catalunya estan disposats a parlar de flexibilitzar determinades normatives per aconseguir que la inversió vagi als seus territoris.

      El que acabi passant és important, perquè el país té tants recursos naturals que explotar que hi haurà molts més projectes miners com aquest o més importants i ara pot ser un bon moment per intentar revertir la situació i aconseguir que una bona part dels beneficis acabin en mans peruanes, del govern i dels habitants de la zona.

  3. Quin post més interessant! Desconeixia tot el que expliques ara, per altra banda no me sorprèn, malauradament. Sembla el pa nostre de cada dia a segons quins països, pobles, regions, ciutats…, del món. I sempre paguen els mateixos.

    • No hi ha gaires països en aquests moments en que les coses vagin bé, però n’hi ha alguns en que les coses fa centenars d’anys que van malament.

      Alguns d’aquests podrien aprofitar els seus recursos naturals per invertir aquesta dinàmica, però solament uns pocs ho saben fer, la majoria acaben amb tensions internes i amb els rics més rics i els pobres, més pobres.

  4. És sensacional, i ben segur que encara diuen que això ho fan pel be del poble. Trobo sintomàtic que el Banc Mundial tingui accions i tot, segur que sobornar a les autoritats peruanes els hi ha sortit ben baratret…

    • Hi ha hagut més embolic perquè la concessió la va signar un govern anterior (Alan Garcia) a l’actual (Ollanta Humala), i els d’ara quan estaven en campanya actual deien unes coses i ara sembla que en fan unes de diferents.

      El cert és que les comunitats i les autoritats locals estan molt cabrejades amb el Govern nacional i amb l’empresa minera. Els habitants de la zona no veuen per enlloc els beneficis que l’explotació dels recursos els havia de reportar (segons els hi havia explicat).

      Ara la situació s’ha complicat perquè el projecte està parat i els treballadors, a banda de tot el que s’ha dit, no tenen feina.

  5. A Mart fa molt fred i està molt lluny.

  6. Sempre veiem els beneficis ràpids de les coses, i mai ens aturem a pensar en les conseqüències dels nostres actes. Molts recursos minerals, malvenuts i res que pugui rescabalar això als habitants peruans que cada cop són més pobres. El resultat és que això succeeix majoritàriament al món i molt pocs són els que surten beneficiats.

    • Hola Sergi, benvingut!

      N’estic d’acord. Potser si que hi ha una certa pressa en explotar alguns recursos i buscar uns beneficis a curt termini, enlloc de tenir una programació a llarg termini. La majoria d’aquests països no disposen dels recursos tecnològics suficients com per explotar de manera eficient les seves mines, i per això acaben caient en mans de les grans multinacionals, però això no té perquè suposar un acord desequilibrat en favor de l’empresa que exploti els jaciments.

      Sovint veiem exemples que van en la línia que expresses, els països amb recursos – o els seus habitants – no acaben beneficiant-se d’un major nivell de vida.

      • Sempre caiem al mateix: l’egoïsme i el poder dels calers. És la gran bomba que ens acabarà exterminant.

        • Esperem no arribar a tant, però la veritat és que els diners són a l’arrel de la majoria dels problemes que la humanitat ha tingut al llarg de la història. Els diners i el poder són les dues cares d’una mateixa moneda.

  7. De vegades tenir grans recursos naturals és més una maledicció que una benedicció, això els succeeix a molts països d’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia, amb molts recursos naturals dels quals se n’aprofiten un parell d’empreses estrangeres i l’entorn del dictador del país.

    • És clar que les multinacionals en fan negoci, però massa vegades passa que disposen del vist i plau de les autoritats dels governs dels països on hi ha els recursos.
      És incomprensible pensar que alguns països “pobres”, però rics en recursos podrien aprofitar aquestes riqueses en benefici de la seva població, i que això no acostumi a passar.

  8. Blah blah blah

  9. Es igual! carreguem-nos el planeta! Total, he sentit a dir que Mart tampoc no s’hi estaria del tot malament…

    • De fet hi ha qui fa negoci venent-ne parcel•les.

      De vegades més valdria estar de vacances a Mart, que no pas per aquí la Terra, tens raó.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s