Front la provocació de les dones, burka masculí, ja!

L’Antic Testament ja ensenya que la dona va tenir un paper destacat i determinant en l’expulsió del Paradís. Moment des del qual varen començar tots els mals. El cos nu es va convertir en tabú, de sobte el nu era pecat i el sexe motiu de persecució.

Amb el pas dels temps, les religions han adaptat els seus particulars preceptes i segueixen normes d’allò més estrafolàries pel que fa a la por al cos nu.

Fa uns dies, per entrar al Vaticà vàrem haver de passar a més de pels escàners del control de seguretat, per un altre control, aquest d’indumentària. Un equip de persones del Vaticà valora si la vestimenta que dus és apropiada per accedit a un lloc tan sagrat. No cal dir que són especialment escrupolosos amb les dones.

Els que tenim més anys recordem quan no fa tant, per entrar a les esglésies les dones havien de dur el cabell recollit i tapat.

La dona ha d’anar tapada, és font de temptació i d’aquí al pecat de la carn només hi ha un pas.

Dones amb burka

Tots coneixem els Xadors, els Burka, els Nigab o els Hiyab. En aquests casos la dona ha d’anar tapada fins i tot pel carrer.

Els recursos per fer front a la temptació són inesgotables.

 

Ara, acabo de llegir que el Jaredi, els jueus més ultra ortodoxos del barri Mea Sharim de Jerusalem, per evitar la temptació de les dones que vesteixen de manera inapropiada, acaben de treure al mercat una solució per només 6 dòlars.

Jueus ortodoxos

Es tracta d’unes ulleres a les quals se’ls hi poden adherir uns plàstics als vidres de tal manera que el camp de visió resta molt reduït. Fora d’aquesta estreta escletxa de visió, tot és borrós.

Ja havien “inventat” uns barrets amb una mena d’orelleres laterals per tal de privar de la visió perifèrica, però sembla que la temptació de la dona és tant forta que s’han vist obligats a anar un pas més enllà.

Solament l’home és pur. En uns cassos fa que la dona oculti el seu cos, i en d’altres casos procura no veure’l. És l’home el que intenta fugir del pecat i és la dona la que tempta.

Què més haurà de fer l’home per mantenir-se pur i ser digne del seu Déu?

El següent pas són els burques masculins dissenyats per no veure?

La meitat de la població mundial anirà tapada per no provocar a l’altra meitat, que a la vegada procurarà no veure a l’altra meitat per no caure en la temptació?

La vestimenta del futur serà com la dels Tuareg, amb els peus tapats i amb ulleres de sol?

El preocupant d’això és que tot és real. No hi veig solució mentre hi hagi persones que facin de la religió el pal de paller de la seva vida.

En tots aquests comportaments, a banda de la més que censurable discriminació de la dona que en alguns casos arriba a comportaments criminals, no s’hi pot trobar un reconeixement implícit de que és l’ull de l’home que mira el que fa la interpretació de que allò que veu el tempta?

No és més la manera de mirar que no pas el que s’ensenya el què és important?

Un darrer pensament: Per què les ulleres dels Jaredi per les quals només es pot mirar per una petita escletxa m’han recordat el morbo de mirar pel forat del pany?

20 responses to “Front la provocació de les dones, burka masculí, ja!

  1. Uf, estic comdemnada al foc etern: vaig anar a un parc aquàtic i suposo que després de passejar-me en bikini tot el sant dia no tinc salvació possible; catxis, amb la il·lusió que em feia pujar al cel i aprendre a tocar l’arpa, ara em tocarà anar a l’infern. Què hi farem, paciència, no crec que hi faci més calor que la que hem passat aquesta darrera setmana.

    Tanmateix, ara que hi penso, no crec que el públic femení representés una temptació malaltissa cap al públic masculí. La sensació és que tothom estava més entusiasmat a veure si li faltava poc per fer un kamikaze que a fer ullades pecaminoses. Un cop has vist tanta carn junta ja no en fas cas. No et sembla que amb això de tant tapar el cos encara es crea més morbo?

    • Si és per instruments, a l’infern els va més la flauta, o així està documentat. El tema bikini mereix un apartat especial i hagués merescut unes fotos, però a no ser que n’hagis fet un tuit, jo no les he vist al teu bloc.

      Hi vaig pujar (millor dit baixar) dues vegades pel Kamikaze que hi ha a Lloret, el Water World, però ara ja no crec que ho fes. Ara potser miraria de distreure’m amb d’altres “emocions”. Ja m’entens.

