La Independència de Catalunya, Durao Barroso i Alamán Castro

Nota prèvia: avui havia de penjar la segona part del Conte de l’Anunciació, però l’actualitat és l’actualitat i dues notícies sobre la Independència de Catalunya m’han fet canviar el guió

Que la idea de la Independència a Catalunya està calant, ja no és només una notícia d’interès intern. En les darreres 24 hores hi ha hagut dues notícies d’impacte. D’aquelles que en podem dir històriques.

Per una part, el President de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha admès per primera vegada que “en l’hipotètic cas de la secessió de Catalunya” la solució s’hauria de trobar i de negociar en el marc legal internacional. És a dir, els ciutadans del nou Estat quedarien protegits durant el procés pel marc legal internacional.

Fins ara Brussel·les sempre s’havia negat a parlar d’aquest hipotètic cas, dient que era un tema intern de l’Estat espanyol i que s’havia de solucionar amb la legislació interna de l’Estat.

Durao afegeix que l’Estat Català no seria immediatament un nou Estat de la Comunitat Europea, però si que es podria negociar.

És a dir, per primera vegada es parla del tema i es parla d’una manera clara i meridiana i qui ho fa és una primera autoritat  europea.

Tota moneda té dues cares. Si la cara ha estat la Comissió Europea, el cul o la creu (com preferiu) ha estat el Coronel de l’exèrcit espanyol, Alemán Castro, que ha deixat unes quantes perles en una entrevista al diari digital “Alerta Digital” on, entre d’altres coses ha dit què:

Si Catalunya proclama la Independència serà per sobre del seu cadàver.

Que la base del nacionalisme català és l’odi a Espanya.

Què l’ambient és com el de 1936 però sense sang.

Què encara que el lleó sembli adormit, que no provoquin gaire el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat al llarg dels segles.

A la dècada dels 70, abans de l’intent de cop d’estat de 1981 (mai fins ara explicat del tot), ja hi havia hagut “avisos” des de l’exèrcit a la societat civil, al Govern de torn i als partits polítics. Ara un nou Salvapatries surt a la palestra. Això és com una broma de mal gust. És un déjà vú.

Vull pensar que el que passa a Catalunya comença a prendre’s de manera seriosa a Brussel·les, on ja s’ha entès que no és un parlar per parlar. El camí que moltes persones han anat fent des de fa molts anys està començant a traspassar fronteres. A Espanya sempre li ha interessat i li ha preocupat el que es deia a Catalunya al respecte de la Independència, sempre fan veure que no, però tots sabem que si.

A aquest coronel li agradaria que tornés el so dels sabres. Doncs no senyor, en aquí no farem les coses al seu gust, ni al seu estil. Hi ha d’altres maneres de dir i de demostrar el que un poble vol ser quan hi ha suficient consens i cohesió interna.

Pas a pas, recavant suports, explicant el que calgui i les vegades que calgui i on calgui, però ni una passa enrere davant aquesta gent que amenaça, que vol espantar des de la talaia de l’exèrcit.

I no senyor Alemán, si és, no caldrà que sigui per sobre del seu cadàver, no cal. No volem ni una gota de sang en aquest procés, volem voluntat, consens, convicció, seny, joia i valentia.

Un somni no es pot perseguir per sobre de la sang de ningú.

Advertisements

26 responses to “La Independència de Catalunya, Durao Barroso i Alamán Castro

  1. Be, no, la cosa no ha anat ben bé així. T’explico: una diputada del partit feixista i independentista italià, Lliga Nord, ha preguntat si Catalunya seria admesa com a nou estat de la UE en cas de ser independent. Barroso ha respost: s’hauria de negociar segons el nou tractat (ergo: qualsevol estat podria bloquejar la seva entrada, per exemple Espanya, amb un sol vot n’hi hauria prou per impedir que Catalunya hi entrés).

    Immediatament la premsa convergent s’ha començat a fer palles, tergiversant la noticia al seu favor. En fi…

    • Si, vaig llegir l’entrevista. M’ho vaig mirar en diversos medis per si de cas en uns deien una cosa i en d’altres una de diferent.

