Amics, seguidors i fans en venda

Els que tenim un Bloc i estem a Facebook o d’altres xarxes socials, ho fem per raons que poden ser coincidents o no. Des de voler estar presents en primera persona en una xarxa global on es debaten els temes més diversos, a obrir una porta a la possibilitat d’engreixar el propi ego, passant per conèixer altres persones, poder debatre en xarxa, o per altres motivacions.

Quan tinc un nou seguidor o una de les entrades fa que molta gent s’hi interessi en llegir-la i que d’aquestes, uns quants deixin comentaris em fa il·lusió, i aquest és un dels principals motius pels quals segueixo en aquí.

D’entre les persones que estan a les xarxes socials, n’hi ha aquelles que estan obsessionades en col·leccionar seguidors o fans.  Aquelles per a les quals, més que els continguts, el compartir o  l’aprendre dels demés, l’objectiu principal és tenir el major nombre possible d’amics.

Tenir molts amics s’ha convertit en una mena d’etiqueta que ve a denotar que la plataforma des de la qual un s’expressa és una empresa d’èxit. És una mena de signe extern que sembla indicar que el lloc al qual has arribat és important. El missatge és que tantes persones no poden estar equivocades i per tant el lloc ha de ser molt interessant.

Hi ha persones per a les quals el nombre d’amics del seu lloc és la raó fonamental de l’existència del propi espai social.

I a què ve tot això? Doncs a què aquest fenomen de col·leccionar amics per demostrar que ets el “más mejor” s’ha estès de tal manera, que hi ha empreses que han vist en aquest comportament un nou nínxol de negoci.

D’aquesta manera, seguint el fil d’aquesta nova necessitat social, estan sorgint empreses  com uSocial, SocilKik, Fanbullet, SocialPromotionz o Webtraffic2010, que “venen amics” per a Facebook.

Amb el pagament d’una quota a partir de 39 dòlars, et garanteixen que 1.000 nous amics s’afegiran al teu Facebook.

I, uSocial assegura des de 250.000 nous amics per un preu de 8.997 dòlars, fins a 20.000.000 de nous amics (preu a consultar).

També hi ha ofertes per a seguidors de Twitter o de visites al YouTube.

Hi ha persones que utilitzen aquests mecanismes, no només per al plaer personal, sinó com a plataforma professional, com a carnet de presentació del seu negoci. Si hi ha empreses que treballen en aquest nou negoci, és que hi ha demanda.

En alguna ocasió he acceptat una proposta d’amistat en el Facebook, i als pocs dies m’he preguntat el perquè ho he fet si no coneixia de res aquella persona. Per què aquella persona m’ha demanat amistat si el meu Facebook a penes té moviment? No serà per què el que hi poso té massa interès, ni per què tingui molt de moviment, serà per què va de flor en flor demanant amistat a qualsevol i col·leccionant amistats arreu només per engrandir el nombre d’amistat de manera artificial.

El que em sembla estrany és el fet de col·leccionar per col·leccionar, sobretot perquè no s’acabarà interaccionant amb aquestes persones, per manca material de temps o per manca d’interès mutu, ja que ambdues parts probablement s’han fet amigues solament per sumar una nova amistat.

16 responses to “Amics, seguidors i fans en venda

  1. Jo ho he fet! jajaja. Necessitava promocionar el llibre dels “365 contes”, i de fet algunes poques persones que no conec de res ens l’han comprat. (diguem que ho he fet per promoció).

    Però estic totalment en contra d’aquestes pràctiques, als blogs, al mòbil i a tot arreu. Als meus blogs i coses personals tinc realment a les persones que vull i que em ve de gust parlar i compartir coses.

    Igual que els blogs, només comento als que puc i em ve de gust, i això espero de la resta de persones. Prefereixo dos comentaris amb carinyo que no 70 mil que busquen alguna cosa més… Això no porta a cap lloc però hi ha gent que s’autoalimenta de tenir 30 mil amics al facebook, 70 mil comentaris i el mòbil ple de gent amb qui no parla mai…

    • Ha de ser complicat promocionar un llibre (i també moltes altres productes), de manera quasi bé particular, sense podem comptar amb una xarxa professional de distribució o sense possibilitat d’invertir en publicitat.