      Tens raó i fora conyes. Va haver una època en que anàvem a platges nudistes, i no recordo estar mirant les noies o les dones que en allà hi havia. Quan hi ha més carn a la vista és possible que menys hi miris. En canvi la repressió pot portar a situacions de més estrès!!!

  2. Fins ara se’ls permetia mantenir-se al marge perquè eren una minoria aparentment irrellevant però ara, com tu molt bé has dit, són una minoria molt rellevant amb un creixement molt ràpid. Si no volen col·laborar en la defensa del país és un problema però voler viure sense treballar, sense pagar impostos i cobrant subvencions estan creant un problema a Israel. Irònicament alguns d’aquests grupuscles ultraortodoxos no reconeixen l’existència de l’Estat d’Israel, és a dir, no reconeixen la existència de l’Estat on viuen, que els manté i que els protegeix, diuen que Israel només pot ser reinstaurat quan vingui el Messies i es reconstrueixi el Temple.

    • Eaxcte, no reconeixen l’Estat però se n’aprofiten d’ell. Són molt pràctics en aquest aspecte.

      Tal i com deiem, tampoc varen permetre que Israel es dotés d’una Constitució (solament tenen una mena de lleis fonamentals), ja que cap llei de lleis pot “governar” per sobre de tota la població, atès que això posaria aquesta norma a l’alçada de la Llei de Déu i això no pot ser de cap manera.

      Ara el debat està obert i una part de la població, sobretot la laica (aproximadament un 53% del total), recriminen aquestes actituds ultra ortodoxses que d’alguna manera parasiten l’Estat.

      • Aquest pot ser un focus de conflicte ja que la majoria de la població difícilment entendran que una minoria que vol viure de l’Estat sense reconèixer l’existència d’aquest.

        • Sembla que darrerament hi ha una corrent més crítica entre la societat laica del que es donava fins fa uns anys. Això pot fer canviar el panorama. De totes maneres després els vots al Parlament són els que són i mentre tinguin un pes significatiu se’ls seguirà fent cas. Una solució passaria per a que els dos o tres partits majoritaris votessin en coalició. Tot és prou complicat i en definitiva és un problema de política interna.

  3. La proposta del burca masculí és del tot meravellosa, ara mateix corro a posar-me’n un de ben calentó. Ah, i perquè la cosa de no provocar contingui tota l’ambigüitat absurda necessària, a sota, ben depiladet, amb faixa, el nas operadet i amb sabates de taló.

  4. La religió és l’opi del poble i la por és el recurs que els hi ha sortit millor ara i sempre. El problema no només és la religió, però, sinó que el tema del burka s’ha convertit en una qüestió cultural també i això encara és més preocupant, perquè ja sabem com se les gasta la religió però la cultura d’un país són les seves senyes d’identitat.
    La meva solució? Que tots els homes que es puguin sentir temptats per veure-li les cames o el cabell a una dona que se la tallin. Un cop castrats ja veurem on queda aquesta temptació.

    • Crec que hem de respectar la “cultura” de tothom mentre no signifiqui discriminació o agressió física i/o moral cap a les persones o animals. D’altra manera hauríem de dir si (o respectar) algunes pràctiques com l’amputació del clítoris, la lapidació…, si bé, ja sé que en el teu comentari no vols dir això ni molt menys.

      Sense anar tant lluny com tu, jo proposava en el títol del post el Burka per als homes que se sentin tant temptats que no puguin ni “veure” les dones sense que pensi o interpreti que aquell peu, cama o escot és una provocació i una temptació que el condueix al pecat de manera irremissible.

  5. ara que ho dius, si que per culpa del meu desmesurat atractiu la gent em mira molt si, soc provocador del pecat! però no es culpa meva, en teoria va ser Deu (a.k.a FSM) qui em va crear així!

    • Doncs si em passes les mesures, et vaig encarregant un burka. Ja em diràs el color o colors preferits.

      Atès que no crec que FSM sigui el que correspon a la Federació d’Estat de la Micronesia, t’estaràs referint al Flying Spaghetti Monster. No soc d’aquesta religió perquè no soc prou perfecte per accedir-hi.