      Crec que el més important és que per primera vegada des d’Europa i per boca del seu President s’ha parlat obertament del tema de la Independència d’una part d’un País que forma part de la Unió Europea. Fins ara no havia estat així i les respostes sempre “tiraven pilotes fora”.

      Si es donés el cas, Europa exposaria les condicions (d’acord amb el dret internacional) i si entre aquestes estes el que Espanya havia de donar el seu vist i plau i aquest fos un requisits, doncs ja en parlaríem. Imaginem-nos que la resta de països reconeguessin Catalunya i en canvi Espanya no ho fes, políticament quant de temps podria Espanya mantenir aquesta postura?

      Espanya també hauria de negociar el seu nou estatus a Europa, seguiria sent Espanya però la nova situació li afectaria el suficient com per haver de negociar les noves condicions: nombres de parlamentaris, pes relatiu en els pressupostos…

      Ningú diu que el procés 8si es dona) sigui fàcil, el que ara sembla és més possible.

  2. PP i C’s han donat suport a les paraules d’aquest coronel. Esquerra i SI les han condemnat i Esquerra ha demanat el cessament del coronel i que el ministre de Defensa doni explicacions.

    • No crec que el Govern del PP faci cap moviment. Intentaran que passin els dies, que passi la Diada i ja està. Aquest setembre el PP i CiU tenen varies trobades preparades, una la de Traspassos (encara que sembli mentida, tots els Governs de Catalunya fan aquestes tonteries, ja que a més de no aconseguir quasi res important, tot allò que aconsegueixen després acaba costant molts més diners i ens repercuteix en nous deutes) i una altra per parlar del pacte fiscal. Dues reunions de les que el Govern de CiU sortirà trasquilat i ben trasquilat, i a més haurà de sentir com ens diuen que som insolidaris i que ara el més important és el dèficit d’Espanya.

      Esquerra i SI ja fan bé en dir el que diuen, però jo tampoc hi insistiria molt. Que diguin i facin el que vulguin, nosaltres hem de fer el mateix.

      • Estic d’acord amb tu, el PP deixarà passar el temps i que l’assumpte es podreixi, com fan amb tots els assumptes compromessos.
        Sospito que el PP no acceptarà el pacte fiscal i encara que l’acceptés no hi ha cap garantia que el compleixin si ens atenem als precedents. Opino que CiU hauria de deixar de perdre el temps.

        • Si, com dius, hi pot haver un compromís de futur, d’aquells que mai es compleix.

          Imaginem que Rajoy li diu a Mas: home Más, ja saps que ara no tenim diners, però de cara al 2014 en podem parlar. Et prometo que estudiaré amb molt d’interès la teva proposta. O que li diu: he parlat amb en Montoro, i podem pactar un pla a 5 anys, de tal manera que al final del cinquè any s’arribi al que demaneu. Aniria així, el 2013 i 2014 no ingressareu ni un euro més que ara, en canvi el 2015 ja ingressareu un 25% més que ara i el 2016 i 2017 serà espectacular, tindreu més diners per càpita que bascos i navarresos.

          Total, que al 2015 hi ha eleccions en les quals hi poden passar dues coses, si guanya el PSOE, aquest dirà que no en sap res de l’acord i que han de tornar a començar a negociar, que ja ens diran alguna cosa, o que guanyi el PP que es pot oblidar del que va dir amb qualsevol excusa: no hi ha diners, tenim majoria absoluta, hem pactat amb el PNB…

          Total, una pèrdua de temps lamentable. No deixa de ser un brindis al sol.

  3. Yo no creo en los independentismos-nacionalismos, no creo que sean buenos ni para unos ni para otros (en este caso ni para españa ni para cataluña). En un mundo que tiende a la globalidad, la macrolegislación y la unión parece un sinsentido desligarse en unidades más pequeñas… Aunque con los tiempos que correo vaya usted a saber hacia donde acabará tendiendo realmente esto.

