Perdeu o Trobeu coses?

 

Segons La Vanguardia, l’any 2011, a l’Oficina Municipal de Troballes de Barcelona varen arribar més de 32.000 objectes. Entre el quals hi havia uns 600 telèfons mòbils, 57 càmeres fotogràfiques, 20 ordinadors, 13 rellotges i 32 entrades de diners en efectiu.

Aquesta Oficina recull els objectes trobats a la via pública de la ciutat, al metro, als autobusos i als taxis. Només el 2011, als Transports Municipals de Barcelona es varen trobar prop d’11.000 objectes i uns 12.000 a l’Aeroport del Prat.

La documentació dipositada a l’Oficina de Troballes i de la qual s’acaba coneixent el propietari, s’envia per correus certificat si el propietari està domiciliat a Barcelona. Si és de ciutadans d’altres municipis, la documentació és enviada a l’Oficina de Troballes d’aquell municipi. En el cas d’estrangers, l’enviament s’efectua al Consolat que correspongui. L’any 2011 es varen efectuar 7.000 d’aquests enviaments a Barcelona, 8.000 a diversos Consolats i més de 4.000 a d’altres Ajuntaments.

En el cas d’haver trobat un objecte i haver-lo dipositat en aquesta Oficina i passat el període de custòdia (6 mesos tant per a objectes com per diners) i si no ha estat reclamat pel seu propietari, la persona que el va trobar, disposa de 30 dies per poder-lo recuperar. Es pot recuperar qualsevol objecte excepte si són documents personals.

A la pàgina web de l’Ajuntament de Barcelona s’indica el procediment per efectuar aquesta recuperació.

Els objectes no retornats i no reclamats, s’acaben donant a diverses ONG. Uns 4.500 en el 2011.

Tot això bé a que us vull preguntar si sou dels i de les què perdeu coses o més aviat dels i de les que en trobeu.

Jo soc dels que en perd. Paraigües i jaquetes són les coses que acostumo a perdre. El mòbil i les claus me’ls acostumo a deixar a qualsevol lloc, però al moment me n’adono i els puc recuperar.

Pel que fa a trobar-me coses, en el meu cas va a ratxes, poden passar anys sense trobar-me res i de sobte en una setmana trobar-ne més d’una cosa perduda.

Fa quatre anys (des de llavors no m’he tornat a trobar res), en dues setmanes seguides, i mentre passejava amb la gossa per la muntanya, em vaig trobar primer una cartera i després unes claus. La cartera duia documentació i la vaig poder tornar el mateix dia al seu propietari. Les claus anaven amb un clauer del “Dia” (el clauer duia uns números, i una inscripció que deia que si es trobava, es retornés a qualsevol supermercat de la cadena i que aquesta s’encarregaria de retornar-lo al seu propietari).

16 responses to “Perdeu o Trobeu coses?

  1. Jo perdo, sempre perdo. És el que ens passa als que sovint anem encantats per la vida, he perdut de tot, rellotges, diners, paraigües, jaquetes, calçotets… crec que soc molt difícil de superar!

    • Bé, entenc que perdis jaquetes (jo també), però perdre calçotets és tot un punt. Són pèrdues o records que les fans et reclamen?

      Això de perdre tant, vol dir que hi ha qui troba molt. Potser hi ha algú que et segueix ja que sap que ets de fiar, alguna cosa et deixaràs.

  2. No acostumo a perdre coses gaire sovint, però en un d’aquest dies de festa que he tingut vaig oblidar un havia deixat les ulleres per dutxar-me. I és clar, intentar trobar unes ulleres quan no t’hi guipes gens ni mica, no és fàcil.

    • És una sort no perdre coses. Jo he d’estar atent ja que soc propens a deixar-me coses per on no toca i després les perdo o em costen de trobar.

      No saber on s’han deixat les ulleres si es necessiten “molt” és una mala jugada. Els hi hauràs de posar un GPS per saber sempre on estan.

  3. Jo que recordi, no he perdut mai res però tampoc trobar-ne. Sóc una avorrida i no dono joc… però és la veritat. Sembla mentida les xifres que ens dones. Encara i menys mal! que hi ha bona gent que fa el gest de portar-ho a aquestes oficines. Ah! i la gometa és meva, no teva!!!!

    • És impensable que mai hagis perdur res…, ni que sigui la vergonya alguna vegada!!!

      Clar que és molt pitjor que mai hagis trobar res!

      Bé, doncs la gometa per tu. Montse: hem trobat de qui és la gometa, així que els bitllets són meus.

  4. Jo una vegada he trobat 150 euros al carrer.😛

    • Això és una quantitat respectable. Imagino la il·lusió que li va fer a qui li vas tornar!!!

      • No hi havia ningú al carrer a aquella hora, eren passades les 11 de la nit i plovia amb ganes. Abans de gastar-los vaig haver de deixar-los assecar.😀

        • Quina sort! En una situació com aquesta no es tenen gaires dubtes sobre que fer.

          Imagino que vas tornar al mateix lloc per comprovar si el “miracle” es tornava a produir, com en la pel·lícula “el dia de la marmota”.

  5. Jo sóc més perdedor que trobador. Però depèn, perquè si trobar-se perdut compta, llavors trobo més del que perdo, tot i que si em perdés més del que em trobo tampoc no em perdria gran cosa.

    • Crec que trobar-se perdut ha de computar, de la resta del teu discurs no n’estic tant segur.

      Ara bé, el que dius dona per tota una vida de serena reflexió.

  6. Jo mai em trobo res, lo màxim que m’he trobat ha sigut un euro. Ara bé, tampoc perdo res. Per tan l’equilibri còsmic de l’univers segueix intacte.

  7. Jo m’acabo de trobar un feix de bitllets lligats amb una gometa. Si algú els ha perdut, sisplau que es posi en contacte amb mi perquè li pugui retornar la gometa😀 (sí, ja sé que és un acudit molt suat, però tinc les neurones tancades per vacances).

    • Jo quan estic més “al loro” és quan estic sota pressió, o de vacances, el que no em va són els dies “normals”.

      La gometa, no és meva (l’acudit no el coneixia).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s