Sanitat catalana, cadires de copagament

Hem passat aquesta setmana santa a Pineda de Mar. Ahir vaig anar a esmorzar a una cafeteria de la plaça de les Mèlies. En allà vaig trobar una revista gratuïta que es diu “cafèambllet” que recull notícies de la Selva i de l’Alt Maresme.

A les pàgines 10 i 11 tracten del tema de les retallades al sector sanitari. Entre les notícies que hi ha, n’he escollit les següents:

  • Els treballadors del servei d’urgències de l’Hospital de Calella varen denunciar el passat 15 de març la sobrecàrrega de treball a que els sotmet de manera planificada l’equip directiu de l’Hospital. El passat 10 de març el diari El País, publicava un article en el qual es denunciava la situació de sobresaturació d’aquest servei d’urgència.
  • A les habitacions de l’Hospital de Blanes hi ha cadires per als acompanyants (fins aquí tot normal), el peculiar del cas és que si vols reclinar aquestes butaques (veure foto), per descansar millor i poder passar la nit fent companyia a un malalt, has de pagar 5€ al dia o bé 20€ per 5 dies.
Cadires de Copagament

Foto de la revista Cafeambllet

A la revista en diuen les “cadires de copagament”.

Buscant més informació al respecte, he trobat que al diari 20 Minuts del 30 de març passat, es deia que és a la quarta planta de l’Hospital de Blanes on s’ha implementat aqueta prova, aprofitant que s’havien comprat noves butaques per a les habitacions. Si l’experiència és positiva, la mesura s’estendrà a la resta de plantes, traslladant-se després la mesura a l’Hospital de Calella.

Algú té dubtes de que amb les retallades en segons quins sectors s’ha anat massa lluny?

Perquè no s’actua contra els paradisos fiscals? Perquè no s’imposa una taxa alta per a les transaccions especulatives de diners?

Doncs no només no s’actua, sinó que s’acaba d’aprovar una mena d’amnistia per al diner negre.

Algú no veu que el raser amb que ens tracten és molt diferent en funció dels diners que tenim i d’on els tenim invertits o amagats? El cert és que això ha estat i estarà sempre així, però en les actuals circumstàncies és com si fes més ràbia i un se sentís més impotent que abans.

Els exemples exposats són petits i locals, però (almenys per a mi) serveixen per il·lustrar la manera en que se’ns tracta als uns i als altres.

32 responses to “Sanitat catalana, cadires de copagament

  1. Per la pròxima vegada q vagi a lhospital (esperem que daquí molt) portaré una esterilla inflable del decathlon q es més còmode i econòmica.

    Quina vergonya q fa tot plegat.

    Molt encertat el: hi ha per llogar.hi cadires.

    • Si, la Montse va estar molt fina (com acostuma).

      Espero que no hagis d’anar a l’hospital, però potser no seràs l’única que vagi amb la tenda i l’hamaca.

  2. 10000 milions d’euros de retallada només a Sanitat i Educació és pràcticament deixar aquests dos pilars sota mínims. Un disbarat.

    • Encara no han explicat en que retallaran. La premsa especula que seran 7.000 milions en Sanitat i 3.000 en Educació. Els de sanitat sembla que poden sortir de cobrar determinats medicaments.

      Una nova pèrdua de serveis públics.

  3. Millor dormir amb el malalt…no creus? Em pensava que era una broma…Catalunya era un exemple a nivell sanitari…dic èrem perquè això ja és un cop molt baix.

    • Quan això de la Crisi va començar, era difícil imaginar alguna de les coses que hem vist fins ara (hipoteques, fusions bancàries, desaparició de les Caixes, retallades generals…) i sembla que les sorpreses continuaran.

      Això de les butaques és només un exemple de fins on podem arribar. Fins ara es pagava per les TV, ara volen que també es faci per les butaques (si les vols reclinar), després serà pel dinar del malalt, i així…

  4. Mmm… no sé si ho he entès bé. És a dir que hi ha una butaca al costat del llit del malalt i si pagues 5 € et permeten posar-la en posició reclinada i si no pagues es queda com un quatre tota la nit? La mateixa butaca? Ostres, ostres, ostres… n’hi ha per llogar-hi cadires! (ups, però si ja és això! 😦 )

    • Has donat en el clau!

      Hi ha qui apuntava que acabarem emportar-nos-en les nostres pròpies cadires, butaques o hamaques a l’hospital.

      Què més haurem de veure? Fins on arribaran les retallades i les seves conseqüències?

  5. D’una banda crec que el PP pretén desmantellar tots el sistema públic, l’Estat no se n’ocuparà de res, si ens posem malalts ens ho haurem de pagar, si volem educar els nostres fills, igual.
    Però també crec que Rajoy i els seus ministres no tenen ni idea del que estan fent.
    Quan el poder és absolut les errades que es cometen són errades absolutes.

    • D’aquí uns anys mirarem enrere i no reconeixerem el país.

      El pitjor és que (crec) quan arribi la recuperació el que no recuperarem són determinats serveis de l’anomenat estat del benestar. Crec que això és una ruptura sense marxa enrere.

  6. Aixó és tan sols el començament! Avui Rajoy acaba d’anunciar una retalalda de 10.000 milions a Sanitat in Educació! Tinc molt clar que el nostre benestar sanitari té els dies comptats i que aquells que no tinguem recursos estem condemnats a morir del primer constipat que ens passi pel davant

    • Si, acaben d’aprovar el pressupost i a les poques setmanes anuncien una modificació de deu mil milions. La primera pregunta és perquè es varen aprovar els pressupostos?

