Tard i Malament

Segons uns Espanya no ha estat rescatada, segons uns altres solament s’ha rescatat la part més podrida, les en altres temps immaculades entitats financeres.

S’ha fet bé en demanar ara aquest rescat?

Veiem que han fet altres països de referència mundial en el mateix cas:

EEUU: Lehman Brother va fer fallida el setembre de 2008 (què lluny sembla!!!). Doncs només 3 setmanes després el Govern va injectar més de 400.000 milions de dòlars per millorar la liquiditat dels bancs, les asseguradores i les entitats de préstec. Aquesta “inversió” va servir també per reflotar General Motors i Chrysler, i frenar l’onada de desnonaments, refinançant hipoteques.

Els bancs varen rebre 240.000 milions de dòlars, doncs hores d’ara els bancs ja han retornat l’equivalent al 99% de l’ajut rebut.

Regne Unit: El govern britànic va fer front a l’igual que els EEUU el problema de les hipoteques subpryme. El mateix 2008, varen nacionalitzar el Northern Rock, el Royal Banck of Scotland (RBS) i Lloyds. Això va suposar una injecció de 150.000 milions d’Euros.

Dels bancs rescatats el 2008, el Northern Rock és l’únic que no ha aconseguit recuperar-se i una part d’aquest encara resta en mans del govern, la resta de bancs ja han solucionat els seus problemes i el govern ha recuperat l’ajut dedicat al rescat.

Alemanya: Entre 2008 i 2010, varen destinar 360.000 milions d’Euros per al seu particular rescat bancari (bancs com el Commerzbank i algunes caixes regionals).

Aquest 2012 han hagut d’obrir una nova fase de rescats i destinar-hi 480.000 milions d’Euros addicionals. Com es pot veure, Alemanya té seriosos problemes amb el seu sector bancari com per anar prestant diners a d’altres països europeus. No m’estranya que hi posin condicions.

França: A finals de 2008, varen destinar més de 90.000 milions d’Euros a recapitalitzar la seva banca.

El 2009, alguns dels bancs que un any abans havien rebut ajut públic, ja havien retornat els préstecs. Bancs com BNP Paribas, Société Général i Crédit Agricole.

Vist això, és fàcil preguntar-se si en aquí s’ha perdut el temps de manera miserable no actuant des de molt abans com han fet altres països.

Mentre alguns dels bancs i caixes ara nacionalitzats deien que tenien guanys, repartien beneficis entre els seus accionistes i els seus directius cobraven sous galàctics, per dins estaven absolutament podrits.

També n’hi ha que han sortit a borsa amb auditories i amb preus que ara ningú entén.

Què han fet al llarg d’aquests anys les agències de control, les auditories d’aquestes entitats, el Banc d’Espanya i els Governs de l’Estat i d’algunes Autonomies?

Per què s’han permès segons quines fusions, com la de Bankia, que solament han fet el problema més gran, tant gran que ara ens l’hem de menjar amb patates?

S’ha fet tard i malament perquè vist el que han fet altres països si s’hagués actuat abans ara ja estaria el problema resolt.

I ens estranya que Europa hi posi condicions? En a mi no.

8 responses to “Tard i Malament

  1. M’agrada molt, aquest recull de dades que has fet. No les coneixia. En tots els casos, aquestes quantitats s’han fet amb els recursos propis de cada país?

    • Si, una de les grans diferències és que ho han fet amb diners propis. Val a dir que tant els EEUU, com el Regne Unit tenen el seu propi Banc Central (el que aquí seria el Banc Europeu) i això facilita la política monetària i les decisions pròpies. França i Alemanya s’han pagat amb els seus recursos el finançament dels seus bancs. Per tant, ells mateixos s’han posat les condicions que han cregut més adients.

      A França, EEUU i UK els hi ha anat prou bé. Alemanya en canvi encara té problemes amb la segona fase d’ajuts interns que ha hagut d’impulsar.

      No és d’estranyar doncs que vulguin posar condicions.

  2. calla, calla que com a directiu de bankia estic patint molt estrès amb aquest tema…

  3. El que passa és que Espanya és un país de ‘bombo y platillo’ ridícul i els nostres polítics i economistes (com a mínim, els que estan al servei dels polítics) són una colla de bufons.
    El que no sabia és que Alemanya i França havien hagut de recorrer a rescats bancaris!! L’única diferència és que a nosaltres, amb l’interès i les condicions que ens fotran, ja ens podem anar preparant…

    • Si, França i sobretot Alemanya han fet rescat però interns, amb els seus diners.

      Alemanya ha tingut molts problemes, ha hagut de posar una burrada de diners. Sort que tenen un potencial molt gran, en altre cas no ho haguessin pogut suportar.

      A Espanya algunes entitats bancàries ho han fet molt malament i fins i tot algunes amb pràctiques fraudulentes (imagino que aviat veurem els primers judicis de les moltes denúncies que s’estan presentant), però els governs de torn no ho han sabut aturar a temps.

  4. Ara si que ja podem dir que som europeus, ho som per la via ràpida, ara és allò que en diuen: “som parents”. Així s’anomen carinyosament als que deuen diners, i el rescat ens surt per uns 2500€ per barba. Si tenim en compte l’endeutament que ja portavem al damunt és com per anar-se’n a dormir i no llevar-nos…

    Mai hauria suposat que per sortir d’una situació de deute extrem la solució era endeutar-nos més…

    • Això de tenir deutes és especial. Si deus poc, tens un problema, en canvia si deus molt, el problema és del que ha de cobrar.

      Som europeus al 110%. Ara no ens deixaran marxar, abans voldran cobrar i això no ho faran abans de 20 anys.

      S’ha actuat tard a Espanya, ara la situació està més podrida que fa 3 o 4 anys quan haguessin hagut d’intervenir les autoritats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s