No tot és culpa de la Crisi

La premsa, els telenotícies i les tertúlies parlen a diari de la Crisi. El bombardeig informatiu és de tal magnitud que podem arribar a pensar que tot és culpa de la Crisi.

Veiem alguns exemples de males pràctiques que no tenen a veure amb la Crisi.

Renovació Tribunal Constitucional (TC)Fa 4 anys, que va morir Roberto Garcia-Calvo, un dels seus membre, i encara no ha estat substituït. Altres tres membres haurien d’haver estat substituïts en haver superat en 18 mesos el període màxim de mandat.

La politització i les males pràctiques que caracteritzen el funcionament d’aquest (diuen) alt tribunal, no té res a veure amb la Crisi.

Consejo General del Poder Judicial (CGPJ). Què el seu president Carlos Divar s’hagi marcat uns viatges a Marbella a costa de diners públics no és culpa de la Crisi. Les explicacions que ha donat són tristes i insuficients.

El TC i el CGPJ s’han guanyat ells sols el descrèdit.

Deute Clubs de Futbol. Què els clubs de futbol tinguin un deute de 5.000 milions d’Euros, dels quals, 1.000 milions són de deute amb Hisenda i la Seguretat Social, no té a veure amb la Crisi.

S’aplicaran el mateixos criteris d’austeritat en el futbol que en d’altres sectors? Quan escoltem que Rajoy demana a La Roja (fins i tot el nom està polititzat), que donin una alegria al poble, ja veiem que això no és més que “pan y circo”.

Taxa d’Atur. Si la Crisi fos l’única responsable, Grècia, Portugal i Itàlia, tindrien taxes d’atur més altes que Espanya, i no és així. Grècia amb un 21,7, Portugal amb un 15,2 i Itàlia amb un 10,2% tenen taxes més baixes que Espanya, amb un 24,3%.

800.000 pisos per vendre. Un país que depèn del turisme i de la construcció, és molt feble i inestable. Ningú va voler punxar la bombolla immobiliària. La Crisi no en té la culpa, solament ha despullat les grans debilitats del país.

Aeroports i AVE. Què Espanya tingui més quilòmetres d’AVE que Alemanya o França o que hi hagi Aeroports tancats no és culpa la Crisi, sinó de les males decisions.

És insostenible, amb Crisi i sense Crisi, voler tenir AVE i Aeroports a totes les ciutats espanyoles. No hi ha pressupost que ho suporti.

Banc, Caixes i Banc d’Espanya. ZP deia que el sistema financer espanyol era el més sòlid i fiable del món. O l’expresident mentia més que Pinotxo o la informació que li arribava del Banc d’Espanya era més que incorrecte.

Perquè s’han demorat les fusions i les intervencions fins fa pocs mesos?

Prima de Risc, Borsa i Fugida de Capitals. En el que va d’any, ha pujat la Prima de Risc fins els 540 punts (a nivells d’intervenció) i més de 90.000 milions d’Euros han “fugit” del País. Dos símptomes de la poca confiança que s’ofereix de cara a l’exterior.

La Borsa, que descompta per avançat el que preveu pot passar, ha perdut el 50% del seu valor de principis d’any.

Fa pocs mesos els nostres polítics ens deien que no estàvem en Crisi, es parlava de desceleració i de brots verds.

La merda ens arriba al coll. Hi ha moltes persones que ja no fan peu, i d’altres moltes que es mantenen de puntetes.

Un dels problemes més greus que tenim és que els polítics són els mateixos amb Crisi i sense Crisi. Del que si tenim una Crisi profunda és de grans polítics.