    En todo caso, lo que tengo muy claro es que lo que diga un coronel no pinta nada. Ese señor no es más que un funcionario que está para cumplir órdenes del estado, tiene que hacer lo que le manden, no es quien para tomar ese tipo de decisiones, no es su papel legislar ni imponer ni prohibir ni cohibir… Igual se equivocó de época el caballero, porque el ejército hoy por hoy no legisla. Ni siquiera tiene competencia para hacer cumplir la ley, sino le manda el poder civíl que lo haga. Su opinión importa lo mismo que la opinión del panadero que me vende todos los días el pan. Y debería decirla de civil, no con su rango y profesión por delante, salvo pena de ser sancionado igual que han sancionado a policías por unirse al 15M de uniforme.

    • Hola Chus, encantado de contar tu comentario en un tema como éste, por ser tuyo y por que llega de fuera de Catalunya.
      Lo cierto es que en Catalunya los vientos independentistas soplan fuerte y desde hace munchos años. Éste no es un tema nuevo, aunque ahora se hable más de ello en la prensa nacional e internacional. Los estudios demoscópicos demuestran encuesta tras encuesta que las personas proclives a la independencia crecen sin parar.

      La discusión del último Estatuto fué importante. La actitud del Gobierno del PSOE, la increible campaña del PP i el remate final de un Tribunal Constitucional totalmente deslegitimado fueron un punto y aparte para muchas personas. En Cataluña había y hay muchas persones que querrían vivir con España, pero con más autogobierno para Cataluña. El Estatuto era una apuesta y una propuesta en éste sentido. El haberlo cercenado (y todo lo que se tuvo que oir y aguantar) fué el golpe de gracia para muchas personas que se dijeron a si mismas “no hay nada que hacer”, nunca podremos ir más allà.

      El tema de las balanzas fiscales es otro tema flagrante, sobre el que se miente de manera escandalosa.

      El tema del autogobierno es un tema histórico. Los que vivímos aquí vemos y notamos que el tema de la independencia no es un hablar por hablar, no es la chaladura de unos cuantos, no es un tema que mañana vaya a terminar o a quedar enterrado. Es un tema que va a ir a más.

      Convergència i Unió, con Jordi Pujol de president, estuvo durante 23 años haciendo política con España, con UCD, con el PP i con el PSOE. Al final no sirvió para nada. Ahora, el mismo Pujol es un independentista más.

      Espero que la sociedad civil y los gobiernos de turno sepan estar a la altura de los momentos históricos que se pueden dar en los próximos años si una mayoría de la población de Catalunya pide la independencia.

      En cuanto a lo que comentas del coronel Alamán, estoy totalmente de acuerdo. No puede utilizar su puesto de trabajo (en éste caso desde el ejército) para hacer unas declaraciones que estan fuera de lugar. En 2006 el teniente general Mena hizo unas declaraciones similares (cuando se estaba discutiendo el Estatut) y lo pasaron a la Reserva. El New York Times definió como de Troglodita la declaración.

      Parece que nadie quiere tener en cuenta lo que la mayoría de un pueblo pueda pedir o decidir, a la vez que parece que se olvida que hay una legislación supranacional que ampara estos procesos.

      En realidad muy pocos políticos hablan con claridad de éste tema.

      En todo caso, nada va a pasar mañana y todo se puede hablar. Quizás ahora haya personas que quieran hablar de lo que hasta ahora nunca han querido hablar. A mi entender, ya es tarde. No creo que la sociedad catalana cese en su empeño, però quizás estoy equivocado.

  4. Jo em quedo amb el que ha dit en Durao Barroso: dóna esperança. Pel que fa a l’altre senyor… és que a mi la gent que duu aquesta tova de caspa em fa tanta engúnia i ni me la miro.

    • He llegit articles que donen molta esperança, com el que ha deixat el “Critic de Cine”. Sembla que la via internacional és una de les possibles sortides als processos d’aquesta mena.

      Hi ha un discurs cavernari ancorat en l’odi i la immobilitat. Tot està bé si tot està al seu gust. tot es pot fer sempre i quant allò que es vol fer coincideixi amb el seu ideari.

      Nota: T’he de dir que el teu comentari ha estat el 4.000. Sinó recordo malament, fa uns mesos va passar el mateix amb el 3.000. És molta casualitat. Vull celebrar-ho, i si vols escollir tema per al següent post, procuraré fer-lo.

