Un nou Continent, aquest, de plàstic

En els oceans hi ha grans zones on les corrents marines convergeixen i les aigües es tornen estables. Tot el que les corrents arrastren tendeix a dipositar-se doncs en aquestes zones.

Charles Moore, va ser l’oceanògraf nord americà que va descobrir una gran acumulació d’escombraries entre les coordenades 135º a 155ºO i 35º a 42ºN. Escombraries atrapades pels corrents del gir del Pacífic Nord (veure foto).

Ubicació de l'Illa de Plàstic

La major part d’aquest immens abocador, el més gran del Món, amb una superfície de més de 3 milions de Km2 segons el Centre d’Estudis Espacials dels EEUU, són plàstics.

Una bona part d’aquests plàstics flotants són foto degradables (els raigs ultra violetes els fragmenten en partícules molt petites), de tal manera que amb el pas del temps, la massa flotant es va convertint en una mena de “sopa” composta per trossos tant petits de plàstic que semblen zooplàncton. Els peixos, les meduses i algunes aus marines acaben menjant aquest compost (que a més té la particularitat d’actuar com a una esponja que atrapa els metalls pesants que hi ha al mar). Aquests peixos són menjats a la vegada per altres aus o peixos més grans, que després són pescats per l’home, i d’aquesta manera afecta a una bona part de la cadena alimentària.

Segons The Independent, la mesura de la “sopa de plàstic” duplica ja la superfície dels EEUU i s’estén des de prop de la costa de Califòrnia i fins el Japó, formant un nou Continent.

La sopa contaminant es concentra molt principalment a la superfície oceànica. En les mesures realitzades, la concentració de plàstics es redueix de manera molt significativa a l’anar guanyant profunditat. En canvi, en superfície, hi ha concentracions de plàstic que multipliquen per 7 vegades la concentració de zooplàncton.

L’ Institut Oceanogràfic dels EEUU alerta sobre el constant creixement de la zona contaminada, degut als 6 milions de tones de residus que van a parar cada any al mar, de tal manera que la seva superfície s’ha multiplicat per 100 entre 1999 i 2010.

Es preveu que el 2030, la serva superfície superarà la de tota Europa. El que ara és una gran Illa, es convertirà en un Continent.

S’estima que el 80% de les escombraries provenen de zones terrestres i el 20% restant, dels abocament efectuats pels vaixells.

Doug Woodring nord americà especialista en medi ambient i tecnologia), ha iniciat un projecte de nom Kaisei (Planeta Oceà) per tal d’estudiar en profunditat la composició, la toxicitat dels components, els efectes sobre la vida marina i el rol en la cadena alimentària, així com provar diverses tecnologies contra amb les quals fer front a aquesta contaminació marina.

Malgrat la brutalitat del problema, no sembla haver-hi un interès internacional en trobar-hi una ràpida solució. Woodring va dir a la BBC que no li sorprèn, ja que aquesta zona està situada en aigües internacionals i gairebé ningú passa per allà al no estar en el camí de les grans rutes comercials. Julio Barea (responsable de la campanya d’aigües de Greenpeace), ha declarat sobre aquest mateix aspecte que ningú es vol fer responsable del que ha passat i que la demarcació de les aigües internacionals els serveis d’excusa perfecta.

La realitat és que hi ha un nou Continent, i de plàstic. Què més volem? Ah si, que sigui urbanitzable!!!

Nota personal: demà aquest Bloc celebra el seu segon aniversari. Gràcies a totes i a tots els que hi passeu i als què, a més, comenteu.

14 responses to “Un nou Continent, aquest, de plàstic

  1. OH! Moltes felicitats!

    Crec que un dels meus primers comentaris va ser que eres millor que una revista en una sala d’espera al metge, i continuo pensant-ho. El Mosaic és MOLT interessant (havia escrit súper interessant però quedava una mica pijo, hehe). Bravo.

    Pel que fa a l’illa de plàstic, està clar que ningú vodrà posar diners per una cosa que és responsabilitat de tots i no és en terreny de ningú… llàstima. Potser alguna empresa de reciclatge s’hi podria interessar i intal·lar-hi una plataforma plastiquífera.

