L’anell de prepuci

Hi ha un anell més màgic i més poderós que tots els anells de Mordor junts.

Aquesta és la història d’aquest anell tan poderós:

La “joia” és la que li va entregar, en senyal de matrimoni místic (unió espiritual entre Déu i una ànima que ha purgat totes les seves culpes i pecats) Jesús Crist a santa Catalina de Siena.

Això, sent estrany, encara té més morbo…

Catalina Benincasa (Siena 1347 – Roma 1380), a qui el Vaticà la reconeix com a copatrona d’Europa, patrona d’Itàlia i Doctora de l’Església, va ser la filla 24 d’un total de 25 germans.

Ja des de petita va tenir un comportament, diguéssim que peculiar: Als 7 anys d’edat es va consagrar a la mortificació i va fer vot de castedat. Als 12 anys es va tallar els cabells i es va posar un mocador al cap. Als 18 anys va prendre els hàbits. Es sotmetia al cilici i a perllongats períodes de silenci i de desdejuni, alimentant-se només d’aigua i de l’eucaristia.

El seu biògraf i confessor va ser el frare Raimon de Capua, que va escriure al dictat de santa Catalina el llibre “El Diàleg” on es descriuen les visites que en les seves visions tenia de Jesús.

Al llarg de la seva curta vida (va morir als 33 anys), va tenir diverses visions. En una d’aquestes, al febrer de 1377, la Verge Maria li va presentar el seu fill Jesús. En la visió, i en senyal de matrimoni la verge Maria li va lliurar un anell confeccionat amb la pell del prepuci de Jesús, i en el seu nom li va dir “Rep aquest anell com a testimoni que ets meva i seràs meva per sempre”.

Una de tantes pintures sobre el matrimoni místic de santa Catalina de Siena amb Jesús Crist

Una de tantes pintures sobre el matrimoni místic de santa Catalina de Siena amb Jesús Crist

El frare, avergonyit pel relat, va canviar la història que li relatava Catalina i va descriure l’anell com d’or, amb un diamant i perles.En assabentar-se, Catalina va tornar a descriure l’anell dient que estava fet de la pell del prepuci de Jesús que havia estat guardat després de la seva circumcisió.

El frare Raimon, també ens explica que ella deia que sempre portava l’anell posat, malgrat ningú més que ella el podia veure.

Així mateix, relata que la Santa va rebre els estigmes invisibles de Jesús, ningú més que ella els podria veure, malgrat relata el dolor que li feien sentir.

Al respecte del prepuci de Jesús: al llarg de la història multitud d’esglésies han declarat ser dipositàries de tal relíquia. A finals dels segle XVII, el teòleg León Alacio, especulava en la seva obra “Discussió al voltant del prepuci de nostre senyor Jesús Crist” amb la idea de que el Sant Prepuci podria haver ascendit al Cel al mateix temps que Jesús i s’hagués convertit en els anells de Saturn (en una mostra d’escandalosa elasticitat, diria jo).

L’església catòlica ens aporta moltes històries que van més enllà de la imginació.

Com us deia, aquest és l’anell que deixa en res els del “Senyor dels Anells”, ja que és “l’Anell del Senyor”.

32 responses to “L’anell de prepuci

  1. Pa mi que lo que esta chica tenía era mucho vicio perverso reprimido…

    • Si Chus, segur que en el seu interior bullia un batibull de sensacions que juntament amb el fet de no menjar gaire, la portaven a tenir visions, alguna de les quals podia tenir components sexuals tal i com dius.

  2. Boníssima història, no en tenia ni idea, tot i que em sonava el nom de la santa, de la seva història… Espero sincerament que fos unaflipada i que en una aparició Jesús no vagi regalant trossets tan íntims…! Quin fàstic!

    • Crec que tenia molt de flipada, perquè això de no menjar quasi bé res i castigar-se el cos segur que debilita d’allò més.

      Segons els texts el varen circumcidar als pocs dies d’haver nascut, per tant ell poca cosa hi va poder dir.

      La història és d’una imaginació ratllant en la flipamenta que esmentaves, no hi ha una altra manera de mirar-s’ho.

  3. Sense les contradiccions morals i l’encant gore del catolicisme tindríem una tradició cultural molt avorrida!
    L’ateïsme furibund, aquest que pretén eliminar tot el que tingui a veure amb la religió, és una mica com la perspectiva de passar-se l’eternitat al paradís per haver estat molt bon minyó durant la vida terrenal: una utopia flipada i avorrida.