  6. La situació de les dones al llarg de la història ha estat complicada, quasi sempre sotmesa a l’home, sigui el pare, germà o marit, durant el segle XIX i especialment el XX les dones han anat conquerint uns drets que fins llavors els havien estat negats, però això és als països occidentals, on s’ha avançat molt encara que es donin situacions que semblin pròpies d’altres èpoques. La situació de les dones fora dels països occidentals no és, però, tan bona – encara que podria ser millor -, per exemple als països del Tercer Món i especialment islàmics.
    La caiguda d’alguns règims militars en països àrabs està permetent l’ascens de règims islamistes, el respecte dels quals vers les dones és nul.
    Cites el cas dels ultraortodoxos jueus, un tema que he criticat arran d’algunes notícies aparegudes a la premsa. S’han produit agressions a dones per part de haredim per temes aparentment tan absurds com no caminar per la vorera de les dones o per seure als seients davanters dels autobusos. Aquestes agressions han estat durament criticades pel president de l’Estat d’Israel i pel primer ministre, fins i tot el gran rabí d’Israel ha criticat aquests grups dient-los que les raons adduides pels haredim per marginar les dones no té caps ni peus. Un fenòmen que ha aparegut a Israel és el de les anomenades ara dones taliban, dones jueves que vesteixen cobertes de cap a peus, un fet que ha provocat una agre polèmica a Israel, un país on es manté un complicat equilibri entre la quasi dotzena de grups religiosos diferents que hi conviuen, i la dotzena de grups ètnics.

    • Certament la història ens mostra tot el que dius i més. Les religions han tingut també un pes molt important en el paper secundari al qual s’ha relegat a la dona. No hi ha més que veure quines són les tasques que la pròpia església deixa a la dona dins la seva organització.

      En els països islàmics el dia a dia de les dones és molt dur, i no es pot dir que a curt termini s’esperi cap solució. I al que en diem països occidentals, encara hi ha moltes coses que arreglar i que posar al dia pel que fa a una verdadera igualtat home-dona.

      Els partits ortodoxos i ultraortodoxos tenen a prop d’un 10% dels escons del Parlament a Jerusalem. Això els dona un pes no solament a l’hora de defensar les seves normes (lleis de la Torà) i les diverses subvencions que reben de l’Estat.

      Malgrat un 50% llarg de la població d’Israel és laica, el pes de la religió i dels diversos partits político-religiosos en la vida quotidiana és molt gran. A tret d’exemple, Israel no es va poder dotar una Constitució perquè els grups religiosos contemplem que no hi pot haver cap altra llei superior que la llei de Déu.

      • Primerament us deixo un fragment de Joan Capri que us recomano escoltar e, especialment a partir del minut 2:20.
        Tornant al tema:
        És cert, els haredim són actualment el 10% de la població d’Israel però és el grup o un dels grups amb el creixement demogràfic més gran. Tenen un pes políotic molt gran i ara hi ha un conflicte amb el govern, especialment amb Netanyahu i Barak, que els volen fer passar pel cèrcol.
        Però no hem d’anar tan lluny, a Espanya hi ha bisbes que justifiquen el maltracte a les dones perquè aquestes són poc submisses i recatades.

        • He llegit que entre els ortodoxos i ultraortodoxos hi ha una mitjana de més de 6 fills per família.

          El govern actual té una altra actitud vers aquests partits minoritaris però amb molt de pes, però els costarà molt que els facin cas. El sistema de vida dels ultraortodoxos comporta que l’Estat els subvencioni en quasi bé tot (es volen dedicar full time a l’estudi dels textos sagrats -la qual cosa comporta no treballar- no fan el servei militar…), la qual cosa comença a ser molt criticat per la resta de la població.

          Espanya ha fet uns quants passos endavant en els darrers anys i ara estem en un moment històric on es pot començar a caminar cap enrrere.

          • Una part important de la població està exhimida del compliment dels seus deures amb l’Estat, per exemple, el servei militar, els ultraortodoxos per les raons que tu dius, però també els àrabs israelians no tenen l’obligació de fer el servei militar ja que no es confia en ells quina podria ser la seva actitud en cas de guerra. Cal dir que Barak no destaca per la seva capacitat de mossegar-se la llengua i sol trepitjar tots els jardins i ulls de poll que pot.

          • Darrerament a Israel hi ha moviments civils de crítica cap als ultra ortodoxos precisament per la permissivitat amb que fins ara els diferents governs els han tractat. Un dels preceptes que més segueixen és el de dedicar tot el temps possible a l’estudi de la Torà, la qual cosa comporta no poder treballar en cap treball productiu. Els partits polítics que representen aquests moviments en el Parlament, una de les coses que persegueixen és que aquestes subvencions no faltin per a que el major nombre de joves es pugui dedicar a l’estudi sense haver de treballar.

            El fet de que tampoc facin el servei militar també és una actitud contestada ja que s’interpreta com una manca de solidaritat vers la defensa de l’Estat, cosa molt important en aquella zona de conflicte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s