El que creiem veure no sempre és la realitat. La Pareidolia.

Amb freqüència, quan observem les flames d’un foc, una taca, un núvol, o un arbre,  tendim de manera inconscient a reconèixer en aquests, altres objectes coneguts.

Visió irreal. La pareidolia

Aquesta foto es fa fer molt famosa entre els i les amants de les teories conspiratives i entre els que creuen en l’existència del diable.

Això és degut a una propietat del cervell que, per estalviar temps, realitza tasques de predicció en base a formes ja conegudes en la memòria existent. És com l’ordinador que quan li posem el principi d’una paraula, la pot completar en base a la memòria emmagatzemada, però no sempre la paraula proposada és la que en realitat volem escriure. Doncs el mateix passa en la realitat, veiem una forma caòtica i el cervell “ens diu, ens avança”, per similitud una imatge de la qual ja en té coneixement. En aquest cas, a l’igual que en el de l’ordinador, no sempre la realitat es correspon amb el que el nostre cervell ens diu que estem veient.

Exemple de pareidolia

En aquesta foto de la superfície de Mart sembla que es poden identificar una calavera i el cap d’un gosset. I jo crec veure-hi també entre aquests, una foca traient el cap de la sorra.

El cervell busca semblances raonables, basant-se en la informació que ja existeix en la nostra memòria, això és la Pareidolia (del Grec eidolon “imatge o figura” i para “al costat de, o amb”.

Aquest funcionament inconscient sobre la memorització i el reconeixement de patrons, ens pot portar a auto enganyar-nos al pensar que estem veient una cosa, quan la realitat n’és una altra.

Exemple de Pareidolia

Aquest fenomen psicològic es dona en múltiples situacions, algunes de les més comunes són creure veure:

  • Rostres, imatges o animals en els núvols, el foc, el fum o en formacions rocoses.
  • Rostres en aparells domèstics, edificis…
  • Rostres, persones…, en taques a les parets, als paviments…
  • Imatges religioses en pedres, roba, arbres…

Al respecte d’aquesta foto arbòria tan orgànica no cal fer-hi cap comentari.

Exemple de Pareidolia

Aquesta foto m’ha recordat la d’un anunci d’un coche que n’és ple d’imatges que el conductor creu veure i després són una altra cosa. No he aconseguit recordar quin anunci és, ni tampoc l’he sabut trobar. Confio en que algú de vosaltres sabrà dir-m’ho.

Segur que tot això, entre d’altres coses, us ha fet pensar en els Test de Rorschach o en les Cares de Bélmez.

Llàstima que la Crisi no sigui un d’aquests casos. En aquest cas el cervell no ens enganya, tot i que els nostres polítics, d’abans i d’ara, han intentat no de dir tota la veritat i ocultar-nos la dimensió real de l’abisme en el qual han deixat caure el país.

20 responses to “El que creiem veure no sempre és la realitat. La Pareidolia.

  1. a mi de peque m’encantava anar en cotxe al capvespre i mirant per la finestra m’imaginava que tots aquells muntanyots eren gegants dormint boca amunt… encara hi penso avui, encara els veig allà estirats, i penso que algun dia, amb sort, s’aixecaran, s’expulsaran la pols i canviaran el nostre erràtic rumb.

    • Està molt bé somniar, imaginar i jugar a veure coses que no són però que ho semblen o que, en el nostre interior, voldríem que fossin reals.
      Si aquests gegants dorments han de despertar algun dia, potser s’està apropant aquest dia.
      És molt maco el que has explicat!

  2. Tomàs, em fascina la capacitat de trobar temes i plasmar-los al teu espai… i anant al tema, qui no ha jugat a buscar semblances als núvols?

  3. ajajaj es increïble com de malalts poden estar els conspiranoics i metafísics varis!!

    • Hi ha molta imaginació en el món de les conspiracions…, i de tant en tant alguna veritat oculta o presumptament oculta. De totes maneres, de vegades veiem el que veiem (i no és real), de manera inconscient. Ara bé, els que veuen conspiracions arreu ja és un altre tema.