    • Si una cosa té la religió catòlica és que d’avorrida no ho és. Pel costums a sentir coses en el si d’aquesta religió ja tenim el cervell entrenat i acostumat a la no sorpresa. M’agradaria poder venir culturalment educat en una altra religió o en cap, i escoltar les històries, llegendes, miracles o veure les relíquies…, i n’estic segur que la meva cara d’estupefacció seria memorable.

  4. jaajajajaja molt fort! No n’havia sentit parlar mai, al cole de monges no ens contaven aquestes coses🙂

    • Si les monges ho sabien, segur que s’ho explicaven a cau d’orella, però de cap manera us ho explicaven a vosaltres. A tots ens han arribat les històries i llegendes en versió light. Les versions gore cal buscar-les, perquè haver-ne, n’hi ha.

  5. If you were to do yourself a favour, you’d learn plain English really well – only because it’s the language science uses all over the world, no kidding -, listen to what this man has to say in the linked video, read his books & become a militant atheist as any sane person should:

    • Hola AsHe,

      Malauradament no es veu l’enllaç/pàgina web/vídeo que has deixat i no puc saber que volies dir.

      • Jo evidentment el veig, però potser tu estàs configurat per a Espanya i el youtube et prohibeix coses. M’estranyaria, però pot ser. En el qual cas, puc donar-te el nom de la persona que fa el discurs, es diu Richard Dawkins, the speech is from 2002 & it’s called “An atheist’s call to arms”. Si realment el tens prohibit al youtube doncs tampoc et sortirà buscant-lo, però és molt més instructiu i divertit que les parides sobre els genitals dels sants.

        • Hola AsHe,

          Finalment he pogut veure el vídeo que de Richard Dawkins em vas deixar fa uns dies.

          M’ha agradat molt el seu punt de vista, en el qual des del pensament crític i sempre posant pel davant el raonament científic i una visió del món basada en l’evidència, és capaç de fonamentar una dura crítica contra els fonamentalismes religiosos i la superstició.

  6. ajajajaj
    Deu meu és la història medeival més freak que he llegit mai! Un anell del prepuci de Jesus
    ajaja
    Bonissim!

    • L’església catòlica, entesa en sentit ampli, no deixa de sorprendre’ns. La seva història està farcida de relats, històries i llegendes, algunes (masses segurament) de les quals estan més en el camp de la ciència ficció que no pas en el món terrenal i ni tant sols en el de la fe.

  7. Ja diuen que el dejuni poden provocar al·lucinacions, però no m’imaginava que arribés a aquests extrems.
    Mira que barallar-se pel prepuci de Jesús… La gent no està prou boja i cada dia, aquests de l’esglèsia em sorprenen més i més.
    M’agrada que l’alternativa de l’esglèsia a un anell humil com és un de fet per un prepuci sigui un anell tan ostentós d’or, amb perles i diamants. Diu molt d’ells.

    • En Miki deia que aquest argument dona per a una pel•lícula, i jo li deia que qui encarnés a la protagonista tenia possibilitat dramàtiques per a que la seva interpretació s’endugués algun dels premis importants.

      El presumpte prepuci de Jesús diuen que ha estat a no sé quantes esglésies i no sé quantes voltes per diversos països ha hagut de fer al llarg d’aquests 2000 anys.

      El seu biògraf, davant el que Catalina li explicava de les seves visions, va ser incapaç de reproduir-ho i va “camuflar” l’anell com si fos una joia. Entre incrèdul i avergonyit, va intentar colar una cosa per una altra, però la mateixa Catalina va replicar tornant a descriure en detall el material orgànic del qual estava confeccionat l’anell.

  8. Com és possible que algú no en faci una peli, el tema s’ho val!.
    Felicitats pel post Tomàs, ets molt gran (en el bon sentit de la paraula).

    • Gràcies Miki. Una pel•lícula d’aquest fet? El guió hauria de filar molt prim per mantenir-se en equilibri entre la comèdia i la història dramàtica, entre la història mística i la sexual i morbosa.

      No és fàcil. Ara bé, el paper de Catalina podria valer un Òscar.

  9. Home, què es pot esperar d’una religió basada en genitals? Que t’ensenyin física quantica?

    • Tens raó. Aquesta religió té molts passatges macabres i morbosos. Hi ha massa històries turmentoses.

      Així i tot, de moment son quasi líders quant a seguidors.

      • Això només demostra la manca de cultura de la gent. Una persona més o menys educada que a l’infantesa no hagi hagut d’empassar-se les seves bestieses, no es convertirà mai.

        • Les religions que pretenen “convertir” les persones, o el que aquestes pensen no són gens saludables. I d’aquestes religions n’hi ha unes quantes, i la catòlica n’és una d’elles.

