Malgastador o Garrepa?

Davant d’aquestes dues propostes comercials reaccioneu de la mateixa manera?

  • Les sabatilles esportives “X” us permetran gaudir en cada passa que feu del millor disseny i de la tecnologia més avançada del mercat.
  • Ja podeu gaudir d’aquestes magnífiques sabatilles esportives per només “X” Euros.

Si la vostra orientació compradora fos més la d’un/a Malgastador/a el primer missatge us faria més el pes.

Si per contra, sou més Garrepes, us impactaria més el segon.

Exemple de GarrepaEl primer missatge posa més l’èmfasi en les característiques del producte i en les bones sensacions que obtindràs quan el tinguis, i ni es menciona el preu.

En el segon missatge, l’èmfasi recau més en el preu.

Pot semblar una ximpleria (de fet l’exemple és això, només un exemple), però de manera similar, però elaborats professionalment, és com es construeixen missatges comercials dirigits a diferents segments de la població, una vegada s’han efectuat els estudis de mercat.

En un estudi publicat al “Journal of Consumer Research”, es diu que els garrepes son “aquelles persones que senten un intens dolor davant la perspectiva d’haver de gastar diners, fins el punt de que acaben gastant menys del que els agradaria gastar”.

En canvi, el malgastadors “quasi bé no senten dolor davant la perspectiva de gastar, la qual cosa els porta a gastar més del que de manera ideal els agradaria”.

Total, que ens trobem davant de dos perfils de compradors que en certa manera son infeliços. L’un gasta menys del que li agradaria, i l’altra més del que voldria.

Sembla que també en aquí, el terme mig és la millor opció. Els estudis identifiquen un grup de persones que “senten un dolor moderat durant el procés de compra, la qual cosa els porta a gastar més o menys el que desitjaven gastar”. Són els denominats consumidors sense Conflictes, perquè se senten bé amb les seves decisions. Són els Sobris, els Frugals.

Altres dades de l’estudi revelen que:

  • Els Homes són més garrepes que les Dones.
  • Entre els usuaris de Targetes de Crèdit, la probabilitat de tenir deutes és tres vegades superior entre els malgastadors que entre els garrepes.
  • El grup més gran és el dels Sobris, amb un 50%, després el dels Garrepes, amb un 30%, i finalment els Malgastadors amb un 20%.

No pretén aquest post tractar sobre estratègies de màrqueting, sinó aprofitar aquest estudi per demanar-vos en quin tipus de perfil de comprador/a us posicionaríeu en termes del “dolor” que sentiu quan heu de fer una compra.

Les reaccions varien en funció del tipus de compra de que es tracti:

Així, si gastem en termes d’inversió, el garrepa no serà tant garrepa. No percebrà la despesa només com a despesa. De tal manera que garrepa i malgastador estaran més a prop quant a les seves percepcions de dolor.

En canvi, si es tracta d’una despesa com anar a sopar, a prendre una copa, agafar un taxi o comprar roba…, en aquest tipus de despesa en que una vegada el taxi t’ha deixat on havies d’anar i has pagat ja s’ha acabat tot el procés, és on garrepa i malgastador estan més allunyats en les seves percepcions.

Atès que soc el que demana, seré el primer en explicar-me:

Crec estar entre els Garrepes en petites coses com agafar un taxi. En canvi per anar a sopar o a fer una copa estaria entre els Sobris.

Si es tracta de compres que es poden veure com a inversió, passo a Sobri.

En el meu cas, anar a comprar roba és més un tema de mandra, que no pas de no voler gastar. Hi ha certes compres amb les quals no sento “dolor” si les faig pels demés (tipus regal), en canvi si són per a mi mateix, em dolen més.

 

 

Anuncis

20 responses to “Malgastador o Garrepa?

  1. Davant de la primera pregunta em perdo perquè jo no compraria les espardenyes ni si són meravelloses ni si tenen un preu molt competitiu: només les compraré si realment les necessito i en aquest cas ja m’entretindré a buscar una bona relació qualitat-preu. Sóc una mica immune a la publicitat (una mica… sospito que no del tot) i determinades campanyes em produeixen un efecte completament contrari: en alguna ocasió he deixat de comprar algun producte per com m’ha impactat el seu anunci (negativament, s’entén).

    • La publicitat no té el mateix grau de penetració (amb perdó) en totes les persones. Els publicistes dirigeixen les seves campanyes a grans bosses de població que han identificat com a sensibles als seus productes i a la manera en que són presentats.

      Pel que dius, tu no estàs entre les persones fàcilment conquerible des del punt de vista comercial.

