Una visió dinàmica del deute

EEUU i Europa han fet apostes diferents a l’hora de fer front ala Crisi. Europaha optat per l’austeritat, mentre que als EEUU ho han fet per la despesa pública i per la baixada dels impostos.

Europa està entestada en sanejar el més aviat possible les finances públiques, mentre que els EEUU intenten estimular el creixement i l’ocupació, deixant per a més endavant el sanejament del dèficit públic.

Als EEUU el Deute Públic ja supera el PIB, situació que no es donava des de 1947, just després d’acabarla segona Guerra Mundial.

El deute total, públic i privat, supera els 56 bilions de dòlars (el públic és de més de 15 bilions de dòlars). La magnitud d’aquesta xifra ens la dona el fet de que és el doble que la de tota Europa.

Us deixo un interessant i impactant enllaç  en el qual es poden veure diverses dades econòmiques en temps real sobre els EEUU i altres països del món.

Si ens posem a sobre d’alguna de les caselles, en la casella central superior es mostra el detall de les dades que es poden consultar en aquell apartat en concret.

A d’alt a l’esquerra, hi ha unes petites caselles. Una d’elles diu “World Debt Clocks”, on hi podem trobar l’evolució de diverses dades en altres països, Espanya entre aquests.

Fa unes setmanes, als EEUU varen haver d’aprovar un nou increment del deute públic d’uns 2 bilions fins el 2013, per salvar-se de la fallida i poder fer front als pagaments immediats.

Ara bé, malgrat això i gràcies a les mesures emprades, als EEUU, fa 5 trimestres que cau la desocupació i l’economia va créixer a finals d’any un 2,8%. Mentre que a Europa va créixer un 0,7%, amb 5 països oficialment en recessió (Grècia, Portugal, Itàlia, Bèlgica i Holanda), i uns altres quants a punt d’entrar-hi (Espanya entre aquests).

A Europa, cap dels països intervinguts ha aconseguit millorar els resultats. De fet, Grècia ha necessitat d’un segon ajut.

A Europa, la Crisi, de manera directa o indirecta, s’ha emportat per endavant els governs d’Islàndia, Portugal, Irlanda, Grècia i Itàlia. En el cas espanyol es va donar la casualitat de que hi havia convocades eleccions generals, que finalment han significat un canvi de govern.

Tant a Europa com als EEUU les mesures emprades per fer front a la Crisi causen problemes gegants. Ara bé, a la vista de les xifres, es podria dir que les mesures als EEUU estan donant millors resultats.

Sembla que a Europa s’ha volgut anar massa ràpid a tallar la sagnia dels dèficits i deutes públics, i les retallades estan portant l’economia a l’asfixia.

No hi ha consum perquè hi ha milions d’aturats i milions de persones amb feines precàrie. Els bancs no donen crèdits (malgrat el més d’1 bilió d’Euros que Europa ha dedicat a rescat bancaris o als préstecs a baix interès que els hi dona el BCE, avui mateix de nou mig bilió d’Euros), les institucions públiques no paguen a temps als autònoms i als petits empresaris, i com les fitxes d’un dominó, les unes fan caure les altres.

Espanya acaba de donar a conèixer el dèficit de 2011, que enlloc de ser el 6,6% previst, resulta que ha estat el 8,5%. La previsió per enguany és arribar al 4,4%.

A més, les previsions de creixement no es compliran i Espanya entrarà en recessió, la qual cosa vol dir que els seus ingressos seran menors.

Aquests dos paràmetres volen dir que, a no ser que Europa flexibilitzi aquest 4,4% i el pugi, les noves retallades que s’hauran de fer poden portar el país a un important col·lapse. No hi haurà qui pugui consumir i l’economia no engegarà.

Esperem que els Maies no tinguessin raó, ja que d’altra manera ens ho podrien dir del segur i ens passaríem la  Crisi pel forro. Fins i tot consumiríem, per allò de “pa lo que me queda en el convento…”

Anuncis

18 responses to “Una visió dinàmica del deute

  1. És un post molt interessant…no estava a l´aguait del dia a dia dels EEUU… Aqui a Europa ens trobem amb un peix que es menja la cua sense cap altra sortida…no sé com acabarà tot plegat, millor dit, com acabarem… La profecia dels maies seria una solució, je ,je,je…

    • Esperem que el Maies no tinguessin raó, però la veritat és que és molt pesat això d’aixecar-se dia si, i dia també, amb la premsa, els polítics i els telenotícies donant només que males notícies econòmiques.