27 responses to “No tot és culpa de la Crisi

  1. Ens agafarà una depre!

  2. Ara que tinc una miqueta de temps torno a passar per aquí a gaudir dels teus escrits. Tot i que ja veig que tens atorgat un premi Liebster jo et vull donar un altre perquè el teu bloc ho mereix. Gràcies

  3. Per suposat un dels grans mals que tenim és la mediocritat de la classe política i el mal funcionament de les institucions i això ja passava abans de la crisi i no som molt optimista pel futur.
    No hi ha sentit de responsabilitat.
    A altres llocs per moltes coses els polítics ja haguessin dimitit i no es permetria que les institucions de l’estat penjassin d’aquesta manera.

    • Hi ha sentit de la responsabilitat per als altres. No paren de dir-nos que hem de guanyar credibilitat de cara a l’exterior, com si la credibilitat s’hagués perdut per culpa dels ciutadans!

      En aquí la cultura de la dimissió no està massa interioritzada entre la classe política. Hi ha una certa impunitat entre la classe política que s’ha d’acabar.

      Als polítics no se’ls ha de perseguir, però han de ser responsables de les seves decisions.

  4. Retroenllaç: No todo es culpa de la Crisis… (Cat) | ForoProvincias.Com

  5. Retroenllaç: No todo es culpa de la Crisis... (Cat) | ¿Hasta cuando en crisis?

  6. Retroenllaç: No todo es culpa de la Crisis... (Cat)

  7. Tomàs, ja ho saps, ets molt bo. Molt però que molt ben fet el post.

    El promocionaré, a veure si hi ha sort…

    • Gràcies Miki, ja t’he dit en alguna ocasió que em llegeixes amb “bons ulls”. En tot cas, molt agraït.

      Celebro que t’hagi agradat. La veritat és que no sabia de què parlar i no tenia res preparat i vaig pensar en les moltes coses que no funcionen però que no tenen res a veure amb la Crisi (malgrat ara sembla que tot el que no funciona sigui a causa de la crisi).

      Gràcies pel “Meneo”. He visitat Meneame i allò és tot un Món. Hi ha entrades que tenen milers de visites i de meneos. Un nou món que descubrir. He de llegir-me el protocol de funcionament.

      De moment he tingut més visites de les que són “normals” en el meu Bloc.

  8. La crisi, Tomàs, no és només econòmica, l’Estat espanyol pateix diverses crisis: política, credibilitat, social, institucional, etc. És molt difícil que una situació en part provocada per polítics quan ells són part del problema quan no, un dels problemes.

    • He estat veient, fa uns minuts, un programa a TV3 sobre les Preferents. Hi ha casos que fan esgarrifar. Com varen ser capaços de col•locar aquests productes financers a tantes persones sense avisar-los de totes les condicions i de tots els riscos!. Les preferents estaven qualificades com a producte financer Conservador. Doncs ara no valen més que una part del que valien (en teoria).

      Un producte que es va dissenyar per a que bancs i caixes tinguessin liquiditat mentre el client quedava lligat de per vida al producte.

      Els polítics han provocat una part de la crisi, amb les seves decisions equivocades i amb les seva manca de decisió en altres ocasions.

  9. Exacte, ja hi havia molta gent fotuda pel “sistema” abans de la crisi, ara tot s´ha ageujat i diria que tota la corruptela és més patent, pero ja estava.

    • Si. Moltes coses no funcionaven i ens han portat a la Crisi, no és que la Crisi ens hagi portat les coses que no funcionen, sinó que ara s’han descobert.

      Ara anem coneixent com estava muntat una part del sistema i la veritat és que fa por.

  10. Estic amb el crític: potser no tot, però les infraestructures absurdes i les entitats bancàries convertides en immobiliàries són un bon llast. Uf, i els deutes dels clubs de futbol… semblava una broma, però em sembla que no ho és que amb el rescat de Bankia, que és d’on s’han nodrit els crèdits del Real Madrid, al final el fitxatge del gomines l’estarem pagant entre tots (ai quina malícia!).

    • Si, des de Caja Madrid es facilitaven alguns dels crèdits que el RM ha utilitzat per fer els darrers fitxatges multimilionaris. Ara és com si el deute fos amb l’Estat. Sinó paguen, nacionalitzarem mig RM…, però no era ja l’equip d’España?

