S’ha de respectar, és una altra cultura.

Dinant amb un grup de persones, va sorgir a conversa el tema dels costums relacionats amb la cultura dels diferents països i pobles. No tots pensàvem el mateix, ni ho explicàvem de la mateixa manera. Vàrem parlar, a tret d’exemple, i entre d’altres temes, dels toros, de la caça i de la circumcisió.

Doncs bé, en el decurs de la conversa, algú va dir allò de “s’ha de respectar, és una altra cultura”. I aquesta expressió és la que m’ha fet escriure aquest Post.

Crec que això de vegades es diu sense pensar-hi massa o s’utilitza perquè no se sap quina altra cosa dir, no es vol aprofundir en la discussió, o es vol evitar un enfrontament.

Que hi ha moltes cultures està clar, i que s’han de respectar també. Dit això, cal anar una mica més enllà i analitzar el sentit del que es diu.

Si al dir-ho, donem a entendre que s’ha de respectar tot el que d’alguna manera estigui emparat per una cultura determinada, estem entrant en un terreny fangós. Si bé, a tots ens agrada que es respecti el que considerem propi de la nostra cultura, o de la que sentim com a més propera.

Així doncs, és clar que hi ha moltes cultures i que moltes d’aquestes, presenten diferències vers d’altres. Diferències que poden anar des d’aspectes relativament importants, fins a aspectes transcendentals per a la vida.

Podem pensar que quan algú diu “s’ha de respectar, és una altra cultura”, el que vol dir és que s’ha de respectar pel simple fet de que per a d’altres persones és “normal” fer tal o qual cosa de tal o qual manera?

Aquesta mateixa persona al dir-ho pensarà que s’està comportant com una persona oberta i tolerant?

Crec que no, crec que és una manera equivocada d’entendre el que és la tolerància, ja que inclús aquesta, ha de tenir uns límits.

Si aquesta frase la convertim en la vareta màgica per solucionar debats al voltant de les diferents maneres d’entendre un determinat tema per cultures diferents, podem estar donant a entendre que no condemnem fets com la pena de mort, l’ablació, la lapidació, l’homofòbia, el tractament desigual per raó de gènere, el creacionisme o el maltractament als animals, pel senzill fet de que per a d’altres cultures siguin fets tolerats o normals.

Així doncs, aquesta frase-màgica solament té sentit dins uns límits. Si hi ha fets d’una altra cultura que atempten contra la vida, la dignitat o la llibertat de les persones, la frase es converteix en paper mullat.

Per tant, dir-ho en general pot significar que donem a entendre que estem d’acord amb coses amb les quals en realitat no ho estem.

De vegades el que diem no expressa allò que pensem i ens passa perquè no pensem massa el que estem dient, o bé perquè ens deixem portar per frases que es posen de moda.

Anuncis

26 responses to “S’ha de respectar, és una altra cultura.

  1. Com sempre, vaig una mica tard… un post tard, de fet.

    deixa’m anar una mica més enllà…

    No respectem cap altra cultura.

    Només podem respectar actes arrelats a una cultura que no topin amb la nostra moral de col·lectiu (cultura). O sigui, aquells que som capaços d’entendre com a nostres.

    Tots els altres ens generen rebuig i és la manca de voluntat de conflicte la que ens porta a mirar cap a un altre costat.

    Ah, de la mateixa manera, no entenem que altres no “respectin” la nostra cultura/actes/moral

    • Si, crec que és la manca de voluntat de conflicte la que ens porta a utilitzar frases fetes, a mirar cap a un altre costat o a no interpel•lar directament.

      Estic d’acord en que no som tant oberts amb les costums dels demés com hauríem de ser. Sobretot en els casos en que la seva manera de fer “xoca” amb la nostra manera de fer una mateixa cosa o d’entendre un determinat fet.

      No és el mateix parlar d’uns fets culturals que d’uns altres. No és el mateix no compartir la manera en que en un escorxador es maten els animals, a no entendre que es puguin arribar a aletes de tauró, a no compartir l’ablació. No dubto que hi ha persones que ho “entenen” i ho “defensen” des d’un punt de vista, però (crec) que una majoria no estem d’acord amb determinades pràctiques per molt arrelades a la cultura d’un determinat pobles estiguin.