  4. També hi ha aquello fenòmen que fa que hi hago una espècie d’avançament del pensament a la visió de les coses, no sé ben bé com funciona, el que diem un dejavú. Curiós el funcionament del cervell

    • Això dels “deja vu” és un tema apassionant. El nostre cervell normalment ens condueix per la senda correcte, però de vegades ens enganya amb prediccions falses.

      Els Deja vu també es coneixen com Paramnesia.

  5. A mi em diverteix molt…Per mi és una manera de apropar la natura a la vida quotidiana.

    • Bé, és una manera d’apropar-se al tema, jugar amb ell. Buscar similituds raonables de manera activa.

      Jo també ho faig de vegades això de buscar alguna cosa coneguda en un lloc on sinó es mira amb atenció no es diria mai que s’hi pot trobar una forma reconeixible.

  6. Molt interesssant. La veritat és que molts cops veiem el que volem veure. Però el de Bélmez és veritat, no? jajaja.

    Bo l’anunci no l’havia vist🙂

    • És aquest anunci de la tele que em va donar la idea per fer el post. Em sembla un anunci interessant, i resulta que està basat en un fenomen perfectament identificat.

      I si, moltes vegades veiem el que no és. No deixa de ser interessant què allò que per a nosaltres ens sembla real, un cop es contrasta amb la realitat Real, doncs no ho és.

  7. Des de casa a la muntanya de Montserrat a mi em sembla que hi hagi una dona estirada…

    Ara que no coneixia el nom d’aquest efecte, com sempre interessant.

    • Gràcies Miki. En alguna excursió que he fet per Montserrat, he tingut l’oportunitat de veure algunes roques que semblaven cadires, cares de persones…

      Per sort queden moltes coses sobre les que parlar i aprendre.

  8. El que és patètic és que ara es gastaran una morterada de diners per fer un museu dedicat a les cares de Bélmez, quan està bastant clar que es tracta d’una estafa. Es pot dir que els caps pensants saben treure’n profit d’unes taques(?) a la paret.

    • Si, crec que una part dels diners per aquest museu tant important i tant seriós prové de fons europeus. No m’ho puc creure però és així.

      La Montse Lladó en va fer un post sobre el tema: http://montsellado.wordpress.com/2012/03/28/les-cares-dures-de-belmez/

      Doncs sembla que si que n’estan traient diners, si més no d’Europa. La resta de finançament haurà sortit de l’Ajuntament i/o de la Comunitat Autònoma. Costa molt i molt i d’entendre però la realitat supera la ficció (i en aquest cas ja és difícil).

  9. Ja ho cantava en Jaume Sisa: “Si mireu les flames del foc de Sant Joan, li veureu les banyes, el barret i els guants”. Són molt curioses les jugades que ens gasta la imaginació especialment quan hi afegim determinats estats anímics (en un moment de tensió, qualsevol branqueta ens pot fer donar un bot… si més no a mi). Suposo que el context ajuda a consensuar interpretacions (ningú no va veure en la primera foto a un venedor de globus, oi?)

    • Vaig assistir a aquella obra de teatre en la qual Sisa cantava en directe i entre d’altres cançons aquesta de La Nit de Sant Joan (m’has fet recordar una bona nit).

      Tens raó en el que dius, la imaginació juga amb nosaltres i ens fa “veure” coses que no existeixen en realitat. Les flames i el fum són dos bones canteres per a la imaginació. Amb les múltiples formes canviants que aquests ens ofereixen, el nostre cervell es fa un tip d’interpretar el que estem a punt de veure, i de vegades no l’encerta. Si a això hi afegim les nostres creences, potser que estem segurs d’haver vist alguna cosa que no existeix només que per a nosaltres.

    • Gràcies Ponts!!!

      No el trobava i al final he penjat el post igual però amb la crida d’ajut que has pogut llegir. L’anunci em va fer pensar en el post i llavors vaig descobrir això de la Pareidolia que abans no sabia ni que era.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s