      Això que dius del tels blocs és el que penso jo, prefereixo comentar a qui em ve de gust que no pas haver de fer comentaris que són més “la constatació de la visita”, que no pas una opinió o una valoració.

      Ho veig com tu, prefereixo un nombre de persones que pugui “controlar”, en el sentit de que quan em comenten els hi puc donar resposta i tinc temps per anar als seus blocs i poder comentar a gust.

      Si m’hagués preocupat de buscar més blocs, potser en tindria més, però potser no tindria temps per fer el que ara puc fer.

  2. El blog, com algú ha comentat, és més un espai d’autoajuda. Intento posar per escrit coses que necessito dir i reordenar. Tot sovint, el forçar-me a escriure m’obliga a dedicar un temps extra a la reflexió. Si a més aconsegueixo que algú s’ho llegeixi, fantàstic. I si a més, hi participen…. uff!

    El facebook no el cuido prou. Crec que hauria de gestionar dos perfils. El d’AMICS i el “social”. Malgrat tot, m’ha sorprès en els últims temps l’ús actiu-reivindicatiu de certes amistats.

    Twitter actualment és el que més em té fascinat. Crec q és el més “autèntic” dels tres. però també el que em costa més per la gran quantitat d’info que has de processar. Ah, autobombo @ajejiro.

    • Hola Jesús, ben retrobat!

      En certa manera jo també tin el bloc per a mi mateix, però en el fons el que més m’agrada és que hi hagi persones que se’l mirin, comentin, poder donar resposta al comentari, que me’l retornin i així…

      El meu Facebook també el tinc molt i molt descuidat. Pel que fa al tema reivindicatiu, ja saps que la societat catalana (i la que no ho és també), està una mica de punta i n’està farta de moltes coses (polítiques poc encertades, enganys, retallades, pèrdua de serveis bàsics…).

      Encarano he provat el Twitter, alguns de vosaltres en parla molt bé, però no sé si em fa el pes. Ja trobaré el moment.

  3. lacuinadeleri

    Hola Tomàs, Un post molt interessant!!! Tinc un “conegut” al FB que col•lecciona amics per que en té MILERS!!! Jo cada cop que ho veig no m’ho puc creure i sempre penso que per què ho fa? Es que em resulta molt difícil d’entendre, tot i que hi ha molta gent que ho fa, és cert. Això de comprar els amics les empreses està passant, però un cop sigui més conegut crec la “popularitat” no es mesurarà pel volum, si no per les interaccions que tinguin les pàgines. Ara ja és així, però cada vegada més. El meu bloc té 234 seguidors després d’un any i cada un nou em fa molta il•lusió, els comentaris em motiven a continuar fent coses que agradin, però el millor de tot, sense dubte, es quan algú fa una recepta meva i em diu que l’ha feta i li ha agradat. Aquest per mi és el principal motiu: que algú es pugui aprofitar del que faig a la cuina. Petons

    • Imagino que un dels seus objectius és aquests, tenir el major nombre de seguidors possible, o més que alguna persona que coneix i a qui vol superar en aquest aspecte. Ves a saber.

      Crec en el que dius, una cosa són els seguidors, una altra les visites i una de molt diferent són els comentaris. És una obvietat, però és el que volia dir.

      El teu és un bon bloc de cuina i com dius, ha de ser gratificant que alguna altra persona faci una recepta del teu bloc i després t’ho digui o la pengi en el seu bloc.

      • Jo també al.lucino amb la competència que s´està creant entre blocaires pels anomenats seguidors i visites…Per a mi el més gratificant que m´ha passat és haver conegut personalment alguns blocaires i, sobretot, haver après d´uns i dels altres.
        També, opino que han d´existir moltes varietats de blogs, jo parlo de cuina. Ha d´haver el de cuina innovadora, però també, el de cuina tradicional i senzilla.
        El que m´agrada de cada blog és que impregni la seva personalitat, perquè he vist alguns que són calcomanies fins i tot pel que fa al disseny del blog.

        I com s´ha dit és molt gratificant que l’ amic de l´amic o un company de feina d´un familiar et digui o t´escrigui un mail comentant-te quehan fet la teva recepta i que lí ha agradat moltíssim…Això dóna la veritable empenta i sobretot, la confiança que la teva feina és vàlida!