  2. Els homes no tenim terme mig, o els colonitzem per “civilitzar-los” o respectem la “tradició” de mutilar els genitals de les nenes. I si podem espolsar-nos els dilemes morals amb un políticament liberal “s’ha de respectar, és la seva cultura” i així ens estalviem de pensar-hi millor que millor!

    • Més o menys això volia dir. Aquesta expressió dita sense més, comporta un missatge de no ingerència, què és realitat és un missatge de no vull saber-ne més de tot això, ni a qui, ni a quantes persones afecta. No m’hi vull involucrar. No vull discutir.

      • I tens molta raó en dir-ho, i el que em fa més ràbia és que aquestes persones es presenten amb aquesta frase com si volguessin dir “jo sóc molt tolerant ehh, molt obert”… avui mateix he vist unes imatges que consisteixen a tirar nadons de mesos des d’una altura considerable a una manta agafada per uns quants homes… una tradició índia és veu… si ho fan com a les imatges que he vist ves a saber quantes conmocions hauran probocat…!

        • Bona aquesta que expliques! Hi ha moltes costums d’altres cultures que xoquen frontalment amb la nostra manera de pensar. A l’igual que els ha de passar a d’altres persones de cultures distintes a la nostra quan veuen coses que fem. De totes maneres, això és del més normal. No hi ha res d’estrany. El discutible i rebutjable és quan aquests costums atempten contra la vida, la igualtat de gènere…

          En aquest cas no hi ha cultura que valgui. Són costums que s’han d’abandonar.

  3. Interessant el debat, i amb paios (en el bon sentit! ) com l’arqueòleg encara més. M’hi afegeixo, les altres cultures son més fàcils de respectar si no son exportades, a la que ho globalitzem tot ja l’hem fotuda…

    • Sempre és interessant debatre, ara bé i a més el debat es proposa amb persones interessants, llavors encara val més la pena.

      Amb la globalització que esmentes es dona la situació de cultures que conviuen amb d’altres cultures..i ja se sap que les coses que estan a prop acaben per col•lisionar (amb menys o més força). És molt difícil entomar una altra cultura si hi incorpora elements culturals que xoquen frontalment amb els drets humans, amb el respecte vers als animals…

  4. Val, com a relativista cultural, membre de SOS Racisme i Unitat contra el feixisme i responsable d’Immigració de els junetuds d’ICV, crec que tinc alguna cosa a dir:

    – Totes les cultures tenen una percepció de la realitat en funció de la seva estructura de pensament, culturalment determinada en funció d’uns mites.

    – No totes les pràctiques culturals son bones, clar. Però s’ha d’entendre que per canviar una pràctica cultural, cal atacar la seva arrel en l’estructura cognitiva mítica d’aquella cultura, no la pràctica en si.

    – Per tant si volem erradicar el Burka no podem emprar falses solucions policials, sinó intentar erradicar el patriarcat, un concepte estructural-mític present dins tota cultura humana derivada del monoteïsme. I aixó s’ha de fer mitjançant la pedagogia i un llenguatge adaptat al cognitivsime d’aquella cultura, empoderant a les dones per tal que prenguin la decisió d’emancipació per si mateixes.

    • Això de ser relativista cultural no ho comparteixo en la seva totalitat. Comparteixo que no hi ha una única Veritat per sobre de les demés i que les englobi totes.

      Ara bé, no veig el sentit a dir que totes les cultures poden ser verdaderes en funció de la societat en la qual es desenvolupin (ho puc entendre en abstracte, però no si una cultura es compara amb una altra). Tampoc veig que les cultures es puguin explicar com a diferents les unes de les altres en funció de les seves creences cultures, si aquestes, a més d’explicades resten per aquesta raó legitimades com a verdaderes.

      Si comparteixo el relativisme cultural en el sentit que intenta explicar les manifestacions culturals d’acord amb les creences del grup en el qual es desenvolupin. Entenc el concepte de voler entendre una cultura des d’un punt de vista interior o proper a aquesta cultura, i no amb opinions passades pel sedàs d’una altra cultura.

      El relativisme, l’etnocentrisme i el relativisme moral i cultural són conceptes complexos i molt amplis. Si bé no n’estic d’acord amb la seva totalitat, hi ha conceptes i idees que si comparteixo.

      • That’s the point!

        El relativisme no diu en cap moment: tot es vàlid! Diu: per entendre una pràctica cultural, has d’entendre les arrels mítiques i cognitives de la cultura i només llavors podràs canviar-la!