      Els bancs i les caixes tenen una bona cartera de vivendes i de terrenys, valorada en els seus comptes a un preu que ja no és el del mercat i aquest ha estat un dels grans problemes, no voler fer els ajustos en els balanços i mantenir uns “valors” empresarials artificialment alts. Ara, en estar obligats a valorar el seu stock de vivendes a preus reals de mercat i a provisionar per futurs riscos, resulta que totes les entitats tenen menys valor del que s’havien atorgat anteriorment i els problemes sorgeixen un darrera l’altre.

  11. Jo giraria la truita i diria que per tot això que comentes estem en crisi. La crisi no és res més que una conseqüència d’un seguit de despropòsits, la majoria, polítics.

    • Ben vist, les corrupteles, els robatoris i les males pràctiques, en el terreny financer, social i polític, són les causes que ens han portat on ara som.

      Ho tenim fotut, perquè en pocs anys es vol desmuntar el pufo que s’ha anat muntant en les darreres tres dècades i això és quasi bé impossible.

  12. El nom “crisi” ha aparegut en la boca de tothom quan l’aixeta dels diners ha estat tancada. Algú la va tindre oberta massa temps (anys) tapant les vergonyes, i ara l’ha tancada. A l’estar tancada hem compravat els morts del fondo de l’estany de bitllets…per la pudor.
    Si hi hagueren bitllets constants i sonants… no parlaríem de corrupció ni de cap organisme constitucional. Tot seria ji ji ji o ja ja ja o el carpe diem més vulgar.
    Salutacions des del centre de la corrupció!

    • Hola Gaspar,

      Certament, tal i com dius, si no estessim en Crisi, segurament encara tot continuaria igual o pitjor. La bola s’aniria fent més gran si això és possible. Hi ha hagut negligències, robatoris, males pràctiques, escàndols i corrupció.

      Ara que els bons temps s’han acabat, apareixen tots els fantasmes que eren amagats sota la catifa.

      Hi ha molts territoris que podrien competir pel centre de la corrupció, però sembla que el teu en seira un d’aquests.

  13. amb tot això a mi em faria vergonya viure en un país com el teu…

    • Ja, jo soc dels que no hi soc, sinó que hi estic.

    • El meu país no és ni millor ni pitjor que altres…. ningú pot dir que viu en un lloc exemplar. Jo visc enmig d’una festa constant i sorollosa. El què tinc clar és que som on som no precisament per atzar. El meu poble passa de cantar a plorar amb molt facilitat. Els plors encara no han començat. (Millor que no comencen).
      Salut!

      • Nosaltres ja fa uns dos anys que suportem tota mena de retallades, les d’aquí i les que venen de Madrid. De manera constant ens diuen el que hem de fer i el que no. El problema és que els que ens ho diuen són els mateixos de abans o uns pocs anys abans governaven o estaven en els llocs de decisió (governs, diputacions, bancs, caixes, ajuntaments…).
        La festa s’ha acabat. Ara s’està buscant qui paga el menjar i les begudes. De moment ens tenen a nosaltres, però veurem si amb això n’hi ha prou.
        No descarto alguna sorpresa més (com les de les Comunitats que acaben d’explicar – perquè no els ha quedat més remei- que els dèficits declarats no són els que varen dir, sinó uns altres de més alts), o un altre cas similar al cas Bankia.
        Avui he llegit que Marina D’Or s’afegeix a la cursa per ser la seu de la nova Eurovegas. En aquí tothom es pensa que regalen duros a quatre peles (com es deia abans).

        • Com a funcionària, m´adhereixo a la teva reflexió…ja no tinc més paraules.

          • No m’éstranya que no tinguis paraules, moltes coses de les que estan passant són per diexar-nos sense saber que dir. Hi ha escàndols sobre els que sembla que ningú en vol saber res, però quan es tracta de retallar no els hi tremola el pols gens ni mica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s