        • El món dels blocs de cuina és molt extens i molt ric pel que fa a varietats de blocs, a la vegada que entre vosaltres hi ha molt de moviment de comentaris i de visites.

          Això de fer trobades entre blocaires potser es dona més entre persones amb blocs temàtics (tipus cuina, jocs, informàtica…). No ho sé del cert, però ho dic perquè em sembla que és així.

          Com dius, un bloc ha de saber distingir-se dels demés, per qualitat, continguts, maneres de relacionar-se…

          Imagino que ha de causar bones sensacions això de que una altra persona hagi fet una recepta a la qual tu li hagis posat alguna cosa teva (el teu segell), i que després et digui o pengi en el seu bloc el resultat i posi un comentari o faci referència al teu bloc.

  4. Jo em prenc el blog com una forma de buidar el cap i deixar per escrit els meus pensamets. També és cert que hi ha gent que compta amb ingressos constants per la publicitat que tenen en el blog i aquesta depén del nombre visites i amistats amb qui compti. Estic d’acord amb tu, mentre algú llegeixi un post i li serveixi d’utilitat ja en tinc prou.

    • És cert, no havia pensat en el tema de la publicitat i segurament té el seu pes.

      Al meu bloc, malgrat no és massa personal (en el sentit de que no hi ha massa post que parlin de reflexions pròpies), també em serveix per penjar-hi coses que m’agraden i m’interessen. Rebre i respondre els vostres comentaris és molt interessant.

  5. Al facebook com menys gent tingui millor, només serveix per difondre fotos comprometedores per tan tinc el mínims possibles i la majoria sota la estrica privatitzat.
    En canvi el twitter més igual qui em segueixi, lo important es qui segueixo.
    En el bloc es tot el contrari, cada nou seguidor em fa plorar d’emoció, i cada nou comentarista es una festa!

    • Ets un emotiu, ja ho veig!

      És curiosa però la diferenciació que fas entre el medi i el nombre i tipus de seguidors.

      N’estic molt d’acord amb el que dius.

  6. Com dius, tot depén de la motivació, crec que en això coincidim, per a mi un sols comentari d`una persona que ha llegit atentament el meu post té un valor inmens, tindre seguidors pel fet d nindre no entra en la meua ´particulor visió de blogger. Molt interessant l`escrit.

    • Pensem de manera similar. Valoro molt les visites i encara més quan algú es pren la “molèstia” de comentar.

      No comento en blocs que no m’agraden pel simple interès de que aquests també em comentin. Acostumo a comentar en aquells blocs que segueixo per gust, no per incrementar cap estadística.

  7. Hi ha gent per a tot. Potser el propietari d’una empresa pot simular una certa competència si en la seva pàgina apareixen molts seguidors (reals o no) i busca un efecte contagi, una mica com veure una botiga plena de gent o la cua per veure una determinada pel·lícula a tope. El que em sembla francament estrany és que es faci el mateix a títol personal; no té sentit.

    A mi també m’ha passat, en el twitter, de tenir seguidors que no en sé ni el què ni el qui ni el perquè; si aleshores busques a qui segueix aquest individu veus que al mateix temps que a tu ha seguit unes altres 60 persones, imagino que buscant reciprocitat. Amb mi no funciona: veure’m dins d’una voràgine de seguiments massius no em fa sentir ni escoltada ni especial, per tant passo de seguir-lo i convertir-me en un número.

    Tant en la vida real com en la virtual no em cal tenir un gran nombre d’amics, només necessito que els que hi són siguin de debò😉

    • Tal i com dius, hi ha persones per a tot.

      És curiós que existeixin empreses que venguin seguidors per a xarxes socials. És simptomàtic de la societat en la que vivim.

      La veritat és que amb el Bloc si que he anat a d’altres blocs a mirar si m’interessaven i si ha estat el cas, els he seguit, però no se m’acudiria fer-me seguidor de centenars de blocs (sense mirar de que van i de que tracten), tot esperant per reciprocitat que un percentatge d’aquests se’m facin seguidors.

      Ja veus que no tothom pensa com tu!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s