        El que és vàlid o no ho decidirà la política o la justícia, no té res a veure

        • No, no crec haver dit o donat a entendre que “tot és vàlid” i tampoc ho penso (queda clar en el contingut del post).
          Per a mi el relativisme parla més d’entendre les cultures des de dins -com dius- que no pas de canviar-les. Ara bé, si aquest és el teu punt de vista…, doncs estic més a prop de les idees exposades, malgrat no del tot.
          Si parlem del relativisme que entén que “tots els sistemes culturals són intrínsecament iguals en valor”, al tractar de les arrels mítiques i cognitives, hauríem de dir com es valoren. Des de quin valor les estem entenent. Des del valor religiós, des de l’ètic, des del moral…, cada valor ens donarà una visió, però l’hauríem de conèixer per a que la premissa no resti en part ambigua.

  5. Etnocentrisme or not etnocentrisme. This is the question.

    • És allò de només saber mirar-se el melic, oi?

      És complicat parlar de les pràctiques culturals, les manifestacions que veiem, sense conèixer amb profunditat el fet cultural que les sustenta. Ara bé, el què es veu és el que genera resposta i és el que és fàcil de comparar amb d’altres manifestacions, és del que en parlem.

  6. El problema d’aquest tipus de reflexions es que tracten un tema massa general i global. Però quan comencem a observar els detalls, els fets concrets, totes aquestes expressions se’n van a fer punyetes. És molt difícil fer observacions àmplies quan parlem de cultures i de tradicions, sobretot si no són les nostres. En aquest aspecte tens raó, hauríem de mesurar més i millor les paraules. Però ja saps que, depenent de com es desenvolupi un dinar, això pot arribar a ser molt complicat.

    • Exactament, utilitzem aquests clixés en el sentit social. En un determinat entorn o situació en que s’estigui parlant d’algun tema compromès i no es vulgui allargar la conversa o incomodar algú, es diu el que es diu i es passa a un altre tema, ja que aquestes clixés tothom els entén.

      Ara bé, de vegades o diem, tot sabent que no ho pensem en realitat. Quantes vegades no diem el que pensem…

  7. És molt complicat tot plegat, perquè allò tolerable o no depén de la concepció que té un poble determinat d`un fet determinat. De tota manera per a mi una cosa és una tradició cultural enriquidora i una altra és una mala costum convertida en tradició al llarg del temps i hi ha un límit que el marca el sentit comú. Però per desgràcia, com algú va dir “el sentit comú és el menys comú dels sentits”.

    • Si, això del sentit comú pot induir a tota mena de problemes i discrepàncies. I això de “la concepció que té un poble d’un fet determinat”, és una mica com el títol del post. Sembla que no estem en contra del burca o de l’ablació pel simple fet de que hi ha cultures que ho toleren o inclús ho veuen bé.

      Com dius, és complicat, però s’hi ha de posar uns límits clars, com el del respecte a la vida i a la dignitat de les persones, entre d’altres.

  8. Podria ser que el “S’ha de respectar, és una altra cultura” fos una expressió generada per una cultura amb una llarga tradició de paternalisme (potser emparentada amb una llarga tradició de colonialisme i menyspreu envers altres cultures que sembla que cal redimir)?

    • Podria ser tal i com dius una reminiscència del passat colonialista, però en moltes converses és un “comodí” que s’utilitza per no entrar en debats, per quedar bé amb tothom.

  9. Ni molt menys tot es justifica per què sigui una tradició o cultura d’un lloc, a mi esta frase m’indigna cada cop que la sento…

    • D’acord amb tu. Penso que de vegades s’utilitza per no entrar en discusions, però és un recurs que pot donar a entendre coses que no pensem. Són ganes de no dir a la cara de l’altre el que en realitat pensem.

      No, no tot el que porta el segell “cultural” és respectable, o s’ha de respectar, només per aquest fet.

  10. En el poble llencem un burro de dalt d’un campanar, però com que es cultura no passa res, a no ser que siguis el burro, es clar…

    • Ja n’he sentit parlar d’aquests costums ancestrals…, i culturals. Són altament alliçonadores.

      Imagino que el que tira el burro és l’heroi de la festa, no? El “mozo” más-mejor.

      Sortosament aquestes festes van acabant-se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s