Com a client de Telefònica, opino sobre el contracte d’Iñaki Urdangarin

Soc client de Telefònica, encara, i malgrat no soc accionista i no puc assistir a les Juntes Generals d’Accionistes, com a client que paga cada mes, crec que puc expressar la meva opinió al respecte de la renovació del contracte que la Companyia li ha fet al senyor Iñaki Urdangarin.

En virtut d’aquest nou contracte, segueix com a delegat de Telefónica als EEUU.

El contracte és sucós (i ho dic des de l’enveja): 1,5 milions d’Euros anuals, més 1,2 milions d’Euros en pagaments en espècie (vivenda, seguretat, vehicles, bitllets d’avió a Espanya…).

Imagino als membres del Consell d’Administració quan varen rebre l’ordre del dia de la reunió que havia de decidir sobre aquest tema, pensant quin “marrón”! Què diré? Què pensen els demés? Què votaré? Després tot s’acaba sabent!

Puc imaginar que alguns consellers varen intercanviar confidències en companyia d’un cafè, tot dient-se a cau d’orella: I tu que diràs?

Ara bé, ambdues bandes sembla que han blindat el futur, pel que pugui passar. De tal manera que si el senyor Urdangarin acaba seient a la banqueta dels acusats  (recordem que se l’acusa de: prevaricació, malversació, falsedat, frau i blanqueig de capitals), i la companyia l’acaba apartant de la feina, aquest rebrà 4,5 milions d’Euros.

M’agradaria saber l’opinió dels accionistes de la companyia.

Com a pagador mensual de les quotes que Telefònica em remet, he de dir què, pel que significa,  estic en contra d’aquest contracte. Amb l’excusa de que no han volgut donar a entendre que el consideraven culpable, no han pres una postura clara.

Però el que de veritat m’hagués agradat veure per un forat és al departament de publicitat de Telefònica quan es varen assabentar d’aquesta renovació. Me’ls imagino saltant.

Deixo al vostre intel·lecte el pensar si saltaven d’alegria o saltaven per les finestres.

14 responses to “Com a client de Telefònica, opino sobre el contracte d’Iñaki Urdangarin

  1. Crític de cine

    Està clar que en aquest país es premia al lladre. I com més aconsegueix robar, més sucós és el premi.

    • És allò que diuen “si deus 5.000 Euros al bans, tens un problema. Si en deus 5o milions, el problema el té el banc”.

      Cal pensar en la persona que el va fer entrar a Telefònica i els va dir als seus companys “que us semblaria si fitxem l’Urdangarin?” No cal dir que la majoria pensarien que era un gran encert. Qui els havia de dir el que després ha passat.

  2. Jo no soc client de telefònica, per tant no puc opinar… vinga, ho faré i sense insults que és lo que el cos em demana:

    En temps on es demana productivitat i es vol lligar aquesta als ingressos de treballador, si tenen collons que em demostrin que aquest senyor produeix tant com per merèixer aquesta fortuna. I així amb molts més…

    • En aquestes súper multinacionals hi cap de tot. Imagino que tenen des dels millors professionals, a alguns que no mereixen ni aquest nom.
      Totes aquestes empreses busquen també figures icòniques que els obrin portes. Algunes empreses fitxen ex ministres, d’altres premis nobels i d’altres com Telefònica fitxen ducs casats amb infantes.
      Doncs els ha sortit “rana” com es diu. Imagino que el marrón que tenen els ha de fer una gràcia!!!

  3. Va, home, que això no és res per a una companyia que va tenir 10.000 milions d’euros de beneficis el 2010. On vas a parar, això de poder tenir en plantilla a un home tan alt i tan eixerit i tan influent i tan… he dit ja que és alt? A més a més, aviat no se’n parlarà del que ha fet aquest xicot, perquè ja tindrem prou feina a esbrinar quins trapicheos es porten entre mans el pare, la tieta i la iaia de la princesa. Quina família! Jo crec que podrien escriure una novel·la perquè amb el que cobrarien dels drets d’autor ens podriem estalviar les despeses de la casa reial o en tot cas no notarien la patacada econòmica d’abaixar-se el sou (pobrets meus).

    • Segurament no és res, però porten un mesos en que no fan més que perdre centenars de milers de clients que se n’han anat a altres companyies perquè hi ha ofertes a millors preus…, i també hi ha qui pensa que l’efecte Urdangarin no ajuda a captar clients, sinó tot el contrari.

      D’aquest nou afer familiar (els hi creixen els nans com es diu) me’n parlaven ahir, però avui encara no he pogut ni mirar la premsa, però ara miraré de posar-me al dia. No sé ni de que va però aviat els ulls em faran xirivies.

      L’abaixada dels sou estava cantada, no els en quedava altra després dels espectacles dels darrers anys.

      És una monarquia que distreu al poble, això si que ho tenen!

  4. Ui, el dia que truqui al 1004 i m’atengui l’Urdangarin ja em sentirà aquest malparit!!

  5. Jo no sóc clienta de telefónica però penso opinar igual, és indignant, com més lladre més ben pagat (i no crec en la presumpció d’innocència en aquest, això és una festa).

    I lo de la clàusula pues què dir… IN-DIG-NANT!

    Per cert Cristina, molt bo el pastís de mousse de formatge i préssec me l’apunto!🙂

    • Vull aclarir que jo també ho trobo indignant però la meva reflexió està carregada de deformació professional. Sóc oficial de justícia i, per més amén, retallada…
      Si el tío Urdangarín compleix, suposo, amb la seva feina, no li poden revocar el contracte per ser un “suposat lladre de guante blanco” , A això també se li ha d´afegir el fet que porta la etiqueta de “yerno del Rey”, ens agradi o no.

      Tot està per demostrar…deixem treballar els professionals de la justícia, que hi ha de molt bons.

      • Hola Cristina, no sé el per què però aquest comentari l’he rebut com a potencial correus brossa i no l’havia detecta, per això no l’havia contestat abans. De vegades passa.

        No, si ho entenc perfectament, i així ha de ser (solament hem d’imaginar que fóssim nosaltres els imputats), però la càrrega de proves és tant brutal i els delictes dels quals se l’acusa són tan importants que sembla un secret a veus que passaran coses importants en el judici.

        No he pretès fer un judici paral•lel, sinó evidenciar la meva perplexitat pel nou contracte i per les clàusules.

    • La presumpció d’innocència és bàsica per a qualsevol ciutadà en un estat de dret, però pel que es pot llegir a la premsa les proves en contra són molt i molt importants. Els presumptes delictes ja en són 5, i tots ells importants.

      La clàusula és un regal de Telefònica i en donaria una sortida milionària a l’afectat si és el cas.

      Encara no he anat a ca la Cristina a veure aquesta recepta, aquesta setmana no vaig al dia.

  6. Es basen en la presumpció innocència….no et creuries tu un company?

    • Segons alguna premsa es diu que alguns consellers varen demanar que no es fes un nou contracte, si bé finalment la majoria va aprovar fer un nou contracte amb les especificitats indicàvem.

      Diuen que no volien donar a entendre que ja el consideren culpable quan encara no se l’ha jutjat.

      Jo si em creuria un company (d’entrada), ara bé després de la cataracta de presumptes delictes i de proves de tota mena, la confiança s’afebleix a marxes forçades.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s