      És com si ens anessin donant les notícies en píndoles…, el problema és que aquesta medicina ens està fent més mal que bé, i com dius, això encara no s’ha acabat.

  7. lacuinadeleri

    Vergonyós!!!!! Quan ho llegia creia que era una broma… Al final haurem d’acabar portant cadires plegables a l’hospital! Què està en un hospital no és per gust i acabés destrossat! No se on anirà a parar tot això però cada dia és pitjor! Gràcies per compartir aquesta informació !

    • No descartem veure persones que es porten la seva pròpia cadira o hamaca…, ja posats, que diguin el que vulguin.

      Tens raó, passar dies i/o nits en un hospitals ningú ho fa per gust. Les retallades en algunes àrees de serveis socials ja s’han passat de la ratlla. Em preocupa que un cop sortim de la crisi, hi ha coses (potser tant petites com la de les cadires, però simptomàtiques), que ja no tornaran a ser com abans.

      Crec que no estan retallant en llocs (com dic en el post), on hi ha molts diners, i no ho fan perquè no volen i no s’atreveixen.

  8. Ja ho havia llegit això de les cadires de copagament, és una vergonya, i tant el govern de la Generalitat com el central tinc la sensació que no tenen ni idea de com fer-nos sortir de la crisi.

    • Doncs jo fins que ho vaig veure en aquesta revista no en sabia res del tema. Hi ha la sensació de que tot si val si permet ingressar diners a l’erari públic.

      El món financer està guanyant la partida al món polític, i nosaltres estem al mig de la turmenta.

      • Vaig llegir la notícia en un twit, en un primer moment vaig creure que era una broma o una exageració, però després vaig veure que era cert. Acabaran cobrant-nos fins i tot l’aire que respirem, els governs s’han abaixat els pantalons davant dels mercats. És una vergonya.

        • A la revista “Cafeambllet” es deia que la notícia en saber-se, es va escampar per la xarxa. Per tant, tot lliga amb el que tu dius.

          • A Barcelona els ambulatoris i hospitals estan totalment empaperats amb cartells protestant contra les retallades. Vaig estar fa uns dies a l’antic Hospital de la Creu Roja i allà denuncien que volen tancar-lo.

          • Si, jo vaig haver d’anar fa unes setmanes a Sant Pau i també es veia el que dius.

            La situació és preocupant. Esperem que les noves retallades del Govern d’en Rajoy no malmetin encara més la situació.

    • Si, si, vaig veure el vídeo. Hi ha denúncies arreu i per temes diferents, relacionats però tots ells amb les retallades dels darrers mesos en àrees com la sanitat.

  9. D’alguna banda han de sortir els diners per a la nova remesa de 50.000 milions d’euros pels bancs que prepara el Ministre Guindos!.

    Pateixen molt pels contenidors cremats, però sembla que les persones no els importin més que per a saquejar-les. Vergonyós.

    • Una nova remesa per als bancs? Serà per a que els comprin deute públic. Ara els bancs ja tenen el 24% del deute públic espanyol.

      He llegit que quan hi torni a haver una gran manifestació retiraran abans els contenidors…, tampoc sembla una solució.

  10. Pagar per passar la nit amb un familiar malalt? Aquesta han trobat el negoci del segle i el pagarem com sempre els mateixos.

  11. la sanitat no es un privilegi, es un luxe!

    • Hi ha el risc de que poc a poc deixi de ser un servei gratuit i de qualitat.

      Ara sembla que sigui un luxe.

      • El Pons té tota la raó. Ser sa ÉS un luxe, per tant resulta lògicament que la sanitat ha de ser un luxe també.

        Ves-te de visita a un hospital públic del meu país i t’adonaràs que fins i tot pagant butaques, aquí encara esteu de meravelles.

        • Jo soc dels que pensava que la sanitat que havíem aconseguit en aquí era d’un alt nivell. Segurament hem anat més lluny del que es podia pagar, i a la que les coses s’han girat no hi ha hagut diners suficients per mantenir el nivell assolit.

          Ara bé, penso que hi ha d’altres espais econòmico-especulatius d’on treure diners abans de retallar en sanitat, si més no als nivells que s’està fent, almenys a Catalunya.

          Desitjar que en el teu país es pugui progressar en aquest sentit. La sanitat pública és molt important per a la tranquil•litat de les persones. Amb una bona assistència sanitària, les persones ens sentim més arropades.

          • Ja. Al meu país pensen que a partir d’una edat (diguem 50 i pico) el públic val més mort que viu, perquè així l’estat s’estalvia “pagar” la poca assistència sanitària que encara es pot oferir (la qual tendeix asimptoticament a zero), els pocs medicaments que encara subvenciona i evidentment, la suposada jubilació que a un cert moment el malparit vell, malalt i inútil hauria de cobrar. És a dir, tenir una sanitat pública de qualitat és molt mal negoci per al pobre estat…

            Tu tranquil que el meu país va endarrere des de fa 22 anys, i no es recuperarà aviat tampoc. I si mai ho arriba a fer doncs jo no estaré viva per gaudir-ho, per tant crec que m’és igual.

          • Certament conec poc de les interioritats de la Sanitat Pública i del règim de Pensions del teu país, però pel que dius en aquest comentari i el que deies en l’anterior, encara estem millor en aquí amb retallades i tot.

            Ara bé, en aquí es córrer el risc de baixa molt el nivell d’un sistema sanitari que funcionava prou bé i que garantia unes bones prestacions.

            A més del que dius del teu país, suposo que la crisi encara els haurà agreujat més la situació.

Deixa una resposta a Crític de cine Cancel·la la resposta