          Segurament de petit és més fàcil modelar la manera de pensar i és més fàcil que et facin veure coses que només ells/elles diuen que veuen. En diuen qüestió de Fe.

          Segurament també és molt important l’entorn familiar en el que la persona hagi nascut i creixi.

          Però des del punt de vista racional costa molt i molt d’entendre una gran part de la religió catòlica.

          • Vols que et digui un gran secret amb veu alta? No hi ha cap religió saludable.

            Segurament de petit no és més fàcil res, tot al contrari, de petit tot és difícil i costa aprendre’s. Per això no s’hauria de ficar cap nen dins de cap religió, perquè una cosa que tant costa aprendre, dificilment es podrà oblidar. Sí, pots patir un accident cerebrovascular que t’ho esborri tot, però… valdria la pena que ho pateixis només per escapar-te dels fantasmes que s’han apoderat del teu ego gràcies a uns quants desgraciats que es van aprofitar de la teva feblesa de criatura recent apareguda al món i de les teves necessitats de sobreviure dins un sistema social cruel muntat pels mateixos? Personalment, jo crec que no. Personalment, tu pots creure que sí.

            A mi no em costa entendre res de la religió cristiana. És una eina creada per dominar a la gent on qualsevol mitja s’hi val. Fa pena i fàstic alhora.

          • Ho entenc i ho comparteixo.

            No hi ha dret que les religions s’expliquin als petits. S’aprofiten de les ments encara no formades.

            Avui en dia els col•legis religiosos a Catalunya són els que són i els pares que porten als seus fills en aquests és perquè volen. En els coles no religiosos, les assignatures de religió són optatives. Abans, fa uns anys, la religió era obligatòria en la immensa majoria dels col•legis.

            L’església catòlica està encara molt arrelada, ho han sabut fer bé (des del seu punt de vista).

            Les idees “implantades” als cervells dels petits per les religions són molt difícils d’esborrar. Són quasi bé de per vida.

  10. Ui, ui, ui, quanta teca! Anem per parts:
    1. El pare de la santa practicava la monogàmia? És que si no podria ser el de l’acudit: “- I vostè diu que té 25 fills? – Sí, en tinc 25 – I tots amb la mateixa? – Sí, però amb diferents dones, eh!”
    2. Acabo de descobrir que sóc més bleda que no em pensava: jo als 7 anys jugava amb nines i no sabia què era la castedat ni sabia què era la no castedat.
    3. Veure visions després d’una temporada a dieta d’aigua i un bocí de pa d’àngel és fer trampes. Qualsevol mortal, després d’una setmana d’operació bikini, és capaç de veure com els bombons de la pastisseria de la cantonada li fan pam i pipa. No té cap mèrit, no.
    4. Jo pensava que la rodoneta que tenien els sants darrere del cap era l’aura, però després del que diu León Alacio ja no ho tinc tan clar (per cert, era home valerós… cal tenir valor per escriure un llibre amb aquest títol).
    5. I dius que a Europa tenim com a patrona una senyora que duia un anell que no veia ningú, tenia uns estigmes que no veia ningú, que es matava de gana i que li donava al cilici que donava gust? Amb tots els respectes, una paranoica amb tendències massoquistes? No, si amb una patrona com aquesta… així en va!

    PS. Gràcies per aquest post. M’has fet saltar les llàgrimes (de riure, s’entén!)

    • Fantàstic el post i no menys fantàstic el comentari, quin tip de riure!

    • La història és curta però em sembla que tu hi has sabut treure molt de suc:

      1.- Eren una família modesta, de pare tintorer i mare mestressa de casa.

      2.- Ja veus que no tots som iguals. la Catalina va viure molt ràpid i també va morir molt aviat.

      3.- Va passar quasi bé tres anys en silenci total, només parlava amb el seu confessor. Feia dietes rigoroses i es maltractava amb el cilici. Segur que aquestes condicions de solitud i dieta varen portar-la a perdre l’oremus en més d’una ocasió. És que la debilitat és molt dolenta.

      4.- Durant segles es va estar debatent sobre si el prepuci de Jesús va pujar al Cel amb ell o no. Altres que deien que no, llavors es qüestionaven si en el moment de Judici Final, en que tothom serà cridat davant el Senyor, el prepuci viatjarà fins al Cel per a que Jesús es pugui presentar “complet”.

      5.- No només això, sinó que a més de la seva anorèxia també es clavava palets de fusta a la gola per vomitar quan es passava menjant. Aquesta noia ho tenia tot.

      PS: encantat de que haig passat una bona estona.

  11. buff… sort que la meva religió es bastant menys fastigosa…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s