      • Quatre mil? Felicitats, Tomàs, en són molts i te’ls mereixes. I dius que puc triar premi? Això és complicat perquè en recordo molts que m’han agradat. Dins la categoria de contes pots resultar molt trencador (mai he pogut tornar a veure la Ventafocs amb els mateixos ulls) i dins la de coses curioses m’ho passo d’allò més bé (aquell dels restaurants estranys i l’altre de grups de gent que visitava llocs abandonats… és que ja m’hi veia!). També m’agrada la de tenim manies encara que només sigui per dur la contrària (mira que girar la cullereta en el sentit de les agulles del rellotge; on s’ha vist això!). Va, trio aquesta darrera categoria: un altre capítol del tenim manies, o potser alguna anècdota personal. 😀

        PS: Ja veus que si tingués la mateixa memòria per estudiar que la que tinc per recordar els posts ja tindria l’oposició guanyada… potser t’hauria d’haver demanat una entrada sobre la llei 30/ 1992 😉

        • Gràcies, no sé si en són molts o no però és de les coses que més m’agraden de tenir el Post. Els comentaris li donen profunditat al post, les visites són molt d’agrair però un comentari significa que una persona s’ha pres un moment per llegit el post i un altre moment per pensar i fer un comentari. Aquest és el motiu pel qual els contesto tots.

          Encara he tingut prou sort i no m’has demanat el post sobre la Lei 30/19 91. Ànims.

          Tots els posts que has esmentat són, per al meu gust, bons.

          Bé, has triat un tipus de post complicat. El Tenim Manies té 8 entrades, però en dos anys de bloc. Potser m’inclinaré per alguna anècdota personal i això potser inaugurarà una nova categoria, quelcom a “fotre la pota”. Ho penso. Primer he de penjar la segona part del conte de l’Anunciació i just després anirà la teva petició, per tant, en una setmana més o menys.

  5. Trobo que teniu raó els que dieu que no ens hem de deixar espantar (i ara, just abans de l’11 i suposo que just després, hi haurà espanyolistes que espremeran el recurs de la por tan com puguin). Per això, dos articles interessants.
    Un de Sebastià Alzamora que explica per què hem de passar d’energúmens com el tal Alamán:
    http://www.ara.cat/premium/opinio/No-val-pena-perdre-hi-temps_0_766123454.html

    I un altre de Vicent Partal que explica amb detall les implicacions de la declaració de Barroso:
    http://www.vilaweb.cat/editorial/4036924/barroso-obre-porta-ue-catalunya.html

    • No, no ens hem d’espantar en absolut, ni pel que ha dit aquest senyor, ni per tot el que es dirà si el camí continua i els nostres polítics no s’arronsen. En aquest darrer cas, haurà de ser la població civil la que els faci fer el pas a nivell del Parlament de Catalunya.

      Molt i molt interessant els articles, sobretot el de Vicent Parlat (havia llegit alguna cosa però en aquí està molt ben explicat). M’agradaria saber-ne alguna cosa més. Trobo a faltar alguna declaració o entrevista de TV3 amb algun especialista en dret internacional o en aquests afers.

      Així i tot, sembla que la cosa no pinta malament. És primordial que Catalunya es faci forta a nivell internacional, cal conrea les relacions fora les fronteres i saber explicar el projecte.

  6. És important que la idea de l’independència catalana vagi agafant força i vagi travessant fronteres. Mica en mica, ens anem apropant.
    Quin personatge aquest Castro!! Llàstima que ‘Los payasos de la tele’ faci temps que es va acabar.

    • No fa tanta gràcia com els “payasos” però si es desdramatitza el seu discurs, un es dona compta de què hi haurà molts més discursos d’aquests. Molta més gent intentarà provocar gran tensió entre les parts, tot esperant que hi hagi una escalada de la violència, per poder d’aquesta manera acusar-nos de violents, tot això adobat per la “caverna mediàtica”.

  7. Alemán?, però qui pot ser patriota espanyol anomenant-se Alemán?.
    Tot i així, aquest no és el camí, ens hem de fusionar amb Alemanya i passar a ser un lander més, a veure que en pensa d’això el senyor Alemán…

    • És Alamán, però això tant és, el que diu és el que importa i el que ens ha de preocupar.

