No és fàcil dir No

Si fos així, no s’escriuria tant sobre la dificultat que normalment ens comporta dir No.

Tots ens hem trobat en situacions en les quals hem acceptat fer alguna cosa quan en realitat no volíem o no podíem.

Per què doncs ens costa dir que No. Aquestes en poden ser algunes raons:

  • Perquè volem l’aprovació dels demés
  • Per evitar situacions de conflicte
  • Per por a sentir-nos culpables
  • Esperant que si ho necessitem, també ho facin per nosaltres
  • Per no fer sentir malament a l’altre
  • Pensant que no tenim dret a dir que no
  • Per timidesa
  • Per manca d’autoestima

El problema de no saber dir No, rau en que després s’ha de fer front a les conseqüències.

Hi ha situacions en les quals dir No es fa molt difícil, en canvi en d’altres és molt més fàcil. L’entorn i la situació en particular, entre d’altres factors, fan que dir No sigui més o menys difícil.

En un extrem podríem situar les persones a les quals mai els hi costa dir No i en l’altre, aquelles que no saben dir mai No. Enqualsevol dels dos extrems es donen conductes equivocades per part de les persones que ho practiquen.

A qui no li costa mai dir No, pot semblar una persona molt segura de si mateixa, però en realitat el que mostra és una capacitat molt baixa d’empatia amb les necessitats dels demés.

En canvi a qui no sap dir No, viu resolent les necessitats dels demés, anteposant les peticions alienes a les pròpies.

Per tant, sembla que en l’equilibri hi pot estar la conducta encertada. Aquella que valora de manera assertiva la situació i en dona una resposta. Aquest seria un comportament madur, en el qual la persona és capaç de manifestar els que vol, pensa o sent, sense ferir els sentiments d’altres persones.

En realitat, ja estem dient No moltes vegades al dia. Al darrere de cada elecció hi ha una renúncia. Per exemple: si diem Si a fer una feina extra, estem dient No a la família i al nostre descans.

Hi ha moltes maneres de dir No. I hem d’entendre que dir No, no te perquè ser sempre un signe d’egoisme, sinó de maduresa, d’autoestima i de responsabilitat cap a d’altres obligacions que tenim o cap a les coses que volem fer.

Què feu quan heu de fer front a dir No:

  • Us preneu un temps, abans de contestar i dir No, per valorar si realment teniu el temps suficient per fer el que us demanen?
  • Valoreu si el que us demanen ho voleu fer realment?
  • Busqueu un punt mig, aquell en el qual ambdues parts aporten alguna cosa?
  • Valoreu que el vostre temps és tant valuós com el de la persona que us demana que feu alguna cosa que podria fer ella mateixa?
  • Si intuïu que us demanaran alguna cosa que no esteu segurs de voler o de poder acceptar, us hi avanceu, tot dient, estic molt ocupat en aquests moments…M’encantaria però…
  • Us disculpeu al dir que No? Ho sento però…, Ho lamento però…
  • Dieu que No de manera amable però ferma?

No oblidem als professionals en l’art de demanar o d’intentar col·locar als demés temes o afers que podrien solucionar per si mateixos o mitjançant altres medis.

Dir No en l’àmbit de la família pot suposar un estrès més gran que fer-ho en un medi més anònim. La batalla dels No amb els fills adolescents també és tot un compendi de situacions difícils i de paciència.

Com veiem dir No, no és una tasca senzilla. Lògicament hi ha situacions i situacions, però en general ens podem trobar més incòmodes dient que No, que dient que Si.

22 responses to “No és fàcil dir No

  1. Ara als tribunals a les Illes Balears hi ha l’ex-gerent d’una empresa pública que va “fer-se” amb 700.000 euros de la caixa dient que no sabia dir que no.

    • Està bé això, el que passa és que no sembla que s’hagi de sustentar davant un Jurat, a no ser que aquest tampoc sàpiga dir No.

      És com autoinculpar-se d’una debilitat per tal d’intentar desvincular-se d’una culpa superior.

  2. A mi també em costa molt dir que no!!

    Et deixo un post que vaig fer sobre el mateix tema:
    http://glamboy69.wordpress.com/2011/10/01/lart-de-dir-que-no/

    • He revisat el teu post i ha estat molt bé tornar-lo a llegir.

      Així de dir que No s’ha d’aprendre. No pot ser que cada vegada que ho haguem de dir se’ns faci costerut.

  3. Amb aquest post em sento 100% identificat, de fet tinc manca d’asertivitat diacnosticada, ho sigui que em costa un munt això de dir “no”.

    I ara no em demaneu res, que em poseu en un compromís…

    • No ho farem.

      Abans de fer el post ja em semblava que dir No és per moltes persones un petit tràngol. Ara, després de veure els vostres comentaris, es confirma l’hipòtesi.

      Sembla que estem més preparats socialment per dir Si, que no pas per dir No, i això és un desavantatge.

  4. Mngnyunmniopmngfmnyflunyspdno. Així en fred potser sí que costa una mica.

    • Doncs si només et costa en fred, tanquil. Això vol dir que estàs en el grup de persones que tenen aquest tema superat, i això no és gens fàcil.

  5. Em confesso: sóc un cas patològic. L’empatia em deu sortir per les orelles perquè no només em resulta dificilíssim deixar anar un “no”, sinó que a sobre m’ofereixo a fer les coses abans no m’ho demanin. A sobre, això de tenir tan “bona predisposició” (eufemisme de ser gilipolles) et marca com a persona amb qui sempre es pot comptar, per tant el dia que amb tot el dolor de l’ànima dius que no, l’altre no entén res.