    • Imagino que ho he de rebre com un “piropo”, no? Molt amable.

      Dins l’enorme despropòsit de tot plegat, en a mi m’ha sorprès molt que els tècnics valorin que un 20% d’aquestes deixalles contaminants tenen com a punt d’origen els vaixells. Si ho comparem amb els 7.000.000 milions de persones que viuen en terra (si bé, està clar que no tothom aboca deixalles que van a parar al mar, però ja ens entenem), més els milions d’empreses, aquest 20% imputable als vaixells em sembla escandalós.

      • Com ho pots entendre d’una altra manera??? És un gran piropo!!😀

        Això de la brossa és una vergonya, vingui d’on vingui, però suposo que els dels vaixells deuen pensar que no tenen gaire espai i que ningú se n’adona…!

        • Si és així, perfecte!!!

          De fet ignoro si els vaixells (carguers, ferrys, petroliers, creuers…), quan arriben a port han de passar algun control sobre el que han carregat, el que duien en els magatzems i el que els queda a l’arribar. En tot cas, sembla que en molts casos molts residus van a parar directament al mar.

  2. Lo més trist és que si enlloc de deixalles, es tractes d’alguna matèria prima valuosa els països es matarien per aquesta descomunal illa. Però ara resulta que a ningú li importa el tema…

    Felicitats per l’aniversari, fas un dels millors blogs que conec, no és “peloteo”, t’ho dic sincerament. A seguir així!

    • Tens tota la raó, si aquesta “sopa” enlloc de contaminant es pogués vendre, ja no n’hi hauria. Ja l’haguessin esquilmat.

      Els corrents marins mantenen l’abocador en aigües estables i és difícil que arribi a la costa, però si hi arriba, ja hi trobaran solució.

      Gràcies. Aquests dos anys han passat volant!

  3. Ecs! No em fa cap il·lusió poder anar caminant des de Florida fins al Japó. Vet aquí la gran aportació de la humanitat vers el planeta: convertir-lo en un gran abocador😦

    • Tens raó, no hi havia pensat. Si ens hi afanyem i persistim uns quants anys més, podran construir-hi una autopista de peatge per creuar el Pacífic (d’Abertis, és clar!)

  4. Ara resulta que l’Atlàntida era de plàstic!

  5. Abans de res, Felicitats pels dos anys de blog. Esperem que duri molt més!!
    Respecte al problema que comentes, no caldir que és molt preocupant. Amb la tecnologia i els avenços que tenim avui en dia, segur que es ppdria netejar aquesta ‘sopa’ amb una, això sí, important inversió. És curiós el motiu pel qual no es fa; com no és territori nostre, no cal preocupar-nos. Quan la sopa arribi a la costa de Japó o dels Estats Units, ja veurem si continuen sense fer-hi cas.

    • Gràcies. Esperem-ho, malgrat que darrerament vaig una mica apurat de temps.
      Tal i com dius, si arribés a les costes dels EEUU o del Japó ja s’hauria solucionat. Els que més la pateixen són els de les Illes de Hawaii, que es troben en la zona on hi ha aquest enorme abocador i que de tant en tant veuen les seves platges envaïdes de residus.
      Solament aprenem a cops, i com que encara no hi ha hagut cap desastre en terra ferma per aquesta raó, doncs de moment és com sinó passés res.
      És com el que passa amb l’escombraria que hi ha a l’espai…, no passa res.

    • Ostres, primera vegada que visito aquest bloc i em trobo amb un post ben interessant! Desconeixia per complet aquest fet tan preocupant!

      A veure Crític si t’animes a reciclar! jejeje

      I moltes felicitats pel segon any de bloc Tomàs! Ja vindré més sovint!

      • Hola Aficionatsalssenders, benvinguda,

        En a mi també em va semblar interessant quan vaig conèixer el tema. Si més no que cada vegada més persones en sàpiguen de la seva existència com a primer pas per a la seva solució.

        Gràcies. Vaig a visitar el teu Bloc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s