Estimulant l’agressivitat

En obrir els ulls veig un sostre blanc i unes parets d’un gris esmorteït. Tinc la sensació d’haver corregut una marató carregat amb un motxilla plena de pedres. Estic baldat.

Mentre recobro l’ànim, me n’adono que estic en un hospital.

Recordo haver-me tornat a barallar. Avui ha estat mentre prenia una cervesa al bar. Aquell estranger no parava de mirar-me, semblava que se’n fotia de mi. Doncs si volia gresca havia trobat al millor candidat. D’un salt i abans que se n’adonés ja li havia esclafat la gerra de cervesa contra la seva cara d’ulls blaus. Sagnava com un garrí.

Després d’alguns cops i amb l’ajut d’una cadira he pogut fugir per la porta del bar. Me’n vaig a casa, vull estar sol, la gent és una merda.

Poso una lasanya congelada al microones mentre engego la tele. Altra vegada aquest mal parit de polític, no puc resistir tirar-li el got que tenia a la ma. Els vidres, les guspires i el fum m’anuncien que m’he quedat sense tele.

Si t’agafo et mato cabró, crido des del balcó. Els veïns em diuen que em calli, que ja s’estan farts dels meus espectacles. Salto del meu balcó fins el seu i li foto al més proper una puntada de peu al genoll que el fa caure al terra, el de darrera agafa un gerro i me’l fot pel cap. Noto com la sang amb banya la cara, abans de perdre el sentit encara em dona temps de fotre-li els dits als ulls i enfonsar-los amb totes les forces. No recordo res més.

Escolto obrir-se la porta de l’habitació i faig veure que encara dormo. Els metges, després de l’operació per reduir les fractures de crani, mandíbula, costelles i extremitats a la que m’han hagut de sotmetre, suposen que encara dormo i parlen sense embuts pensant que no els puc escoltar.

Un metge li diu a l’altre:

  • Ja el tornem a tenir aquí en aquest. És un cas d… Bé, això és informació classificada. Tens acreditació per aquest nivell d’informació?
  • Si, aquí la tens, mira-te-la.
  • Bé, doncs com et deia, és un voluntari de l’experiment de l’estimulació controlada de l’agressivitat.
  • És un dels voluntaris del Dr. Evil?
  • Si, aquest està en el nivell 3. Si es recupera el passaran al nivell 4.
  • Què és el nivell 4?
  • El nivell en el qual una persona es pot convertir en assassí en sèrie.
  • Però, però això és immoral i mancat de tota ètica mèdica.
  • La investigació no sempre pot anar de la ma de l’ètica. A més, els “pacients” són voluntaris.
  • Si, però els morts no són voluntaris. I que vols dir, que han firmat un contracte?
  • És clar, i a canvi al cap d’un any poden guanyar molts diners.
  • Poden guanyar?
  • Si, aquest any s’han seleccionat 100 pacients.  Els 10 que obtinguin els millors resultats es repartiran cinquanta mil d’Euros.
  • Però això són molt pocs diners! I que vol dir “millors resultats”?
  • Què es paga poc dius? Doncs hauries de veure les cues que hi ha per fer la selecció prèvia. Els resultats es mesuren pels ferits i els morts aconseguits, si s’han superat els 4 nivells sense ser detinguts i si en tot moment han seguit les ordres dels seus instructors.

Nota 1: aquest conte de ficció (o no) l’he escrit després de llegir que des de feia anys s’experimenta amb primats als quals se’ls implanten micro xips, de la mesura d’un gra d’arròs, a la zona del cervell que controla l’agressivitat.

Nota 2: demà marxo una setmana a Roma. Ja us explicaré. Bones vacances!!!

20 responses to “Estimulant l’agressivitat

  1. Malauradament potser l’agressivitat sigui un dels grans mals no només d’avui dia sinó des de sempre com a bons animals que som (mai millor dit). Bones vacances i bon viatge!!!🙂

    • Totalment d’acord. Hi ha en els nostres gens una bona part de “animal”, de la qual no ens hi podem desprendre perquè en forma part de nosaltres. Aquesta part animal és bona per algunes coses (instint de supervivència, estat d’alerta…), i en canvi l’agressivitat és una característica que s’ha de saber dominar, tenir sota control.

      Gràcies!

