La seducció d’un quadre

Quan us trobeu davant d’un quadre, què penseu?

En mireu i valoreu els detalls, la tècnica emprada, l’ús que se n’ha fet del color i de la llum?

Pareu especial atenció a la composició, a la perspectiva, o intenteu esbrinar a quina escola, estil i època podria pertànyer la pintura?

En busqueu el seu significat?

La pintura m’agrada, i he tingut l’oportunitat de veure moltes pintures i de visitar diferents exposicions i museus. Quan viatjo, els que venen amb mi ja saben que espero poder anar a tal o qual museu que ja he escollit mentre preparàvem el viatge.

Per tant, en moltes ocasions ja he passat per aquest procés mental en el qual un es troba davant d’una pintura. Un moment en el qual el cervell ens envia informació sobre el que té arxivat al respecte de la pintura en qüestió i sobre tècniques, estils, colors…

Finalment, i amb independència de si estic davant d’una obra reconeguda com a obra mestra, o si es tracta d’una obra sense els oripells de la fama mundial, sempre procuro pensar poc i espero “sentir”.

Deixo que la meva part més primitiva s’encarregui d’aquest procés. Les sensacions rebudes poden ser de tipus ben divers, que van des del rebuig a l’adoració, passant per la indiferència. Quan una pintura m’agrada des de l’emoció, un cop m’ha seduït, sé que m’agradarà per sempre. Hi ha un procés de seducció, i ja sempre seré fidel a aquesta obra.

Després d’aquest estriptis artístic i emocional, a la foto, podeu veure una de les pintures que m’agraden molt.

Lliris de Vincent van Gogh

Però, a més de compartir-la, vull aprofitar per fer-vos unes preguntes sobre aquesta obra, i demanar-vos que si us ve de gust en doneu resposta:

Per què creieu que l’artista va pintar un lliri blanc en mig d’un conjunt de lliris blaus? Ens volia dir alguna cosa?

Totes les opinions són vàlides, i el que m’agradaria és saber el que sentiu davant aquesta obra i que en penseu respecte de la pregunta.

Notes sobre el quadre: és  l’obra “Lliris”, de Vincent van Gogh, pintada el 1889. En aquella època estava internat a l’hospital mental de Saint Remy, on acompanyat per un zelador podria passejat per l’exterior on buscava en què inspirar-se. Es va matar un any després, el 1890.

16 responses to “La seducció d’un quadre

  1. Com a devot de l’art m’encanta tirar-me hores als museus i devorar cada quadre amb la paciència que li cal per deleitar-se amb cada detall . Odio els museus que no oferixen una explicació sobre el context històric i biogràfic de l’autor!

    • En a mi també m’agrada i m’interessa l’art en general. Les explicacions que s’ofereixen en els quadres o en les obres d’art en general, ens ajuden a situar-nos en el context i en l’època de que es tracti.

      Els museus són uns bons llocs de reflexió i també per passar-ho bé gaudint de la genialitat d’alguns artistes.

  2. La Ultima Quagga

    Potser certa homogeneïtzació, i desordre i ordre alhora; diferències. I resistència. El blanc hi és encara per determinar i com se’l menja una massa que es sap alguna cosa, que el vol copar amb integritat. Però potser el centre no és el blanc, de lliri. Em ve de gust veure-hi referències d’altres clapes ací i allà sobre substrats predeterminats.

    Tot plegat, inexpertíssim en pintura, havent escoltat el que es comentava d’on passà els seus darrers dies i mig obsessionat amb lectures obligatòries com estic als darrers dies, no m’ho puc treure’m-ho del cap: la vida administrada.

    Un plaer afrontar-se tant a l’obra com a la pregunta!

    • Hola, benvingut!

      Potser si que hi ha un ordre – desordenat en la composició. Hi ha un cert repte a l’hora de mirar un quadre i jugar mentalment amb les idees que a un se li venen al cap. Potser el lliri blanc no és el centre, però la mirada és captada per la seva lluminositat, pel seu color diferent en un entorn de blaus i vermells.

      És divertit pensar, sentir i opinar sobre una obra d’art, i és molt interessant saber que n’opinen les persones que deixen comentaris.

      Acabo de passar pel teu bloc i m’ha agradat molt la capçalera i el nom del bloc (he llegit el per què), Hi tornaré.

  3. Jo vull que l’obra em transmeti alguna cosa: bellesa/ l’estat d’ànim de l’autor en aquell moment / un estat d’ànim a mi com a receptora / una idea / una sensació… Per mi l’art és l’expressió del que duus a dins, ho facis com ho facis.

    L’altre dia vaig anar a un restaurant hi havia un quadre molt sexi d’una noia que es treia les calcetes (valga’m Déu, jo que sóc més aviat puritana, haaha, tota la nit sopant amb la noia aquesta al davant…) doncs em va agradar moltíssim, perquè era ben bé la sensació de “voyeur”, vaja, que tu eres com a espectador la persona per qui ella feia allò. Valoro aquest “diàleg” entre l’autor i l’espectador per sobre de la tècnica o l’autor.

    M’encanta Pollock, per exemple. Em diu que em llenci.

    I el lliri, per mi que està sol com un mussol, com ell. No enganxa entre tant de malalt mental homogeni. És diferent i canta com una almeja al quadre. I a més no està centrat, perquè està desplaçat!