      • Gràcies, ja ho he rectificat (i he aprofitat per canviar el títol del post).

        Ens ha de preocupar, però fins a cert punt. Si el procés d’Independència segueix i el nombre de persones segueix creixent, sentirem més d’una sortida de to com aquesta o pitjor. El procés de separació no serà fàcil, però possible si la comunitat internacional no s’hi oposa.

    • Has sabut donar-hi la volta a tot de manera intel·ligent i graciosa. Així el motoret (Catalunya) estaria més a prop dels motors d’Europa (en referència al teu post sobre els motors d’Europa).

      El senyor Alemán tampoc suportaria la teva proposta. Però potser és d’aquells que diuen “antes alemana que catalana”.

  8. Si cada vegada diuen més bestieses vol dir que realment noten que cada vegada tenim la independència més aprop. Jo no vull dir res, però… que es fotin!

    • Amén.

      En els darrers anys les coses han canviat i per diversos motius cada vegada hi ha més persones que es prenen seriosament això de la Independència. Abans només eren uns quants els que transitaven per aquest camí, ara sembla que ja hi ha una part important de la població que en parla, que ho considera o que ho vol.

  9. L’any 2006 durant la negociació de l’Estatut va sortir el general Mena Aguado amenaçant amb el mateix, ara surt aquest coronel. Espanya no ha canviat gens.

    • En aquell, Mena Aguado, crec que el varen destituir. Esperem a saber que passarà ara. Aquest nou salvapàtries el que ha volgut és alçar una veu per a que d’altres també es manifestin en el mateix sentit i començar amb les amenaces per mirar d’espantar la gent.

      • El van passar a la reserva, a la que havia de passar uns mesos més tard per l’edat, però sense perdre cap privilegi ni ser sancionat.

        Acabo de llegiur l’article del qual el “fem fatal” ens ha deixat l’enllaç. Molt interessant. Jo també crec que Catalunya ingressaria a la UE de manera automàtica malgrat que sigui un nou Estat però és que Espanya també serà jurídicament un nou Estat.
        Fixem-nos en el cas de l’antiga Iugoslàvia. Iugoslàvia com Estat va desaparèixer però Sèrbia és considerada hereva de l’antic Estat. Rússia és un cas semblant, desapareguda la URSS va ser Rússia qui va heretar el lloc de la URSS, incloent els privilegis que aquest Estat té a les Nacions Unides. Espanya sense Catalunya serà hereva de l’actual Espanya amb Catalunya però perdrà pes al Parlament europeu.
        Hi ha un altre punt que els espanyols no han tingut en consideració, hauran de donar moltes explicacions als seus veïns de com han estat incapaços de reconduir la situació amb Catalunya, perquè la independència de Catalunya podria arrossegar altres processos independentistes semblants.

        • Si més no hi va haver un “gest” des de la cúpula ministerial i des del governamental. En el present cas, per ara no hi ha hagut cap reacció de la qual en tinguem notícia. Imagino que a alts nivells, Ministeri, Govern i Generalitat s’haurà parlat del tema.

          De moment el govern de la Generalitat, a nivell presidencial, ha guardat silenci.

          Jo també ho penso. A més, això no succeirà sense previ avís. Vull imaginar que els partits polítics catalans que aprovessin en el nostre Parlament la Independència de Catalunya, en parlarien abans amb el Govern espanyol i amb les autoritats europees, de tal manera que quan arribés el moment estes tot preparat.

          És interessant el punt de que Espanya també hauria de preparar el trànsit ja que també seria un Estat diferent, i en aquest sentit ho haurà de tractar amb Europa.

          Interessant també el que comentes en el darrer paràgraf. Segur que des de molts governs els demanaran com és que no han sabut reconduir una situació com aquesta. Catalunya ha donat prou mostres de que vol més autogovern en tots els sentits.

          La retallada de l’Estatut podria ser que al final els passés factura i que, de manera irònica, fos una de les millors coses que li podien passar a Catalunya (vull dir que el retallessin, que en fessin conya amb el tema, i què qui donés el darrer cop de porta fos un Tribunal Constitucional absolutament manipulat políticament).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s