      Tots tenim ganes de que ens diguin que aquest mal són ja l’hem deixat enrere.

  2. Totes aquestes mesures que s’estan aplicant a Espanya els resultats demostren que no serveixen per res, seguim el camí de Grècia, malgrat els polítics ho neguin. La profecia maia semblava un acudit o una superstició, però al pass que anam serà la solució. No en veig d’altra. (Uff, que catastrofista!)

    • El resultat de totes les doloroses retallades del 2011 no ha aconseguit retallar el dèficit ni en 1 punt, i ara pretenen rebaixar-lo en 3 o 4 punts. Què no veuen que no es pot?

      Semblava que aquest 2012 seria més tranquil i acabarà sent un any pitjor que el 2011. Ara també hem de tenir clar que el 2013 encara no serà l’any de la recuperació, i que aquesta es demorarà encara un quants anys més.

  3. I no podriem demanar que ens deixin una temporadeta l’Obama? Nosaltres, a canvi, els podriem enviar la Merkel i en Mariano i tots els que vulguin, sense misèria: que se’ls quedin… i si no ens els tornen ho sabrem superar.

    • Bona idea, si en podem posar més a la maleta i facturar-la cap a l’altra costat de l’Atlàntic se m’acudeixen molts més noms.

      Les coses als EEUU no van bé, però sembla que en comparació amb Europa estan millor. És clar que ells són uns Estats Units, i Europa encara no ho és. És més una pila de països que tenen algunes coses en comú, però no polítiques fiscals comunes, un Banc Central com el dels EEUU i una tradició de funcionar així que dura ja 200 anys.

  4. Sovint critico els americanes però en aquest cas crec que haurien de servir d’exemple. En comptes d’això, l’únic amb el que ens hem quedat és amb les seves tases d’obesitat…i fins i tot les hem superat!!!! Com pot anar bé un país així?

    • Bon exemple el de les taxes d’obesitat.

      Esperem que les retallades no ens acabin ofegant del tot. Avui he llegit que alguns barons del PP invitaven al Govern a vendre patrimoni per no haver de fer tantes retallades. De fet es poden vendre els Aeroports, Loteries, Pisos…Això abans no hagués estat una bona idea, però ara tot sembla millor que seguir amb l’estrangulament.

      • Esperem que amb la dèria de la privatització, que es preveu immediata, no acabin privatitzan educació i sanitat.

        • Esperem, però no descartis que hi hagi també alguna privatització en les àrees que cites. Malgrat el govern avui ha presentat unes xifres per al 2012 del 5,8% i que per tant s’aparten del 4,4% que vol Europa, de totes maneres caldrà fer una segona tanda de retallades, que poden ser: IVA, IRPF, tocar els sous a nivell general, privatitzacions, vendes de terrenys, immobles..´.

          És que s’està parlant de tants diners que d’algun lloc han de sortir.

          Clar que tampoc estaria malament que milloressin en la persecució al frau fiscal que tothom està d’acord en que existeix, amb la qual cosa hi hauria una entrada d’ingressos molt important.

  5. I respecte a les dues maneres d’afrontar la crisi, jo trio la tercera, la d’acceptar que cal canviar-ho casi tot i deixar-nos de seguir “manuals” passats de moda. Crec que tant per tant potser que provem de posar-hi imaginació.

    • No n’hi ha d’imaginació, hi ha aquell pragmatisme dels resultats immediats, caigui qui caigui.

      Europa ha assumit en bona part les tesis alemanyes i aquestes exigeixen retallades en terminis fixos i demostrables.

      Ens esperem dos o tres anys com aquest o potser una mica millors, però de cap manera bons encara.

  6. A mi no em preocupa si espanya entra en recessió, total jo no soc pas espanyol…

  7. Europa opta per la austeritat però no per tots els estaments. Es una mena de “rienda suelta” al capitalisme.

    Si no l’has vist encara et recomano el documental “La Doctrina del Shock”, es veuen reflectides moltes de les “sol·lucions econòmiques” que avui dia es plantejen els governs de l’eurozona: http://www.youtube.com/watch?v=gP591bZNc0I

    • N’he vist una part i és molt interessant. Me’l guardo pel cap de setmana que tindré més temps.

      Avui mateix, la premsa diu que els bancs tornaran a donar préstecs quan s’hagin sanejat. Europa ja els ha passat 1 bilió d’Euros en rescats i una altre bilió en préstecs a baix interès i malgrat aquestes gegantines quantitats, sembla que encara no és el moment.

      Tot és molt confús.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s