La Maleta

El passat 1 de setembre, la Montse va fer pujar el nombre de comentaris del bloc a 4.000 (gràcies a tothom). Per celebrar-ho, em va proposar escriure sobre una Anècdota Personal.

Situem-nos: Agost 2004. Viatge a Mèxic, que la meva companya i jo fèiem tot sols.

En arribar a l’aeroport “Benito Juárez” de Cancún, tocava anar a recollir l’equipatge. Eren dues maletes normals i corrents, que duien com a distintiu una cinta vermella lligada a les nanses.

Una la vàrem recollir de seguida. La segona es va fer esperar molt, i al recollir-la i vàrem veure que tenia un bony que abans no hi era i que no portava la cinta vermella.

Per sortir d’aquest aeroport s’ha de passar per un curiós control de duana. Et situes al davant d’una mena de semàfor i has de polsar un botó que encén un llum. Si s’encén el llum verd, pots passar. Si el llum és vermell, has d’anar a una zona on et fan obrir les maletes i t’escorcollen.

Llum verd per als dos, cap problema. Fora ens esperava un transport per portar-nos a l’hotel, on vàrem arribat a les 22:30h.

Vaig intentar obrir la maleta abonyegada i no vaig poder, així que vaig demanar al servei de manteniment de l’hotel si ens podia ajudar. Com que tampoc varen poder, els vaig dir que utilitzessin les eines que duien. De tal manera que mentre jo subjectava la maleta, un d’ells amb escarpa i martell intentava fer saltar els pestells de les baldes i l’altre provava de fer palanca amb un tornavís (intenteu visualitzar l’escena).

Finalment es va obrir (costa molt rebentar una maleta, mai ho hagués dit!), si bé, ara amb la trencadissa el que no es podia era tancar.

Se’ns feia tard perquè al matí següent ens esperava un vol cap a Chiapas (us ho recomano, es fantàstic) i encara volíem sortir a sopar. Així què, per sortir de seguida ho vàrem deixar tot tal qual estava.

De tornada a l’hotel, i en obrir la maleta trencada hi vaig trobar una càmera de fotos, una cartera i un vestit de submarinisme. Aquella maleta no era nostra!!

Per uns instants la meva companya i jo no vàrem dir res, miràvem en silenci la maleta oberta.

A les 2 de la matinada, vaig anar a la recepció de l’hotel a explicar el que havia passat (imagineu-vos de nou l’escena) i els vaig demanar un taxi per anar a l’aeroport a deixar la maleta a equipatges perduts, i a demanar si en allà estava la nostra.

Em varen dir que l’aeroport tancava per les nits i que fins al matí següent no es podia fer res.

De nou a l’habitació, a la cartera de la maleta hi vàrem trobar un carnet d’un club de submarinisme de Màlaga. Teníem doncs la maleta d’un malagueny aficionat al submarinisme. No hi havia però cap telèfon de contacte, ni nom d’hotel on poder trucar.

Ja podeu imaginar que la nit va ser estranya i difícil.

A primera hora del matí següent ja estàvem a l’aeroport on ens esperaven de l’agència de viatges per donar-nos els bitllets d’avió i d’hotel per a l’estada a Chiapas. Ens va tocar explicar de nou el que  havia passat i, per sort, ens van dir que ja s’encarregaven ells de la maleta.

Quan ja estàvem passant el control per embarcar, el de l’agència ens va cridar i ens va explicar que algú acabava de trucar-los (per sort era de la mateixa que la nostra), per dir-los que anava cap allà a portar una maleta que no era seva i per preguntar si havien trobat la seva.

Ja la teníem localitzada!!! Ens varen dir però que no ens la podien enviar a Chiapas, que l’enviarien a l’hotel de la Rivera Maya on arribaríem en 6 dies.

I així va acabar aquesta anècdota que es va convertir en vivència. Mèxic és una molt bona opció per fer un viatge.

Notes:

  • Ja no ens passarà mai més. Ara identifiquem molt més les maletes.
  • Vàrem deduir que el noi malagueny es va endur la nostra maleta al confondre-la amb la seva, i nosaltres ens vàrem endur la que quedava al pensar que amb el cop la cinta havia caigut.
  • Sempre ens hem preguntat que hagués passat si en el control de l’aeroport se’ns hagués encès el llum vermell? Què hagués passat al no poder obrir la maleta?
  • La nostra maleta la vàrem recuperar en perfecte estat i amb la cinta vermella intacta.
  • En canvi nosaltres li vàrem tornar la maleta feta un nyap. Dins hi vàrem deixar una nota amb el meu nom i el número de mòbil. Mai em va arribar a trucar.
Anuncis

16 responses to “La Maleta

  1. Caram, vista la teva experiència, el proper viatge que faci, m’asseguraré d’identificar de forma ben inequívoca les meves maletes.