  2. Molt bon relat! Cada cop que veig el Telenotícies crec que hom experimenta amb la meva agressivitat! ajaja

    • Gràcies. És que els telenotícies són una provocació, els espanyols i sovint també els catalans. Ens posen a prova i per ara els hi està sortint bé perquè la nostra societat és molt pacient, molt tranquil·la i, de moment, pacífica.

  3. Osres, crec que no coneixia la teva vessant de relats… és que sóc bastant nouvinguda! M’has tingut amb l’ai al cor fins al final! Espero de debò que sigui totalment ficció i que la manera de frenar l’agressivitat sigui amb l’estima i l’amor. Diga’m somiadora….

    Què vagi molt bé per Roma!!!

    • N’he fet uns quants de relats, però arribo fins on arribo. Tot és ficció, o no. No sé fins on hauran arribat les investigacions científiques. No sé si s’hauran atrevit a saltar des de les proves amb primats a les proves amb humans.

      Tu proposes una via més humana i romàntica, però no tothom pensa com tu…, malauradament.

      Gràcies. Ara estem a l’hotel i no sortirem fins les 18h en que el sol ja ha afluixat una mica la seva força. Aquest matí ha fet molta calor i ara ens estem recuperant.

  4. En certa manera, quan un llegeix a les notícies que un individu ha comés un acte violent sense cap explicació aparent pot acabar sospitant que aquest individu ha estat part d’un experiment de control mental.
    En certa manera el que expliques en el teu conte podria ser un dels experiments del projecte MK Ultra de la CIA, els russos també van desenvolupar programes semblants.

    • N’estic segur que hi ha hagut experiments que han anat més enllà del que la prudència i l’ètica diuen que s’hauria d’anar i que s’han traspassat línies vermelles que ni suposem, però un vol creure que les coses ara estan més controlades. Si més no, esperem que sigui així.

      Hi ha proves de que s’han efectuat proves amb vacunes experimentals i altres experiments similars, per tant, és perfectament creïble que també se n’hagin fet sobre l’agressivitat.

  5. Coi, ha estat llegir la paraula “hospital” de la quarta línia i haver de baixar ràpidament per veure l’etiqueta del post: “Ah, relat!” i continuar llegint.

    Em sembla recordar que ja s’han fet experiments amb soldats per tal d’aconseguir una millora en la visió nocturna. De tant en tant expliquen coses que es fan, però sospito que no ho expliquen pas tot.

    Ja feia temps que no escrivies cap relat i celebro que n’hagis fet un. M’ha agradat molt (tret del detallet tan bèstia de ficar els dits als ulls, però potser són “exigències del guió”).

    Bona estada a Roma i vigila amb el coliseu que diuen que s’està tombant (la torre de Pisa, el coliseu, l’economia… a Italia tot trontolla?😀 )

    • Ja, tu ja em veies en pla agressiu a tope i tal, no?

      Segurament els soldats són un bon banc de proves, perquè no sempre saben que fan amb els seus cosos (i diria que no sempre que fan amb les seves ments). A més, en són molts i són estadísticament un grup molt interessant. Un grup que obeeix i no fa preguntes.

      No acostumo a escriure massa relats, és cert. El detall més violent l’he refet fins en tres ocasions, fins assolir el nivell de repugnància i de violència necessari per al nivell que volia arribar amb el relat, sense arribar però al gore.

      Hi he estat aquest matí. M’ha donat l’impressió que l’únic que es podia tombar érem nosaltres per la calor. La veritat és que com a turista no he notat gens de la crisi. No he parlat gaire amb la gent d’aquí per saber-ne que en pensen. Solament tinc les impressions del que ens fa portar de l’aeroport fins a l’hotel que ens va dir que si fos per ell als del govern els tallaria el coll, un a un, i sense pietat. Gràcies.

  6. Bon viatge! Anau per l’ombra, que allà fa molta calor.

    • Efectivament. Avui ens hem refugiat a l’hotel cap a les 15h i no sortirem fins les 18h. Aquest matí hem fet el Coliseu i el Foro i ha estat dur. Aquesta nit anem a veure i a sopar al barri del Trastevere. Gràcies.

  7. Quin mal rotllo poder-te trobar amb un tio a qui estan estimulant perquè es converteixi en un assassí en sèrie. Ficció? Sempre ens quedarà el dubte…

    • De fet ja fa anys que venen experimentant amb ratolins, gats…, i primats. L’excusa és que ho fan per aprendre a frenar l’agressivitat. El que passa és que un cop la sabem frenar, també la sabem incrementar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s