      En això de la relació qualitat-preu, has coincidit amb el que ha dit la Gemma. N’estic totalment d’acord. Jo, tal i com abans he dit, prefereixo gastar una mica més de diners per comprar alguna cosa amb cara i ulls, abans que comprar una cosa que al poc temps s’hagi convertit en una “merda”. Sacrifico el comprar mes a canvi de comprar millor en el sentit explicat.

  2. La qüestió és, com bé dius, trobar l’equilibri. Gastar el just i necessari per viure còmodament. I més en aquests dies que ens trobem. Un post per tenir en compte.

    • Sembla un d’aquells casos en que en l’equilibri i podem trobar la justa mesura.

      I en la meva opinió, en cas de dubte inclinar-se per la sobrietat o la garreperia.

  3. Més o menys em passa com a tú Tomàs, em dol molt gastar pels altres i no gens gastar en capricis propis…

    Més aviat soc garrepa, garrepa i tot i així sense “quartos”, ai mareta!

    • Bé, crec que volies dir que ets més garrepa en despeses per a tu mateix que no pas per als demés. Sinó hi entès malament el que en realitat volies dir.
      Això de ser garrepa i no poder estalviar ja és un altre problema. En aquest cas, encara més, ser garrepa és una virtut.

  4. Garrepa i orgullosa!!!!

    • Hola Born!

      Has introduït un nou concepte…, i contundent. Imagino que cal relacionar-lo i en realitat entendre’l com que estàs orgullosa de ser garrepa.

      • Sí, exactacte aquesta era la interpretació, no q a més a mñes de ser garrepa sigui orgullosa. Més que garrepa tinc en compte el preu-qualitat. Una samarreta molt mona i que m’entra pels ulls però que amb dues rentades es fa malbé i que costa 30 € no me la compro ni boja.

        • Jo soc més partidari de comprar menys roba o sabates, però els que compro prefereixo que tinguin una certa qualitat. He comprovat (en el meu cas), que em surt més a compte comprar-me unes bones sabates que no pas dues de pitjor qualitat i que em duren només una temporada.

          O aquelles samarretes que a la primera rentada ja les trobes totes regirades o els jerseis plens de “boles”.

  5. Jo no diria que soc garrepa… jo diria que soc català profund xD

    • Hi ha moltes teories sobre el tema dels catalans i la gasiveria. Jo crec que és més un tòpic que una realitat. En el teu cas i després de la teva confessió…, ja dubto.

      • Vols dir que és un mite? Potser perquè ho sóc no crec que els catalans siguin garrepes, crec q som més conseqüents i responsables amb el que gastem q en d’altres zones d’espanya que potser són més arrauxats… Si agafem el q dius els catalans estarien més a la banda de garrepes que potser altres però com a tot arreu hi ha gent de tot: la meva tieta, més catalana que no pasa jo, pot tallar pernil amb la seva targeta.

        • Crec que si, és un mite. Jo tampoc crec que els catalans som garrepes pel fet de ser catalans. Hi haurà de tot, com arreu. Ara bé, si que en aquesta terra hi ha un sentit de la mesura que ens aparta del malbaratament pel malbaratament i de malgastar per malgastar.

          El que dius del pernil i la targeta m’ho quedo i ho aprofitaré. Em sembla molt divertit i molt “visual”.

          • Expresió utilitzada pel meu tiet després de passar un dia al centre comercial fent compres nadalenques amb ella. Encara li quedava un xic d’humor!

          • Aquest tiet sembla ple de paciència. Tot un exemple.

            Amb perdó: sortir de compres amb una dona en època nadalenca (o en qualsevol altra), és un esport de risc, només apte per als més preparats.

    • Ser garrepa realment és una qualitat, però és que alguns no saben apreciar-la.

      • Si, crec que entre la sobrietat i la garreperia està la posició més recomanable. Estic d’acord en que és una qualitat.

        No m’agrada gens malgastar, no em sento a gust i no gaudeixo especialment quan malgasto.

  6. He tornat! Tinc molta feina a fer en el teu bloc i en el dels altres… aniré fent.

    Doncs jo sóc garrepa: si un sopar em pot costar 12 euros no sé per què me n’he de gastar 20, si uns pantalons em poden costar 30 no sé per què me n’he de gastar 60, si puc tornar a casa amb nit bus o metro no sé per què he d’agafar taxi. Ara, em sembla que precisament per això sóc una viciada a les ofertes d’Atrápalo i cada dos per tres agafo alguna oferta per anar a sopar o a teatre baratet baratet… de manera que sí, la targeta crema però no em fa gens de mal… Qui m’entengui que em compri, que va molt bé en aquest post, haha!

    • Bé, ja t’aniràs passant quan puguis!

      Està bé el que expliques. No es tracta de no gastar, sinó de fer-ho de la manera que expliques. Interessant.

      Si et compra algú, haurem de preguntar si és garrepa o malgastador.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s