Maria, com a mare de Déu, no va ser la primera opció (segona part i final)

Recomano llegir abans la primera part del conte: https://trt2009.wordpress.com/2012/08/29/maria-com-a-mare-de-deu-no-va-ser-la-primera-opcio/

Rut: De fet la proposa és molt friqui, però això de ser venerada i admirada per les multituds mola, “es la mundial”. Escolte’m, tinc una amiga a la que penso li podria interessar, crec que s’ajusta plenament al perfil de dona que busqueu.

Gabriel: Perfecte, anem a veure-la ara mateix.

Rut: Està bé, però hem de sortir sense que els meus pares ens vegin. Ah, i amaga totes aquestes plomes. No hauries de presentar-te a cap noia amb aquesta fatxa sinó vols espantar-la abans de dir-li hola. Entesos?

Gabriel: D’acord. Bé, no tinguis por, obra la finestra i agafat fort a les meves espatlles que t’hi porto d’una volada.

Rut: toc! toc! (la Rut trucant a la porta de la seva amiga).

Amiga: Si, ¿quien es?

Rut: Obre soc la Ruth i vinc amb un amic.

Amiga: Hola, pasen, passeu, passeu.

Rut: Et presento al Gabi, fa temps va marxar a Samaria i ha vingut a passar uns dies al poble, i he pensat en presentar-vos.

Amiga: Però Rut, como eres!

Rut: Sous amics meus i volia que us coneguéssiu, què passa? Gabi, no li has portat quelcom?

Gabriel: És clar que si (traient un esplèndid ram de flors de darrera les espatlles, li atansa a la sorpresa amfitriona), té, són per tu.

Amiga: oh, que preciós! Que ramo tan lindo!

Rut: No t’ha d’estranyar, sempre és així d’atent, de detallista i d’afectuós, podríem dir que és un àngel!

Amiga: Gràcies als dos. ¿De donde son estas flores tant extrañas y tan bonitas?

Gabriel: Són especials per a tu, són d’un lloc molt llunyà.

Rut: Bé, us deixo sols, jo marxo.

Amiga: No Rut, no marxis encara. Quédate un poco más.

Gabriel: Jo també marxo, avui he fet un llarg viatge i estic cansant, però que et sembla si demà anem a sopar tu i jo? I per cert, com et dius?

Amiga: María, em dic María, i pel que fa al sopar, doncs no ho sé…, es que estoy comprometida con José.

Gabriel: No et preocupis. Confia en mi. No és que no et trobi atractiva, no, però el que vull de tu és una altra cosa. Et vull fer una proposta de futur.

María: Así y todo, ho veig una mica precipitat i estrany. Mi prometido no lo entenderá y no lo quiero engañar.

Gabriel: Bé, doncs digues-li que vingui. De fet ell també hi té un paper en tot això (pensa “si més no per tot allò del dia del pare, perquè pel que fa a la resta, doncs més aviat poc).

María: Si ve en Josep estaré más tranquila. És que tot plegat es una situación embarazosa para mi.

Rut: (Xiuxiuejant per a si mateixa: si Maria, no saps com de embarazosa et resultarà aquesta cita!!!).

Advertisements

10 responses to “Maria, com a mare de Déu, no va ser la primera opció (segona part i final)

  1. Bastant graciós el relat! La veritat és que la història que ens expliquen és bastant curiosa de per si! Des de ben petita he bombardejat al meu pare en preguntes en cada pessebre vivent… no em quadrava res de res! I el meu pare pobre hi posava molta voluntat. La veritat és que dóna molt de joc.

    • Es tracta d’això, de divertir-se, de passar una bona estona.

      Hi ha moltes històries de l’Antic Testament que donen molt i molt de joc, potser hi tornarem amb alguna altra història.

  2. Ara m’he perdut: el bilingüisme que pateix aquesta xicota és conseqüència d’un pijerisme profund o té una patologia més preocupant? És que me la he imaginat parlant com el Tito B. Diagonal; pobre Gabi, quin marrón.

    • Mira, explicaré la veritat.

      Necessitava “col·locar” com fos en els darrers paràgraf allò de “situación embarazosa” perquè em feia gràcia. Ara bé, com que en català vindria ha ser “situació compromesa”, ja no em feia el pes. Així que vaig fer que Maria parles un xapurreao.Com en aquelles pel·lícules que veiem algun personatge que parla una mica en anglès i una mica en castellà. Ha estat solament en recurs.

      En Gabi solament vol fer el que li diuen i mantenir el seu estatus d’Arcàngel que es veu que és tot un càrrec.

  3. Sembla interessant això de consumar molt i desprès que en Josep se’n cuidi de la criatura. Un parent meu (que ja és mort) es deia Josep, i sempre el dia del seu sant em deia: “quin nom em van posar, Sant Josep Cornut”…

    • Tens raó.

      I a més, el dia de sant Josep és el dia del pare!!! Han posat el dia del pare en el dia d’un sant que ells mateixos ens expliquen que no és el pare.

  4. Na Rut és tota una Celestina!!!

  5. Maria, Gabriel i Josep, això es un trio en tota regla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s