    Em sembla que m’hauré d’apuntar la teva llista en un post-it i practicar-la de tant en tant; la meva salut física i mental ho agrairia😦

    • Això et converteix en pressa fàcil per aquell segment de persones que “abusen” de les altres en el sentit en el qual parlem en el post.

      I a la vegada, ets un “solet” per aquelles persones que es dirigeixen en a tu cercant ajut de bona fe.

      És veritat, les persones de l’entorn ens etiqueten per la nostra conducta i quan et surts del que és “esperat”, sembla (en aquest cas) que el teu No sigui més “violent” que el d’una altra persona.

      La veritat és també hem de mirar cap a nosaltres i cap els del nostre entorn més proper, de tal manera que el temps el puguem dedicar a aquestes persones o a nosaltres mateixos.

  6. Buuufff! culpable! Encara q vaig millorant molt jajaj… abans em costava moltissim dir que no. No crec que fos per timidesa o falta d’autoestima perquè moltes vegades deixava clar q no ho volia fer però finalment quan començaven amb les supliques no ho aguantava i cedia… crec que era més una qüestió de que volia ajudar els altres i no em plantejava si realment necessitaven tant allò que valia la pena que jo perdés el meu temps o el que fos amb ells. En fi… amb els anys m’he anat tornat més “borde” i la majoria de vegades que no em ve de gust fer una cosa dic que no sense cap problema, després una sent una punta de culpabilitat però s’ha d’apendre a trobar l’equilibri.
    Feia temps que no comentava eh? De tota manera vaig passant i llegeixo la majoria del que penjes. Fins aviat (espero!)

    • Sempre benvinguda!

      Crec que és normal que sentim sempre “alguna cosa” quan diem que No. Així i tot , hi ha persones i situacions que es mereixen un No amb majúscules.

      Dir No forma part del joc social i com la resta de rols que “juguem” aquest també l’hem d’aprendre i a no ser que tinguem una condició innata, el mètode de prova-error acostuma a donar bons resultat, ja que després d’una pila de desenganys i de suportar situacions que no volíem, tot per haver dir No, quan havíem d’haver dit Si, aprenem poc a poc a dir No.

      • No deixa de ser curios fins a quin punt és l’esser humà un animal social que es perjudica a si mateix i abandona el seu instint individualista que el portaria a cercar sempre el plaer propi per conformar els altres i crear cohesió social amb aquells que l’envolten. En aquest cas, com apuntes comencem dient que sí a tot i després aprenem a dir que no… de tota manera suposo que els nens passen d’això i la majoria diuen NO, després a l’adolescencia ens socialitzem i només sabem dir SI, suposo que a l’edat adulta es busca un equilibri.

        • Si, aquesta n’és una de les característiques de l’ésser humà, el nostre gremialisme. Això no vol dir que tothom sigui així, però si una bona part de nosaltres. És allò de voler sentir que es forma part del grup.

          Si, amb l’aprenentatge es passa a dir més Si que no pas de més petits on tot és més natural i instintiu i el Si i el No, no tenen les connotacions socials que s’aprenen amb el temps. Un cop après a dir el Si social, hem de desaprendre per poder saber també dir No.

          En l’equilibri intel•ligent trobo jo que està la justa mesura. Saber trobar el punt en el qual tothom es troba còmode. Després, a la realitat, no tot és així de senzill, però més val aprendre a dir No, ja que d’altre manera, també estem dient No a coses que realment volem fer i no podem fer perquè hem dit Si a coses que no volíem fer.

  7. A vegades, per no dir NO als adolescents (i no tant adolescents) se’ls deixa fer i després les conseqüèncis són pitjors. Quants nens i nenes consentits/des hi han avui en dia, mare meva!!!
    Reconec que hi han situacions on és difícil dir que no i només el fet d’haver de buscar una excusa ja provoca estrés. Caldrà tenir en compte les teves reflexions.

    • L’educació dels petits i dels adolescents és una de les tasques més difícils que hi ha. El petit-petit perquè des de ben aviat ja sap defensar el seu espai i la seva persona, i l’adolescent perquè s’està definint com a persona i navega per un mar ple d’onades que venen i que van.

      Crec que a tots ens costa dir que No, en general, malgrat hi ha situacions i situacions. Et pots trobar en casos en els quals s’ha de dir que No de totes, totes. En canvi, hi ha altres casos en els quals dir Si o dir No depèn de serrells més subtils i llavors la decisió és més complicada.

  8. Mira m’agrada això que dius que diuen sí a algunes coses diem no a les altres.

    Costa dir no la veritat, però jo intento fer-ho cada cop amb menys convicció si no al final acabes fent coses que realment no pots o no vols.

    Bajoqueta

    • Hola Bajoqueta-Glutoniana,

      Si, de vegades per dir Si, també estem dient No a les possibles alternatives. Tot consumeix temps, i el temps és el que és, i si el dediquem a unes coses, és en detriment d’altres.

      Ès difícil dir No. Arriba un moment en que creus que només dius que No. Ara bé, també hi ha persones que demanen per provar, per allò de “total, el no ja el tinc, provo per si cola”.

    • Estic molt d’acord amb el que es diu a l’enllaç que ens has deixat. De vegades ens sobrecarreguem de tasques i compromisos, per no saber dir No.

  9. Em costa molt dir no per què soc bona persona… Ara si em dispenseu vaig a denegar el meu seient del tren a la dona embarassada amb crosses que me l’està demanant tan amablement.

    • Això es que no t’ho ha demanat amb la suficient amabilitat, ja que d’altra manera no t’hagués costat res de deixar-li el seient i fins i tot li haguessis guardat les crosses.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s