    • És un bon costum identificar les maletes fina a punts exagerats. Solament en el cas que les maletes que tinguin es distingeixin per si soles (pel color, pel model…) no caldria, en qualsevol altre cas, la veritat és que val la pena.

      L’experiència és entre graciosa i penosa.

  2. Amb una mica més de fantasia l’anècdota donaria per una peli, però crec que no acabaríeu molt ben parats…

    Felicitats pel comentari 4000!!.

    • Realment no ens deixarien gaire bé, però el valor d’explicar-ho també s’ha de tenir present.

      Els comentaris són el motor d’aquest Bloc i vosaltres en sou els principals protagonistes.

  3. Una anècdota que fa goig explicar. Imagin la cara que us va quedar en obrir la maleta

    • La veritat és que imagino que vàrem posar cara de tontos. No ens ho podíem creure.

      Ara portem molta més cura i procurem posar-hi dos identificatius per maleta.

  4. Vaja!! Ara ho recordes amb gràcia però no has pensat que et van esguerrar unes quantes hores i/o dies de les teves vacances? Quina ràbia!

    • Si, fins que vàrem trobar la nostra maleta ho vàrem passar amb preocupació. Varen ser 24h. molt rares. A més, teníem una maleta que no era nostra i tampoc era qüestió d’anar-la passejant per mig país.

      Ara ens ho prenem en cachondeo, perquè nosaltres també en vàrem tenir part de culpa.

  5. Molt bona aquesta!!!! Quina cara faria el paio al veure la destrossa que li vau fer. jajajaja.
    Per cert, vau estar sis dies sense maleta?? La roba, al final, caminaria sola.

    • Si, vàrem estar 6 dies sense maleta. On estàvem era en part selva però a l’estar a molta alçada i al ser en allà hivern, feia fresca i alguns dies va ploure una mica. Vàrem comprar el mínim de roba perquè sabíem que cap a on anàvem feia molta calor.

      si, la maleta que vàrem tornar estava lligada amb unes corretges perquè no es podia tancar.

  6. Hahaha, quina anècdota tan bona: és que he visualitzat la cara que pot posar algú en obrir una maleta i trobar-hi un vestit de neoprè i realment havia de ser tot un poema. Entenc perfectament que penséssiu que la cinta havia caigut si véieu la maleta maltractada, però en quin context va entendre el malagueny que a la seva maleta li havia aparegut una cinta i li havien planxat el bony? Ja veig que es devia submergir fent apnea i la falta d’oxígen fa males passades 😀

    • No entenc el perquè el malagueny es va endur la maleta amb la cinta vermella, i segur que ho va fer perquè en retornar-la, la cinta encara hi era. El bony podria ser que l’hi haguessin fet durant el viatge (és una possibilitat). En altre cas, i com dius, no veure la cinta i pensar que el bony s’ha reparat sol, és anar molt despistat.

      Nosaltres també vàrem pecar de confiats.

      Finalment tot va acabar bé. Així i tot, sempre posem la roba i les sabates repartides entre les maletes (vull dir roba d’un i de l’altra, per preveure qualsevol incidència), però en aquella ocasió, en la maleta que teniem hi havia poca roba meva i en concret nomes una camisa de màniga llarga, i a Chiapas (i a Sant Bartolomé de las Casas -un dels pobles més macos i interessant que he vist en la meva vida-) fa fred. Total que ens vàrem haver de comprar uns mocadors peruans per portar al coll.

      Segueixo pensant que hagués dit a la policia de l’aeroport si m’haguessin fet obrir la maleta. No puc? I si llavors ells l’haguessin obert a la força, què els hagués dit, no és meva? Ah, i no pensin malament, no l’he robada!!!

  7. quins favoristmes la Montse! el comentari 3000, el 4000, no cal preguntar qui farà el 5000, no?

    • Ja li ho vaig dir que era molta casualitat!

      Quan arribi al 5.000 ja us ho diré. No hi vegis cap mà negre, cap confabulació, ni cap conspiració…, jo us estimo a tots per igual!

      • Va, Pons, no et posis gelós. Tanmateix diuen que no hi ha dos sense tres, per tant ja veig que encertaré el comentari 5000… me’n vaig a pensar quina maldat demanaré per celebrar un número tan rodonet 😀

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s