    • Pollok, un expressionista abstracte, em sembla un artista complicat (per a mi). Té coses que m’agraden.

      Jo també espero que l’obra em transmeti. De fet quan estic davant d’una obra, espero més que no pas busco. Vull dir que és l’obra la que m’ha de donar primer per a que jo busqui més. Si d’entrada no m’interessa, és difícil que hi dediqui més temps.

      Aquesta percepció del lliri blanc és la més propera a la meva percepció, juntament amb la de la Montse i en Miki, fent més èmfasi en la solitud. Una combinació d’aquestes opinions és la que més em convenç fins ara.

  4. Jo reconec que no tinc molta idea sobre la pintura i, per mi, anar a un museu no és un acte gaire profitós. No sé sobre estils o sobre colors. Però sí que és veritat que quan estàs davant d’un quadre (o de qualsevol obra d’art, en general) és tracta de sentir i del que ens transmet.
    Tot i això, la informació prèvia que puguem tenir és molt important per entendre una obra. Vaig estar al Guggenheim de Bilbao i no entenia res. Però en anar assebentant-me dels motius de cada autor, del context de cada obra i del significat ocult de cada peça, li vaig trobar el punt interessant.

    • Estic amb tu amb això de “sentir” la pintura o l’art en general. De vegades ens emociona una cançó, una pintura, l’expressió d’una estàtua, el color d’un grafit, la força d’una composició poètica, una escena d’una pel•lícula…

      Els coneixements en general i els coneixements que sobre art es tinguin, podem ser útils a l’hora d’entendre l’art, però hi ha quelcom personal i emocional que no té a veure amb l’aprenentatge. Ajuda molt conèixer que és el que l’artista volia expressar amb la seva obra per entendre-la, però malgrat entendre-la, pot perfectament no agradar-nos gens. El més important és que sigui capaç d’arribar-nos, de sacsejar-nos.

  5. Jo quan miro un quadre intento trobar-li les proporcions, ho sigui que cerco les proporcions 8-5-3 i on és el punt òptim (no és conya). Ho sigui on vol el pintor que fixem la mirada. En aquest cas queda clara aquesta qüestió i suposo que la Montse encerta amb la seva explicació.

    Per cert, el lliri blanc no és al punt òptim, queda una mica desplaçat… no sé el motiu…

    • De fet és així com dius, en molts quadres el pintor amb els seus traços, amb la perspectiva i amb la llum, en fan que mirem cap a uns punts o cap a d’altres de la composició.

      Malgrat la seva posició, el lliri blanc es fa mirar. Està situat entre els vermells del terra i de les flors del darrera i destaca pel seu color entre la resta de les flors. Crec que va ser un encert el lliri blanc, el quadre no seria el mateix sense la seva presència.

      Crec que és prou bona la interpretació de la Montse.

  6. Aquest mes de març vaig estar 3 dies a la Provença i amb parada i fonda a Saint Rémy…Vàrem visitar el sanatori i els seus voltants. La guia s´aturava a cada racó on va pintar els seus quadres més famosos. Entre d´ells els lliris. Com m´ha emocionat la teva entrada!
    En l´indret en qüestió es pot trobar un faristol amb una imitació del quadre i t´indica exactament allò que va pintar…
    Li preguntaré a la profe de pintura o de ceràmica si elles saben sobre l´interpretació del lliri blanc si és que hi alguna o és casualitat…? Aviam que esbrino perquè no ens van dir res en especial.

    • Ja és casualitat, això de la xarxa de vegades porta aquestes sorpreses!

      No crec que fos casualitat que pintés un lliri blanc en mig d’un conjunt de lliris blaus. Malgrat en el post impressionisme de Van Gogh la natura va ser en molts moments font de la seva inspiració, no crec que es limités a pintar allò que veia.

      Potser la profe de pintura aporta alguna interpretació a la presència del lliri blanc.

  7. No hi entenc, de pintura. Ni de música. Els coneixements que tinc no van gaire més enllà de les coses que vaig aprendre a l’escola. Tanmateix, això no vol dir que no tingui la capacitat d’emocionar-me davant de determinats quadres ni d’esborronar-me en escoltar determinades músiques.

    Aquí tens la meva interpretació respecte del lliri blanc: en Van Gogh es va pintar a ell matex i a mi (i a tu?) i a tots els que en algun moment ens hem sentit fora de lloc, diferents, sense poder encaixar amb la resta i alhora sense desitjar-ho en absolut. El lliri blanc no és el més gran ni el més alt, però està ben dretet i sembla que miri els altres tot dient “sí, no sóc com vosaltres, i me’n sento ben orgullós”.

    • Jo tampoc n’entenc de pintura, però m’interessa una mica. Crec que el millor és el que dius, tenir la capacitat d’emocionar-se. Amb això n’hi ha prou en la meva opinió.

      M’agrada prou la teva interpretació!

      De fet, segons et miris el quadre, sembla que al lliri blanc el segueixen els demés.

      Estic segur que en algú se li acudirà alguna altra interpretació i hi trobarà altres sentits.

  8. La pintura m’avorreix sobiranament.

    Pel que fa la pregunta ni idea. Potser se li va acabar la pintura blava i li va fer mandra anar-ne a comprar més a la botiga.

    • Ja veig que no et motiva l’art de la pintura.

      Bé, només els aliens no arriben a percebre els subtils missatges de la pintura. Ets d’un altre món?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s